el (darrer) vídeo dels dimecres.... Winter in the Woods

El gener del 2008 vam començar a publicar “el vídeo dels dimecres…”. 

Divuit anys gairebé ininterromputs compartint vídeos que han volgut ser motivadors, divertits, suggerents, punyents, provocadors o, simplement, plens de bones traces. Neu, muntanya, traça i inspiració en petites píndoles setmanals. Han estat més de 900 vídeos publicats —prop de 1.300 si comptem tots aquells que molts de vosaltres heu anat afegint a les piulades al llarg del temps. 

Una petita videoteca blanca construïda entre tots! 

cegesqui segueix. No podria faltar al mai enrere. 

Però els vídeos dels dimecres han anat perdent sentit davant la immediatesa d’altres xarxes i formats. Els temps canvien, i els rituals també. Així que, si ningú no agafa el relleu, aquest serà el darrer... 

I quin millor tancament que tornar al primer, aquell “Winter in the Woods” del gener del 2008? On tot va començar. Bones traces!

el vídeo dels dimecres... the Zombie Apocalypse

 

les Suquetes 2.200m, a recer del vent - 14/02/2026

Des d'Urús: pel torrent de Canaletes i el Coll de la Miquela

Amb la previsió anunciada de nevada de nord i vent fort, l’elecció de l’itinerari és la clau. 

el torrent de Canaletes

El dia es lleva amb núvols de retenció al nord de la Cerdanya, però amb clarianes cap al Cadí i un vent que, finalment, no és res de l’altre món. Penso que el torrent de Canaletes —que diumenge passat vaig esquiar fins a la cota 1.760 m en l’excursió al Puig Sequer— pot ser prou arrecerat i protegit pel bosc. 

Doncs cap a Urús! Aquest cop en cotxe, i aparquem a la part alta, a l’aparcament del cementiri. Fem els primers metres a peu, en lleugera baixada fins al pont del torrent de la Font Llebrera (1.300 m), on ja podem calçar esquís. 

Repetim el recorregut de diumenge passat fins a deixar la pista al mateix torrent de Canaletes i ens hi enfilem en un paisatge que fa goig. L’orientació és ben nord i tirem amunt obrint traça. El torrent s’enfila decidit i n’anem descobrint passatges cada cop més bonics. A 1.950 m el barranc es bifurca en dos i guanya pendent. Tracem cap al sud-est, en forta inclinació i per un barranc desdibuixat, aplanant la traça entre el bosc. 

Més ràpid del que pensàvem arribem a la carena i, sense canviar de vessant, assolim el coll de la Miquela (2.147 m). 

Coll de la Miquela i les Suquetes

Les Suquetes són davant per davant i ens hi enfilem en direcció nord-est fins al punt més alt, també emboscat. 

L’esquiada és tan bona com esperàvem pel bosc i pel torrent. Fins i tot hi trobem pillows moixerencs —més modestos que els canadencs, però igual de gratificants de saltar. Ja a la pista sembla que el vent apreta, però la feina és feta… i la gana també!

Les Suquetes 2.200m; +/-950m, 13,5km, F, S3-S4, ***; 4-5h

Bones traces!

Pep i Jaume

el vídeo dels dimecres... Midi x 4

 

Biciesquí al Puig Sequer 2.086m – 8/02/2026

Des de Bor, esquiant el Pas del Bou

Amb el vici de fer escrutini de les muntanyes que m’envolten, tant des de la plana com des de cims propers, feia temps que em cridava una llengua de neu i un possible barranc amagat en un dels bastions de les Penyes Altes del Moixeró. 

skyline ceretà des de prop de Bellver, el vespre anterior,
amb el Puig Sequer, el pas del Bou i les Suquetes

Així veiem el cim el 26/01/2026 pujant al Moixeró
(en vermell he dibuixat la traça de descens)

Amb les eines mòbils i, ja amb el mapa a la mà, vaig identificar sense dubtar massa la cara oest del Pas del Bou (2.024 m), entre els pics de les Suquetes (2.200 m) i el Puig Sequer (2.086 m). La toponímia, Pas del Bou, dubto molt que faci referència a un lloc de pas de bestiar, pel penjat que són els dos vessants de la muntanya… 

track de pujada des del revolt del torrent de Canaletes
i dibuixat en blau el descens per la clariana (en verd
fins a 30º, groc de 30 a 35º, carbassa de 35 a 40º,...)

