Una cabana al capcir

  

El tempo a l'esquí de muntanya es tan important com a la música, si vas a destemps pringues, si segueixes el metrònom triomfes...

 

Programem una sortida una mica indòmita,que no difícil: Primavera, Capcir, cabana, travessa... I l'oratge ens regala una nevada la nit de diumenge que celebrem amb un bon vi i bona carn.... 

Dilluns 13 d'abril Estació de Formigueres - Cabana de la Jaça de la Llosa +800m F/S3 i peus mullats

 

Sense presa ens plantem a Formigueres per trobar-nos el forn tancat, tanquen els dilluns, sort del super. Amb la mandra pugem fins a l'estació, encara fa vent i el cel rúfol, tot i això decidim que el temps millorarà i podrem fer la ruta prevista.

 

Efectivament a mesura que pugem el temps millora, poc vent i cel obert. Un plaer remuntar l'estació obrint traça i sense soroll ni gent. Fem temps a una de les casetes de l'estació... el tempo... i un cop a la Serra de Mauri voregem pel vessant nord i baixem cap a la vall secundària tributària de la vall de Galba. 

 

El primer tram es força dret, sort del bosc, sempre, la neu es una barreja de primavera dura i neu ventada. Un cop al fons de la vall la eu millora i gaudim fins trobar el riu de la Galba.

 

Ens ho mirem amunt i avall, durant molta estona, no hi ha remei, toca travessar el riu a peu i per l'aigua i finalment ens mullem els peus.

 

La cabana de la jaça de la Llosa està ben equipada, ideal tres persones, estufa de llenya (molta llenya acumulada que reforcem), taula, alguns estris de cuina, plats i coberts. Te un matalàs gran a l'habitació annexa. No hi ha cafè...

 

Nosaltres ja som a la cabana eixugant els botins a l'estufa, però fora es gira el torb que durarà fins al matí següent, tempo, no hi ha presa. 

 

Dimarts 14 d'abril: Cabana de la Jaça de la Llosa - Formigueres +1000m F/S2

Ens llevem aviat, el vent encara bufa... dubtem, mentrestant esmorzem, xerrem, no prenem cafè perquè no en tenim, fem el te, ordenem, fem la motxilla, tempo, a les 9h encara dubtem, el vent i la neu a fora piquen a la cara... 

Finalment a les 9'30h decidim que el dia s'obrirà i mancarà el vent, remuntem la vall en direcció el Pic de Terrers, ara sense mullar-nos al riu que el podem creuar a la cota 1800m. Girem en direcció sud per remuntar la vall que porta al coll de la Muntanyeta, una mica de vent però per l'esquena. Un cop al coll en vent es més potent i fem tot el tram de baixada dels plans circ de Camporrells amb pells per anar a buscar el camí que puja a la serra de Mauri.

Trobem el camí i pugem a la Serra de Mauri, aquí si que pica el vent i la neu, baixant cap a l'ample coll que fa el canvi de vessant trobem tres esquiadors que venen en la nostra direcció, passen de llarg, saluden amb un gest que imaginem es de pomes agres (van amb la cara tapada pel vent), que es fotin, no els hi direm que no hi ha cafè a la cabana. 

Ja al coll traiem pells i baixem per l'estació obrint traça amb neu molt bona a la cota alta i més pesada a la cota baixa, gaudim fins el cotxe. 

Els músics hem estat: Agus G, Jesús C i Ricard M

Bones traces  !!

Serra de Madres - Sortida de cicle d'esquí de muntanya

 

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

L'hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

i el de la gent que mira, rere els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

 

                                            Miquel Martí i Pol 

 

Havíem planificat aquesta sortida de cicle d'esquí de muntanya del CEG a la Serra de Madres

(Capcir), sense saber quines condicions hi hauria i, de fet, no ho hem sabut fins el mateix dissabte al matí. Anunciades nevades que no s'han complert (aquí), previsió de temps tapat que ha estat obert i amb vent, gran nevada diumenge que ha estat petita barrufa una mica emboirada. Així que el nostre ja típic "Mai Enrera" ens ha donat premi. I qui no arrisca no pisca...

 

Tot i això hem deixat per un altre moment la travessa prevista des de Coll de Jau, una excusa per tornar-hi 

 

Dissabte 17 de gener: Roc de Madres 2469m i travessa al refugi dels Estanyols F/S2-S3 +1100m 15km.

