Pic de Coma del Forn i Pic de Ventolau, 6-7 d'abril de 2024

Cap de setmana amb una gran pujada de les temperatures i molt de vent..... o sigui que fem dos cims molt adequats....hahaha....per acabar escalibats i ben ventats :)

No n'hi ha per tant....Dormim a Ainet de Cardós, que ens agrada molt! Dissabte ens llevem ben aviat i decidim anar a Tavascan per poder fer una excursió amb un bon accés innivat, i amb la pista d'esquí tancada. Per tant, poca gent i anem fent! Un cop arribem al pic de la Coma del Forn decidim anar al Pic de Ventolau, fent una baixada per les canals que surten una mica més avall del cim. L'accés al pic de Ventolau l'hem de fer a peu un petit tram, perquè no hi ha neu i amb el vent que s'ha girat ja ens va bé anar ben ajupits! Baixada molt xula, remuntem per repetir el pic de la Coma del Forn i baixada ja amb neu de qualitat més dubtosa fins a la pista d'esquí. Acabem ben contents i satisfets!

Tarda a Alins....i com que la llibreria sempre fa moltes activitats no podem comprar res....però a la caminada fins a l'ermita de Sant Quiri ens assabentem de la proposta @vallferrerallegeix i ens firem amb un bon llibre.El proper cop visitem la Vallferrera ja deixarem algun llibre per tornar a la natura el que ens ha regalat :) Sopem a l'hostal Montaña, únics clients, però molt ben atesos! Ens fem un bon homenatge.

Dissabte tarda sembla que el desert del Sàhara hagi arribat al Pallars....i diumenge fem una matinal pujant a la Torreta de l'Orri ben d'hora ben d'hora ben d'hora. Encara fa vent, però què hi farem. Arribem dalt que tot just pugen els primers motivats amb el remuntador. La neu està molt boneta a aquesta hora. De camí a casa, parem a collir espàrrecs tot fent el Montmagastre a peu, un cim que teníem pendent :))

Relive: https://www.relive.cc/web/view/v1Ow5nKmBXq

Bones traces,

Oriol i Berta

Sortida de cicle a Certascan - 17 i 18 de febrer de 2024

 

Un cap de setmana a Certascan...amb neu!

El cap de setmana anterior ha nevat una mica, i després de seguir l'evolució de la setmana a través de webcams, ens decidim a anar a l'Alt Pirineu, concretament a Certascan després de veure que el seu voltant està força nevat, que el refugi estarà obert i encara hi ha places.

Pugem el divendres a dormir al refugi de La Pleta per estar més a la vora del punt de sortida. Hi neva des de la tarda, però a partir de les 21h la neu comença a quedar-s’hi una mica... de manera que al matí només hi ha un dit de neu nova a sobre les taules de la terrassa, per sort més amunt se n’hi ha posat més.

Dissabte 17/02/2024. Objectiu Coll de Certascan i refugi de Certascan. 14km / 1.370 m

Sortim amb esquís a l’esquena des de l’aparcament que hi ha a la carretera, cota 1.400m i enfilem per la pista que puja a Noarre.  Després d’una hora de porteig, i ja a l’aparcament de la Font de la Costa (1700m) el panorama és un altre: s’obren muntanyes de neu i calcem  esquís. 

                                                                          

                                                                                      

De cop ens sembla que no anem en la direcció correcta, anem massa en direcció a l’Estany del Port i revisem el mapa just al moment que ve una ventada i se'ns l’emporta muntanya avall... per sort el GPS ens confirma que cal redreçar i un cop ja amb la direcció correcta passem per l’estany de Flamisella i l’estany Blau amb una calor impròpia del mes de febrer.  

                 

               

 

                                                                                                                      

Arribem al Coll de Certascan (2.589m) i tirem avall, cap al refugi, trobant neu de tota mena: per una banda encrostada, per una altra pols. Per evitar baixar a la presa intentem mantenir l’alçada del refugi per arribar -hi més directes.

                                                                                    

El refugi acollidor, com de costum, amb un bon sopar i a dormir d’hora.

Diumenge 18/02/2024. Estany Blanc i Pic de Flamisella. 12.600km / 750 m / S3

Amb un sol radiant i un dia excel·lent, coincidim sortint tots a la mateixa hora, i de nou sense perdre alçada passem per sobre de la presa i tornem cap al Coll de Certascan seguint al primer grup. Baixem direcció sud cap a l’Estany Blanc (2.500m), ara ja sols. 

