Dèries del Donasà

Intent de Volta al Pic de Camisette, diumenge 7 de desembre

Roc Blanc i Camisette

L'excursió al Pic de Camisette de 2.426m, és de les més complertes i solitàries que es poden fer en aquesta part del Pirineu. I al tour al cim li tinc l'ull posat de fa temps! 

Balbonne

Avui, a cota baixa, hi ha més neu que el passat febrer i amb el cotxe només puc arribar a la cota 1.300m de la pista de la Restanca que surt més amunt de Mijanes. Neu contínua i abundant en tot el recorregut, fins hi tot en el tram de bosc de fort pendent, però molt humida i es fa feixuc obrir traça.

Tarbésou

A quarts de dues, a 2.200m encara no he completat la primera part de la volta, i les incerteses que té el descens, amb el Pas de les Escales de Balbonne, fan que el seny s'apoderi de mi i giro cua. Però li he fet l'ullet al Roc Blanc que em guardi l'obaga, hi tornaré!

+/- 900m; 13km

Bones traces!

Jaume

Pic d'en Beys 2.532m, pel corredor N - 10/05/2025

Des de les Forges d'Orlu i per la presa de Naguilhes

Pic d'en Beys 2.532m des del Pic d'Ouxis (3/05/2025)

Enamorament sobtat! Dissabte passat, des del Pic d'Ouxis, vaig veure el cim i l'estètic corredor N que hi mena. De cara tot sembla més dret vaig pensar, i durant la setmana he estat buscant referències a llibres o a internet de com esquiar-lo, sense èxit (si algú troba o en sap cap d'alguna esquiada anterior, m'agradaria saber-ho). La cerca va donar pas a la preparació, mirant per on acostar-m'hi, és un cim molt isolat! i tirant de mapes i apps per deduir-ne el pendent... i ahir dissabte el més difícil: matinar sabent que l'aproximació seria dura!

I ha valgut la pena! Sovint fem 4h de cotxe per anar a la neu... ens hauria de tirar enrere fer-ne 4 a peu per calçar els esquís?

M'he plantat negra nit a l'aparcament (de pagament) de les Forges d'Orlu (915m) i amb tot a l'esquena i el frontal he pres el sender que puja a la presa de Naguilhes (1.900m). Són 1.000m de desnivell però per camí de bon fer. Els següents tres km són un descans, planers, vorejant l'estany per l'oest. Només a la part final els salts d'aigua, les congestes i restes d'allaus fan que progressar sigui una gimcana, riute’n de les competicions d'skimo!

Inici de la coma de l'Eychouze, Pic d'en Beys al fons

Ja a la coma de l'Eychouze encara m'he hagut d'enfilar fins als 2.000m, una mica més amunt d'unes cabanes de pastor, per trobar la neu. 

Cota 2.050m. Pic d'en Beys i el corredor al fons

La coma es recargola per anar als estanys de Peyrisses i la collada de Beys, però abans, a 2.200m viro al SE per pujar a la cubeta que hi ha sota el Pic de Beys (pendent fort, uns 100m i 35graus). 

Tinc el corredor davant, l'Ouxis darrera i segueixo amunt encara fent llaçades amb els esquís fins que als 2.350m calço els grampons on comença el corredor: són 40graus primer, un petit tram de 45graus just on més s'estreny per després suavitzar-se fins casi al cim on he arribat en fàcil grimpada. Content és poc!

Darrer tram del corredor, amb els Pics d'Ouxis i Baynaye al fons

Els primers metres de descens són fàcils però exposats als pendents laterals i es va redreçant amb una concavitat en el punt més estret. Vaig sol i cansat, així que per uns metres no m'ho he vist i he assegurat jugada desgrimpant a peu per de seguida tornar a posar esquís... 

La resta una bona penitència a peu... fins i tot agraeixo la gotellada primaveral que em mulla arribant a l'aparcament! 

N'hi ha per sucar-hi pa: Pics d'Estany Faury, de Nabre, d'Esquena d'Ase, d'Agnel...

Pic d'en Beys 2.532m; +/-1.690m, 23km; PD+, S4 (100m 35graus, corredor N 200m 45-35graus); 9h

Bones traces!!!

Jaume

Pic d'Ouxis 2.510m, per la collada de Pinet i l'aresta NO - 3/05/2025

Anna, trobarem a faltar la teva empenta i somriure!

Anna, al Pic d'Ouxis, el 23 de gener de 2010

Has marxat, però estaràs entre nosaltres per sempre: era un plaer fer cim amb tu, regalaves esforç, determinació i un somriure de satisfacció que no oblidarem.

