29 de febr. 2020

Puigllançada-Tossa d'Alp-Puigllançada


+/- 2019 m, 24.9  km;  7h42'; F, S2, *

Ruta que ens permet fer un bon entrenament físic sense dependre gaire de les condicions de meteo i allaus i fin i tot en condicions de poca neu si aprofitem les pistes d'esquí de la Massella i la Molina. L'inconvenient és haver de fer gran part de l'itinerari per pistes o molt a prop d'elles.

Mapa


Fotografies
Puigsacalm des del Puigllançada

Selfie al Puigllançada 
Pedraforca i Comabona des del Puigllançada


A dalt del petit turonet, molt a prop del cim de la Tossa, en front del refugi de Niu de l'Àliga que te molt bones vistes 
Pedraforca i Comabona des de la Tossa d'Alp



Fitxa ruta:

Distància: 24.9 km
Desnivell positiu acumulat: 2019m
Alçada màxima: 2537m
Alçada mínima: 1650m
Orientacions: N en general, també E i O
Dificultat: S1-S2
Recorregut: Aparcament d'Alabaus, Puigllançada, descens cap a Coll de Pal o cap al sud pel Torrent Negre i tornar a pujar a Coll de Pal, Comabella, Tossa d'Alp, descens fins la cota inferior de la Molina, ascendir a Costa Rassa per on vulguem, Puigllançada de nou i baixar a Alabaus. Veure track.
Track de la ruta Track de la ruta a wikiloc


Fitxa ascensió:

Data: 26 de febrer de 2020
Risc allaus:Nivell de perill 1, el nivell més perillós, que vol dir que tot està glaçat.
Condicions de la neu: Tot força glaçat per tot arreu, alguns trams de crosta, transformant una mica on donava el Sol o a les cotes més baixes
Temps total: 7h42´
Detalls de temps i estadístiques: Detalls de temps i estadístiques

28 de febr. 2020

Quatre dies pel Massís del Canigó (refugi de Merialles)


Excursions amb esquis, és el segon títol del llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”. I no tenen més raó amb lo de “excursions amb esquis”, especialment quan s’ajunta la mala fortuna de tancar la pista cap a Coll de Jou per esllavissada (previsiblement restarà tancada per la resta de la temporada d’hivern) i alguns trams d’aproximacions no massa propens a fer-ho amb esquis als peus (vall del riu Cadí), acaba essent doncs això...una excursió amb esquis a l’esquena.

Paga la pena l’esforç, i no pas per no estar assabentats d’haver de traginar els esquis a l’esquena ens hi engresquem igualment, encara que això suposi per part de Mikel C. un viatge en solitari de més de 500km des de Donosti. Pujarem amb calçat esportiu als peus i a la motxilla el sac, fogonet, menjar per a 4 dies, esquis, botes...

Llibre:Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó” (itineraris amb esquis)
Mapa: Massif du Canigou IGN Top25 2349ET

Refugi Forestier de Merialles (1.718m)
Planta baixa molt espaiós amb Taula gran i llar de foc. Al pis superior 10 places amb matalassos plastificats (a data febrer 2020)
Adjunt hi ha un altre dependència més petita amb taula, llar de foc i 4 places per a dormir.
  


 dia15: Castell-Refugi de Merialles-Pic de la Roqueta-Refugi Merialles
17’3km ; +1.527m ; -634m; **; S1
Temps en moviment total:5h15min
Itinerari 9.01 llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”






A l’hivern, s’acostuma a poder deixar el cotxe al pàrquing de Coll de Jou, punt on l’asfalt finalitza i comença pista forestal. No és el cas d’aquest hivern per culpa d’una petita esllavissada. Comencem caminant des del pàrquing inferior de l’abadia de Sant Martí de Canigó. Al tornar prendrem alguns trams de camí GR, que escurcen una mica el recorregut.

   


 Un cop arribats al pàrquing de Coll de Jou (50minuts/3km/ +300m) prenem el camí ample d’estiu a l’esquerra. En el trencall del Cheval mort (1456m) decidim prendre el camí que desemboca a la pista principal, ja que intuïm que la neu romandrà sobre la pista. Efectivament, al poc aconseguim calçar esquís aproximadament a la cota 1.500m.

Finalment tardem 3hores en pujar del pàrquing de Castell al refugi lliure de Merialles (8’3km/+875m).

