24 de gen. 2026

Retrobament amb la neu perduda

Cap del Pont 2.101m des d’Urús pel Coll de Jou 24/01/2026

Aquest hivern està sent memorable al Pirineu Oriental, potser un hivern com els d’abans!

El vespre anterior preparem la sortida a la vora del foc, sabent que el dia no promet gaire, amb una nevada anunciada fins a migdia. La realitat, però, ha estat més intensa i duradora del previst. 

L’itinerari triat ja era pensat per a dies com aquests: a resguard del bosc en gairebé tot el recorregut i amb l’avantatge de poder calçar esquís a totes les cotes. Visitem l’ermita de Sant Grau abans d’aparcar al cementiri. Tot és ben blanc. 

Enfilem la pista que porta al collet de Jovell, des d’on un sender —sovint més ample que un camí— s’endinsa a la vall, de nord a sud, cap al Coll de Jou. 

A partir de la Font Llebrera, el tou de neu és espectacular, com també ho és la nevada, que s’intensifica. El sender es redreça una mica a la part final, i ja ens va bé que en aquest tram s’allunyi del barranc i eviti els trams més oberts.

Arribem al coll sense problemes i seguim el sender que, cap a l’oest, ens portaria a les Penyes Altes. Volíem allargar-nos fins a les Soquetes (2.200 m) per explorar possibles descensos, però la tempesta de neu continua forta i, mapa en mà, triem un cim a priori més modest: el Cap del Pont (2.101 m), que acabarà sent molt més gratificant del que semblava. 

Cal deixar el sender i perdre uns metres per tornar a remuntar fins al contrafort nord del cim, en un darrer tram d’uns 20 metres que cal grimpar, en un ambient de gesta alpina donades les circumstàncies. 

Pel descens, les traces de pujada ja han desaparegut sota la neu nova. Les intuïm més que no pas les veiem, i encadenem un descens tipus slalom-gimcana, això sí, sobre una neu simplement de somni.

Cap del Pont 2.101m des d'Urús; +/-850m, 16km; PD, **, S2; 5-6h

Bones traces!

Pep i Jaume