les Suquetes 2.200m, a recer del vent - 14/02/2026

Des d'Urús: pel torrent de Canaletes i el Coll de la Miquela

Amb la previsió anunciada de nevada de nord i vent fort, l’elecció de l’itinerari és la clau. 

el torrent de Canaletes

El dia es lleva amb núvols de retenció al nord de la Cerdanya, però amb clarianes cap al Cadí i un vent que, finalment, no és res de l’altre món. Penso que el torrent de Canaletes —que diumenge passat vaig esquiar fins a la cota 1.760 m en l’excursió al Puig Sequer— pot ser prou arrecerat i protegit pel bosc. 

Doncs cap a Urús! Aquest cop en cotxe, i aparquem a la part alta, a l’aparcament del cementiri. Fem els primers metres a peu, en lleugera baixada fins al pont del torrent de la Font Llebrera (1.300 m), on ja podem calçar esquís. 

Repetim el recorregut de diumenge passat fins a deixar la pista al mateix torrent de Canaletes i ens hi enfilem en un paisatge que fa goig. L’orientació és ben nord i tirem amunt obrint traça. El torrent s’enfila decidit i n’anem descobrint passatges cada cop més bonics. A 1.950 m el barranc es bifurca en dos i guanya pendent. Tracem cap al sud-est, en forta inclinació i per un barranc desdibuixat, aplanant la traça entre el bosc. 

Més ràpid del que pensàvem arribem a la carena i, sense canviar de vessant, assolim el coll de la Miquela (2.147 m). 

Coll de la Miquela i les Suquetes

Les Suquetes són davant per davant i ens hi enfilem en direcció nord-est fins al punt més alt, també emboscat. 

L’esquiada és tan bona com esperàvem pel bosc i pel torrent. Fins i tot hi trobem pillows moixerencs —més modestos que els canadencs, però igual de gratificants de saltar. Ja a la pista sembla que el vent apreta, però la feina és feta… i la gana també!

Les Suquetes 2.200m; +/-950m, 13,5km, F, S3-S4, ***; 4-5h

Bones traces!

Pep i Jaume

Travessa de 2 dies: Núria–Vallter per Coma de Vaca i Vallter–Núria per Tirapits (7–8/02/2026)

Aquest any està sent un maldecap quadrar sortides i, sobretot, travesses: meteo ballarina i el tema allaus fent-nos anar amb el fre posat. Al final ens hi llencem aquest cap de setmana perquè el perill baixa a 2 i la previsió pinta prou bé: dissabte esplèndid i diumenge "una mica més mogut", però, sobre el paper, sense grans ensurts.

Dia 1 — De Queralbs a Vallter, passant per Coma de Vaca

16,5 km +1.230m -1.200m (Moderat)

Quedem a les 8.15 al pàrquing i pugem al cremallera de 8.35. A les 9.00 ja som a Vall de Núria. El tren va rebentat i toca anar drets, però hi arribem bé.

El dia és d'aquells que fan mal: cel blau, sol i la vall amb una nevada d'escàndol. Calcem esquís i pugem cap a l'alberg Pic de l'Àliga. Som 12 i es nota: grup heterogeni, ritme tranquil i reagrupaments constants.

A la pujada surt el primer "detall": algú va sense ganivetes i, en un punt una mica delicat, acabem resolent-ho amb grampons. Per sort, hi ha molta neu i el terreny es deixa fer.

Arribem al collet i encarem la baixada cap al Refugi de Coma de Vaca. El primer tram és dret, però la neu és bona i baixa molt bé. Després, baixada llarga, plena de neu, amb algun lloc on toca remar. El refugi, per sort, és obert i hi fem parada com Déu mana.

Pel camí ens trobem dos americans en "mode manual del que no s'ha de fer": venen sense saber si el refugi és obert, màniga curta… això sí, amb grampons. Intercanvi i aventura, però la muntanya a l'hivern no és un Erasmus.

Després toca la pujada llarga cap al Coll de la Marrana. El grup avança sense presses, paisatge increïble i el temps aguanta. Quan hi arribem, el sol ja va caient. Traiem pells i fem una baixada ràpida amb neu excel·lent. Acabem per pistes fins a l'Hostal Pastuira abans que es faci fosc. Sopar i celebració amb gintònics.

