Excursió senzilla amb vistes a la plana cerdana i la vall de Querol
![]() |
| les canals de Guils |
![]() |
| les canals de Guils |
Després d'un dia d'esquí a pistes, necessitava tornar a fer esquí de muntanya... El mantell encara és inestable i trio un recorregut poc exposat i alhora de descoberta d'aquest cim que no havia fet.
Des de l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa (1.882m) prenc la pista principal que va a Prat Miró i, just abans del refugi, em desvio al sud per una de secundària fins a una altra bifurcació a 2.060m on agafo la no trepitjada que em porta al Coll de Dalt 2.101m. Continuo per aquest camí (direcció oest) que portaria a Bescaran i a uns 2.200m, abans de la Font d'Aristot m'enfilo en direcció nord per un bosc que es va esclarissant.
A 2.400m arribo al llom que en direcció NO mena al cim sense cap dificultat. Amb neu estable es pot fer volta cap al Clot de la Barra: les boires que m'atrapen em fan desistir del tot.
Pel descens, esquio uns metres del llom carener, i a 2.400m em llenço cap a l'est per una pala un xic oberta però que de seguida em porta al bosc on, seguint el torrent de Fontanals, gaudeixo d'un descens divertit i amb bona neu fins a trobar la pista ben a prop de Prat Miró. I la pista permet fer molta via fins al cotxe.
| En groc el recorregut, sobre foto del dia després des del Tossal Gros de Talltendre |
Excursió molt recomanable, ressenyada també al llibre "La Cerdanya: Esquí de muntanya per a petits i grans", de Ramon Orriols i Ricard Molina.
Turó Punçó 2.493m; +/-600m; 10km; F, S2,*; 3-4h
Bones traces!!!
Jaume
Escapada de ‘cap de setmana’ familiar a aquesta preciosa vall del sud de Noruega, on combinem una estada en cabana enmig d’un paisatge bucòlic, passejades i turisme amb la petita, afartamentes de salmó, i un parell d’excursions d’esquí de muntanya... és el paradís?
Al destí ja l’hi tenia posat l’ullet des d’aquella piulada del Ricard del març de 2015 ...casunronda! perquè piula la gent? i ha passat allò de que quan hi poses preparació i ganes, el resultat és karma positiu
Hi hem anat en avió fins a Alesund (vols amb 1 o 2 escales) i després cotxe de lloguer fins a la zona d’Åndalsnes (1h45’) per una carretera que és molt escènica. No és mala opció fer un vol directe a Oslo i després 5h de cotxe (o una opció com l’autocaravana com van fer en Ricard&co).
L’allotjament més pràctic i econòmic és llogar una cabana de fusta en qualsevol dels càmpings que hi han a la zona. Nosaltres hem estat en una als peus del coll de Trollstigen (tancat per la neu)... erem els únics hostes en un lloc que a l’estiu no hi deu caber una agulla, perquè és preciós i envoltats de cims molt cridaners i ambient hivernal.
La meteo és ja de per si un caprici en aquesta contrada, i nosaltres hi hem arribat precedits d’una setmana de pluja fins a cota alta i BPA a 4, però amb una temperatura que ha anat baixant i endurint altre cop el mantell. Després, dissabte he trobat bona neu primavera, i tota la nit i part de diumenge ha nevat des de cota 300 deixant fins un pam de neu nova ben bona per sobre dels 500m. Amb tot, hi ha neu a obagues a 300m i a 600m a solanes. Més amunt l’ambient és ben hivernal i hi ha moltes zones que encara queden lluny per a l’esquí de muntanya per ser els punts d’accés elevats i encara tancats per la neu (molt recomanable la proposta d’esquí de juny en aquesta zona publicat al darrer número d’Ski Rando Magazine, núm.56 d'abril-maig).
Una particularitat és que molts dels accessos o aparcaments són de pagament (normalment 100 corones, una mica menys de 10€) i es paga online en els links que habilita cada lloc.
