Tossal de Paiasso 2772m (Pic de Filià)

Hem intentat saber l'origen del topònim de Tossal de Paiasso sense resultat. Si algú pot posar llum a la foscor li agrairem...

Tossal de Paiasso, muntanya que separa les aigües que acabaran al Manyanet dels barrancs que van als rius de Filià i de Riqüerna (afluents del Flamicell).

La vall de Manyanet està situada entre la Vall d’Erta a l’oest, la Vall de Boí al nord i de la Vall Fosca a l’est. Un racó bonic de visitar tant a l'hivern com a l'estiu.

La proposta dels #8cims i la nevada recentment caiguda ens porten a fer aquesta sortida que ha resultat ser solitària, distreta i divertida.

A primera hora el vent i uns quants núvols encara fan la guitza en altitud, així que fem temps, la previsió és que el vent anirà mancant a mesura que passi el dia.

Agafem el remuntador de les pistes de Boí (12,5€) per baixar al coll de Llevata 2435m i ens llencem cap a l'oest a la vall de Manyanet. Arribem a la cota 2000m on la neu no és contínua.

Posem pells i remuntem vall amunt seguint el riu pel marge dret, no és factible creuar al marge esquerre que està més innivat. La manca de neu fa que haguem de buscar el pas per saltar les rieres que anem trobant, el que alenteix molt la marxa. Fins a la cota 2200m no aconseguim saltar a l'altra llera i ja sense més remuntem la vall fins a la cota 2400m.

Situats sota el Tossal de Rus anem girant cap a l'est-sud est per les amples pales que menen a la carena del cim. Un cop a la carena a 2600m ja es nota més el vent i fem el darrer tram amb fortes ràfegues de vent que ens obliguen a parar la marxa.

El descens és variat, un primer tram amb neu dura, un segon tram amb neu fonda i un tercer tram amb neu primavera per tots tres molt conduïbles. 

Tornats a la cota 2200 fem una aturada per menjar i prendre el sol (massa...) decidim que no baixem a la cota 2000m per emprendre la vall de retorn i tampoc seguim cap a l'oest per anar a buscar el coll de Roies. Iniciem un llarg flanqueig que ens obliga a buscar el pas per saltar els rierols, amb trams amb els esquís a les mans, tot plegat fàcil però entretingut. 

Arribem a la vall sota el pas de Llevata a 2250m, només cal remuntar la vall i llençar-nos per les pistes fins a l'aparcament. Arribem a les 18,30h, el dia allarga, fa bo, etc

Hi hem estat la Núria P i el Ricard M 

Albada i sortida del sol al Puigllançada - 20/04/2025

Cadí, Moixeró, Penyes Altes...

Puigllançada 2.409m, des dels Alabaus; +/-590m, 8km; F,*, S2

Bones traces!!!

Jaume

Puig de Dòrria 2.547m des de Vallcebollera – 18/04/2025

El repte d’avui, que sortia amb els meus fills grans, era trobar un itinerari prou bonic, amb prou neu, ben esquiable, ni massa curt ni massa llarg, ... vaja, aquest! 

Hem pogut remuntar la pista en cotxe fins la cota 1.850m. Amb els esquís a la motxilla ens hem enfilat per un camí que talla una llaçada de la pista, i en 15’ ja ens hem pogut posar esquís. 

La resta ja està piulat a cegesquí, és el que té ser un #8cims! 

Pujada plàcida, sense vent i encara prou fresca per trobar bona neu en el descens, i tots contents! 

Puig de Dòrria 2.547m; +/- 700m, 9,1km; F, *, S2; 3-4h 

Bones traces!!! 

Joana, Bernat i Jaume

Salòria per Finestres - 18/04/2025

Divendres 18 d'abril de 2025. Amb la Núria i en Ricard, des d’Alins, ens enfilem amb el “Jimny” per les pistes del Bosc de les Bordes d’Alins fins on la neu comença a ser contínua. Ja a cop de pells de foca tirem amunt, primer per bosc i després per barrancada i canal fins al Pic de Finestres (2593).