Dia 2 — Vallter–Núria per Tirapits, amb boira i vent (i final de cine)

13,3 km +1.000m -1.030m (Moderat)

A la nit passa un frontet. Mirem meteo: ratxes fins a 40 km/h, sol i núvols. Decidim tirar endavant. Calcem esquís al pàrquing i pugem tranquil·lament cap al coll de la Marrana. El dia no té la postal del dissabte: més núvol i vent a estones.

Des del coll fem una baixadeta per anar a buscar Tirapits. Recomanació clara: aquesta baixada millor sense pells. Amb pells es fa feixuc i, a sobre, hi ha gel. Acabem posant ganivetes i una transició "fàcil" es converteix en una estona pesada.

A partir d'aquí, pells + ganivetes i amunt. I el temps es va tancant: núvols, més vent, i a la carena… boira i vent. No es veu res. És pitjor del que deia la previsió, però girar cua aquí ja és complicat, així que fem la cresta. No és especialment perillosa, però amb 12 persones i visibilitat nul·la, es fa lenta. Dani marca el camí amb el track i anem avançant sense perdre'ns. En algun punt toca baixar "fent escaletes" en un tram una mica delicat. El fred apreta i també surten "coses de principiants": algun guant massa prim.

Arribem al Fossa del Gegant i iniciem la baixada cap a Núria. El primer tram és dret però no difícil; el problema és que amb la boira no es veu i costa més del que tocaria. Quan perdem alçada la boira marxa i el dia canvia de cop: baixada pel Torrent de Noucreus espectacular, neu increïble i posta de sol amb Núria al fons. D'aquelles que et fan dir: "només per això ja valia la pena".

Arribem sense incidències, però una hora més tard del previst. Per sort, el cremallera ens salva igualment i tornem al cotxe contents i cansats.

Ruta (i travessa) molt recomanable!!

Hi hem estat: Àngel B, Rodrigo R, Maria B, Marcelo S, Pep L, Xavier K, Roser R, Daniel D, Sofia G, Jordi R, Paco P, Oriol S.

Biciesquí al Puig Sequer 2.086m – 8/02/2026

Des de Bor, esquiant el Pas del Bou

Amb el vici de fer escrutini de les muntanyes que m’envolten, tant des de la plana com des de cims propers, feia temps que em cridava una llengua de neu i un possible barranc amagat en un dels bastions de les Penyes Altes del Moixeró. 

skyline ceretà des de prop de Bellver, el vespre anterior,
amb el Puig Sequer, el pas del Bou i les Suquetes

Així veiem el cim el 26/01/2026 pujant al Moixeró
(en vermell he dibuixat la traça de descens)

Amb les eines mòbils i, ja amb el mapa a la mà, vaig identificar sense dubtar massa la cara oest del Pas del Bou (2.024 m), entre els pics de les Suquetes (2.200 m) i el Puig Sequer (2.086 m). La toponímia, Pas del Bou, dubto molt que faci referència a un lloc de pas de bestiar, pel penjat que són els dos vessants de la muntanya… 

track de pujada des del revolt del torrent de Canaletes
i dibuixat en blau el descens per la clariana (en verd
fins a 30º, groc de 30 a 35º, carbassa de 35 a 40º,...)

L’al·licient va anar in crescendo en no veure-hi cap sender dibuixat en cap mapa, ni antic ni modern, ni trobar cap track, ni d’hivern ni d’estiu. I la cirereta: amb tanta neu i a cota baixa, potser era el moment d’anar-hi a obrir una primera? traça… 

Avui el cotxe és per portar la família a pistes, i poder-m’hi acostar en bici em motiva. Des de Bor segueixo cap a Pedra, Riu i després Urús, gairebé sempre en pujada. Ja a Urús, vaig cap al cementiri, des d’on comença la pista que porta al refugi del Cortal d’en Vidal. Després d’una baixada, al pont sobre el torrent de la Font Llebrera (1.300 m) s’entra a l’obaga i la neu impedeix seguir en bici. 

