2 de març de 2013
Introducció
Fa uns pocs dies el Sever Feliu, company de muntanya de Sant Andreu, ens ha enviat unes fotos de la seva recent ascensió a la Mesa, i certament ha estat inevitable recordar la nostra ascensió hivernal a aquest cim ja fa uns anys.
D'aquella ascensió recordo principalment la nostra determinació, el bon humor que ens va acompanyar durant tota la jornada, la majestuositat del païsatge i les bones condicions de neu que vàrem tenir.
Va ser una sortida al més pur estil cegesqui d'aquella època: bona companyia, moltes hores, molt de desnivell, descensos magnífics i drets pendents per assolir el cim.
Revisant el material fotogràfic que vàrem produïr aquell dia m'he adonat que és prou aprofitable i fins i tot bò emprant les tècniques d'edició modernes, així que m'he decidit a fer aquesta piulada per refrescar una mica aquests calorosos dies d'estiu.
Recomanable veure les fotografies en una pantalla gran.
Números
Horari: unes 8 hores i mitja a ritme suau i constant
Desnivell: uns 1600 metres
Llargada: uns 17 km
Dificultats:
Esquí: S2 en general.
Alpinisme: A la cara Nord-Oest del cim rampes de 40-45 graus i algún pas més dret
Bastants canvis de pells
Dades pràctiques
Es tracta d'un itinerari llarg i variat. L'entorn és grandiós i no enveja altres paisatges del Pirineu Central.
En quant al recorregut hivernal, cal tenir ben preparat un itinerari que eviti el complex sistema de relleu càrstic d'aquesta muntanya per evitar-lo completament. No és un cim per perdre temps fent rectificacions en marxa.
Més enllà del coll de Linza (1937m) és on cal afinar més l'elecció de la ruta. En aquella època sense tracks ni gps, finalment vaig apostar per evitar totalment les zones de turmentat terreny càrstic i vaig traçar una línia que desde el coll de Linza feia un llarg i suau descens a l'esquerra fins uns replans a la cota 1800 aprox (Hoya de Larra) :
D'aquesta manera s'arriba a l'entrada d'una llarga i franca valleta que es va remuntant de Oest a Est per sota del vessant sud dels Pic de Budogia i ens porta directament sense problemes a la part alta de la muntanya.
La nostra experiència posant en pràctica aquest plantejament anterior va ser positiva, confirmant que va ser una bona elecció.
A partir del coll (uns 2300 m) entre la Mesa i el Pic Alto de Budogia, el terreny va guanyant verticalitat i tota la part final del cim s'eleva formant una esbelta piràmide. Canvi d'esquis per piolet i grampons. Caldrà valorar la ruta a seguir sobre el terreny en funció de les condicions:
L'aresta Oest (via normal d'estiu) pot resultar exposada a l'hivern, sobretot amb molta quantitat de neu. En aquest cas, la cara Nord-Oest és una alternativa molt més franca però els seus pendents de 40-45 graus i un pas clau de potser 50 graus demanen un cert domini tècnic de progressió amb piolet i grampons. A més a més la baixada cal fer-la desgrimpant aquesta ruta de pujada.
A la tornada, un cop arribats a la Hoya de Larra (1800 m), és molt pràctic ascendir la propera Paquiza de Linzola i poder gaudir des del seu cim d'un descens directe cap el refugi de Linza. D'aquesta manera evitem el llarg flanqueig de pujada fins el collado de Linza.
Descripció
Durant aquella semana, una més que generosa i freda nevada en tot el Pirineu Occidental ens obre per fi la porta per poder realitzar la nostra ascensió a aquest emblemàtic cim.
Després d'una nit massa curta en un hostal al Puente de la Reina, arribem a l'aparcament del refugi de Linza des d'on comencem la nostra sortida a les 10 hores.
El matí és presenta radiant i sorprenentment molt fred, i el paisatge ben carregat de neu presenta el millor aspecte hivernal possible.
Comencem lliscant sobre neu endurida que poc a poc anirà deixant pas a una neu pols que ja no ens deixarà durant tota la sortida. En aquest primer tram concidim amb bastants esquiadors de muntanya però quan arribem al collado de Linza (1937 m) tothom sense excepció gira a la dreta per pujar el proper Petrechema.
Ells s'ho perden. A partir d'aquí contents gaudim del silenci i la solitud d'aquesta magnifica muntanya.
 |
| Refugi de Linza (1344 m). Punt de partida |
 |
| Progressem al principi sobre terreny suau mentre anem deixant a l'esquerra la Paquiza de Linzola |
 |
| Més amunt, en els pendents que porten al collado de Linza |
 |
| La Rosa una mica més amunt |
 |
| Mirada enrere. L'ampli coll de Linza (1937 m) |
 |
| Des del coll de Linza els pics de Budogia a l'esquerra i molt al fons a la dreta la Mesa de los tres reyes |
Des del collado de Linza traiem pells i ens anem treballant un llarg flanqueig descendent a l'esquerra fins uns replans a cota 1800 m al peu d'una valleta evident que tindrem que remuntar
 |
| Ens deixem lliscar fins els replans a cota 1800 m |
Un cop al replà (1800 m) posem pells i afrontem la suau pujada de la valleta que ens porta directes a la part superior de la muntanya. La neu està en bones condicions i resulta senzill anar obrint traça en aquesta neu pols fàcil.