Resum de l’activitat:
Dissabte 13 d’abril: Storhesten 1.023m i Blånebba 1.320m des de la vall de Venjeåa (aparcament Venjesdalsetra)
+/-1.125m; 11,1Km; F+, S2 el Storhesten, S3 el Blånebba, */**
Les previsions donen mal temps i trio un dels itineraris més conservadors de la zona, el Storhesten, però tot i que se’m tapa una estona i m’arriba a nevar, veig que el fort vent acabarà fent net i m’allargo al Blånebba amb un bon sol i tempesta de blaus.
Posar esquís a l’aparcament, a 370m d’alçada ja fa goig. I fer l’excursió tot sol (*) enmig d’un festival de cims i canvis meteorològics no té preu. (*) En el descens corroboraré el tòpic de que aquí no cal matinar, i em trobo una gernació pujant!
![]() |
| el Romdalshornet (1.550m) treu el nas |
El recorregut surt de l’aparcament en direcció sud-oest per una zona d’arbres i matolls esclarissada, amb la visió al fons de la vall de l’imponent cim Romdalshornet (1.550m). Es creua el riu per un pont metàl·lic a mitja pujada i a partir de la cota 700 el terreny s’eixampla i el pendent és més planer.
![]() |
| el Blånebba com es veia des del Storhesten |
Em miro de reüll el Blånebba, a l’esquerra, i viro totalment al nord per seguir un llom fins al cim. Ambient per tots costats i tot i que s’escapa algun floc de les nuvolades que corren, aposto per tornar a la cota 700 (altiplà de Jamnåbotn) en bon descens i enfilar-me per la línea més segura fins al llom que baixa del Blånebba.
Arribo a l’ample carena (cota 1.100m) i segueixo amb esquís cap al cim. Es redreça a la part final, que té algun tram exposat, i com que el vent s’ha enfortit asseguro amb grampons arribar fins dalt. Vistes espectaculars amb Åndalsnes i el fiord 1.300m més avall i cimarros imponents a tocar: el Romdalshornet (1.550m), l’Store Venjetinden (1.852m)...
Bon descens, trepidant, i a quarts d’una ja torno a ser a la cabana per passar la tarda en família i aprofitar que el dia ja s’allarga més que a les nostres latituds.
Diumenge 14 d’abril: Skarven 1.048m des de Rauma
+/-741m; 7,9Km; F+, S2,*
Neva des de dissabte nit i passem el matí a la cabana i fent una passejada pels voltants. La previsió, que no es complirà, apunta a clarianes al vespre i a quarts de 4 faig 30’ de cotxe fins a Rauma, davant per davant d’Åndalsnes a l’altra costat del fiord.
Em trobo tres grups posant pells, i quedo ben preocupat per tenir idees de noruec (febre àrtica?)...
Un ruixat de neu granulada fa que tots entrem per 10’ als cotxes i quan afluixa ens hi posem en silenci però amb mirades de complicitat: tots esperem la finestra! Uns s’aturen a fer temps al refugi DNT Skorgedalsbu, i els altres anirem intercanviant obrir traça, fent canvis de manera natural.
El recorregut surt, esquís als peus, de la cota 300 en direcció oest per una mena de tallafoc enmig del bosc. S’ha de remuntar un llom pel terreny menys allavós fins la carena, on es vira al nord i cal seguir-la fins als cim.
Ja no neva però he entrat al mon abstrús del núvol... També m’he quedat sol i dubto una estona (aquelles estones en que el temps s’atura quan ets dins un núvol). No ho veig clar per seguir amb esquís per sota la cornisa (placa?) i, per seguretat, calço grampons per seguir el fil de neu que em porta a una darrera pala (gelada) ja més fàcil fins al cim. Tot plegat han estat 150m de distància i 50 de desnivell de no res, amb el temps aturat, el núvol i jo... De tornada als esquís m’atrapa una parella i parlem de la finestra que no s’ha obert i m’agraeixen la traça que seguiran...
