PICS PUNTA PUERTAS (2.771), CHINIPRO (2.781) i PUNTA SUELZA (2.972), a Bielsa

 VALLS  DE BIELSA, pirineu aragonès

Sembla que la vall de Bielsa en aquesta època, havent passat festes de Nadal i Reis, resta tancada per descans després d’unes frenètiques festes de Nadal, ja que tenim feina per trobar un lloc on dormir i sopar al mateix temps. Finalment trobem lloc al Alberg del poble de “Sin” (passat el trencall del poble de Saravillo, girar a l’esquerra).

Aquest cap de setmana cerquem itineraris de vessants Sud donades les condicions de neu dura i regel d’aquestes ultimes setmanes. Cap de setmana de ganivetes quasi només sortir del cotxe. La petita nevada que havia de fer al Pirineu, almenys a la zona de Bielsa, no es nota gens.

 Dissabte 10/Gener, Punta de las Puertas (2.771m) i Chinipro (2.781m) 

 +/-1.150m; 9’5km; 3’5-4’5h; Orientació Sud-SE, F, **, S3. Itinerari 148 del Tomo III de J.G.Dhinix

Havent esmorzat marxem vers a Bielsa, on retirarem el tiquet de 3€ (caixer dispensador de tiquets al pàrquing a la zona de la piscina) que dona permís a accedir amb vehicle més enllà del poble de Chisagüés PISTA DE RUEGO (Si sortíssim del mateix poble no cal treure’l). Ara si, enfilem la pujada al poble de Chisagüés. Mes enllà del poble surt la pista que està lliure de neu fins al pla de la Borda Brunet (1.692m). Allà acabem decidint que mirarem d’aproximar-nos una mica més enllà per anar a cercar la neu (1.860m). Atenció en aquest punt perquè el camí es torna molt costerut i està expressament indicat la prohibició de circulació de vehicles que no disposin de tracció 4x4. Si no cal afegir 1’5km i +225m.

Tot pujant, veiem Munia al fons

Posem esquis a peu de cotxe, i seguim pista fins al revolt que gira sobtadament 180graus cap a Minas de Parzán i Pic de Liena, on seguim recte a buscar el barranc de Pietramula. Descalcem esquis per pasar el riu del Barranco del Clot de los Gabachos, i passem al costat d’un petit pas d’aigua que encara té neu per passar-hi sense treure esquis. Pujada pel fil de la carena fins al cim de Punta de las Puertas. 

A mitja pujada, alguns optem per treure’ns els esquis i seguir fins al cim amb grampons i piolet ja que la pala està força dura i la pendent és continua fins al fons de la vall. 
Una relliscada i no hi ha aturador fins al fons de la vall. A la fotografia veiem també una allau de placa que s'ha trencat fa dies 

Al cim, havent menjat quelcom, ens calcem els grampons qui no ho ha fet, per anar a peu fins al veí Chinipro, ja que hi manca neu continua (anada -30m/+105m; 600m). 

Desde Punta de las Puertas veiem al fons el Monte Perdido, a l'esquerra, i Cilindro Marboré i Chinipró, el nostre destí (a la dreta), al que arribarem pel coll

Vistes espectaculars desde el Chinipró, amb el circ i el balcó de Pineta a tocar

Davant nostre s'alça imponent el Montse Perdido (3.355m.)

I al  fons veiem  la gelera i pic Vignemale, que amb 3.298 m. és el pic més alt del Pirineu Francès

Un très sympa francès ens fa la fotografia de grup abans de tirar avall

Ja només resta tornar al cim de las Puertas a buscar esquis i baixar fins el cotxe. Neu encara força gelada tot i l’hora de descens.

Diumenge 11/Gener, Punta Suelza, 2.972m per la vall de Verdemené.

+/-1.175m; 11km; 3’5-4’5h; ; Orientació Sud-SE, F, ***, S3. Itinerari 180a del Tomo III de J.G.Dhinix

Accedim des del poble de San Juan de Plan, on prenem la pista  que porta cap a Biadós resseguint la vall de Chistau, fins al primer trencall a l’esquerra havent creuat el riu cinqueta i abans d’arribar al campament de Virgen Blanca. Des del desviament de la carretera cap a la pista de Biadós i l’enllaç tardem quasi 1hora de trajecte. Atenció perquè la segona part de la pista és més aviat dolenta essent recomanable per a vehicles de tracció 4x4. Deixem el cotxe a la cota 1800m on just comença la neu de forma continua (tanca de bestià). Resseguim el barranc de Verdemené en direcció Oest.

Triem l’itinerari “a” (en blau) ressenyat al llibre de Jorge Dhinix i que passa per sobre de la feixa diagonal perquè l’itinerari “b” indica que té una travessia exposada, que afegint a les condicions de neu dura, no convida a fer descobertes. En color carabassa un canal  que no surt al llibre (dit "e") que alguns farem

A un altiplà a 2.476m visualitzem clarament el cim i la feixa diagonal que ens hi portarà, havent de passar per la seva espatlla a l‘esquerra i així passar al altre vesant resseguint l’aresta en un pla inclinat molt fàcil fins al cim. 

Abans d’encarar el punt on es venç l’aresta, calcem grampons i piolet per passar la ultima pendent i aquest punt exposat, i amb una neu que no convida a fer-se el valent/a.

L'ultim tram carenejant abans d'arribar al cim

El Dani i la Mercè no opten pel recorregut “a” ni “b” de la ressenya de Jorge D, sinó l’itinerari “e”, és a dir el de “e”d’encigalada per canal de la dreta del cim fins al collet. Finalment fan cim donant-li un toc més alpí.

Arrtibats al cim,  ben aprop veiem el Midi de Bigorre (2877) amb el seu observatori astronòmic

 També la gelera i el pic Vignemale que es mostren de nou espectaculars

Un cop meravellats del paisatge a 360graus, desfem ara si tots plegats cap a la feixa diagonal amb els esquis als peus des del cim. La neu és millor que ahir en la part superior fins a la meitat del recorregut que es torna de nou dura.

Hi vàrem anar: Xavi K., Roger G., Dani dA., Mikel C.,Mercè B. i Marta B.

Ressenya per Roger Gili

Fotografies: Roger Gili i Xavi Kun