Han estat prop de 8 km i +300 m / −50 m; tot i que comptava fer-ne un parell més, agraeixo deixar de carregar les botes i els esquís a l’esquena. 

Segueixo resseguint la pista fins a prendre el camí de les Set Fonts (cota 1.400 m), evitant la llarga marrada que fa la pista. Més endavant, en una clariana, m’enfilo pel dret uns 50 m fins a recuperar-la a 1.600 m, i ràpidament arribo a un marcat revolt: el punt clau, el torrent de les Canaletes (1.630 m). 

Torrent de les Canaletes

Porto ben visualitzat per on traçar, evitant el terreny més dret, però no sé com ho trobaré… Hi ha tanta neu que el torrent, que a l’estiu deu ser un rocallam recaragolat, està totalment cobert i permet una progressió fàcil, obrint traça, això sí, en una marcada orientació nord. Per a un altre dia queda l’exploració sencera del torrent, probablement fins al coll de la Miquela. 

Però a 1.760 m, d’acord amb el gradient, toca enfilar-se en marcada direcció est, pel bosc i un barranc poc definit. La pujada és de fort pendent i amb molta neu, enmig d’un bosc immens. Intueixo, a l’esquerra, la llengua de neu culpable de ser aquí. Probablement són velles allaus les que han escombrat el bosc en aquest punt, i me la reservo per al descens. Suo la cansalada per arribar al Pas del Bou, content de fer-ho possible i amb els esquís als peus. 

No em costa gens deixar l’ascensió a les Suquetes per a un altre dia: serien uns 180 m més d’obrir traça en un terreny semblant, mentre que veig el Puig Sequer molt estètic i a tocar. M’hi enfilo amb esquís, en un terreny un xic exposat, primer per l’oest i després per l’est, i pel llomet fins al cim: gran balcó sobre la Cerdanya però, sobretot, cara a cara amb el provocador vessant oest de la Tosa, on ja hi dibuixo properes aventures. 

la Tosa i les Suquetes des del Puig Sequer

Cara oest de la Tosa d'Alp des del Puig Sequer

La baixada promet. La llengua de neu que baixa del Pas del Bou, amb orientació oest i a la solana, està molt canviant: neu dura, crosta, neu crema… No tardo gaires viratges a fer una diagonal penjada cap al bosc, a buscar la neu pols i fonda de la pujada. Xalo com un crio. En un tres i no res torno a ser a la pista, que en lleugera baixada em retorna a la bicicleta. La passejada final fins a casa té un punt de malenconia, en deixar l’hivern enrere… 

Puig Sequer 2.086m; +/-1. 100m, 25km (en bici +/-350m i 14km, i esquiant +/-750m i 11 km)

Però, bones traces!

Jaume

Penyes Altes del Moixeró 2.276m, en travessa des de Gréixer a Riu de Cerdanya - 31/01/2026

Per la canal de la Serp, i descens des del collet del Raset cap a Sançamorta

En algun lloc he llegit que la canal de la Serp és un camí antic. Un pas d’hivern que només s’obre quan la neu el torna amable. A l’estiu és dret, esquerp; a l’hivern, la neu el suavitza i el fa transitable. Com si sabés quan ha d’ajudar… Aquestes paraules, el record difús d’haver-hi pujat fa molts anys a l’estiu i les ganes de fer travessa fan que de seguida ens proposem creuar el Cadí-Moixeró, des del bucòlic llogarret de Gréixer fins a Riu de Cerdanya. 

L’arribada a Riu no és casual: sabem que la pista que baixa des del Serrat de les Esposes estarà ben innivada. Avui, a més d’en Pep, s’hi apunta en Cesc, que sap quin peu calcem. La logística és fàcil però cara: deixem un cotxe a Riu i marxem a Gréixer amb un altre, a cop de Visa pels túnels… i un altre cop quan tornem des de Riu per recuperar el vehicle. Però ha pagat la pena. 

El sender que puja des de Gréixer cap a la canal de la Serp és de bon fer, amb una pujada constant i agraïda. Tot i ser cara sud, comptàvem trobar neu aviat. 

La realitat és que calcem esquís a prop dels 1.800 m, on de cop el gruix és notable. 

