el vídeo dels dimecres... biciesquí a les Dolomites

 

Familienskitouren im Wipptal, 1 a 8/04/2023

 ... i tres cims més: a Liechtenstein, a Appenzeller Alpen i a Val di Funes

Skyline del Wipptal des del Zinseler, mirant cap al N, destacant el Tribulaun di Fleres a la dreta.

Rep el nom de Wipptal la zona compresa al voltant del pas alpí del Brennero: les valls i muntanyes de l'Alta Valle Isarco (al nord de l'Alto Adige italià), i del sud del Tirol pel costat austríac. L'autopista del Brennero talla el Wipptal pel mig en un eix N-S que va d'Innsbruck a Bozen (Bolzano), i Sterzing (Vipiteno en italià) n'és el nucli més important. Al voltant d'aquest eix "N-S" hi ha moltes valls laterals ideals per a l'esquí de muntanya, i de totes les orientacions, desnivells i dificultats.

Des del Zinseler, cap a l'oest, veiem la carretera del Passo di Pennes 2.211m (esquerra) i la silueta del Weißhorn-Corno Bianco 2.703m  

Nosaltres ens hem allotjat en un apartament a una granja de Gattern, a la Val di Flerers, a només 10' de Sterzing. Amb recorreguts curts en cotxe d'entre 5 i 30' es pot accedir a tots els punts de sortida dels itineraris.

S'hi pot arribar amb tren i desplaçar-se amb bon servei de bus local. Els aeroports d'Innsbruck, Verona o Munich són a 40', 2h20' o 2h40' respectivament (vols directes lowcost amb Volotea a Verona), i si hi voleu arribar en cotxe són 1.350km/14h des de Barcelona... 

En el nostre cas, vaig sortir sol de BCN conduint tot divendres per esquiar dissabte i diumenge a Liechtenstein i Suïssa. Després, diumenge tarda vaig creuar Àustria per dormir a Wipptal i dilluns vaig fer una matinal a Val di Funes, camí de l'aeroport de Verona on vaig recollir la Marta, la Carlota i els meus pares que ens han fet de cangurs 4 dies i alhora hem fet turisme junts per les tardes.

Fons de la Pflerschtal - Val di Fleres des de la casa on som, amb vistes d'esquerra a dreta del Feuerstein 3.245m i 3.267m, i l'Schneespitze 3.174m.

És un any de poca neu en aquesta part dels Alps. Tot i això, descartant les orientacions S, hem pogut fer tots els recorreguts amb esquís o amb curts trams de porteig, i hi ha hagut alguna nevadeta que ens ha deixat la neu pols, amb un fred viu tots els dies. També destacable que hi ha molta tradició d'esquí de muntanya, amb aparcaments o parades de bus a peu d'itinerari i, al costat austríac, aparells per validar el correcte funcionament dels DVA (per contra els BPAs de la part italiana ja no s'actualitzaven aquests dies, o ho feien d'una manera molt general).

Recomano molt els dos llibres que ens han portat a triar aquest destí. La majoria dels recorreguts que hem fet han estat de tipus "matinal" i poc compromís, bé perquè els he fet en solitari o per poder gaudir de tardes en família i turisme per la zona (Innsbruck, Vipiteno i Verona són de visita obligada):

"Skitouren im Wipptal" d'Ulrich Kössler (Edicions Tappeiner Verlag, del 2012), 88 itineraris, amb bones descripcions, localització detallada dels punts de sortida, nivell de dificultat i exposició a les allaus, i itineraris dibuixats sobre fotos aèries. Imprescindible

"Alto Adige, Magia bianca. 46 Itinerari di Sci-alpinismo per tutti" de Franco e Laura Gionco (Ed.Kompass, del 1996), tapa dura per seleccionar els clàssics de tot el Südtirol, amb uns quants del Wipptal. Per a col·leccionistes.

Resum de l'activitat:

Dissabte 1 d'abril: Schönberg 2.104m des de Malbun (Liechtenstein)

+/-750m; 10km; F, S2, *; 2-3h; orientació S, E, N (en la volta circular del descens)

Shönsberg des de més amunt del Sassförkle

Retrobament amb les condicions hivernals i l'ambient alpí: fer una excursió amb nevada lleugera és un bàlsam i ja em compensa haver conduït fins aquí. Es comença des del poble de Malbun, per un camí marcat on obro traça. A la cota 1.700m deixo la direcció al coll de Sassförkle (1.785m) i per una llomada salto a la valleta que dona accés al cim que pujo per pendent moderat amb traça d'esquerra a dreta. 