Aquí dos de tres cedeixen a la mandra i em fan de “control”. Baixo al coll i supero les pendents finals fins al cim del Salòria (2789) on gaudeixo de bones vistes fins que sento una veu darrera meu (collons quin ensurt!)… M’apareix una alpinista de Castelldefels, molt simpàtic, però que gairebé em provoca in infart!

Un dia realment divertit, una molt bona sortida que finalitzem amb costellada al privatiu “Lo Corralet” d’Arcalís, amb mona de postres!

El descens, per la mateixa ruta, amb neu primer bona, i després no tant. El dia ha estat fresquet, i amb una mica d’aire, que ens ha fet oblidar que a l’abril el sol llueix fort, acabem tots amb el nas vermell com pallassos alcohòlics!

Tossal del Pic de Siscaró - 18/04/2025

Port d'Envalira-Tossal del Cap de Siscaró

Avui, que el temps ho permet, decideixo fer la ruta que volíem fer ahir. Com els companys d'ahir han hagut de marxar, contacto amb diversos companys que sé que estan a la Cerdanya. Dels quatre que he contactat només un s'anima a fer la ruta. Els altres tres, que no es coneixen entre ells, aniran tots a fer el Puigmal, la veu de l'estat de la neu ha corregut com la pòlvora i tothom ha anat cap allà, em van dir que semblava la Rambla.

Arribem al Port d'Envalira i cap a les 9:00 comencem la ruta. Enfilem cap al Pic de Maià, pujant pel circuit de motos de neu (per sort encara no en puja cap), un cop dalt traiem pells i baixem pel cap al barranc del Bullidor. Per no perdre alçada anem cap a l'esquerra, creuem el riu i agafem la pista que va cap a la Cabana de la Portella. La neu que ha caigut aquests dies ha innivat la pista (a la tornada ens trobarem que la major part ja és fosa); poc abans d'arribar a la cabana, iniciem l'ascens cap al Cap del Tossal de Siscaró. Aquesta zona és força solitària, no trobem ningú i regna el blanc silenci de la neu. Cap a cota 2500 el pendent s'accentua. El darrer tram decidim fer-lo amb grampons perquè no veiem clar l'ascens amb esquís. Ens col·loquem prop d'unes prdres per a fer la transició, que enfort pendent sempre és delicada. Grampons calçats i avançant per l'aresta arribem fins a l'avant cim. Aquí s'extén una plana que ens permet veure tot l'enfilall de cims: El Tossal del Cap de Siscaró, el Pic de la Cabaneta, Roc Melé, etc. Calcem de nou pells cap al Tossal. Volem albirar des d'allà si és factible fer la circular que teníem pensada: baixar fins al refugi de Siscaró. remuntar pel pas de les Vaques, anar fins al Port Dret i carenar fins a tornar al Pic de Maià. És tard, venta i no coneixem bé la ruta. Tampoc no la veiem clara des d'on som, ni com fer-la ni quina neu ens trobarem. La neu a aquestes hores ja està ja molt transformada, per la qual cosa decidim tornar desfent el camí. 

A l'hora del descens agafem la pala més a la dreta de per on hem pujat perquè té més bon accés, el pendent és pronunciat i ens llencem avall. Al segon gir d'en Carles la neu comença a esllavissar-se: la capa de 20 centímetres de neu recent es va purgant. Tot i que impressiona, veiem que la capa de sota és estable i que difícilment desplaçarem més material. Tot i així tenim clar que no ens podem entretenir gaire. Hi ha algun gir que l'hem de fer amb volta maria pel fort pendent i per evitar desplaçar més neu. A mesura que perdem alçada el pendent es suavitza i podem esquiar millor tot i que la neu està ja molt humida. Arribats a la pista, al costat de la Cabana de la Portella, la neu s'ha fós i hem de caminar fins a trobar-ne de nou, a l'alçada del creuament del riu. Des d'allà ja no hem de fer res més que resseguir la traça de baixada. Un cop remuntada la primera pala que hem baixat avui veiem l'antena del pic de Maià, enlloc d'anar directes, fem una marrada cap a la dreta per veure si podem ja baixar cap al cotxe, però ens cal tornar a l'antena per agafar l'orientació adequada. Baixem per damunt les traces de les motos de neu i arribem al cotxe, vuit hores més tard de la sortida.