Moltes aventures i excursions plegats, i una d'especial que sempre em feia pensar en tu, aquell Pic d'Ouxis de fa 15 anys! Dir adeu no és fàcil, i aquest dissabte passat m'hi he volgut tornar a enfilar, com buscant alguna cosa. La fita està igual que llavors i les imatges i records són intensos...

Si al 2010 hi vam pujar per la vall de l'Oriege i la pala E, dissabte he seguit l'itinerari del Pic de Pinet de l'1 de març passat fins a la collada de Pinet. 

En aquest punt, s'hi amaga l'hivern i la neu sempre hi és abundant... 

Pic d'Ouxis (esquerra), collada de la Llauze (centre)
i Pic de la Baynaye (dreta), des de la collada de Pinet

Per terreny bucòlic he seguit fins la collada de la Llauze (2.364m), on comença l'aresta NO, que ressegueixo primer amb esquís i després a peu en una grimpada fàcil però exposada. Al cim, emoció i el teu record!

Pic d'en Beys 2.532m...

Descens ràpid amb trons i una mica de calamarsa, apurant per una llengua de neu fins els 1.890m, amb la Dent d'Orlú vigilant... i tornar al bosc i a la primavera que esclata a la vall.

Pic d'Ouxis 2.510m, des del Pont de Bisp 1.113m, per la collada de Pinet i l'aresta NO; +/- 1.400m, 14,9km; PD, S2-S3, ***; 6-7h

Per a tu, Anna, bones traces!!!

Jaume

Pic dels Pedrons, 2716m, 2025-03-06

+800 m, -800 m, 8.5 km, 3h 30min,  PD-S2, **
6/març/2025

Cim que tenia pendent de fa molt de temps. Fins i tot vaig fer un intent fa uns anys, però vaig girar volta per estar la neu com un roc de glaç.

Pujo i noto certa intranquil·litat i m'adono que no havia tornat a fer una sortida tot sol des de la pandèmia. Vaig buscant excuses per deixar-ho estar, però el temps és bo, la neu està bé, no estic cansat, no en trobo cap. Vaig seguint una traça que no m'acaba d'agradar perquè fa la volta maria molt a prop de l'aresta amb perill de caure cap a l'altra banda, faig la volta maria i em rellisca un esquí i ja em trobo allà espatarrat amb els esquís creuats en l'únic lloc problemàtic de tota la muntanya, afortunadament sense caure. Penso a treure el piolet, però com que la neu està bastant dura clavo la punta del pal i resolc la situació de des-creuar esquís i cames. No sé per què les fixacions permeten que l'esquí pivoti 180 graus sobre la punta, en què pivotes uns 30 graus ja seria suficient inclús amb voltes maria donant el cop de taló, però que es quedi l'esquí totalment girat complica molt les coses si caus.

Un cop pugem la primera rampa sortint del cotxe ja veiem el pic i la seva carena de pujada (a la dreta), amb el Pic de la Mina sempre a la nostra esquerra.

Sense més incidents segueixo pujant. A la cresta final em poso els grampons, si anés amb gent segur que algú diria, aquí no calen grampons, quan sovint els que vol dir és que a mi no em calen o de vegades és que no en té ni idea. A falta d'aquesta figura em poso els grampons, es pot passar sense, però vaig més tranquil així.

Principis de març i el Roc Meler es pot pujar sense trepitjar neu fins quasi la carena

.

Foto del del cim amb el Pas de la Casa a l'esquerra.

Foto de cim amb els Pics de Fontnegre al fons.

Foto de cim.

A la baixada. Pic de la Mina a l'Esquerra, Pic dels Pedrons dreta i Pics de Fontnegre entre la boira al fons.

A sobre el pi es veu el Pic dels Pedrons des del Pas de la Casa. La ruta puja per la carena que es veu a l'esquerra.

Descripció de la ruta

El punt de partida és la carretera entre el Coll de Puymorens i Pas de la Casa (https://maps.app.goo.gl/gnSdgredezT8oESh8). Hi ha dues esplanades on es pot aparcar fàcilment i legalment encara que en plena temporada i en cap de setmana més val arribar aviat perquè pot estar ple i no hi ha alternatives.

L'ascensió és bastant fàcil i segura, més o menys seguint la carena o una mica a la dreta d'aquesta. Sense pendents de més de 30 graus que puguin provocar una allau (sempre que no ens acostem massa al costat oriental, a l'esquerra). I sempre que la neu no sigui un bloc de gel com de vegades passa al Pirineu Oriental.