Dalt del cim, a la creu, descobreixo un codi QR, que porta a gipfelbuch amb tota la info del cim, dels itineraris i condicions... i des d'on ja podria piular (em consta que aquest QRs, que també trobaré diumenge, té a Suïssa tants detractors com elogiadors... als Pirineus tampoc seria diferent).

Pel descens aprofito l'orientació N per baixar una mica més fins sota el Sassförkle. Torno a posar pells per pujar-hi i em llenço a nova baixada a buscar les traces de pujada. Gran dia, bones sensacions! 

Diumenge 2 d'abril: Isisizer Rosswis 2.334m (Appenzeller Alpen)

+/-1.200m; 9,5km; F, S3, **; 4h; E, N

L'Isiszer Rosswis des de Sistzgrat 2.020m

He dormit a Buchs i hi ha moltes opcions per triar i remenar, a més amb neu nova però una meteo incerta. Em decanto per un clàssic en 15' de conducció, tot i que quan arribo a l'aparcament estic sol (pk. de pagament, amb carregador gratuït per a vehicles elèctrics, i també accessible en bus). Remunto per un pendent moderat i en deixar el bosc a la cota 1.900m el terreny s'obre i descobreixo els muntanyots de la zona: els Alvier, el Glannachopf, el Margelchopf... Fins que no arribo al coll de Sistzgrat 2.020m no veig el meu objectiu...

Arriben alguns núvols i un suïs solitari m'atrapa... l'un per l'altre decidim continuar: cal baixar a l'altra costat 100m en flanqueig i després remuntar per pendents constants fins el cim, alternant l'obrir traça. A pocs metres de la creu, arriben un parell més d'indígenes i em demana que esperem i que arribem plegats al cim on encaixem mans, és de la vella escola! i justifiquem cadascú els motius de ser allí dalt (calen motius!?). 

Magnífic descens amb nevada intensificant-se en arribar al cotxe. Satisfacció d'haver trobat la finestra, i dues perdius blanques!

Dilluns 3 d'abril: Zendleser Kofel - Col di Poma 2.443m des de Malga Zannes (val di Funes)

+/-800m; 9km; F, S2-S3, *; 3h; O, NO; It. 43 d'Alto Adige, Magia bianca.

Ja instal·lat al Wipptal, és el dia d'anar a buscar la family que ha volat a Verona. Arriben a quarts de quatre i em dona temps de fer aquesta excursió a mig camí, deixant l'autostrada i remuntant una silenciosa Val di Funnes. Aparcament buit a Malga Zannes (Zanser Alm 1670m, de pagament) i carrego esquís a motxilla 10' i torno a obrir traça solitària en un paisatge immens i dolomític amb l'Odle al costat. El recorregut es va recargolant i arribo a un coll ample (Col di Poma) on prenc la cresta fàcil a la creu. Les vistes són per estar-s'hi estona, i la baixada molt bona amb quatre dits de neu pols sobre fons dur. Només m'ha faltat trobar-me en Messner!

Dimarts 4 d'abril: Allerleigrubenspitze 2.131m (Obernbergtal, Wipptal)

+/-700m; 9km, PD-, S2-S3,**(trams de bosc de fort pendent); 3h; O; It. 36 d'Skitouren im Wiptal.

Triem el vessant d'Àustria, a la propera Obernbergtal (a 20' en cotxe). El punt de sortida d'una pila de recorreguts és l'aparcament del Restaurant Waldesruh (de pagament) i també hi ha un punt de control de DVA automàtic. El camí està gelat i difícil fins al llac Obernberger See, i ens sorprèn la vistosa capella de la dona del llac, i l'ambient de muntanyots que l'envolta, destacant els 3mils del Tribulaun di Fleres. 

