28 de juny 2004

Piada - Strahlhorn 4190m - 27/06/2004

Desnivell: +/-1.250m
Durada: 5-6h pujada, 1h descens.


Vista del Strahlhorn des del Allalinhorn:

Gran ambient de muntanya al Brittannia Hütte, amb glaceres als peus i festival de 4000’s a tort i a dret. Al refugi hi ha 20 muntanyencs amb objectius repartits: Rimpfischhorn, Allalinhorn, Fluchthorn... Compartim taula amb un australià que viu a suècia, un anglès i tres suïssos molt suïssos. Bon sopar!

El despertador sona abans de les 3. Cal baixar a la glacera Hohlaub, travessar-la i continuar per la llarguíssima glacera d’Allalin. Hi ha molta neu i aquest cop prescindim de la corda.

A quarts de 6 les primeres llums del dia ja il.luminen el nostre objectiu…La càmara dispara a moltes kb per minut !


Costa guanyar alçada en una gelera tant llarga, però finalment arribem a 3.780m, a l’Alderpass. Aquest coll és la via d’accés a Tasch i Zermmatt, i està flanquejat pels 400m de pared de roca del Rimpfischhorn (recordes Carles!).

Del coll decidim fer el primer tram amb crampons. Bufa un vent molt fort i núvols lenticulars continuen acumulant Gb de fotos. De nou amb esquís arribem a l’avancim. Sorprenentment som els primers i ens cal obrir traça a l’aresta mixta que en 10’ mena al cim.





L’espectacle de 4000’s és superb: El Mont Rosa és a tocar, el Liskam el Breithorn, el Cerví, la Dent Blanche, el Rimpfischhorn, l’Allalin, l’Alphubel, el Tasch, el Dom, el Weismies... i el descens, buf!, el millor del pont. Fins i tot hi ha neu pols abans del Alderpass, i la part final de la gelera és un “shus” on vas deixant la traça i la baba...

Per baixar a Saas Fee remuntem fins la cabina de Feldskin (3.000m)... i carretera...

No us preocupeu, és la meva darrera piada (o piulada)... de la setmana (he intentat tancar els esquís a la funda, però la cremallera està trencada!!!)

Bones traces!!!

Piada - Allalinhorn 4027m - 26/06/2004

Desnivell: +727m / -1.200m (pujada al Brittannia Hütte +200/-100)
Durada: +2h pujada, 40’ descens i 1h adicional fins al refugi.
Inici: Saas Fee, 950km des de BCN. Remuntadors Feldskin + Metro Alpin (53 FS).

Després de l’esforç del Velan no ens dol pagar el Metro Alpin de Saas Fee fins a 3.500m (Mittelallalin).
El sol llueix amb força però a les 9 del matí encara estem sota zero. La pujada és molt ràpida, per pendent sostingut i amb bona traça.

La pujada fa mitja volta al cim, cap al coll Feejoch, i després fins sota una aresta de neu fácil... Som gent amb esquís, gent a peu i turistes al·lucinats lligats a un guia… Veiem a tocar l’objectiu de diumenge, l’Strahlhorn ! Haurem de matinar: la gelera que haurem de remuntar fa 7km!

El descens és molt bó amb neu dura primer, i a partir de 3.500 i fins a 2.900m neu primavera per pistes trepitjades! De nou pells i amb la gana feta ens dirigim al Brittannia Hütte on podrem descansar i agafar forces per l’endemà.

…continua amb l’Strahlhorn...

Bones traces!!!

Piada - Mont Velan 3731m - 24 i 25/06/2004

Desnivell: +2.100 (900, 1er dia)/-2.100m.
Durada: 3-4h 1er dia, 5-6h fins al cim, 1-3h descens.
Inici: Bourg St Pierre 1.632m, a 30km de Martigny en direcció a Gr.St Bernard.
Fa uns tres anys, a en David, Joan Carles, Rosa, Sergi, Ricard i jo mateix ens va faltar una peça de puzzle per posar: erem a la Cabane du Vélan i les nevades no ens van deixar fer cim...

... i valia la pena tornar-hi! Només a 850km de casa, amb un temps explèndid, una solitud absoluta i un paissatge suis de postal ple de flors i vaques pasturant a la vall i geleres i neus per perpètues sota el cel blau.

La pujada al refugi és dura (esquís a l’esquena...), però el lloc s’ho val: la vall es va tancant amb el Grand Combin a l’esquerra, les agulles de Valsorey en front i la morrena de la glacera a la dreta, i a 2.600m el refugi, metàl·lic, de diseny en forma de vaixell, i molt acollidor: som els únics clients del guarda!