A la part de dalt cal arribar a un avant-cim que passarem per la dreta molt a prop del cim i ja arribem a les roques del cim del Pic dels Pedrons. Pugem amb esquís tan a dalt com sigui raonable i fem caminant la petita cresta que ens porta al cim, pot ser uns 20 m. És una cresta fàcil, amb caiguda en un sol dels costats. Jo em vaig posar els grampons per anar més segur.

La baixada més o menys com la pujada encara que si està ventat igual hem d'anar buscant les parts amb més neu. Hi ha dos punts en què cal agafar una mica de velocitat, tampoc no massa, per no quedar enclotats.

Fitxa de ruta:

Distància: 8.5 km
Desnivell positiu acumulat: 800 m
Desnivell negatiu acumulat: 800 m
Alçada màxima: 2716
Alçada mínima: 1916 m
Dificultat: PD S2, pendents menors a 30 graus, al final hi ha una cresta curta d'uns 20 m, fàcil, exposada sols a una banda..
Track de la ruta: Visualitzar i baixar el track de la ruta

Pic de Pinet 2.420m des del pont de Bisp 1.113m (Orlú) – 1/03/2025

A l’ombra del Pic d’Ouxis i amb descens abocat a la Dent d’Orlu 

Pic d'Ouxis des del Pic de Pinet

L’essència de l’esquí de muntanya que m’agrada es concentra en aquesta excursió: descoberta, bosc, pendent, ambient, solitud... 

He començat a traginar al Pont de Bisp (1.113m), a l’aparcament que hi ha pocs km més amunt de les Forges d’Orlú, just sota la paret sud de la Dent. 

Neva feblement, el dia és fred i gris sense vent i no es veuen els cims, encara... hi ha l’atmosfera perfecte per submergir-se al bosc! 

Un bosc atlàntic en fort pendent que difícilment seria esquiable. Em sento observat per bestioles i pujo xino-xano per un sender ben marcat, sense fer soroll sobre un estol de fulles que poc a poc dona pas a la neu. 

A 1.550m creuo el torrent i viro a l’est en direcció a una clariana on ja puc calçar els esquís. Em sorprèn l’important gruix de neu que em trobo de cop en aquesta cota, que ja ho deixa tot ben esquiable. I el polsim de neu pols que he trobat des dels 1.300m serà més de mig pam de neu nova més amunt. Altra cop prenc marcada direcció sud per un replà que porta a una mena de tub, ample però dret i escombrat per velles allaus que dona pas, ja a la cota 1.900m, a una fabulosa cubeta perfectament orientada a nord i envoltada de cims que només veuré en el descens... m’ha atrapat la boira i segueixo a les palpentes: Roca Roja a l’oest, Bourbou a l’est, i el Pic de Pinet que tanca la vall al sud. 

Trec el nas a la cabana (tancada, llàstima!) que hi ha a la jaça de Parau i segueixo enmig del blanc per pendent sostingut fins el collada de Pinet (2.220m), on arribo just quan comença a escampar la boira... em sento com a les portes del Paradís i ja veig el Pic de Pinet i més enllà i desafiant, el Pic d’Ouxis. 

Aquí dalt el terreny és molt esquiable i veig bon descens cap a la presa de Naguille... Baixo uns metres i vorejo el Pinet per l’oest fins a mitja pala sud-oest que és dreta, però permet arribar amb esquís als peus al cim. 

Pic d'Ouxis i Pic de la Baynaye

M’encaterino amb les llums de tarda a l’Ouxis tot recordant aquella excursió memorable de fa uns anys... i faig un descens dels bons de cara a la paret sud de la Dent d’Orlu. 

Dent d'Orlu

Arribo al cotxe amarat d’esquí de muntanya! 

Pic de Pinet 2.420m de del pont de Bisp 1.113m i la jaça de Parau; +/-1310m, 14km; PD, ***, S3; 4-5h 

Itineraris relacionats: Pic d'Ouxis 2.510m (22 i 23/01/2010) i Dent d'Orlú 2.222m (19/04/2008)

Bones traces!!!

Jaume

Matinal al Tossal Mercader 2.547m - 23/02/2025

Foto manllevada de la piulada al Pic de la Mina del 15 de febrer passat...

Avui ens hem reconciliat amb aquest cim que tantes vegades havia descartat esquiar... 