Nosaltres avui anem a un objectiu més modest, tot i que feina tenim per fer el tram de bosc de fort pendent  amb neu justa i trams gelats... Després el terreny s'obre i arribem al coll i al cim per grimpada fàcil. Pel descens evitem el camí de pujada i encertem decantant-nos cap al S i Steiner Alm, on ja només ens queda seguir la riba del llac i un darrer descens. 

Ens hem fet una idea d'on i com està la neu i serà clau per la tria dels dies següents!

Dimecres 5 d'abril: Cima di Stilves - Zinseler 2.422m des de Caspineto (Gospened) (Jaufental, Wipptal)

+/-1.000m; 9,6km; F, S2-S3, **; 4h; NO, S; It. 23 d'Alto Adige, Magia bianca o It. 85 d'Skitouren im Wiptal

Veiem cortines de neu i com bufa el vent cap al nord, així que baixem a Sterzing i anem a buscar la vall de Jaufental on el cel és blau. En 25' des de la casa ens plantem al llogarret de Caspineto (Gospened 1.469m) que conserva l'encant immutable rural alpí, sense vestigis de turisme tret d'un lloc per aparcar-hi dos cotxes. Remuntem un camí dret i directe pel fons de la vall fins que sortim del bosc i s'obre la vall. Al fons i tenim un coll que dona accés a pendents que es van redreçant cap al cim. 

Vistes immenses a Sterzing i el Wipptal al nord (destacant a l'skyline una muntanya sobre la resta, el Tribulaun di Fleres, i també el Weißhorn-Corno Bianco a l'oest), i el perfil encisador de les Dolomites al sud. Gran descens!     

                                                                                  

Dijous 6 d'abril: Vennspitze 2.390m des de Padaun (Valsertal, Wipptal)

+/-820m; 7km; PD, S3, **;3-4h; N, O; It. 33 d'Skitouren im Wiptal.

Es veu neu nova a les muntanyes i tornem a Àustria, a la valleta de Valsertal fins al poblet de Padaun (aparcament gratuït i punt de control de DVAs). Tenim neu nova sobre fons dur des del mateix poble i seguim el fàcil itinerari on s'hi intueixen milers de traces antigues. 

La primera part és una mena de tallafoc ampla i la part final un circ orientat a NO amb pales suggeridores per tot arreu. Arribem a un coll ample i darrers metres a peu pel fil de l'aresta fàcil. 

Baixada en neu pols (on no està trillada...)

Dissabte 8 d'abril: Ottenspitze 2.179m des de St.Jakob (Schmintarl, Wipptal)

+/-750m; 6,5km; F, S2-S3, *; N; It. 25 d'Skitouren im Wiptal.

El dia anterior hem anat a fer turisme a Verona i a facturar els cangurs, i ha nevat! Dissabte també es lleva rúfol però intueixo una finestra i torno a prop del Valsertal, a la valleta de Schmirntal conduint més amunt de St. Jodok (cota 1.400m). Del no res també apareix un control de DVAs i remunto uns prats i un camí enmig del bosc fins a trobar els prats alpins ben blancs. Prosegueixo per un terreny bucòlic en direcció a l'Ottenspitze Hutte, preciós. 

Més enllà es veu el Gammerspitze de 2.537m i també les nuvolades cada cop més negres. Reculo uns metres per prendre el llom que em porta per pendent moderat a l'Ottenspitze, que tot i la modesta alçada és molt altívol.

M'ha sorprès la vista d'una bèstia en un cim secundari entre el meu i el Gammerspitze. Per la fesomia, mida i moviments, que he pogut gravar, posaria la mà al foc que era un os jove (vídeo a l'inici de la piulada. 

Baixada amb nevada lleugera i somriure ben ample per aquests dies d'escapada al Alps!

Bones traces!

Carlota (i avis, gràcies!!!), Marta i Jaume

4 dies a Dolomites

3-7 Març de 2011

dijous dia 3

Cinc dies de festa i no ho teníem massa clar, però finalment ens decidim a comprar un bitllet d'avió cap a Venècia, lloguem un flamant Fiat Panda i cap a Cortina d'.Ampezzo . Quan arribem està nevant i entre els abrics de pell de la Jet Set hi ha un munt de nens celebrant el carnestoltes. La previsió pels propers dies és de sol i temperatures entre els -4º i els 7º. En arribar comprem un parell de llibres i els mapes de la zona, buscant itineraris no massa exposats i cares Nord on segur que la neu acabada de caure ens proporcionarà bons descensos.