La neu comença al refugi. Iniciem l’ascens per la gelera de Tseudet, allunyant-nos de la seva riba esquerra per evitar els seracs que penjan de la cara nord del cim. A 3.150m s’arriba al Coll de la Gouille. Deu n’hi do! Això casi és una ferrata! Equipat amb cadenes remuntem 100m per terreny aeri i roca descomposta i en baixem uns altres 100 fins a ser a sobre la gelera de Valsorey.










De nou encordats, remuntem la glacera: és un mar de neu, seracs i esquerdes, sense traces ni ningú que ens segueixi... El cim no és lluny, però ens cal recargolar la traça buscant els passos que creiem més segurs fins a situar-nos sota la pala S-E. Els darrers metres són drets, però dalt del cim s’hi podria jugar a futbol.

El Mont Blanc està tapat per núvols, però darrera el Gran Combin contemplem el magnífic perfil del Valais: la Dent Blanche, el Cerví, el massís del Mont Rosa... cap allí anirem en unes hores!

A la baixada neu de tots els colors: dura i pols primer, uns trams de crosta i finalment primavera que ens fa gaudir com no esperavem a finals de juny.

Mont Velan! Sens dubte recomenable i per repetir (especialment interessant és el camí que hi puja per la seva cara oest, pel Colouir d’Annibal).

Fins ara...
…i bones traces !!!

14 de juny 2004

Piada - Aneto 3404m - 13/06/2004

Enviat per Pilar V.

........ to i el Cegstiu, el cegesqui encara cueja .......

Sera aquesta una de les multiples i possibles piades d'aquest cap de setmanaa l'ANETO ..........

L'objectiu era intentar reenganxar-nos el grup que dormia al cim o a corones pujant diumenge al matí des del pla de senartra:


Grup de multiclubs: Mireia, Xavi Aymar i Pili V. del CEG, Roger de la UE de Mataró i Marti de UE Gràcia. Els clàssics pujem amb esquis de muntanya i el Xavi i la Mirieia amb modalitats diferents de surf ........ Xavi amb un que es parteix en dos i per pujar son com 2 esquis i la Mireia puja amb uns miniesquis i la taula clàssica a l'esquena .......

Fem un vivaquillo molt confortable als porxos de la casa de pedra del càmping de la resplanada que va a Vallibeirna Ens aixequem aviat, vora les 4.15 per poder pujar i trobar-nos amb el grup que està al cim ...... tot i aixo comeençem a caminar passades les 6......... ja es veu amunt la Renclusa tota la "caravana" d'esquiadors i gramponaires que pujen en direcció els Portillons !!!!!

Pujada amb nuvols amenaçadors de marron que treuen el nas des del vesant francès ....... travessem el Portillon superior i el solet s'imposa a la galçerea de l'aneto. Nuvols puntuals ens endinsen en la boira i arribada a Corones amb una considerable ventada. Aqui es noten els efectes del vent i les ultimes tempestes: la darrera pujada la fem a peu amb esquis a l'esquena, fa MOLT vent i la neu esta dura ......

SOPRESA: NO HI HA CUA ALPAS DE MAHOMA !!!!!!!!!

Evidentment els nostres compnays ja fa estona que deuen haver deixat el cim ........ ens fem la foto i baixem. La neu més o menys s'aguanta i fem una excel·lent baixada fins que la neu s'acaba de cop.

A baix, paisatge "bucolicopastoril" com descriuria la pili justo: aigua per un tubo i mulleres i prats de gespa colonitzats per inifinitat de flors !Excelent darrer dia d'esqui de muntanya d'aquesta temporada ..............tot i ja havia penjat els esquis !!!!

Al parking ni rastre dels altres, despres ens enterem que estan al ñam-ñamfent un mos ......... Parada obligada a Alfarras a carregar de fruita i verdura per la setmana: boníssima i barata !

10 de juny 2004

Xavier Aymar i Joan Antoni Barril fan cim al Cho Oyu - 8/05/2004

Enviat per Pilar V.