Una mica més amunt, el Josep Maria, que ha tingut una dura semana de feina, no es troba massa bé i decideix esperar-nos en unes roques al marge de la valleta. Cachis. Ens acomiadem i seguim la Rosa, el David i jo mateix cap amunt.
 |
| A mesura que pugem, l'entorn és grandiós i fascinant |
 |
| Superem uns pendents més drets per arribar al collet (uns 2300 m) on farem el dipòsit d'esquis. |
Deixem la vall que estem remuntant per uns pendents més drets a l'esquerra i assolim un collet (uns 2300 m aprox) just a l'est del Alto de Budogia on trobem un raconet protegit on podem equipar-nos còmodament per afrontar la part final del cim.
 |
| Dipòsit de material amb ambient. Al fons el Pic d'Anie (més lluny del que sembla) |
 |
| Des del dipòsit veiem ja la piràmide final a superar |
A mesura que ens apropem al cim veiem com un grupet sortit de ves-a-saber-on avança amb determinació cap al centre de la cara Nord-Oest per superar-la. L'aresta Oest es veu molt carregada de neu, així que decidim seguir la traça que aquest grup està obrint.
Bé, almenys ens estalviarem feina.
Superem sense problemes la cara Nord-Oest i exultants arribem per fi al cim. Han estat gairebé 5 hores d'esforços. El dia és radiant i molt fred i la vista és superba però no ens relaxem massa, doncs ens espera encara molta feina.
 |
| La magnifica cara Nord-Oest de la Mesa de los tres reyes |
 |
| En plena feina enmig de la paret |
 |
| Cim! Escultura del seu caracteristic castell semienterrada per la neu |
 |
| Cim! |
 |
| Primers passos del descens. Al fons la sierra de Añelarra i el Pic d'Anie a la dreta |
 |
| La Rosa just abandonant el cim |
 |
| Espero els companys en la desgrimpada del curt pas clau de la cara Nord-Oest (uns 50 graus glaçats) |
 |
| Poc a poc deixem enrere la piràmide somital del cim |
 |
| Poc abans del dipòsit d'esquis. Davant meu el Alto de Budogia (2368m) |
Arribem amb ganes al dipòsit d'esquis en el coll (2300 m aprox) pensant ja en el bell i directe descens on podrem obrir les nostres traces sobre una bona neu pols verge fins a la Hoya de Larra (1800 m).
 |
| El Josep Maria, ja més recuperat, ens saluda després d'haver-nos esperat pacientment |
Entremig ens retrobem amb en Josep Maria, que ha pogut recuperar-se mentrestant i seguim baixant tots plegats.
En el replà posem pells i ja amb llum de tarda emprenem l'ascens de les àmplies pales de la Paquiza de Linzola (2104 m) .
Des d'aquest cim podem gaudir d'un ràpid i trepidant descens, primer amb compte per el seu llom Oest amb forts pendents a banda i banda, sobretot el vessant nord. Per sort la neu és pols compactada i els cantells mosseguen bé en aquest tram.
Més avall deixem el llom i afrontem les disfrutones pales sud de la Paquiza sobre una neu cremeta de tarda fins el vehicle.
I ens anem d'aquest lloc emportant-nos molt bones sensacions. Avui la muntanya ens ha regalat la seva millor versió.
 |
Des dels plans a 1800 m veiem una mica amunt les belles traces que acabem de traçar
|
 |
| El David remuntant les àmplies pales que porten a la Paquiza de Linzola |
 |
| Des de la pujada a la Paquiza, el tros de descens que acabem de fer |
 |
| La Rosa s'avança i arribarà la primera al cim |
 |
| Mentre la Rosa ens espera fa aquesta foto amb llum ja de tarda |
 |
| La Rosa. Darrera seu l'aresta nevada que baixarem després |
 |
| I finalment arribo jo |
 |
| La Rosa i el David dalt de la Paquiza de Linzola (2104 m) |
 |
| Contrallum a l'inici de la baixada del llom Oest de la Paquiza. |
 |
| Neu cremeta en aquest tram final fins el refugi de Linza |
 |
| Reagrupament poc abans d'acabar la sortida |
 |
| Recorregut aproximat d'aquesta sortida |
Imprescindible. Del millor que el Pirineu Occidental pot oferir
Rosa, David, Josep Maria i Xavier
