Per tercer cop intentem fer el Russel en sortida de cicle i per tercer cop els astres no ens són favorables, o millor dit en aquest cas les condicions d'estabilitat de la neu que desprès del temporal que també va afecta aquesta part del Pirineu va fer pujar el nivell de perill fins a 4.
Vam buscar pla alternatiu i una mica més proper que ens permetés tenir més joc, vam enfilar cap a la Cerdanya. A Andorra i la Cerdanya francesa el nivell de perill encara era de 4. Vam buscar un itinerari senzill pel dissabte i vam enfilar cap a la Tossa Plana de Lles. Si no la fem en aquestes circumstàncies no la farem mai.
El que semblava una sortida senzilla es va convertir en un petit repte. No portàvem cap participant lent que ens pogués donar una mica de respir pel que vam anar a ritme de patiment tota l'estona. A la part alta hi havia una boira espesa, un "white-out" considerable que segurament ens hagués fet girar cua en un cim més complicat. Afortunadament portàvem la Rosa que al ser de Lleida sembla que te visió penetrant en la boira. A la baixada per sota de 2400 m la neu estava fortament encrostada possiblement de la pluja i vam patir de valent. La rematada final va ser el tram del bosc, seguint un camí fet per raquetistes, on sols l'Eduard al tenir molt nivell va poder baixar amb dignitat i els altres anàvem posant i treien esquís. Vam acabar amb la impressió d'haver superat un repte i no d'haver fet un cim fàcil.
Vam gaudir d'un bon sopar fet per nosaltres mateixos i una bona vetllada. El tema estrella va ser la "trobada de cegesquiadors" als Ecrins amb una alta participació de 27 persones però que cap de nosaltres en sabia res per molt que coneixíem molts dels participants. També vam parlar de com s'organitzen les sortides de cicle. Perquè en una sortida de cicle com la nostra érem sols 5 participants. El calendari de sortides està ple de cims pocs coneguts, alguns ho veuen com a positiu, com una oportunitat de conèixer cims i rutes noves, altres pensen que els cims més coneguts poden tenir més tracció especialment entre els que porten pocs anys fent esquí de muntanya. Pot ser els cims els han de sugerir tots els de la secció i no tan sols els coordinadors? O pot ser si fem això ens quedarem sense coordinadors? Reflexions interessants.
El segon dia vam anar a Puig de la Coma d'Or però ferem una piulada per separat d'aquesta part.
 |
| Progressant pel bosc de pi negre nevat |
 |
| Foto de cim |
Condicions de la neu
Neu contínua a partir d'uns 1400 m aproximadament, més avall la pluja l'ha esborrada tota, tots els fons de vall de la Cerdanya estaven nets de neu. A la part sud de la Cerdanya la pluja també ha arribat força amunt deixant la neu molt humitejada i sovint encrostrada fins 2400 o 2500 m. A la part nord de la Cerdanya sembla que no ha plogut, hi ha neu polç com a mínim per sobre 2000 m i alguns trams ventats però possiblement menys de l'habitual.
Fitxa ruta:
Distància: 13.5 km
Desnivell positiu acumulat: 1013 m
Alçada màxima: 2904 m
Alçada mínima: 1950 m
Orientacions: S
Dificultat: S2, però la baixada pel bosc és complicada.
Recorregut: Refugi de Cap de Rec (1950 m), segui la ruta de raquetes fins el Refugi Pradell (2110 m), poc passat el refugi girar amunt (hi ha un cartellet) i seguir el llarg llom fins la Tossa Plana. Retorn pel mateix camí. Veure track.
Track de la ruta (per veure el mapa seleccioneu "Mapa raster IGN"): https://www.wikiloc.com/back-country-skiing-trails/tossa-plana-de-lles-esqui-de-muntanya-45950889
Fitxa ascensió:
Data: 25 de gener de 2020
Risc allaus: Nivell de perill 3 a la zona.
Temps ascensió: 2h56
Temps baixada: 1h40
Transició (i fotos cim): 0h15
Temps total de refugi a refugi: 4h50 (sense comptar el tram del cotxe al refugi per haver sortit de Barcelona en horari de dominguero, més la salta de tanques per no pagar el forfait (3.5 euros federats, que cutres que som) encara que el vam acabar pagant a la tornada per anar de sobrats i posar a comentar la sortida just en el punt on controlen els forfaits)
Participants: Rosa, Cristian, Eduard, Miquel i Pep Lluís.
1 comentari:
Ah, pero no era jo sola la que patíe? Vamos, que es va donar aquella situació no infrequent de que cadascú corr perque els altres corren.
Va estar una bonica i grata trobada de cegesquiadors. Gràcies Pep Lluís.
Publica un comentari a l'entrada