L’al·licient va anar in crescendo en no veure-hi cap sender dibuixat en cap mapa, ni antic ni modern, ni trobar cap track, ni d’hivern ni d’estiu. I la cirereta: amb tanta neu i a cota baixa, potser era el moment d’anar-hi a obrir una primera? traça… 

Avui el cotxe és per portar la família a pistes, i poder-m’hi acostar en bici em motiva. Des de Bor segueixo cap a Pedra, Riu i després Urús, gairebé sempre en pujada. Ja a Urús, vaig cap al cementiri, des d’on comença la pista que porta al refugi del Cortal d’en Vidal. Després d’una baixada, al pont sobre el torrent de la Font Llebrera (1.300 m) s’entra a l’obaga i la neu impedeix seguir en bici. 

Han estat prop de 8 km i +300 m / −50 m; tot i que comptava fer-ne un parell més, agraeixo deixar de carregar les botes i els esquís a l’esquena. 

Segueixo resseguint la pista fins a prendre el camí de les Set Fonts (cota 1.400 m), evitant la llarga marrada que fa la pista. Més endavant, en una clariana, m’enfilo pel dret uns 50 m fins a recuperar-la a 1.600 m, i ràpidament arribo a un marcat revolt: el punt clau, el torrent de les Canaletes (1.630 m). 

Torrent de les Canaletes

Porto ben visualitzat per on traçar, evitant el terreny més dret, però no sé com ho trobaré… Hi ha tanta neu que el torrent, que a l’estiu deu ser un rocallam recaragolat, està totalment cobert i permet una progressió fàcil, obrint traça, això sí, en una marcada orientació nord. Per a un altre dia queda l’exploració sencera del torrent, probablement fins al coll de la Miquela. 

Però a 1.760 m, d’acord amb el gradient, toca enfilar-se en marcada direcció est, pel bosc i un barranc poc definit. La pujada és de fort pendent i amb molta neu, enmig d’un bosc immens. Intueixo, a l’esquerra, la llengua de neu culpable de ser aquí. Probablement són velles allaus les que han escombrat el bosc en aquest punt, i me la reservo per al descens. Suo la cansalada per arribar al Pas del Bou, content de fer-ho possible i amb els esquís als peus. 

No em costa gens deixar l’ascensió a les Suquetes per a un altre dia: serien uns 180 m més d’obrir traça en un terreny semblant, mentre que veig el Puig Sequer molt estètic i a tocar. M’hi enfilo amb esquís, en un terreny un xic exposat, primer per l’oest i després per l’est, i pel llomet fins al cim: gran balcó sobre la Cerdanya però, sobretot, cara a cara amb el provocador vessant oest de la Tosa, on ja hi dibuixo properes aventures. 

la Tosa i les Suquetes des del Puig Sequer

Cara oest de la Tosa d'Alp des del Puig Sequer

La baixada promet. La llengua de neu que baixa del Pas del Bou, amb orientació oest i a la solana, està molt canviant: neu dura, crosta, neu crema… No tardo gaires viratges a fer una diagonal penjada cap al bosc, a buscar la neu pols i fonda de la pujada. Xalo com un crio. En un tres i no res torno a ser a la pista, que en lleugera baixada em retorna a la bicicleta. La passejada final fins a casa té un punt de malenconia, en deixar l’hivern enrere… 

Puig Sequer 2.086m; +/-1. 100m, 25km (en bici +/-350m i 14km, i esquiant +/-750m i 11 km)

Però, bones traces!

Jaume

Els secrets de la Torreta de l'Orri

Semi travessa entre la carretera de Port Ainé, la Torreta de l'Orri i Montenartró +900m -1100m F/S3 i contorsionisme.

Feia temps que li teníem ganes, un descens des de la Torreta de l'Orri fins al poble de Montenartró i les condicions d'aquesta temporada ho han permès.

Hem arrencat al revolt de la carretera de Rialp a Port Ainé a la cota 1600m. Bosc amunt, es tracta de traçar un itinerari que va progressant pel bosc i travessant les pistes forestals que comuniquen amb Sant Joan de l'Erm. Com a referència tindrem al nord el Bony de la Socarrada.

Un plaer passejar en silenci pel bosc curull de neu, obrint traça i sense vent...

Passada la planura del bony de la Socarrada (no sabem perquè li diuen bony...) ja divisem la Torreta de l'Orri, els pisteros que van cap a una merescuda baixada després dels 40min de cua a la cadira... i uns grupets de raquetàires que retornen cap al refugi de Comes de Rubió. 

La quantitat de neu és excepcional i la vall de Rubió sembla un merengue.

El descens el fem per pista fins a la confluència amb la coma del Forn, d'allà ens anem desplaçant per dins del bosc amb força pendent cap a l'est fins arribar a un tram de bosc molt apetitós i amb neu pols. Baixem fins a les pistes 2060m i remuntem un tram curt per la pista forestal, uns 100m de desnivell.

Ja som a la vertical de Montenartró, ens llencem per un bosc molt dret i amb bona neu. Des d'aquest punt fins el darrer tram cal buscar el millor itinerari per dins del bosc creuant fins a 5 pistes forestals.