L'esquiada deliciosa, abocada al fiord a mesura que surto del núvol...
L’endemà, camí de l’aeroport el blanc immens de l’Skarven ens diu adeu, però li fem l’ullet, hi tornarem!
Informació de servei:
Copio les referències de la piulada del Ricard del 2015 i n’afegeixo dues:

Bones traces!!!
Carlota, Marta i Jaume (casi troll)
![]() |
| Le Rouchon 2.929m i la Pointe de Sagnes Longues 3.032m des del Pic Traversier |
Oh, el Queyras! no falla mai! M'hi escapo amb la certesa que és de les zones "properes" on hi ha neu i on sembla que hi trobaré les finestres per poder fer activitat... el gruix en orientacions obagues és considerable i esquiable des dels 1.800-1.900m. A més, hi ha nevat un pam divendres, i hi poden haver ruixats de neu el cap de setmana, així ha estat!
Dissabte 22 d'abril: Tête de Favière 2.867m i Tête de Girardin 2.876m des de Ceillac (aparcament La Riaille a 1.800m)
+/- 1.100m; 13,4km; PD,**, S2; 5h (itinerari 44 del llibre "52 balades à skis dans le Queyras et la Haute Ubaye", i parcialment el C2 de la guia Toponeige de l'Ubaye)
En aquesta primavera avançada puc arribar en cotxe fins la cota 1.800m i posar esquís allí mateix.
És un itinerari orientat a nord-est fins el coll, que acumula força neu i transcorre per un tram de bosc de làrix primer i per un ambient de tres mils després preciós: els contraforts dels Pics de la Font Sancte (3.385m) i de la Tête de la Petite Part (3.144m) impressionen.
| Allaus i traces baixen de la Tête de la Petite Part |
Segueixo una pista ampla fins el llac de Santa Anna, i després uns lloms molt suaus que només es redrecen una mica sota el coll de Girardin que deixo a la dreta per anar a buscar directament la carena que d'oest a est cal recórrer força estona per un terreny fàcil però amb cornises i algun tram exposat.
S'arriba primer a un antic observatori astronòmic, que fa d'aixopluc, el Favière després i la Tête de Girardin que queda molt enllà i on cal fer una grimpada curta per assolir el cim. Grandíssimes vistes!
Les possibilitats de travessa es veuen molt factibles cap al sud, a Maljasset i, en canvi per fer volta i baixar per la vall de Tronchet cal desfer 100m per un couloir força dret. Faig la baixada per on he pujat en una neu que només a la part alta és solta, i passa a primavera de tots els colors després: cal matinar més per fer les baixades en condicions!
![]() |
| Des del cim, la carena i, encerclat, l'observatori de les dues fotos anteriors. |
Diumenge 23 d'abril: Pic Traversier 2.882m des del Pont de Lariane 2.024m
+/- 860m; 9,9km; F,**, S2; 3-4h (itinerari 31 del llibre "52 balades à skis dans le Queyras et la Haute Ubaye")
Cim ja piulat aquest any (i moltes vegades en aquest bloc, que també vaig fer..- al 2006), potser el clàssic de la zona, i és que ho té tot: bona orientació, ambient, i pendents amples per gaudir.
Cal seguir tota la vall de Longet i remuntar al coll o si el mantell està estable com avui virar a l'esquerra abans del coll per pales més dretes fins a la carena que es segueix fins el cim (per cert que igual que el dia anterior, el cim queda bastant "enllà" i cal anar una bona estona per la carena ample fins al cim, on s'acaba la carena de cop. Grans vistes també, amb un Le Rouchon 2.929m molt esvelt a tocar. M'hi he posat a quarts de 7 i abans de les 10 començo la baixada amb una neu avui millor que ahir, ja que encara no ha transformat.
Molts rampells per molts anys! .... i què podia sortir malament?
Bones traces,
Jaume