Cap de setmana a la zona de Llauset: Russell Oriental (3.051m) i Vallibierna (3.067m)

Ens contactem alguns “motivats” que no guardem els esquís al maig i dins aquesta primavera meterològicament moguda sembla que pel cap de setmana es preveu bon temps.

Centrem la proposta en anar al refugi de Llauset per fer des d’allà un parell de sortides. Ara ja no hi ha neu a la carretera que ve des del poble d’Aneto ni en el túnel pel que es pot accedir fins a l’inici de la presa sense més problemes que l’estat de l’asfalt una mica precari.

Quan ens disposem a fer la reserva, el guarda ens diu que està sol pel que no pot omplir la totalitat del refugi. Insistim que ens podem portar nosaltres el menjar però finalment no tenim lloc, pel que ens tocarà baixar dissabte fins al pàrquing per dormir a les furgonetes.

 

Dissabte 17/05/2025: Russell Oriental 3.051m  +/- 1.150m 14 kms

Pel dissabte escollim l’opció del Russell que pot ser més llarga però no tindrem pressa per la tornada, i volem fer-lo en circular segons proposa el Jorge Garcia en l’itinerari 259 del seu llibre “Rutas con esquis. Pirineo aragonés. TOMO IV.  Ed. Prames”.

Sortim amb esquís a la motxilla, a la recerca de la neu. Després de 2kms i de menys de 200m de desnivell podem calçar esquís a 2300m. Aviat ens tocarà el sol que ajudarà a millorar la neu endurida de la nit.

Uns metres més enllà de l’alçada del refugi, girarem a la dreta (est) en direcció a l’estany de Llauset per agafar una canal una mica dreta que puja al coll de l’Estany Negre (2.680m). Posem ganivetes al començar per què la neu està encara bastant glaçada però veient com els costen algunes voltes maries als més agosarats, la majoria acabem canviant als granpons.

Un cop al coll, ja amb esquís, girem a l’esquerra en un flanqueig una mica exposat. La neu agafa bé però ho passem amb els “pèls de punta” i posant-hi tota l’atenció possible cap al coll que porta a l’estany del Cap de la Vall.

En aquest punt ja tenim el Russell al davant i unes excel·lents vistes de tot el circ així com l’itinerari què volem traçar.

Fem el descens sense treure pells fins l’Estany del Cap de la Vall, que creuarem per sobre per seguir en direcció al Russell primer per rampes suaus però fins un punt que deixem esquís i calcem granpons per fer l’ascenció per l’esquerra de l’espoló, primer fins un avancim i finalment un curt tram exposat fins al cim (3.051m).

Per la tornada baixem fins on tenim els esquís i ja sense pells fem el descens cap a la dreta vigilant de no perdre massa alçada per tal de no haver de tornar-les a posar per arribar al coll dels Isards (2.807m) i passar a l’altra vessant.

Carenegem una mica i ja veiem el coll de Vallibierna que hem d’anar a trobar. El millor seria no perdre alçada però hi ha les restes d’un allau que no permeten el flanqueig o sembla insegur pel que fem una baixada (amb excel·lents condicions) i tornem a posar pells per arribar al coll de Vallibierna (2.729m).

Ara si, només ens queda el descens amb neu millor al principi i més pesada a mesura que anem baixant fins arribar al punt de descalçar. I la petita “penitència” de tornar fins als cotxes i és que a la tornada l’estany sembla més llarg.

Tarda-vespre de tertúlia i sopar al costat de les furgos.

 

Diumenge 18/05/2025: Vallibierna 3.067m  (fins avantcim) +/- 1.100m 13 kms

Pel diumenge ja havíem deixat el Vallibierna que és més directe i ens permetrà tornar abans.

Mateix itinerari fins a trobar la neu (ara ja sabem el que ens espera i quasi se’ns fa més curt) i d’allà fins a l’alçada del refugi on, uns metres més enllà, aquest cop girarem a l’esquerra (oest)  per anar seguint les pales que ens menen fins al cim.

A diferència del Russell, l’itinerari és més franc, sense grans dificultats excepte el tram final. Nosaltres ens quedem a l’avantcim. Dir que ahir ningú va anar al cim. Per la neu caiguda aquest any, l’aresta està molt “afilada” i es veu perillosa. Va haver-hi un guia que encordat ho va intentar però va girar a mitja aresta.

Per la tornada,  un cop baixada la pala cimera en força bones condicions, decidim fer una circular i ens obrim cap a la vall darrera el coll de Vallibierna. Bones baixades i bones condicions. De tota manera haurem de tornar posar pells per arribar fins el coll i fer el descens que ja coneixem del dia anterior.

Excel·lent cap de setmana de germanor basco-català, molt ben aprofitat.

Crec que alguns encara tenen “corda” per uns quants dies ... en el meu cas, tanco amb aquesta sortida la temporada. Una temporada de llums i ombres: llums de les bones esquiades amb viatge inclòs i una primavera com les d’abans amb neu abundant en alçada però una gran ombra d’una pèrdua irreparable.

Bon estiu a tot@s!

Mikel C, Roger G, Mikel, Lorena T, Núria P