Rebost de cims a les valls d'Aura, Louron i Pèira Sorda, 8 a 11/12/2022

Cap des Pales 2.245m i Tuc d'Ardounes 2.020m

Sent Lari e Sola no falla mai com a camp base i ho té tot a pocs km: pistes d'esquí grans o familiars, bon menjar, banys termals (al mateix Saint-Lary o espectaculars els de balnéa a Val Louron)...  i excursions amb esquís de tots els colors, on trobar neu fins i tot aquest principi de desembre amb una tardor tant agreujada...

Els clàssics de la boca nord del Tunel de Bielsa o l'Augas estan justets de neu a la part baixa, i anem a buscar el bon esquí a Piau (dijous), al Coll de Pèira Sorda (dissabte) i al Col d'Azet (diumenge). Sempre trobem bona neu pols (amb nevadetes als vespres que han baixat de cota fins al fons de la vall), però gruixos molt justets que fan necessari traçar bé per evitar rascar.

Dissabte 10 de desembre: Cap des Pales 2.245m en volta circular des de Pèira Sorda

+/-700m; 8km; F, *, S2; 3h

La idea original era repetir amb els meus fills el Cap de Pène Soulit, que vam esquiar al novembre de 2019, però la boira és tant densa que prefereixo un itinerari més conservador resseguint les pistes de Peyresourde, repetint el pic que va fer el grup d'en Ricard fa pocs dies, piulat aquí.

L'estació és oberta, però prenem les pistes que estan tancades cap al Coll de la Flamme. Foquejem amb poques expectatives, fins que comencem a intuir algun ressol i ombres de muntanyes a la boira... i al coll tot s'obre i seguim cap al sud amb un mar de núvols ben bonic, fins al cim, per retornar per pistes trepitjades fins a la base de l'estació i el coll.

Ha estat un dia de retrobar-nos amb el material, les bones sensacions, i de perseverar lo justet i amb recompensa.

Diumenge 11 de desembre: Tuc d'Ardounes 2.020 des del Col d'Azet

+/- 500m; 54km; F, *, S2, 2h

M'escapo sol mentres a casa dormen fins al proper Col d'Azet (15'). 

Allí mateix, a 1.580m em calço els esquís i remunto per la coma a l'est de les pistes fins al seu capdemunt i m'enfilo a aquest turonet, mirador  excepcional de l'Arbizon, el Sarrouyes (cim molt recomenable, piulat al 2012) i totes les valls d'aquest país d'Aura, un rebost de cims!

Bones traces!!!

Seguint traces i bons consells a la Val d'Aran

Ha nevat, però no pas massa. La neu és alta, però no pas massa. Fa bon temps, però no pas massa. 

 

Un inici de desembre amb neu a cotes altes, que obliga a la recerca d'itineraris còmodes i sense pedres... Així que tirem ma dels mapes, ressenyes, cegesquí i els amics de la vall que ens donen bons consells (gràcies Carles).

Diumenge 4 de desembre: Montanha d'Uishera 2.339m i Tuc de Sacauva 2.286m en circular des de la pista de Vilamós  +/-1.000m F/S2-3

Hem pogut accedir amb els cotxes fins el desviament de la pista a la Bassa d'arres a 1500m. De pujada ens podem calçar esquís a 1550m seguint la pista, que cal anar retallant pels camins amb petits trams amb els esquís a les mans, fins als plans d'Uishera on trobem la cabana.

Dels plans d'Uishera remuntem per la pala sud del pic, fins a la carena i el mateix cim. Un cop dalt l'Uishera 2339m veiem una apetible pala que baixa fins als plans de Lòria, que la gaudim amb neu pols. 

Calcem pells i remuntem fins el coll de Laurit 2245m, seguint el bosc pel vessant nord del Sacauva, un cop al coll remuntem la fàcil carena fins el cim del Sacauva 2286m.

Fem esquiant el tram de carena fins el coll d'Uishera 2219m i baixem amb precaució (per presència de pedres) la canal fins que s'obre la vall que ens mena de nou a la cabana. 

El descens el fem tot per pista i ens descalcem a la cota 1600m.

Dilluns 5 de desembre: Cap des Pales 2245m +/-850m F/S2 Des de l'estació de Peyragudes

La recerca ens porta a tastar un cim que forma part del domini esquiable de Payragudes. Aprofitant que l'estació encara està tancada.