Mapes: 1:25.000 Ed. TABACCO núm 03 i 015
Llibres:
"Scialpinismo in Alto Adiege", d'Ulrich Kössler
"Dolomiti , 50 esc¡ursioni sci-alpinistiche", d'Stefan Herbke

divendres dia 4

Ponta Lastoi de Formin, 2.657m, +- 1151m

Sortim de Pezié de Parù, a 6 Km de Cortina en direcció Nord per una pista que s'endinsa al bosc i que ràpidament desapareix i s'enfila amb fort pendent cap al peu de la Croda daLago, on el bosc va desapareixent. Hem seguit unes traces noves fins atrapar dues veteranes (64 anys!!!!), que pugen a tota llet. Sort d'això, perque el bosc hagués pogut resultar força perdedor. En arribar als 2250 metres d'alçada a la Forcella de Formin el pendent es torna suau i anem tombant cap a l'Oest fins arribar al cim, on les vistes són espectaculars, amb La Tofana di Rozes i el Monte Cristallo entre d'altres.

dissabte dia 5

Forcella del Nevaio 2.620, +- 930m

Avui sortim amb un convidat d'excepció, l'amic Jospi que viu prop de Garmisch i s'ha plantat aquí en tres hores de cotxe.
Una mica més amunt del Llac Misurina iniciem el recorregut per una pista en direcció Est i tombant poc a poc cap al Sud-Est, deixant enrere un bosc poc tupit que ens porta per pendent pronunciada cap al Refugi Fonda Savio (2367m). Girem en direcció Sud i ens enfilem ràpidament fins la Forcella on trobem un grup de locals, tirolesos més aviat alemanys menja salsitxes que no pas italians. Per sort, hi ha moltes pales per petar i la baixada és un 10 de dalt a baix, amb neu pols més pròpia d'un video-clip canadenc que de l'habitual al Pirineu i no desaprofitem l'ocasió.

diumenge dia 6

La Marmolada amb telefèric!!!!! 3.269m

No podíem venir a Dolomites sense tastar un dels molts telefèrics que et pugen a més de 3000 metres. Se surt de la Malga Ciapela a 1.446 m i amb dues parades intermitges s'arriba en pocs minuts a la Punta Rocca, a 3.269 m, amb opció a baixar per una pista de17 Km o bé disfrutar dels fora pistes que porten cap al Lago di Fedaia, aprofitant el munt de neu pols, que tot i estar plagat de traces, ofereix una esquiada memorable, i fins i tot alguna pala per estrenar. Brutal!

dilluns dia 7

Corno d'Angolo 2.430m, +- 910m

Passem el llac de Misurina fins una corba molt pronunciada on està indicat el recorregut que ens endinsarà per la Val de Popena Alta amb facilitat, doncs a més de ser un recorregut molt planer excepte en els metres finals, sembla que deu ser un clàssic amb raquetes i tenim una autopista per davant. No obstant això el paisatge no decepciona, amb el Campanile di Popena i el Piz Popena, veïns del Monte Cristallo.

Baixem del Corno d'Angolo per bona pala amb neu pols i ens enfilem cap a l'Est per la Forcella de Popéna i Rifugio Popen (en runes) al veïna Pale de Misurina que porta al Monte Popéna, quedant-nos en una de les puntes secundàries de 2.251 metres, amb l'objectiu d'assaborir l'última bona pala del viatge. Tornem al cotxe i ens fotem un antipasto i un bon plat de papardelle per recuperar forces i tornar a Venècia on agafem el vol passades les 10 de la nit.

més fotos a Picasa

Marc i Raimon

Xerrada sobre la Via Alpina al C.E de Gràcia

Aquest dijous a 2/4 de 10 del vespre, als locals del C.E de Gràcia, dins del Cicle d'audiovisuals Buch i Pareera, la Pili Vendrell i jo mateix fem una petit passi audiovisual titulat "A la descoberta de la Via Alpina".