Deixem el piano al refugi i seguim la pista vers al pla Guillem per aprofitar el dia. Poc després de fer la corba de 180graus a la dreta, decidim començar a traçar per camp obert ja que el bosc queda obert. Passem per davant del refugi del pla Guillem que està colgat de neu. Després de fer una parada, decidim anar cap al cim de Roc de la Roquette i així poder fer un descens pel cordal NO fins al coll de la Roquette.
Arribant al Pla de Guillem

De tornada recollim troncs i llenya aprofitant el lliscament dels esquis sobre la pista, que es convertirà en la tònica al finalitzar l’itinerari de cada dia, així com a agafar aigua, que està un pel lluny del refugi (7minuts) pel senderó que du al Canigó.


La versió d'esquiador@ de muntanya-llenyataire.

Track:

dia16: Refugi de Merialles – Pica del Canigó, per la vall de Cadí i la xemeneia.
16km ; +/-1.270m; **,  BEA, S2 fins canal, S4 des del peu de la xemeneia.
Temps en moviment total: 5h 30min
Itinerari 9.04 llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”




Per informacions de Poto Gorrotxategi i Belén Eguzkiza (*) que ens trobem al refugi després de venir en travessa des de Ribes de Freser i fer el canigó en 3 o 4 dies, ens aconsellen sortir ja del refugi amb els esquis a l’esquena i caminar fins a la primera canal d’allaus que baixa del “cim dels set homes” on posar grampons per creuar-la i en arribar a la zona del collet verd baixar al riu, enlloc de seguir el camí d’estiu del GR. Aquest punt (el creuament del riu) és sense mena de dubte la clau que facilita a posteriori la pujada més segura per la vall del riu Cadí. Nosaltres trobem molts passos per passar el riu. Pugem caminant 5minuts a l’altre vesant del riu, on ja per fi calcem esquis (1h30min). La tornada la farem esquiant fins a aquest punt on tornarem a posar grampons.




Resseguim la vall del riu Cadí una mica enlairats fins que passem per davant del refugi Aragó, on ja el bosc desapareix.



Només resta pujar fins al peu de la canal, on decidim posar grampons i pugem amb esquis a l’esquena fins aproximadament a la bretxa Durier (2.700m), on si ja deixem esquis i seguim en flanqueig cap a la base de la canal. 



Impressiona veure el característic gendarme conegut com la Xemeneia, que particularment em recorda a un tòtem o moái del Rapa Nui. 





La ultima part encaixonada en roca cal fer una grimpada (IIº). Per les informacions de Poto i Belén, sabem que els últims metres per arribar al cim tenen neu, pel que no ens traiem els grampons quan fem la grimpada en roca nua.







Un cop gaudim de les vistes i de fer les fotografies només cal baixar, desfent la grimpada i baixant fins la bretxa Durier on calcem esquis.




Track:

(*) Menció especial per Eugenio Gorrotxategi “Poto” i Belén Eguzkiza,  una parella entranyable d’uns 65 anys que són els pares de l’esqui de muntanya al país basc amb més de 40 anys a l’esquena, col·laboradors i redactors d’un munt d’articles a la revista Pyrenaica: travessa integral del Pirineu en esquis (pyrenaica_153_29), 80 dies resseguint l’arc alpí (pyrenaica_161_20), passant pels volcans de Xile (pyrenaica_209_13) o travessa pel parc nacional de glaceres del Canada (pyrenaica_222_31), així com trepitjat infinitat de vegades Xile, Argentina i Bolívia amb esquis. Aquest cop han sortit de Ribes de Freser, i fent travessa s’han arribat fins al refugi lliure de Merialles, tot fent el Canigó per la xemeneia amb la intenció de tornar amb tren, fent dit, amb bus o el que calgui fins a Ribes de Freser!! res els atura.

La meva major admiració i respecte per a tanta autenticitat i amor per la muntanya. Particularment m’agrada emmirallar-me amb aquesta gent senzilla i propera.



dia17: Refugi de Merialles – Puig de Rojà, pel pic dels Set Homes
16km; +/-1.350m; *, S2
Temps en moviment total: 4h
Itinerari 9.03 del llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”




Pugem per la pista que porta cap al Pla de Guillem. Prop de la cabana de la Llipodera, allà on la corba fa un canvi sobtat de rumb, seguim recte (tancat de bestiar). 