                                                                      

          

Posem pells de nou abans d’arribar-hi i el travessem per anar pujant per la canal de més a l’esquerra cap al collet entre el Pic de la Lleia i el Pic de Flamisella, a 2.700m.  Obrim traça, no tenim ningú davant i el paisatge és meravellós. Ens decantem per anar al Pic de Flamisella (2.782m) tot passant per sota la carena... mentrestant, no sabem, encara, que un fotògraf intrèpid ens capta amb el seu objectiu des del refugi de la Pleta... era en @meteopallars, sempre enfocant als cims amb els seus objectius...gràcies, Ramon 😊!

Tornem al coll i després de travessar un pedregar a peu, tenim una gran pala amb neu dura però que ens fa gaudir molt, cap a l’Estanyol de Flamisella, que mica en mica es va tornant més primavera, fins arribar a la zona dels tubs i barrancs entre bosc amb passos més estrets i obligats per fer una mica el senglar.  Tornem a ser de nou a l’aparcament de la Font de la Costa i és l’hora de dinar, així que improvisem un pícnic que ens donarà forces per fer el retorn a peu i amb esquís a l’esquena cap a la carretera a recuperar el cotxe.  

      

 

Cal dir que la pista que de Noarre està en bones condicions per pujar-hi en cotxe i hi ha un servei de taxi que puja fins a l’aparcament de la Font de la Costa.

 En resum, dos dies de muntanya en un entorn preciós i encertat en quant a condicions, que ens ha permès fer una travessa ben maca...i oblidar el porteig de pujada i de baixada.  

Hi hem estat: Bernat, Ignasi, Roger, Roser

Fotos de: Bernat, Roger, Roser i @meteopallars

Campirme/Tuc de la Cima i Lo Covil 25-26/2/2023

Triem el camp base: Hotel Puitavaca a Ainet de Cardós....i ja veurem què farem:) 

Dissabte pugem a La Pleta del Prat i fem un Campirme per l'estany de Mascarida i baixada prudent fins al coll que connecta amb el Tuc de la Cima. Val la pena la pujada a aquest segon cim per la baixada pel bosc fins a la pista d'esquí de fons.... és bona, molt bona! 

Avui no hem vist traces per les canals del Campirme i hem preferit ser prudents. El dia s'ha llevat clar però poc a poc han vingut els núvols alts (sense vent) i nevadeta puntual dalt del Campirme.

Sabíem que anar a Ainet de Cardós era encertar-la de ple! Ens firem a la carnisseria i a Cal Joanet ....i tenim la sort de trobar un cargol per la bota de l'Oriol al taller del pare del Pau i l'Olga. Sempre hi són.... i sempre ens donen un cop de mà :)

Diumenge hi ha previsió d'entrada de vent fort.... Volíem aprofitar el Bony d'Altars, que no es pot fer sempre, però decidim arrecerar-nos al Bosc de Virós. Només hi ha tres clientes al refugi de Gall Fer (dues sembla que faran raquetes i una esquí). Anem directes a pagar el peatge de 7€....no tinc ganes de discutir...hehehe. El guarda ens explica que el dia anterior han intentat fer cim un grup de raquetes però que no van arribar, cansats d'obrir tanta traça. Ens fa seguir el circuit de raquetes que surt per l'esquerra del refugi (sempre havia anat cap a la dreta). Seguim unes marques vermelles i després unes de color groc i negre. És un accés molt bonic però que no puja gaire.....i ens porta al final d'una pista a cota 1946 m. Les traces de les raquetes del dia anterior encara ens obren camí cap al barranc de Buscallado i pugen decididament pel barranc fins a la pista a 2100 m. A partir d'aquí, la muntanya ja és tota nostra i podem escriure el nostre propi poema :) Anem guanyant metres fins a la pista de més amunt, a 2360 m. La resseguim un tram curt per intentar agafar la pala final per la banda que ens sembla menys carregada i de menys pendent, amb algun arbret fent de petit ancoratge. El vent fa acte de presència quan som al cim. Quines vistes més impressionants.....Salòria a tocar!!! Fem el descens anant a buscar un coll que va cap al Pic de la Màniga. Quina baixada.....bufffff....neu pols boníssima.....com més avall, més gruix! Tornem per la pista força plana a cota 2070 m; crèiem que les raquetes ens haurien obert traça de baixada....però ningú ha passat per aquesta pista..... Així que es fa força feixuga l'obertura de traça per accedir a les pistes trepitjades d'esquí de fons. 