No hi veureu res d'esquí, però si que hi surt força neu. Tampoc veure cap esquiada, però segur que  les imatges us suggeriran una pila de llocs on anar-hi a esquiar la propera primavera!

Intentarem explicar en què consisteix el projecte de la Via Alpina, la xarxa de senders que recorre l'arc alpí, entre Trieste i Mònaco, travessant els 8 països de la serralada, i que alguna vegada heu pogut veure en aquest blog com en gaudia d'algun tram.

En total són més de 5.200 kms de senders senyalitzats que travessen tots els massissos dels Alps, del Tríglav al Mont Blanc, de les Dolomites als Alps Marítims, i ens ajuden a entendre la veritable dimensió d'aquelles muntanyes.

Si teniu ganes de venir a aguantar-nos el rotllo, us esperem aquest dijous al passatge Mulet, 4, de Gràcia (Barcelona).

Piada - Dolomiti di Sesto, di Braies i di Sennes - 1 a 8/01/2005

David, JoanManel, Eli, Aureli, Ricard, Roger, Berta i Jaume.

Ostres que lluny que estan aquestes muntanyes!

Però l’anticicló també les abraça, i ens ha deixat 8 dies de bon temps i fred, ideal per les mutacions dolomítiques del virus de la grip que ens hem anat passant. De fet ja ens hagués agradat una nevadeta per tapar algunes pedres... Hem trobat força neu a les parts baixes. En canvi als colls i en alguna pala ventada ens hem emportat records...

En aquests dies hem recorregut algunes de les etapes que segueix l’Alta Via Dolomiti Settentrionali. Enlloc de fer travessa, car alguns dels refugis estan tancats, hem buscat tres punts ben situats en cadascuna de les zones: Sesto a la part més occidental, el Refugi Prato Piazza a la zona de Braies, a l’est de Sesto, i més al sud el Refugi de Senes.

1 de gener, Negerdorf 1.702m

+/-400m, 1-2h. Fàcil.

Migdia del primer dia de l’any, poble de Sexten 1.300m, cor de l’Alta Pusteria, neu per tot arreu, sol, muntanyes i avets nevats, ...

De la mateixa residència Mooserhof, on passarem les tres següents nits en zimmers una pala ens crida a tirar amunt i fer les primeres traces a les Dolomites. Amb un parell o tres d’hores més sembla fàcil fer els cims Elmo o l’Arnese. Nosaltres no ens volem perdre el primer sopar i ens quedem al llogarret de Negerdof i fem un bon descens per les pistes, mentre ens atrapen les ombres afilades de les muntanyes de Sesto i Scarperi.

2 de gener, Passo Rondoi 2.289m

+/-1.000m, 4-5h. Fàcil (si no s’ha d’obrir traça...)

A 3km del poble prenem una pista nevada que s’endinsa per la vall de Campo di Dentro. La vall és molt obaga i al cotxe el termòmetre marca -12ºC. A uns 1.250m comencem a foquejar per una pista que suaument ens porta fins el refugi Tre Scarperi 1.626m. En aquestes dates només hi serveixen menjars, i hi fan lloguer de trineus (trigarem gaire a creuar-nos amb trineus “camicaces” en els camins que porten als nostres refugis?).

D’aquest punt la cosa es complica: cal obrir traça molt profunda enmig del bosc i després enfilar cap al sud primer i després cap a l’est, una vall envoltada de parets de roca que poc a poc es va obrint. Aviat renunciem al nostre objectiu original, la Cima Piatta Alta. Ens conformem en dirigir-nos vers un coll o “forcella” que ens promet un bon descens i, el millor, en arribar dalt la primera vista de les Tre Cime di Lavaredo.

Cafès, macchiatos i capuccinos al refugi.

3 de gener, Sasso di Sesto 2.539m

+/-1.079m, 4-5h. Poc difícil.
Aquesta excursió és un clàssic de la zona. La dificultat principal, a diferència del dia anterior, ha estat seguir un sender-trintxera de raquetaires. Es comença a un parell de km del poble, al pàrking de Campo Fiscalino (3€/dia).

Cal seguir les pistes d’esquí de fons fins al Refugi de Fondo Valle, on la vall es bifurca en dos. En direcció oest es puja per la vall del Sasso Vechio. Agulles, gendarmes, colls, foradades i xemeneies esculpeixen els dos laterals de la vall per on pugem.