A aproximadament 1.940 metres creuem el riu per progressar per l’altre costat del riu i sortir de la llera del riu. Pugem progressivament per un bosc disseminat amb arbres morts. Un cop assolim el cim dels Set homes, resseguim la carena fins als cims de Bacivers i cim de Rojà (2.724m). 



Ens atrau baixar per la nord del cim dels set homes però ens fa por trobar neu dura i la sortida per a enllaçar el riu Cadí. Decidim baixar pel mateix recorregut, tot esperant que transformi les pales...que esdevindrà un dels millors descensos del que portem de temporada.

Track:



dia18: Pic de Gasamir de Dalt, per la jaça de Cadí
21’4km ; +1.200m ; -2.150m; **, S2
Temps en moviment total: 6h 15min (-2h15min de baixada refugi Merialles-Castell)
Itinerari 9.05 del llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”




Tornem a fer la feixuga aproximació fins al creuament del riu Cadí, amb esquis a l’esquena i grampons a partir de la canal que baixa del cim dels set homes. 




Un cop creuat el riu i remuntat uns metres encara amb grampons, ens posem els esquis tot anant cap al final de la Jaça de Cadí, on s’intueix un mur de pedra seca. Guanyem alçada amb tendència cap a la dreta (Nord-Oest) per una pala amb neu dura (ganivetes) amb pins disseminats però que donen seguretat a la pala de neu dura.  A 2.420metres, anem a buscar decididament la carena que ens du a tocar del cim amb esquis als peus.






Els últims metres del cim, s’assoleix per un curt pas de roques un xic aeri però fàcil. Impressionant vistes de la Pica Canigó i de tota la cresta que hi du.

Pica del Canigó des del cim de Gasamir.

Baixem per la pala de la cara Sud  en direcció a la cabana Aragó, on hi passem pel davant i mirant de no passar-nos el creuament del riu Cadí. On posem grampons per remuntar el trosset de bosc costerut i fins al enllaç del camí GR. Pasada la ultima canal marcada que baixa del cim Set homes, treiem grampons.

Només resta recollir tota la intendència d’aquests formidables 4 dies per la zona del Canigó. Tardem 2h20minuts en baixar des del refugi de Merialles fins els cotxes al pàrquing inferior de l’abadia de Sant Martí de Canigó.

Track:

Mercè B., Mikel C. i Roger G. (fotografies dels 3). Videos d'en Mikel C.

27 de febr. 2020

Inscripcions al curs de Tècniques Alpines aplicades a l'Esquí de Muntanya


Obrim les inscripcions per al curs de Tècniques Alpines aplicades a l’Esquí de Muntanya que es farà el cap de setmana del 21-22 de març (sessió pràctica a la Cerdanya) i el dimarts 17 de març (sessió teòrico-pràctica al rocòdrom del club).
Aquest curs pretén fer un repàs, sempre necessari, de progressió amb grampons i tècniques d'autodetenció, i aprendre a fer cordades per progressar en glaceres i zones d'esquerdes, polipastos, ancoratges i diferents mitjans de fortuna, des d'una vessant defensiva.

El cost del curs serà de 80€, despeses a banda. Anirem al refugi de La Molina (subjecte a possibles canvis degut a condicions meteorològiques, o altres causes alienes a l'organització).

Les persones que es vulguin inscriure han omplir el següent formulari:


El límit de participants és de 10 persones. Les inscripcions es tancaran el dia 10 de març. L’endemà els coordinadors us enviaran un correu indicant si esteu inscrits, i serà quan caldrà fer l'ingrés de l’import del curs al compte que se us indicarà.

Aquest curs, com sempre, requereix de la llicència federativa que cobreixi aquest tipus d’activitat. Caldrà portar el material de seguretat habitual, (arva, pala, sonda, grampons, piolet) i material adicional que ja s'indicarà a les persones inscrites. 

Entre Limone i Larche hi ha la Valle Stura, 20 a 23 febrer de 2020


4 dies d'esquí primaveral també poden ser un regal i si els intueixes val la pena aprofitar-los! 

Teníem ganes de tornar a Valle Stura i quan les ganes hi són... Aquesta vall com la de Maira, Grana o Varaita és el reflex d'un Piemont singular. Quan hi ets la mateixa solitud del lloc i l'austeritat dels pobles et fan retrocedir en el temps. A Valle Stura cada vall és diferent i entrar al seu interior és sempre una aventura d'aquelles que es recorden durant molt de temps. Si a més a més tens bon menjar i sota casa hi ha un spa que més pots demanar? 4 dies intensos d'esquí, ens allotgem a l'hotel Regina delle Alpi, a Pietraporzio Passem dos dies traçant a Valle Stura i els altres dos "in itinere", un des de Limonetto a tocar del coll de Tende  i l'altre prop de Larche, a la vall de l'Ubayette.