...i és que, com avui, l'aspecte desolat i ventat que ofereix la Coma d'en Garcia des del Coll de Pimorent (l'enfarinada es veu per tot arreu, menys aquí), el camí que serpenteja la seva cara oest en el que des de baix sembla una pala exposada, i l'antena que sembla que hi ha al cim tiren enrere..

...però no, l'ascensió és directe, aèria, gratificant i ofereix un descens trepidant... i amb bona neu que queda amagada a les amples canals de la cara oest.

El recorregut comença al Coll per la Coma d'en Garcia, però en creuar el pont (1.955m) cal virar a l'esquerra per una pista que va a buscar la pala oest. Es podria seguir per la pista (que es va construir per muntar tanques para-allaus), però abans que comença a fer ziga-zagues es pot pujar pel dret per una ampla canal de la cara oest. 

Surten una infinitat de voltes maries! Al capdamunt hi ha un tram més dret però amb sortida al camí cap al nord (2.450m), i ja per pendents menys exposats seguir deixant el cim a la dreta per virar a l'est per una cometa que hi mena on hi ha l'antena, o més al nord, al cim. Boníssimes vistes a l'Arieja i la Cerdanya... manca neu a les parts baixes del Nerassol i Roc Melé...

Nerassol, Roc Melé, ... des del cim

Tossal Mercader 2.547m; +/-650m, 9km; F, **, S2-S3; 3h

Bones traces!!!

Bernat i Jaume

Pic de la Camisette 2.426m, 15/02/2025

Un dels tresors més inhòspits del Donasà!

La Camisette

A l'ombra del Roc Blanc i entre cims més concorreguts i de menys alçada com el Tarbésou, s'amaga aquesta piràmide altiva, potser el millor mirador del Donasà. 

Roc Blanc i La Camisette des de Mijanès (el 13/12/2024)

... jugant a FatMap amb el track del dia, des d'una perspectiva semblant

Sobre el mapa no és evident per on pujar-hi en condicions hivernals i en alguna excursió d'estiu hi havia anat a treure el nas... Des del Roc Blanc, vaig pensar que pel sud seria massa exposat pujar-hi, i avui hem provat sort a la seva cara nord.

Així es veia La Camisette des del Tarbésou el 13/12/2024

Ens hem enfilat en cotxe per una pista forestal que surt poc després de Mijanès, molt abans de l'estació d'esquí, en direcció a la Restanca, on hi ha un aparcament. Ens hi hem acostat força, fins la cota 1.500m aproximadament. Ja amb els esquís als peus, hem seguit la pista fins la Restanca, llogarret preciós que recorda a Aigüestortes. 

Camisette i Balbonne des de la Restanca

L'itinerari al Pic de Balbonne segueix a l'oest, però nosaltres virem al sud, creuant un pontet i seguint el torrent. A uns 1.600m, enlloc de seguir cap a l'Estany de Balbonne, hem entrat al bosc i en direcció sud-est i per pendent molt dret, hem pujat a peu, tram senglar, fins als 1.800m on el bosc s'obre una mica. Altra cop amb esquís i per pendents moderats seguim amunt i entrem a una coma molt esquiable que ens porta directament al llom nord-est del cim, a la cota 2.250m.

El Tarbésou, més al nord..

... més Tarbésou, arribant al llom

Tenim el cim, desafiant, just davant... i veiem que tindrem feina. Ens acostem encara amb esquís a un primer ressalt de la carena (cota 2.300m). Calcem grampons i l'encertem buscant el pas entre pins pel costat obac (marques grogues).

Progressem per neu fonda i pendent exposat superant el segon ressalt, i veient que la cosa es posa més dreta, tirem recte amunt seguint petjades d'isard fins la carena, mixta de roca, neu, glaç... 

... i pins, retrobant marques grogues en una grimpada treballada. Els darrers 80m de desnivell ja són més senzills i arribem al cim ben satisfets!

Roc Blanc i Baxouillade des de la Camisette

Dent d'Orlú i, darrera, muntanyes del Coserans i l'Arieja

El descens, dels pitjors que recordem, amb una neu crosta horripilant... però que no ens ha tret el somriure per haver esquiat la Camisette. 

Queda per un altre dia fer la volta al cim, per la coma de Barbouillère, i descens cap a l'estany i el pas de l'escala de Balbonne... Fins llavors, el talp, els dos cervols i els isards que hem vist poden trescar tranquils ;)

La Camisette 2.426m; +/-950m, 14km; S3, ***, PD+

Bones traces!!!

Pep i Jaume