A la darrera pista 1500m ja la seguim fins el poble, amb el petit (gran) inconvenient que han caigut molts arbres que barren el pas, cada 50-60m i això ens obliga a fer contorsionisme i buscar passos alternatius perdent força estona.

El darrer tram ja arribem al poble amb els esquís als peus sense més inconvenient.

Ruta molt recomanable !!

Hi hem estat el Koki G i Ricard M

Bones traces pels boscos nevats !! 

 

el vídeo dels dimecres... Guia per interpretar el BPA (ICGC)

 

Penyes Altes del Moixeró 2.276m, en travessa des de Gréixer a Riu de Cerdanya - 31/01/2026

Per la canal de la Serp, i descens des del collet del Raset cap a Sançamorta

En algun lloc he llegit que la canal de la Serp és un camí antic. Un pas d’hivern que només s’obre quan la neu el torna amable. A l’estiu és dret, esquerp; a l’hivern, la neu el suavitza i el fa transitable. Com si sabés quan ha d’ajudar… Aquestes paraules, el record difús d’haver-hi pujat fa molts anys a l’estiu i les ganes de fer travessa fan que de seguida ens proposem creuar el Cadí-Moixeró, des del bucòlic llogarret de Gréixer fins a Riu de Cerdanya. 

L’arribada a Riu no és casual: sabem que la pista que baixa des del Serrat de les Esposes estarà ben innivada. Avui, a més d’en Pep, s’hi apunta en Cesc, que sap quin peu calcem. La logística és fàcil però cara: deixem un cotxe a Riu i marxem a Gréixer amb un altre, a cop de Visa pels túnels… i un altre cop quan tornem des de Riu per recuperar el vehicle. Però ha pagat la pena. 

El sender que puja des de Gréixer cap a la canal de la Serp és de bon fer, amb una pujada constant i agraïda. Tot i ser cara sud, comptàvem trobar neu aviat. 

La realitat és que calcem esquís a prop dels 1.800 m, on de cop el gruix és notable. 

Arribant al Coll de Raset

De fet, hem d’anar amb compte traçant la sortida de la canal cap al coll del Raset, molt oberta i propensa a plaques. 

Coll de Raset i Penyes Altes

Aquí dalt tot canvia. El paisatge de neu és monumental i el camí, conegut. Del coll del Raset obrim traça fins al collet del Raset, des d’on després farem el descens. En Cesc decideix guardar forces i és un bon lloc per esperar-nos. 

Nosaltres seguim amunt. La neu esborra camins, però la memòria ens guia. El vent es va calmant i superem els dos passos més drets a peu, amb neu fins al coll —haha!—, sort del cordino instal·lat que podem desenterrar. 

Moixeró i Cadí arribant al cim

Des del cim, vells amics: el Moixeró, que queda empetitit tot i ser només uns 200 m més baix, el Pedra,... 

Cabana de Sançamorta

Quatre viratges fins a retrobar-nos i iniciem un descens tan bo com preveiem, pel bosc esclarissat que es precipita cap al nord des del collet del Raset i que es va acanalant fins enllaçar amb el barranc de Sançamorta, tal com ja vam fer el passat 5 d’abril. Avui encara hi ha més neu, deixant un perfil més uniforme i més fàcil, tot i que la neu no està tan solta com fa uns dies. 

A Sançamorta remuntem uns metres per enllaçar amb la pista que baixa al Serrat de les Esposes, i seguim esquiant en un ambient blanc i fred, envoltats d’avets i vells pins, talment com si fóssim a l’Aran o a latituds més alpines. 

Un cop al Serrat de les Esposes, mirada enrere de satisfacció i seguir esquiant els poc més de 5 km fins a Riu de Cerdanya. No està gens malament descalçar a 1.150 m, a la Cerdanya!

Gran travessa. Gràcies, Cesc. Gràcies, Pep. Contrabandistes de bones traces. 

Penyes Altes del Moixeró 2.276m, en travessa; +1.210m / -1.265m; 17,3 km; PD, ***, S3 

Bones traces!!! 

el vídeo dels dimecres... Aita

 

Amarats d’hivern al Moixeró

Volta circular des de Bor, pujant pels Empedrats i descens per la Cogulera

Aprofitem que som a la Cerdanya i que podem allargar l’estada fins dilluns per seguir gaudint de les neus properes a cota baixa. 