Arribant al Coll de Raset

De fet, hem d’anar amb compte traçant la sortida de la canal cap al coll del Raset, molt oberta i propensa a plaques. 

Coll de Raset i Penyes Altes

Aquí dalt tot canvia. El paisatge de neu és monumental i el camí, conegut. Del coll del Raset obrim traça fins al collet del Raset, des d’on després farem el descens. En Cesc decideix guardar forces i és un bon lloc per esperar-nos. 

Nosaltres seguim amunt. La neu esborra camins, però la memòria ens guia. El vent es va calmant i superem els dos passos més drets a peu, amb neu fins al coll —haha!—, sort del cordino instal·lat que podem desenterrar. 

Moixeró i Cadí arribant al cim

Des del cim, vells amics: el Moixeró, que queda empetitit tot i ser només uns 200 m més baix, el Pedra,... 

Cabana de Sançamorta

Quatre viratges fins a retrobar-nos i iniciem un descens tan bo com preveiem, pel bosc esclarissat que es precipita cap al nord des del collet del Raset i que es va acanalant fins enllaçar amb el barranc de Sançamorta, tal com ja vam fer el passat 5 d’abril. Avui encara hi ha més neu, deixant un perfil més uniforme i més fàcil, tot i que la neu no està tan solta com fa uns dies. 

A Sançamorta remuntem uns metres per enllaçar amb la pista que baixa al Serrat de les Esposes, i seguim esquiant en un ambient blanc i fred, envoltats d’avets i vells pins, talment com si fóssim a l’Aran o a latituds més alpines. 

Un cop al Serrat de les Esposes, mirada enrere de satisfacció i seguir esquiant els poc més de 5 km fins a Riu de Cerdanya. No està gens malament descalçar a 1.150 m, a la Cerdanya!

Gran travessa. Gràcies, Cesc. Gràcies, Pep. Contrabandistes de bones traces. 

Penyes Altes del Moixeró 2.276m, en travessa; +1.210m / -1.265m; 17,3 km; PD, ***, S3 

Bones traces!!! 

Tancant el cercle al Donasà, 13/12/2025

Volta al Pic de la Camisette per l'Escala de Balbonne, la Portella de Barbouillère (2.276m) i descens per l'obaga del Roc Blanc

La nit anterior sopo el famós flam al pebre del restaurant 539 Plats Forts de Puigcerdà, amb la neu muntada al moment... jo hi veia la Camisette ;)

Avui la neu, dura, està més ràpida que la setmana passada. També ha reculat una mica a cota baixa i puc fer uns metres més amb el cotxe. Vaig per feina, les bestioles ja ni s'estranyen i als arbres i les seves branques em deixen passar.

D'altra banda i per seguretat, he decidit encarar l'Escala de Balbonne de pujada per evitar sorpreses en un descens solitari.

Tram central de l'Escala de Balbonne

Poc després de la Restanca, a 1.620m, prenc un desviament a la dreta per un camí desdibuixat que es va endinsant al bosc en pujades i baixades, resseguint el torrent de Balbonne, en direcció SO. El Pic de la Camisette a l'esquerra, el de Balbonne a la dreta, i l'edat del bosc amb arbres inmensos, fan que aquest sigui un paratge molt obac. Tanca la vall pel sud una muralla de roca de 200m, que només es pot superar per l'Escala de Balbonne. Ho he passat amb menys dificultats de les que pensava, i el que m'ha sorprès més és que el pas estava escombrat per allaus... si hi heu d'anar, millor assegurar neu estable i bon horari!

Estany i Pic de Balbonne

Pic de la Collada de Bourriques 2.252m

Arribo a l'estany de Balbonne, gairebé totalment congelat i el ressegueixo per l'est anant a buscar unes comes que giren progressivament cap a l'est. Hi ha algun tram dret i flanquejos exposats... però es pot fer tot amb esquís. 

Portella de Barbouillère 2.276m

El pas de la Portella de Barbouillère tampoc és evident de trobar, com a referència cal anar a buscar els contraforts del Roc Blanc i no enfilar-se abans d'hora.