Anem fins a Les Agudes Village, accés est de l'estació, i ens trobem el típic ambient d'esquí de muntanya de gent que vol aprofitar el moment abans no comenci la temporada.

Tot l'itinerari el fem per pistes, anant capa l'oest al coll de Flammes primer i al cim de Pales després girant cap al sud. Des del cim de Pales, tot i el remuntador, hi ha bones vistes de la zona.

Baixem per les pistes que no estan trepitjades fins el final d'un cadira 1800m, per remuntar després fins al cap de Soulas 2025m, per treure pells i baixar definitivament fins a peu d'estació.

Dimarts 6 de desembre: Lo Tuc 2465m +800m F/S3-S4 Des del Port de la Bonaigua

Sense res a celebrar ens dirigim cap a la collada de Montanhon 2428m punt on tothom menys el Ricard segueix la ruta descrita a la piulada anterior. A vista es pot veure el llom del cim anomenat Lo Tuc (als mapes no surt el nom) i que podríem anomenar pic del coll de l'Estany Pudo. 

Un primer descens, amb neu pols, fins gairebé l'estany de Pudo 2230m, des d'on es remunta l'ampla vall que porta al Coll de l'Estany 2237m. D'allà una ampla carena mena al cim gairebé sense dificultats, tret de 15m on millor descalçar per precaució.

Un cop al cim es baixa per la cara nord en direcció a l'estany de Pudo, força pendent però franca i amb molt bona neu. Des del costat de l'estany novament pells als esquis per remuntar fins port del Montanhon i baixar per pistes fins al Cap del port.

   

Dimecres 7 de desembre: Pic de Lion 2102m +800m F/S2 des de Bourg d'Oueil.

Una zona que ja tenim freqüentada a Cegesquí i que sempre ofereix una bona ascensió. Des de Bourg d'Oueil sortim carregant esquís però ja a la cota 1450m podem calçar de pujada. L'itinerari segueix la vall del riu Portet gairebé fins el coll de Louron (ruta recomanable per evitar les pales del cim amb presència de cornises). Nosaltres hem pujat des de la cabana de Fousserette per anar a buscar el Sommet des Heres, vorejant pel sud. Un cop al cim fem carena fàcil fins el Pic de Lion.

El descens el fem pel mateix itinerari amb una neu de baixa qualitat, però que ens permet baixar fins a la cota 1500m on descalcem i seguim el camí fins el poble.

El nostre grup érem: Hèctor A, Manel C, Letizia, Carles P, Míriam M i Ricard M

 

Bones traces !!

Blandícia a les muntanyes de l'Aura, Louron i Luixonès 16 i 17/11/2019

Cap de Laubère 2213m i Cap de Pène Soulit 2031m

Si l'hivern és això, per mi no caldrien altres estacions! Sabíem on sadollar-nos amb el nostre vici,  la neu pols seca i freda, digueu-nos gormands...

Hem fet base a Saint-Lary, acumulant greixos i líquids pel llarg hivern que es presenta i amb dues curtes aproximacions en cotxe hem gaudit de valent amb itineraris senzills i més solitud que en valls properes, intentant no repetir excursions d'escapades anteriors a aquesta zona. Molt recomenables les tres guies que deixo al final del post on hi ha descrites aquestes sortides i moltes altres...

Cap de Laubère 2213m des d'Ens
+/-1050m; 12km; F, S2, *; IGN1748 ET Néouvielle. Neu des del poble, a 1200 amb gruix que va en augment. Per sobre els 1500 la neu és fonda i de qualitat sense rascar; per sota cal llegir bé el relleu... Tant dissabte com diumenge hem observat plaques de fons, desencallades de forma natural, en orientacions nord-est.

L'itinerari segueix la pista que surt del final del poble i s'endinsa al bosc en direcció sud-est. Alternativament es pot prendre el sender d'estiu que porta al Llac de la Coume 1565m. Després cal anar resseguint les comes fins al coll i aresta final, tot amb esquís.

Cap de Pène Soulit 2031m des de sota el Coll de Peyresourde (p.1419m, encreuamnet de carretera a Portet-de-Luishon)
+/-600m; 5,5km; F, S2, *; IGN1848 OT. Més de 60cm a la sortida i qualitat pols en tot el recorregut, ben orientat a N. Igual que el dia anterior, força plaques en orientacions nord-est.

Itinenari directe i sense dificultats, d'anar pujant en direcció S, SO.