Els alpinistes catalans Xavier Aymar (Club Excursionista de Gràcia) i Joan Antoni Barril (Club Muntanyenc Sant Cugat) van aconseguir el cim del Cho Oyu (8.201m) el passat 8 de maig per la seva via normal en una expedició que també va comptar amb Martí Gasull (Unió Excursionista de Catalunya-Gràcia). Joan Antoni Barril ens explica com els ha anat l'expedició."Vam sortir de Barcelona cap a Katmandú el dia 19 de març i d'allà cap a Lukla, per tal de fer un trekking d'aclimatació que ens va dur fins als cims del Gokyo-ri i de Kala Pattar i finalment, el dia 5 d'abril, vam ascendir al cim de l'Imja Tse (Island Peak, de 6.160m).
Un cop vam arribar al camp base avançat, el dia 21 d'abril, el temps va ser molt dolent els primers dies amb nevades freqüents i un fred molt intens. Malauradament, el dia 24 d'abril el nostre company, en Martí Gasull, amb símptomes d'un possible edema pulmonar es va veure obligat a abandonar l'expedició. Tot i així, aprofitant els curts períodes de bon temps, el dia 29 d'abril aconseguim muntar el camp II, a més de 7.000 metres.
Els dies que segueixen bufarà un vent fortíssim que farà que moltes tendessiguin arrencades i altres destrossades. Com que no queda ningú a la muntanya no sabem en quin estat es poden trobar les nostres, finalment el dia 5 de maig pugem al camp II, encara enmig de fortes ventades i molt de fred. Finalment el dia 7 de maig sortim per muntar el camp III, cosa que aconseguim mercès al bon temps que fa. Posem la tenda al voltant dels 7.400 metres, a la zona inferior d'on habitualment es munta aquest campament.
El dia 8 de maig, a les 4:35, hora nepalí, sortim cap al cim. Ens acompanyentres membres d'un grup bielorús. Després de superar la barrera rocosa mésimportant i veient el magnífic dia que fa ens adonem que el tenim el cim al nostre abast, a migdia aconseguim arribar al cim.En Xavier Aymar va pujar una "tabla" d'snowboard fins als 7700 m i va baixar esquiant amb ella des de 7300 m.
Crònica de Joan Antoni Barril

8 de juny 2004

Piada - Pic de Neouvielle (3090 i pocs, no sé quants pocs...) - 5 i 6/06/2004

Enviat per Aureli M.
Desnivell: 1000m aprox.
Durada: Sortida a les 6:15, arrivada a les 12:05.
Segurament un 70% del temps pujant, 25% baixant, la resta reagrupaments i tertulia, interessant, al cim.
Integrants: Bufff, la tira de penya, per ser juny, a veure: Professor J.Jubert, Berta, Laia, però no aquella cursillista d'aquest any que té una germana bessona que…, sinó una altra noia, molt molt molt guapa i morena, que sembla ser que també va ser cursillista en altres temps…(i que comparteix ganivetes amb el seu company), Roger (com sempre), Carles Ll., Montse, Ivan, Snowboard de muntanya (em sap greu, no recordo tots els noms) i kumpanya … , i un servidor.
Bé, donat que possiblement serà una de les darreres piades de la temporada 2003-04, i que la gent ja deu estar fins els nassos detanta piada, i més ara que fot una calor de cullons, una majoria gens piatosa ha cregut convenient que fos jo qui expliqués al món (cegesquí, per fortuna per la resta) les trifulgues del cap desetmana.
No us aportaré gaire informació tècnica, doncs la veritat no la conec, ja que amb prou feines faig anar els esquís amunt…quan toca anar amunt…
Com a molt us diré que la neu sembla que ha perdut el blanc virginal que la caracteritza, cambiant a un to ocre, i que es freda, molt freda. Ho vaig constatar quan vaig caure. Però n'hi ha. Encara n'hi ha molta, i sorprenentment esquiable! D'acord, no és per tirar cohets, però com a referència, per aquells que hi van assistir, estava molt millor que el dia del Baitellance.
Tot just creuar el pont del llac (crec que es diu Lac d'Aubert), a escassos 10 minuts del parking, posavem els esquís sobre la neu, dura de bon matí, tot i que semblava que la nit anterior no havia arribat a glaçar. Ganivetes aquells que en tenien o aquells que no tenien el que diuen que s'ha de tenir per pujar sense elles. Pujada suau, però sense gaire descans, interromput per un pas (una tartera infernal, segons enciclopèdia de munyanya-Carles, a l'estiu) on ens vam haver de descalçar, per fortuna només uns escassos metres.
El sol ja escalfa de nassos, per no dir una altra cosa (i repetir-me massa) només sortir, però per sorpresa meva la neu aguanta força. Fora ganivetes (que bé que es va) i anem passant bonys mentre encara no es veu el cim, que sembla que està abans d'un coll que deixarem a la dreta.
El camí no és tècnicament difícil, molt intuitiu (hi devia haver unes 50 persones, només cal seguir la intuició del de davant… :D) i només té una pala amb una mica més de pendent que la resta del recorregut, just abans del coll, on aquest cop si que ens haurem de treure els esquís per fer el cim.
Es fa a peu, ni tan sols calen grampons, i es mig-grimpa una mica, fins arribar a les rambles, doncs el cim sembla el mercat de la boqueria un 24 de desembre qualsevol, al matí.
A dalt de tot, tal i com apuntava en els primers compassos d'aquesta piada, un cop anem arrivant tots, sorgeix el tema de conversa: "són les dones les que trien" afirmació taxant llançada a l'aire pel Carles, tot i que no hi ha acord entre els tertulians, doncs ràpidament apareix el contra-tema "son els homes els que trien". Al final, que jo sàpiga no hi va haver acord, tot i que apunto a favor del Carles…
Enmig d'unes vistes acullunants, de cims i més cims arreu, muntanyes per tots els gustos, encara increiblement nevades, i una vista aèria, orgàsmica, dels llacs amb la superfície mig gelada que haviem deixat sota nostre a mida que guanyavem alçada, reposem uns minuts abans d'iniciar el descens.
Lloc de peregrinació, tot i que lluny de poder-hi trobar la pau espiritual necessaria per oblidar la nostra minúscula existència (tinc la sensació que les roques cediran pel pes de tanta gent que hi ha allà dalt) tinc uns instants per recordar la meva àvia, recentment operada de greu malaltia, mentre ja anem posant per les fotos derigor, previ al meravellós descens que ens espera. Pells fora, esquís lluents enfoncant el pendent, cares somrients, inquietud momentània, temors pels menys valents (aquí s'inclou un servidor), impaciència, tremolors, babeig, … , i comença una de les darreres baixades per la majoria de mortals!!!
La neu es deixa força, si bé alguns llepen a la pala de més pendent (aquí es on vaig poder constatar, que tot i ser al mes de juny, la neu encara és freda…)
Un cop reagrupats, la resta és un "nà fent", ara esquerra, ara dreta, ara ensopego, ara em desequilibro, ara reso el que sé, i ara evito una nova caiguda. Cos endavant, clavant bastons anem fent fins arrivar de nou al pas on al principi ens haviem hagut de treure els esquís.
Presenciem moments extranys, com és ara el Carles pendent avall, però no sobre els seus esquís, o el Jaume, arrastrant el cul després d'impactar-los contra una pedra, que per fortuna res va passar en ambdós casos.
Com sempre, la baixada és massa curta, i queden les ganes, gairebé bojes, que tornin els freds de la temporada que ve…Només ens queda la consolació d'una vall preciosa, increiblement verda, on els saltants d'aigua son tan espectaculars que sovint remullen la carretera per on anem tornant, i els ocellets persegueixen les ocelletes per fer ocellets petitons…o això m'han explicat a mi…
Amb llàgrimes als ulls despedim, aquells qui no vagin a l'Aneto el cap de setmana que ve, la temporada (Jaume, tu ets un cas apart) d'esquí de muntanya.
Finalment uns practicables entrepans en un bar de mala mort de carretera secundària, però en una terrasseta de puta mare, amb vistes, aquest cop sí que ho puc apuntar jo, de la Peña Montañesa, i del poblet, que no sé perquè però fa venir gana, Laspuña.
Salut i fins la temporada vinent, si les forces de l'univers ho volen.
Aureli.