Dijous, 20 de febrer
Monte del Chiamossero o Ciamoussè de Limonetto, 2.476 m.
+/- 1.100 m., 9 km., 4h, PD+, **, S2-S3

Cim molt estètic, de fàcil accés, amb un bon i prolongat descens. Només té una mica de dificultat a la part final on es posa força dret, ideal pel dia d'arribada.
Sortim de l'estació d'esquí de Limonetto propera al coll de Tende. Inicialment seguim les pistes però aviat ens desviem a la dreta (W) per una pista encara innivada que desemboca en una zona més planera i oberta, travessem una palanca i ja som davant la immensa piràmide que conforma el cim, cartell indicador.
A cotes baixes no hi ha massa neu però no hem hagut de descalçar esquís en cap moment. L'itinerari cap al cim és evident. Els darrers metres descalcem esquís i posem grampons, la neu és dura i irregular.
Dalt del cim, som a la punta E., coincidim amb un parells italians amb força anys d'esquí a les espatlles i una energia del tot envejable, venen ganes de compartir traces, segur que ens podrien explicar mil i una aventures.
La baixada inicialment amb neu dura és desagraïda però poc a poc millora i al final gaudim de valent! Les vistes són immillorables, des d'allà s'albira la via del Sale que passa propera al coll de Tende, bons records d'una llaaaarga travessa btt entre l'Ubaye i el Piemont, encara no han passat 2 anys d'aquell estiu inoblidable. Arribem a la furgo a temps de fer un pica-pica, d'estrenar el "salutem per aqua" de l'hotel...i de gaudir de la plaent cuina italiana.

Divendres, 21 de febrer 
Testa del Ferro, 2.769 m.
+/- 1.400 m., 18 km., 6h, PD+, ***, S2-S3

Preciosa vall penjada que resta amagada darrera un contrafort boscós que costa una mica de passar però quan ets dins pots gaudir de magnífics paisatges i un plàcid terreny de joc.
Cerquem itineraris propers al nostre allotjament i després de la bona experiència de l'any 2018 al Borgonio calia buscar alguna vall similar que fes aflorar els instints més bàsics del cegesquiador i de veritat que la vall de Forneris és de les que ens agraden.

Sortim del petit nucli anomenat Villagio Primavera de seguida calcem esquís i avancem còmodament per una pista que finalitza al voltant dels 1.600 m. Davant nostre tenim un barranc ben encaixat i una muralla arbòria força pendent que haurem de superar amb grampons. Travessem el pendent per un camí gelat que finalment desemboca en la meravellosa vall suspesa de Forneris. Els horitzons s'eixamplen i el terreny es torna amable i acollidor. Resseguim la part més planera de la vall, cap a l'W veiem a sobre nostre una cabana. Nosaltres anem resseguint el centre de la vall fins a la seva capçalera on a l'esquerra veiem el coll de Panieres on hi ha un búnquer i tot de filats que recorden que en aquestes valls hi van haver soldats, segur que llavors aquestes muntanyes no tenien l'encant d'avui en dia. Arribem fàcilment que no ràpidament al cim, som a la dreta del coll de Panieres, magnífiques vistes!
Ara només queda davallar i desfer el camí de pujada, neu prou transformada arreu excepte a la part més pendent del recorregut on resta encara força dura, superem aquest tram ràpidament sense badar gaire.
Arribem a la pista, ens relaxem, i aviat la deixem esquiant plàcidament prop del riu, arribem amb esquís fins al poble, un plaer de sortida! Seguim amb la rutina diària: pica-pica, spa, sopar...i alguna grapa a l'únic bar obert del poble on som els únics clients.