Només parar compte amb els pendents allavosos sota la carena, en el costat que mena al Luixonès. El descens ha estat memorable.

cegesqui-anonymous novembre 2019 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Bones traces!!!
Carles P, Pep, Ricard i Jaume

Solstici d'hivern a l'ombra de la serra de Vacanera, 22 i 23 de desembre de 2017

Pic de Bassiouès (2.126 m.), Tuc de Sahaja (2.162 m.), Tuc deth Plan der Òme (2.193 m.)
Banhères de Luishon, Occitània

Per celebrar el solstici d'hivern d'aquest any escollim una cabana del Luishonès, concretament la de Salòda que es troba situada en un coll proper al poble de Guau-de-Luishon. I fent honor al nom del poble vam passar dos dies "Guau!" amb una vetllada mengívola com cal.

Pista forestal de Guau-de-Luishon (1.320 m.)-cabana de Salòda (1.549 m.)-pic de Bassiouès (2.126 m.)-cabana de Salòda (1.549 m.)

+ 900 m., 11 km, 4h30; S3-S4 (part final del Bassiouès), **

Amb vehicle resseguim la pista forestal de Guau-de Luishon fins a la cota 1.320 m. on ja podrem calçar esquís. Aquesta pista comença a les granges d'Hournets, just abans del poble de Guau.

Amb els esquís als peus, en algun tram descalcem, anem resseguint la pista que puja suament. Aviat ens desviem per una pista secundaria a l'esquerra i després d'una baixada travessem el torrent de la Sarrouègère. Avancem una mica més, deixem un corriol a la dreta que marxa amunt i més endavant retallem NE fins a trobar una pista secundaria que puja a una cabana (1.400 m.). Continuem pel camí que passa per sobre de la cabana i arribem a un coll. Curta baixada fins al torrent de Gouardiole, el resseguim amunt fins a la cabana de Salòda. Abans d'arribar a la cabana veiem un grup de gent que marxen i que ens han deixat la llar de foc a punt.

La cabana és molt agradable i espaiosa, hi caben unes 20 persones. Té llenya i aigua a prop, i alguns matalassos que són suficients per a les 7 persones que hi farem estada.

Ara es tracta d'aprofitar el que queda de tarda i fer algun objectiu proper. Des de la cabana pugem suaument E resseguint el camí de la cabana deth Moscader. Deixem el camí i anem directament a un collet que es veu més amunt E. Des d'aquí ens enfilem a buscar la carena SE del pic de Bassiouès (2.126 m.). La part final es redreça molt i alguns decidim pujar amb grampons. Arribem al cim amb les darreres llums del dia i amb unes vistes increïbles.

Provem la pala W que baixa pendent i directa a la cabana però la neu està massa dura i reculem. Recuperem el camí d'anada, 4 girs exposats i passat el tràngol tenim una baixada plàcida sobre neu dura. Llarga vesprada compartint àpats d'origens diversos.

Cabana de Salòda (1.549 m.)-Tuc de Sahaja (2.162 m.)-Tuc deth Plan der Òme (2.193 m.)-cabana de Salòda (1.549 m.)-Pista forestal de Guau-de-Luishon (1.320 m.)

+ 1.000 m., 13,5 km, 5h30; S2, **

Ens llevem tard. Cel ben net que convida a bones esquiades... Resseguim el camí de pujada del dia anterior i una vegada situats al collet que es troba al S del Bassiouès, el travessem i anem a buscar l'ampla coma que ens durà per terreny suau fins al Tuc de Sahaja (2.162 m.).

Des del cim fem un curt i divertit descens S amb neu crema al punt i tornem a remuntar SE en direcció al Tuc deth Plan der Òme (2.193 m.). Les vistes des de qualsevol punt de la serra són impressionants!! Al cim trobem una parella de francesos, aprofitem per "adoctrinar-los".

Còmode i ràpid descens sobre neu dura fins a la cabana de Salòda. Recollim el material deixat i tot seguit continuem el descens que serà una mica entretingut.

D'esquerra a dreta: Bassiouès, Burat i Sahaja des del Tuc deth Plan der Òme

Resseguim el camí del dia anterior, arribem a la cabana però no trobem el camí per baixar directament fins al torrent de Sarrouègère. Decidim resseguir les traces del dia anterior, fem bona part del camí amb els esquís a l'esquena.

Anna, Manolo, Miquel, Oriol, Jaume, Enric i Pep

Bones traces i feliç Sant Esteve!