Sortim de Réal pels prats per anar a buscar el bosc i un tram de pista en direcció contrària al Coll de Sansa. A la cota 1700 abandonem la pista i ens enfilem pel bosc en direcció Nord Est bosc fins a la cota 2000m on el bosc es va obrint i ja notem el vent del Sud Est, seguim en direcció Roc Mary, per evitar els plans més ventats propers a la carena. Dubtant, dubtant remuntem direcció coll de Malpàs per pujar fins el Roc de Madres, aquest darrer tram el més ventat.

 

Baixem per la carena cap al coll de les Gavatxes i a la cota 2100m (bona neu dura ) baixem pel bosc direcció Sud Est, canviant de vessant cap a la Coma dels Pontells (neu fonda transformada) després de remar una mica passem per la cabana del Pla de Grill i fem un darrer tram de bosc fins a la pista planera que ens porta al refugi dels Estanyols.

 

   

 

Diumenge 18 de gener: Pic de la Pelada 2370m i retorn a Réal F/S3 +650m -900m 11'5km

 

La gran nevada ha estat d'aproximadament 2cm... A les 9h els dubtes s'esvaeixen i veiem que podem fer activitat cap a la Pelada. L'orientació nord Oest de la canal ens protegeix del vent i anem gaudint de la barrufa i una mica de boira en algun tram. L'ascens es força evident, i la canal arbrada que arriba fins el coll de Passeduc és fàcil i de pendent moderat. Un cop ubicats a la cota 1850m pugem pels pendents de bosc de la llera dreta de la canal (l'altra opció és enfilar la canal directament), arribats al coll de Passeduc 2280 la boira es fa més espessa i anem tantejant per arribar al cim per la carena nord sense dificultats.

 

Fem un descens força memorable, encara que ha nevat poc les condicions són bones. Canal avall fins a la pista dels Pontells i refugi.

 

Retronem a Réal per les pistes des del coll de Sansa amb un tram de bosc-senglar. 

 

 

El refugi dels estanyols és de gestió lliure, cal demanar la clau a l'oficina de turisme del Capcir i costa 12€ per persona. Té estufa, llenya, mantes, cuina amb gas, estris de cuina i barbacoa exterior.

 

 

Hi hem estat el Jaume J, Pep L, Cesc D, Roser R, Míriam M, Bernat C, Núria P, Carles P, Dani D i Ricard M 

 

Bones traces !!  

Un vespre a Puigbalador - 22/11/2025

Cuita al sol al Pic de Ginebre 2.382m

Dissabte fa un dia de ple hivern, amb temperatura negativa tot el dia... Ha nevat de nord, i hi ha més neu al Capcir que a la Cerdanya així que aprofito la migdiada dels petits per anar a matar el cuc i provar com estic de tots els mals, cops i lesions culpa segur de l'estilvació...

La carretera està ben blanca com casi sempre passa al Capcir. Arribo a quarts de 4 a Puigbalador i hauré de córrer per fer cim... Fa una tarda preciosa, amb fred viu i vent que ha encalmat. El tou de neu fa goig: els 30cm que deien i més a obagues i més amunt.

Estic ben sol però per sort la traça, que és fonda, està feta. Dedueixo que els que m'han precedit, segurament al matí, han estat acompanyats pel vent ja que enlloc d'anar a buscar el camí fàcil pel llom Est, s'han enfilat pel bosc i matolls de la cara Sud del cim i s'han quedat just 50m per sota. Puc arribar al cim mentre el sol es va ponent, enlluernant encara Madres i el Canigó.

En el descens ja he cobert la meva quota de crosta i de frontal de la temporada, tot i que algun viratge maco ha sortit... Arribo negra nit al cotxe a quarts de 7, i -9,5ºC... ben content!

Pic de Ginebre 2.382m; F, *, S2; +/-670m; 8,3km; 3h

Bones traces i bona temporada a tothom!

Jaume

Pastís de nata al Capcir

 Dissabte +500m/14km Els Angles-Camporells

 

Ens enganxa un cap de setmana amb nevada prèvia intensa i risc 3 d’allaus, però tenim ganes de fer travessa i sortir una mica de la civilització, així que sortim el dissabte cap el refugi de Camporells.

Passem per l’estany de la Balmeta i un cop allà tirem cap l’estany de la Llosa enlloc de fer el camí directe cap al refugi, per veure la indòmita vall de la Llosa camí del Pic de la Cometa d’Espanya. Ens trobem paquet de neu sense traça que hem d’anar obrint amb bastant d’esforç.