Dissabte, 22 de febrer 
Pe Brun, 2.797 m.
+/- 1.430 m., 16 km., 5h, PD+, ***, S2-S3

Magnífica travessa amb una ascensió variada on es passa per un barranc i una canal ben dreta. Fet el cim esquiarem una carena amb magnífiques vistes abans d'afrontar el millor descens d'aquests dies, amb una vall franca i directa.
 Una sortida de les que fan afició. Tornem a Villaggio Primavera, aquest cop ens situem al final del nucli camí del coll de la Larche. Anem a buscar un barranc ben bonic que ens permetrà assolir alçada ràpidament, el barranc del Moulin Vecchio. En general avancem pel mig del barranc, aviat travessem una pista que ve de Bersezio i va fins al petit nucli de Ferrere, un lloc idil·lic on hi ha el refugi Becchi Rossi ara tancat.
Nosaltres no anem cap al poble, travessem la pista i continuem travessant bells pendents entre bosc fins al coll de Ferrere. Des d'allà veiem el nucli de Ferrere ben avall.
Resseguim una estona la pista (SW) que a mitja alçada recorre la vall de Ferrere. Treiem pells i fem un bonic descens fins situar-nos enfront la valleta de Gorgion Gros. La remuntem, aviat començarem a veure que no hi ha un pas fàcil cap al cim del Pe Brun, tot són canals més o menys amples.
 
Escollim la que queda més al sud del cim, la més ampla. Posem grampons just a tocar de l'esperó esquerra i la feinada que tenim per arribar a la carena...ens enfonsem a tope!
Dalt de la carena tornen els pendents suaus i agraïts, fem fàcilment el cim que queda una mica més al nord. Des d'allà ve la part més bonica de la sortida, bones vistes i una carena prou ampla que es deixa esquiar.
  Hem d'anar ben enllà fins a trobar el coll de Puriac des d'on podrem gaudir d'una vall avui franca i preciosa. Quan ens acostem al final de la vall flueixen els bons records de l'esquiada que vam fer l'any l'any 2014 després d'una bona nevada també camí de Grangie!
Arribem a la carretera amb més o menys glamour, i aviat aturem un cotxe que ens permet recuperar la furgoneta que hem deixat uns kms. més avall, gran dia i millors sensacions. Després la rutina de cada dia...

Diumenge, 23 de febrer
Tête de Parassac, 2.777 m.
+/- 1.000 m., 17 km., 4h, PD+, **, S2-S3

Excursió preciosa, el millor final per aquests dies. Un ascens franc i còmode i un descens llarg i prolongat amb tots els al·licients d'una gran vall alpina. Arribarem prop del poble de Larche per una pista d'esquí de fons.
Per donar-li una mica d'emoció a la sortida iniciem l'excursió al coll de la Larche/Magdalena. Planegem una mica (NW) i aviat tenim un bon descens fins l'immensa i planera vall de Lauzanier per on transcorre un circuit de fons.
Resseguim la vall (S) fins a la la cabana dels Eyssalps que no veiem, 1.970 m. A partir d'aquí comencem a pujar suaument fins a trobar el barranc de Pardon que resseguim per terreny fàcil i còmode (W) fins al cim on trobem un parell d'occitans, o així es defineixen al saber que nosaltres som catalans.
A partir d'aquí un festival de baixada per la immensa vall de Parassac (N) on trobem tota mena de neus...també pols... Baixem i baixem, no s'acaba mai, i avui ens toca tornar a casa... Al final trobem una pista d'esquí de fons que ens permet arribar prop del poble de Larche, sembla un lloc ben tranquil...però no serà així, al cap de mitja hora de ser allà apareix una marabunta mai vista d'esquiadors de muntanya alumnes d'uns curs que s'ofereix a Cuneo, vam calcular que un 10% de la població de Cuneo deu fer esquí de muntanya, impressionant! Venen de la vall de Courrouit...la deuen haver deixat ben trillada! Nosaltres contents de la solitud que hem viscut, per la nostra vall només hem baixat avui nosaltres i el dos occitants. Ràpidament cacem un paisà despistat amb voiture que convencem per que porti un conductor fins al coll de la Larche/Magdalena on tenim el cotxe.
Han estat 4 dies de confort, d'alegria, d'esquí pausat,...en definitiva una combinació perfecta d'esqui-salut-gastronomia, costa renunciar a aquests plaers de la vida!

 Bibliografia:

- Katia Tomatis. Scialpinismo in Valle Stura, 1:25.000. Torino, 2008.
- Jean-Charles Campana. Scialpinismo Alpi Liguri, Alpi Marittime, Alpes de Provence. Blu  Edizioni, 2015.
- Emmanuel Cabau i Hervé Galley. Ski de randonée-Alpes du Sud. Editions Olizane, 2011.

 Rosa, Jordi R, Jordi P., Oriol i Pep

Bones traces!