Coma de Barbouillère

El descens de la Portella cap a la Coma de Barbouillère és dret i, amb neu dura, descalço una part amb grampons. 

La Portella de Barbouillère des de la Coma

Despres ja es un plaer de descens, fins que a la cota 1.800 cal virar al N i sense perdre alçada anar a buscar el camí que puja de la Restanca. Tram difícil per haver d'estar constantment superant obstacles. De nou a la Restanca, la neu segueix ràpida i arribo al cotxe content d'haver completat la volta al Pic de la Camisette

Han estat uns 16km i 900m de desnivell.

Bones traces!!!

Jaume 

Dèries del Donasà

Intent de Volta al Pic de Camisette, diumenge 7 de desembre

Roc Blanc i Camisette

L'excursió al Pic de Camisette de 2.426m, és de les més complertes i solitàries que es poden fer en aquesta part del Pirineu. I al tour al cim li tinc l'ull posat de fa temps! 

Balbonne

Avui, a cota baixa, hi ha més neu que el passat febrer i amb el cotxe només puc arribar a la cota 1.300m de la pista de la Restanca que surt més amunt de Mijanes. Neu contínua i abundant en tot el recorregut, fins hi tot en el tram de bosc de fort pendent, però molt humida i es fa feixuc obrir traça.

Tarbésou

A quarts de dues, a 2.200m encara no he completat la primera part de la volta, i les incerteses que té el descens, amb el Pas de les Escales de Balbonne, fan que el seny s'apoderi de mi i giro cua. Però li he fet l'ullet al Roc Blanc que em guardi l'obaga, hi tornaré!

+/- 900m; 13km

Bones traces!

Jaume

Aneto, 3404 m

Després de molts caps de setmana amb la mèteo remoguda, per fi un dia 10, sol, gens de vent i moltes ganes de tancar la temporada amb un bon descens. Sortim divendres tarda i acampem a la Besurta. Hi ha infinitat de cotxes, furgonetes i caravanes. A les 7 enfilem cap a la Renclusa, on calcem esquis. Hi ha molta neu en alçada, tracem fins al portillón superior amb un paisatge espectacular, especialment quan es deixa veure la glacera de barrancs. Canviem de vall i enfilem cap a l'Aneto, que avui està molt sol·licitat. Arribem a l'avantcim, traiem esquis i fem el pas de Mahoma amb grampons.  Disfrutem una bona estona al cim amb unes vistes inmillorables del pirineu. A la tornada ens trobem un grup de 4 persones amb un atàc de pànic que obturen el pas, realment s'hauria d'ordenar una mica el tràfic en aquest punt perquè aquests tipus de situacions poden donar pas a accidents. Iniciem el descens, que serà llarg, doncs al segon giro agafo un clot i s'em parteix el nucli de l'esqui per la meitat, aixi que em toca baixar caminant amb els esquis al coll. M'ho prenc amb humor i gràcies als meus amics que van parant durant la baixada i anem xerrant s'em fa molt més amè. 

17/5/2025

7h

+1500

BEA S2/S3

Risc 2 

David, Xavi i Marc

Molt bon estiu a tots els piulaires i un record sentit per l'Anna M. que ha marxat massa aviat! 

Cap de setmana a la zona de Llauset: Russell Oriental (3.051m) i Vallibierna (3.067m)

Ens contactem alguns “motivats” que no guardem els esquís al maig i dins aquesta primavera meterològicament moguda sembla que pel cap de setmana es preveu bon temps.

Centrem la proposta en anar al refugi de Llauset per fer des d’allà un parell de sortides. Ara ja no hi ha neu a la carretera que ve des del poble d’Aneto ni en el túnel pel que es pot accedir fins a l’inici de la presa sense més problemes que l’estat de l’asfalt una mica precari.

Quan ens disposem a fer la reserva, el guarda ens diu que està sol pel que no pot omplir la totalitat del refugi. Insistim que ens podem portar nosaltres el menjar però finalment no tenim lloc, pel que ens tocarà baixar dissabte fins al pàrquing per dormir a les furgonetes.