Sant Marcel de Bor

Pedra

Tal com estava previst, durant la nit neva: uns 10 cm ben bons a Bor, i encara més, més amunt. Amb l’excusa que no ha passat la llevaneus, decidim sortir de casa mateix. Ens hem llevat d’hora, però mandregem fins que acaba de nevar; una estona de llum que després ens faltarà al final del dia… 

Al Moixeró ja hi vam pujar el 15 de març passat, però avui, per saciar l’esperit de descoberta del Pep, ens fiquem pels Empedrats de Bor, un racó que ja és bonic a l’estiu i que, amb neu, sembla la porta d’entrada a un Shangri-La. I potser ho és. 

Ja hem calçat els esquís als prats de sobre el poble, una mica més amunt de l’ermita de Sant Marcel. Superats els Empedrats, el gruix de neu fa goig: bona base i capes de neu pols dels darrers dies. 

Aviat deixem el sender i seguim un camí que porta als Plans. Hi ha prou neu per entrar al bosc i escurçar les llaçades. 

A partir del Cap del Ras ve la part més feixuga del recorregut: cal seguir la pista planera fins al coll de la Trapa on, sorpresa inesperada, retrobem un bell amic i la seva parella que pugen des de Riu… quines idees tenim, la gent! 

El bosc és bucòlic, amb els arbres colgats de neu, i això fa que obrir traça sigui menys feixuc. Un darrer tram, un xic exposat, abans del clot dels Amorriadors, des d’on ja veiem el Moixeró, que ataquem d’oest a est. 

Pedraforca des del Moixeró

Pel descens retornem a la Trapa, amb uns primers 100 metres encrostats, i després bona neu en tota la baixada, de pendent suau. De fet, el tram que més gaudim és entre 1.700 m i 1.400 m, resseguint un sender ample i força esquiable. 

Finalment, descalcem uns 100 metres per tornar a posar esquís —i frontal— a la pista que baixa de la Cogulera cap a Bor. Un gran dia a la muntanya! 

Per cert que hem sortit a la tele!!! Primer a TV3 amb en Molina, i després a l'episodi 43 del programa 'Aquí la Terra" (podeu anar al minut 19:37 aquí)

Moixeró 2.090m; +/- 1.060m, 22km; F, S2, **; moltes hores obrint traça

Bones traces!!! ❄️⛷️ 

Pep i Jaume

el vídeo dels dimecres... The Convexity Conundrum

 

el vídeo dels dimecres... Baffin Boyz

 

el vídeo dels dimecres... records de la península de Kola

Recupero un vell vídeo ja publicat aquí fa més de 15 anys, inspirador: "…Imagineu com es pot arribar a estimar un país anomenat Nord…" (Iuri Vizbor)

Pic de la Colilla o dels Estanyols 2.835m des d'Aransa - 1/01/2026

 Llarga excursió per gaudir d’un cim amb molt bon esquí

Mentre pujava m’he trobat una parella que havia dormit al refugi dels Estanys de la Pera i que ja baixava amb els esquís posats. Els he preguntat si havien fet algun cim i m’han dit que no: a cota alta ho veien ventat i els feia por rascar els esquís. 

Certament, el Perafita no es veia prou innivat

He seguit amunt amb la idea de comprovar-ho jo mateix. Sobre l’etimologia de 'Pera', he llegit en algun lloc que podria venir de pedra, i realment és un indret molt pedregós. Altres topònims propers, com Perafita, en donen fe. En qualsevol cas, el meu objectiu té un pendent poc sostingut i queda escolat en orientació sud-oest, entre el Pic de Sirvent i el llom que forma el Serrat de Sirvent, creant una coma on s’hi acumula la neu. 

En dono fe: no he rascat enlloc. 

El recorregut passa, d’una manera o altra, per arribar al Refugi dels Estanys de la Pera (2.357 m). 

Des d’Aransa es pot seguir un sender sense entrar a les pistes de nòrdic, però he preferit seguir-les perquè, tot i ser un itinerari més llarg, permet fer més via amb neu ràpida. Es passa primer pel Prat Miró i després es continua pel circuit groc que, en uns 6 km totals, arriba a les Polineres. 

Llavors, pel camí o per les múltiples traces de raquetaires, s’arriba nord enllà als Estanys de la Pera. Des del refugi es vira al nord-est i se superen els aproximadament 50 m de la canal de la Pera (també es podria accedir a la coma per uns lloms més planers al nord). 

Un cop superada la canal, he resseguit el llom del Serrat de Sirvent fins a les Roques Blanques i, d’aquí, fins al cim. 

Pel descens, en canvi, he anat a buscar neu menys compactada dins la coma, gaudint d’un molt bon descens d’uns 500 m fins al refugi. La baixada del refugi fins a les Polineres és més entretinguda… i després toca la pista de fons, amb aquell quilòmetre inicial que puja però que després compensa amb una bona baixada.

Pic de la Colilla o dels Estanyols 2.835m; +/-1.010m, 21,6km; F, * (però llarg), S2; 6h

Bones traces!!!

Jaume