La previsió de meteofrance punxa i el dia que es preveia amb finestra es torna gris i amb una nevada creixent. Decidim desistir de la Cometa i tirar cap al refugi però encara així ens surt una tirada prou esgotadora obrint traça amb molt de riu i estany i fondalades de muntanya russa. Amb molta neu recent hem de vigilar amb els forats.

Fins i tot SuperRawal, el superheroi que pots trobar a la barra d’una bodega sòrdida del districte V a la nit i durant el dia es converteix en un expert cegesquiador s’enfonsa en un dels estanys, però amb la seva capa de pell de lleopard aconsegueix sortir del sot sense més problemes.

El refugi acollidor, sobretot la latrina que recorda la de Trainspotting, i desprèn aroma a muntanyenc en descomposició. Si tanques la porta de les calderes d’en Pere Botero al menjador del refugi s’està prou bé, ens fan sopa de llenties i estofat de vedella amb arròs, formatge i fins i tot flam amb una neula de postre.

Juguem al Trivial en francès i ens recuperem dels diversos problemes físics de la tirada del dia, butllofes als peus, rampes, fins i tot algun valent que tenia el campanar de Sau traient la punta, la tortuga traient el cap, s’atreveix a descarregar un fitxer adjunt a la latrina i aconsegueix alliberar a Willy sense caure desmaiat.

 

Diumenge Puig de Pam, Mont Llaret i tornada als Angles. +600/-1050 15km F/S2

 

L’esmorzar és més auster, però almenys té un cafè correcte pels ionquis de la cafeïna, i amb una bona nit sense fred ni massa roncs, encetem camí ben aviat, amb tota la neu que ha seguit caient tota la nit. De tornada agafem l’itinerari clàssic cap a la Balmeta, amb una bona traça oberta, de manera que recuperats per la nit, l’àpat i la traça més còmoda, fem prou via.

Algun segueix patint per les butllofes, però uns quants tenim ganes de fer alguna baixada bona, així que pugem al Pam de camí a la Balmeta i per primer cop a l’historia ens el trobem amb bona neu i no ventat i encrostat.

D’allà directes a la Balmeta, per tornar a posar pells i pujar el Mont Llaret i acabar al pàrquing dels Angles per pistes.

 

Cap de setmana amb pendents molt suaus i molt de bosc, molta neu nova, vistes increïbles, no massa bon temps, i hem sobreviscut tots al cràter de la latrina.

 

Per cagar-s’hi.

 Pic de Ginebre (2.380m) i Pic de Tarbesou (2364m)

15 DE FEBRER 2025. Pic de Ginebre (2380m)

9 km +700 m. Fácil S2.

Aprofitant que la estació de Puyvalador està tancada, fem una sortida-matinal amb esquís.

Anem pujant i ens trobem gent per tota arrèu. Al cim estem una estona prenent el sol i gaudim a la baixada de neu primavera estovada pel sol d'hivern.

16 DE FEBRER 2025. PIC de tarbesou (2364m)

12km +875 m. Facil+ S2/S3.

Sortim des de la estació d'esquí alpí de Mijanés. Al principi carreguem esquis 5min per no trepitjar les pistes. Creuem el riu i ja calcem esquis fins al cim. 

Passada la cabana de l'Orri pujem per la banda dreta del cim perque li dona el sol des de'l matí i així evitem la neu dura de l'ombra.

A 100m del cim deixem els esquís perque la neu està gelada i pujem a peu.

La baixada amb neu primavera la gaudim molt!

Bones Traces!

Nuria i Carles

Visca el Donasà!

Dissabte Tiramisú, diumenge Tarbèssou (2.364m)

Gaudim de unes pizzes "gourmet" dissabte vespre a Alp, Pizzeria de l'Amo, comentem l'entorn nival i ens decidim pel Tarbèssou.

De la nevada i neu nova estimem uns 10-15cm, a cotes altes es manté pols.

Per sota els 2100m la trobem humitejada pel dia emboirat.

Mantell continu des del parking de l'estació d'esqui de Mijanés.

Un classic, trobareu piulades al blog.

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/estacio-esqui-mijanes-tarbesou-12794611?utm_medium=app&utm_campaign=share&utm_source=764412

Bones traces.

Hem estat:

Leti, Hèctor, Raquel, Sören, Sancho i Manel