Hi hem estat: Carles A. i Clara V.

Carros de foc (bucle nord)

3 dies de travessa pel PN d'Aigüestortes, aquest any tenim neu al pirineu i ho aprofitem! Sempre és un plaer poder esquiar aprop de casa..la méteo no ha sigut la millor, però hem pogut salvar 3 dies prous bons. La neu estava bastant pesada, la pols sahariana i la pluja a cotes altes han fet de les seves. En general han sigut dies de calor i ha precipitat a les tardes. Tot i aixi ens ho hem passat molt bé, i hem xal·lat pujant i baixant colls i cims.  

Dia 1: Sant Maurici - Pic de Ratera - Saboredo (+1000 m, 12 Km)

Dia 2: Saboredo - Coll de Sendrosa - Port de Caldes - Ventosa (+900 m, 11 Km)

Dia 3: Ventosa - Coll de Contraix - Portarró d'Espot - Sant Maurici (+1400 m, 19 Km)

11/12/13 d'abril del 2025 

Xavi, Albert i Marc

Comabona 2.548m des del Refugi de Cortals de l’Ingla - 17/04/2025

Immersió llarga i solitària al vessant oriental del Cadí 

Aquesta excursió és de gran bellesa amb un recorregut recargolat, uns passatges preciosos, un bosc intens i ple de bestioles, i vistes a un costat i l’altra de la serralada... però esquiisticament té més sentit fer-lo només de pujada i seguir cap a l’oest completant la travessa del Cadí... però avui m’esperaven a sopar a casa i he hagut de desfer el camí d’anada.

Refugi Cortals de l'Ingla, el 17 d'abril de 2025 a quarts de 7

El dia anterior han nevat entre 10 i 20 cm, i ja em trobo el recorregut enfarinat des del punt de sortida (1.610m). He pogut calçar esquís a 1.900m, amb gruix suficient per pujar, però a les solanes per sota 2.000m no hi ha base, i en el descens tragino casi el mateix que esquio... però amb sensació d’hivern pel fred tot el dia i fort vent al cim. 

Flanqueig arribant al Pas del Bou 2.240m

A part de la distància, el recorregut no és sempre evident (en el bosc el gruix de neu i manca de traça fa perdre sovint el sender) i hi ha passatges exposats, on extremar precaucions... 

Al centre, el Coll de Tancalaporta i el Comabona

Cara nord del Pedraforca

Recorregut: Refugi Cortals de l’Ingla 1.610m (pista des de Bellver, en no massa bon estat, però hi he arribat amb un vehicle normal) – Coll de Pendís 1.781m (pel sender) – Coll de Vimboca 1798m – Coll de la Moixa 2.024m – tram solà sota el Pradell, poca neu – Collet de les Vaques 2.187m (tram en flanqueig pel bosc, a l’obaga, amb molta neu i fort pendent) – Pas del Bou 2.240m – tram exposat, solà però que he pogut fer amb esquís – Coll de Tancalaporta 2.343m (no cal arribar-hi, flanquejar per sota) – Coll dels Terrers 2.408m – Comabona 2.548m. 

Comabona 2.548m; +/-1.100m, 21km; F, ***, S2-S3; 6-7h

Bones traces!!! 