En resum, cap de setmana ben gaudit! Tot a punt per continuar amb la temporada :) 

Oriol i Berta

CURS de SEGURETAT enTERRENY ALLAUS de l' ACNA STA-1

Impartit per Sara Orgué, nivòloga de l'ACNA (Associació per al Coneixement de la Neu i Allaus) 

Tavascan, 5 /6 de Febrer de 2022

Un curs que ens ha semblat imprescindible per tothom que faci activitats a la muntanya hivernal. Pels que comencen, imprescindible per saber prevenir el risc i evitar l' exposició a perills  evitables amb el coneixement del risc; i pels que ja tenen certa alguna formació o experiència, positiu per consolidar coneixements, trencar fals mites, i obrir nous enfocs.

L'estructura dels curs ens ha semblat immillorable: primer una sessió teòrica molt complerta el dijous anterior a la sortida de pràctiques (previament ja s' ens va passar material per anar preparant el contingut); i cap de setmana sobre el terreny. 

Les pràctiques les fem a Tavascan. Dissabte al matí fem observació de la neu i pràctica de rescat;  i teòrica tota la tarda. I diumenge sortida i pràctiques a la zona de l'estany Mascarida fins la tarda, on vam poder analitzar els diferents tipus de terreny: simple, exigent i complex. 

Activitat frenètica en la pràctica de cerca de víctimes, sondeix i posterior paleig en "cinta transportadora"

L'elecció de Tavascan molt adecuada: un entorn amb bona innivació, i naturalment una zona d'alta exposició a allaus, amb treball de control dels mateixos pel personal de l'estació. 

Control d'arves abans de pujar per la pista d'esquí nòrdic de Tavascan

El Refugi de la Pleta del Prat és molt pràctic:  allotjament durant el curs,  i  una sala molt ben disposada per a fer les projecccions i la teoria, a més d'un tracte excelent de tot el personal del refugi, on ens hem sentit com a casa. 

De l'aprenentage al curs, voldríem fer extensiva l'importància de FER EL CONTROL D'ARVA COMPLERT (COMPROVANT TOTES LES ARVES TANT EN EMISIÓ COM EN RECEPCIÓ), i no només comprovar que funcionin en emisió, com habitualment fem. Si la sortida és de dos dies, sí que podem deixar per al segon dia el control simple. Ens hem trobat en varies ocasions que alguna arva pot funcionar bé en emisió, i no en canvi en recepció. 

La formadora de l'ACNA, la Sara Orgué, ens ha semblat la millor professora que podíem tenir. Explicacions pedagògicament molt ben estructurades, clares, senzilles i ben explicades. Empatia per saber com fer arribar els coneixements amb gran sincronia amb cada participant. Impecable en la gestió de grup i del temps. 

Ajudava la Sara el Jaume Balta, que estava fent les pràctiques com a futur instructor, de manera que hem tingut la sort de comptar amb dos formadors. 

Aprenent els tests de comprovació de l'estabilitat del mantell de neu

El curs inclou un manual editat per l'ACNA, i sen's recomana també el llibre (que es pot comprar al lloc web de l'ACNA), de Tremper, B. : "Avalanchas, nociones imprescindibles". Ed. Verticalidad, Sahún. 

Aixi doncs, la satisfacció amb el curs és màxima, i ens agradaria donar el nostre reconeixement a la bona feina de la Sara Orgué,  l'agraïment a la Miriam per la coordinació i al club Excursionista de Gràcia i la secció d'esquí, per col.laborar en fer-ho possible.

Erem la Mireia, la Eva, l'Oscar, en Bernat, l'Elisa -que per raons mèdiques ho ha hagut de fer virtualment-, i la Mercè.

* Prenem nota que hi haurà una nova casa per llogar ideal per grups a Isil: casa Bernat d'Isil, en marxa cap a abril / maig d'aquest any 2022.