A la part alta la vall s’obre. Apareix el Rifuggio Locatelli, a 2.405m (tancat i sense part hivernal!) i just darrera les Tre Cime di Lavaredo. Al Sasso di Sesto s’hi arriba en 20’ pujant en direcció a l’altiva Torre di Toblin. Dalt les vistes són grandíssimes.

4 de gener, Gran Piramide di Val Chiara 2.711m
+/-750m, 3h. Poc difícil.

Ben esmorzats hem deixat Sesto i en 50’ de cotxe hem arribat al Refugi Pratto Piazza, a 1.991m, a la zona del Parc Natural de Prags-Braies. Des del mateix refugi veiem que la pala que puja al Pic de Valandro té algunes pedres... Ens desaconsellen també la Gran Piramide, però anem fent pujant per la cara sud, fins que hi arribem. Les vistes són millors que el descens.

5 de gener, Giavo Grande 2.480m

+/-1.500m, 5-7h. Poc difícil.

A Pratto Piazza no sols ens van tractar molt bé sinó que ens van recomenar aquesta gran excursió.

Del refugi es comença el dia amb 500m de descens per pista enmig del bosc. En aquella hora encara no hi baixen trineus, i gaudim de valent, fins arribar a l’Albergo Ponticello, a 1.491m. Ja amb les pells ens endinsem en una nova vall on, avui sí, la neu no hi falta. Ens decantem a l’oest per un pas estret on a primer cop d’ull semblava impossible passar-hi, i anem remuntant el bosc fins el simpàtic refugi de fusta Rossalmhutte. Veiem les cares nord de la Croda Rossa, la Remeda Rossa i la Croda del Beco, cims accessibles des de Senes.

Els darrers metres són molt suaus i arribem sense problema al nostre objectiu. La baixada és bona en la primera part, i una mica estressant en l’estreta pista de la part baixa. Acabem el dia fent gana, remuntant 500m fins el refugi on, de nou, un bon sopar ens espera.

6 de gener, Cima Jù di Sènes 2.543m

+600m fins el refugi. +/-400m el cim. Fàcil.
Des del pàrking d’Ücia Pederü, a 1.548m, pugem al Refugi de Senes, seguint una pista trepitjada. Aquesta zona, Parc Natural de Fanes-Senes, és menys escarpada que les Dolomites que hem vist fins ara, i des del refugi hi ha moltes possibilitats per a l’esquí.

A les parts altes no hi ha prou neu, i hem de descartar la bonica Remeda Rossa. Els cims esquiables són les pales a l’est de la vall, on alguns faran el Jù di Sènes, de 2.543m, en el cordal de la Muntejela i la Cima de Riciogogn. Altres reposem i donem de menjar al virus de la grip: speck amb polenta! Això sí amb música tirolesa, so d’acordions i balls!

7 de gener, Cima di Riciogogn 2.654m

+/-700m (alguns +/-500m més pujant i baixant a Pederü).

L’Aureli, amb una contractura al coll, l’Eli, amb mal de genoll, i jo, cascat pel virus que el Ricard, el Roger i la Berta em van transmetre... fem descans al refugi. La resta s’enfilen a aquest excelent mirador de la zona. La pujada és suau al principi, per un paisatge semblant a les Bulloses. La part final és més dreta i els hi permet fer unes bones traces.

8 de gener, Cima Lavinores 2.462m

+500m / -1.100m. 3h. Poc difícil.

El darrer dia a les Dolomites ens ha deixat ben satisfets, i hem pogut fer un bon descens.
Del refugi hem baixat fins al llogarret de Fodara Vedla, on també hi ha un refugi, però tancat. El lloc, com molts altres que hem vist aquests dies, és de postal. El cim, tot i la seva poca alçada, és visible des de tota la vall. S’hi puja “pel llom de darrera” i es baixa per la cara nord, més dreta... Nosaltres hem pujat i baixat per aquest vessant ombrívol.

A la part final uns metres a peu fins la darrera creu i les darreres vistes, aquest cop també sobre Cortina d’Ampezzo.

Potser no és tan lluny. Alguns hi tornarem, val la pena!

Bones traces.