1 de juny 2004

Piada - Estada a Portillon d'Oo - 29 a 31/05/2004

Enviat per pasdeguia:
Participants: Pili V, Sergi, Manel, Koki, Còncep, Ricard i el Moix
Dissabte 29
Desnivell: + 1331
Hores: de 12'30 a 18'15h
Descripció: Com que tots plegats estem farts de dir que ohh quina neu !!, quanta neu que hi ha !! etc, ens hem decidit a comprobar-ho des de totes les cotes, a veure el què !!
Arribats a les Granges d'Astau 1169m, bonic indret del pirineu nord, llastimosament sota administració francesa, tot i que entre francesos i espanyols no se... Fa un sol que espatega, carreguem esquís i trastos a les motxilles i amunt, a veure on és la neu.
I la neu comença just després del refugi d'Espingo 1967m, de forma contínua fins el ref del Portillon (Jean Arlaud) 2570m, el qual era obert i amb servei de cerveses, bon sopar i esmorzar discret.
Diumenge 30
desnivell: 0'0 (Santmiquel 0'0 patrocina aquest dia d'esquí)
Hores: des de les 4'45h que ens llevem alguns fins a les 22h imagineu quin aborriment !!!. Plou, tot el dia, a estones més o menys !! Val a dir que el Sergi fa una escapadeta i no decideix tornar fins que no fa caure una pala, deu ser el Moix el gafe (l'acompanyaba en aquell moment ...)
Dilluns 31
desnivell: +540m -1871m
Ens llevem a les 5h a veure què !! bingo el dia aguanta, pujem doncs cap el cim Cap Seil d'Era Baque 3103m, neu dura, pales dretes i pala final de 55 graus (òbviament a peu). Retornats al refu després d'una bona esquiada per neu primavera dura, iniciem retorn cap a les Granges d'Astau.
Això és tot, deixo la part literària i místico-tàntrica per al Manel.
Un dia d'aquests penjaré fotos
Pasdeguia