Jaume

Puigmal - 17/04/2025

Dimecres hem pujat al refugi de la Molina del CEG. Sopar del nostre, vinet, riures, acudits i planificació de la ruta de l'endemà. Pensem anar al port d'Envalira i fer una circular passant pel pic de Maià i anar fins al tossal del Cap de Siscaró, baixar al refugi del mateix nom i remuntar i carenar fins a tornar al pic de Maià i baixar al cotxe. 

Anem amb cotxe d'hora (pot ser massa?) fins al port de Puimorens i ho trobem encapotat i nevant. Decidim girar cua i anar cap al Puigmal que de bon matí ho hem vist aclarit i amb força neu. 

Arribats fins a la barrera de la pista que puja a l'antiga estació de Puigmal, calcem esquís i fem l'ascens per l'estació. Al cap d'uns 200 metres enfilem a la dreta una pala força dreta fins arribar a prop del Dura Neu i, un cop dalt, anem avançant en direcció al pas dels Lladres, seguim avançant i en lloc de baixar pel vessant nord baixem per l'altre cantó per evitar el vent. Baixem una pala amb bona neu i entrem en un tub la mar d'esquiable. Un noi, que ha pujat des de Vallcebollera ens demana si pot baixar amb nosaltres. Té molta conversa i és molt amable. En el temps que nosaltres fem un ascens, ell en en fa dos o més. Seguim baixant i arribats a un punt, aconsellats pel noi, tornem a calçar pells i remuntar. És un ascens molt progressiu. Un cop a dalt anem sense perdre alçada en direcció cap al cim del Puigmal, refent part del tram que hem fet abans de la baixada. El vent és molt fort. Desistim l'ascens al cim i decidim baixar fins a baix,allà cap on s'acaba l'asfalt. Hi ha molt bona neu i en bones condicions i ens permet gaudir molt de la baixada. En baixar a Puigcerdà fem paradeta per prendre'ns una tassa de xocolata desfeta. 

Hi hem estat: Lluís, Quique, Narcís i Clara

Canal Baridana 2.501m, des del Querforadat – 13/04/2025

Piulada 2.946 de cegesquí, una més... 

Matino. Condueixo a les fosques els pocs km que em separen de Querforadat. Asfalt mullat i enlluerno algun gripau. El cel és blau marí però alguna escletxa deixa entreveure la llum de la lluna. Ja a destí, l’aparcament buit i les cases tancades i amagades a la boira em tranquil·litzen... podré començar sense que ningú em vegi amb els esquís a la motxilla! 

El dia es desperta i el bullici d’ocells i bestioles és de primavera avançada. Segueixo el GR150 direcció sud amb les canals del Cadí ben blanques just davant. És sender de bon fer i veure que els núvols es van obrint m’anima a seguir. 

Al collet de Jussana ja hi ha alguna clapa de neu, però baixa aigua per tot arreu, sembla més Suïssa o la Val d’Aran que no pas l’Alt Urgell! 

Als darrers metres de bosc abans d’entrar a la tartera són més marranos pels arbres caiguts i congestes de neu. 

Puc posar esquís abans d’entrar en terreny obert. Avanço en lleugera diagonal per sota el Vulturó creuant restes d’allaus i ja a la canal puc seguir amunt amb esquís amb llaçades fàcils. 

Són uns 300m a 40graus. Només a dalt que sota la neu granulada de la nit hi ha neu més dura, em poso grampons, tot i ser la part menys pendent. Arribo al capdamunt a quarts de 12, com la tempesta que entra... El Vulturó, ben a prop el deixo per un altra dia i prioritzo esquiar amb visibilitat. 

Descens fàcil avui, tret de la part baixa amb neu més pesada... entro al bosc, miro enrere satisfet, i deixo que la pluja m’abraci en la caminada de retorn. 

El mateix cérvol de les darreres sortides, s’ha tornat a creuar davant meu, com per despertar-me del somni... però em nego a sortir-ne, seguiré cegesquiant! 

Canal Baridana 2.501m; +/-1.060m, 11,5km; PD+, S4 (300m, 35-40 graus), ***

Bones traces!!! 

Jaume