 

Dissabte 17/05/2025: Russell Oriental 3.051m  +/- 1.150m 14 kms

Pel dissabte escollim l’opció del Russell que pot ser més llarga però no tindrem pressa per la tornada, i volem fer-lo en circular segons proposa el Jorge Garcia en l’itinerari 259 del seu llibre “Rutas con esquis. Pirineo aragonés. TOMO IV.  Ed. Prames”.

Sortim amb esquís a la motxilla, a la recerca de la neu. Després de 2kms i de menys de 200m de desnivell podem calçar esquís a 2300m. Aviat ens tocarà el sol que ajudarà a millorar la neu endurida de la nit.

Uns metres més enllà de l’alçada del refugi, girarem a la dreta (est) en direcció a l’estany de Llauset per agafar una canal una mica dreta que puja al coll de l’Estany Negre (2.680m). Posem ganivetes al començar per què la neu està encara bastant glaçada però veient com els costen algunes voltes maries als més agosarats, la majoria acabem canviant als granpons.

Un cop al coll, ja amb esquís, girem a l’esquerra en un flanqueig una mica exposat. La neu agafa bé però ho passem amb els “pèls de punta” i posant-hi tota l’atenció possible cap al coll que porta a l’estany del Cap de la Vall.

En aquest punt ja tenim el Russell al davant i unes excel·lents vistes de tot el circ així com l’itinerari què volem traçar.

Fem el descens sense treure pells fins l’Estany del Cap de la Vall, que creuarem per sobre per seguir en direcció al Russell primer per rampes suaus però fins un punt que deixem esquís i calcem granpons per fer l’ascenció per l’esquerra de l’espoló, primer fins un avancim i finalment un curt tram exposat fins al cim (3.051m).

Per la tornada baixem fins on tenim els esquís i ja sense pells fem el descens cap a la dreta vigilant de no perdre massa alçada per tal de no haver de tornar-les a posar per arribar al coll dels Isards (2.807m) i passar a l’altra vessant.

Carenegem una mica i ja veiem el coll de Vallibierna que hem d’anar a trobar. El millor seria no perdre alçada però hi ha les restes d’un allau que no permeten el flanqueig o sembla insegur pel que fem una baixada (amb excel·lents condicions) i tornem a posar pells per arribar al coll de Vallibierna (2.729m).

Ara si, només ens queda el descens amb neu millor al principi i més pesada a mesura que anem baixant fins arribar al punt de descalçar. I la petita “penitència” de tornar fins als cotxes i és que a la tornada l’estany sembla més llarg.

Tarda-vespre de tertúlia i sopar al costat de les furgos.

 

Diumenge 18/05/2025: Vallibierna 3.067m  (fins avantcim) +/- 1.100m 13 kms

Pel diumenge ja havíem deixat el Vallibierna que és més directe i ens permetrà tornar abans.

Mateix itinerari fins a trobar la neu (ara ja sabem el que ens espera i quasi se’ns fa més curt) i d’allà fins a l’alçada del refugi on, uns metres més enllà, aquest cop girarem a l’esquerra (oest)  per anar seguint les pales que ens menen fins al cim.

A diferència del Russell, l’itinerari és més franc, sense grans dificultats excepte el tram final. Nosaltres ens quedem a l’avantcim. Dir que ahir ningú va anar al cim. Per la neu caiguda aquest any, l’aresta està molt “afilada” i es veu perillosa. Va haver-hi un guia que encordat ho va intentar però va girar a mitja aresta.

Per la tornada,  un cop baixada la pala cimera en força bones condicions, decidim fer una circular i ens obrim cap a la vall darrera el coll de Vallibierna. Bones baixades i bones condicions. De tota manera haurem de tornar posar pells per arribar fins el coll i fer el descens que ja coneixem del dia anterior.

Excel·lent cap de setmana de germanor basco-català, molt ben aprofitat.

Crec que alguns encara tenen “corda” per uns quants dies ... en el meu cas, tanco amb aquesta sortida la temporada. Una temporada de llums i ombres: llums de les bones esquiades amb viatge inclòs i una primavera com les d’abans amb neu abundant en alçada però una gran ombra d’una pèrdua irreparable.

Bon estiu a tot@s!

Mikel C, Roger G, Mikel, Lorena T, Núria P