Amb les nevades i ventades de dissabte, tot ens indicava que calia ser conservadors i, després de considerar diverses opcions, ens inclinem per una matinal al Taga, evitant també les carreteres tallades.
Aparquem a la vora de Santa Magdalena de Puigsac on ja hi ha neu per calçar esquís des de la granja de Can Roca (1290 m).
Hi ha força gent, molta animació i fa un dia radiant i fred. El camí té algunes pedres però es pot pujar i, poc a poc, la neu cobreix perfectament la pista.
Tot i ser aviat, n'hi ha que ja baixen i ens confirmen que la neu està en bones condicions.
Prenem el camí de Coll de Bac, que va guanyant alçada sense esforç i, passat el pas canadenc, hi ha neu suficient per esquiar sense por dels taurons.
Quan el camí s'ajunta amb el torrent de Vilaró als Fortins del Taga diverses traces sinuoses de baixada ens confirmen que la baixada per la neu pols promet. Allà on s'ha dipositat la neu, hi ha gruixos més que suficients per gaudir de valent.
Ja de lluny es veu que la carena del Taga està gelada i endurida, així que decidim entrar al bosc del Bac de Conivella i pujar per la neu flonja que ha quedat entre els arbres fins arribar al cim del Taga (2039 m).
La creu està encara guarnida amb el pessebre i molt concorreguda. Hi ha gent de totes les edats amb raquetes, grampons i esquís.
Fem les fotos de cim i mentre esmorzem decidim allargar l'excursió fins al Puig Estela, però abans aprofitarem tota la baixada pel bosc fins el pla de la Llana, per posar després pells i dirigir-nos a la carena.
Dins del bosc hi ha molta neu pols que continua fins ben a baix. Gaudim de la neu sedosa, avui tots els girs s'encadenen amb gràcia!
Mentre la gent va baixant del Taga tornem a posar pells i enfilem la carena des de la Portella d'Ogassa cap al puig de Coma d'Olla (1938 m), on uns joves equipats amb bosses d'escombraries industrials es llancen de cara pendent avall...
La muntanya s'ha buidat i el brogit matinal ha donat pas a una calma serena, no fa vent i el sol comença a retirar-se.
La carena es va fent més estreta fins a convertir-se en un sender esmolat com la crinera de la serra cavallera, però aviat s'eixampla fins deixar-nos veure la característica torreta del Puig Estela (2013 m), on ja ens acomiadem del sol per llançar-nos per la cara nord entre els arbres i pendents del bosc del Tarter.
La neu pols reposa sobre una capa dura i els girs s'encadenen sense esforç, entrant i sortint del bosc fins arribar a la Barraca de l'Orri Vell.
Veiem unes traces que es dirigeixen al Torrent del Burgil i ens llancem a l'aventura. Poc després de travessar el torrent ens veiem obligats a superar algunes pujades breus fent escaleta. L'esforç val la pena, llisquem entre prats i boscos immaculats fins l'estany de Can Roca i, poc després de retrobar el camí, ens descalcem per manca de neu. Fem el darrer km a peu i arribem a Puigsac amb les darreres llums del dia.
Bones traces!
Relieve de la sortida: https://www.relive.com/es/view/vNOPzLyeKYq
Berta i Oriol (text!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada