24 de febr. 2020

Pic de la Font Blanca, Andorra

 Pic de la Font Blanca (2904), Andorra

+ 1050 /-1050;  10 Km, BE, S3, **
Vista del Pirineu central desde el cim, amb vistes direcció Comapedrosa, Pica d'Estats i Aneto al fons 
Una ascensió preciosa a un dels 6 cims de més de 2.900 metres d'alçada d'Andorra.

Deixem cotxes al prat de les cabanes, a 1827 m.  (passat el Serrat i poc abans d'arribar  l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís).
Porteig d'uns vint minuts al pujar i 10 minuts al baixar. És febrer, però la temperatura i el mantell de neu són els propis d'un mes de maig. Neu primavera de pujada i baixada, una mica dura o crosta a les obagues, que podem evitar gràcies a l'orientació sud-sudoest de la ruta.
La pujada es fa molt entretinguda pels canvis de paisatges. Primer pugem pel bosc fins arribar a una plana desde el que es fa un flanqueig . 
Despres s'arriben als plans on ja veiem la portella de Rialb. 
 Desde els peus de la portella girarem a l'esquerra on el perfil es va fent més dret.


Arribats al llom, veiem que no podrem  fer la desitjada baixada per la gran pala oest de la Font Blanca, que amb els seus 500 metres de descens és una de les clàssiques de l'esquí de muntanya, amb una important  pendent sostinguda. La pala només es pot fer amb la neu ben cohesionada, el risc d'allaus hi és sempre altíssim. 


Avui però hi veiem els efectes d'un altre tipus d'allau, el de fons  o basals (que es produeixen desde sota, molt destructius perque arrosseguen el propi sòl i tots els materials que s'hi troben a sobre, incloent el propi mantell nival, encara que aquest sigui de molt poc gruix)
Seguim pel llom per acabar en una còmoda i ampla cresteta que es fa sense cap dificultat. 
Les vistes desde la Font Blanca són espectaculars, desde la Maladeta fins als cims del Pirineu Oriental. Les zones més innivades son les del Pirineu més oriental i la gelera de l'Aneto, com ens confirmen uns vascos que hi han estat dos dies abans, i que venen al Pirineu Oriental a buscar la neu que no queda a Aragó, exceptuant la zona de Maladetes.


Disfrutem d'una bona i llarga  baixada que la fem en una molt esquiable neu primavera, que es manté fins a la zona de bosc, on, com no, l'esquí senglar obliga, fins arribar al riu, on treiem esquís i caminem 10 minuts fins al cotxe.
Fotografia de cim en ambient de carnestoltes! 
(d'esquerra a dreta) l'Edu, la Clara, el Miquel, el Ramon, Mercè, Albert, Isabel, Marta, i Judith. Gràcies a la Judith i L'Albert de la UES per organitzar-ho!

Fotografies: Judith, Edu i Miquel

Bones traces!

3 comentaris:

Josep Maria ha dit...

Bona piulada, Mercè! I a seguir disfrutant de la primavera, mentres duri!

Berta ha dit...

Així no es pot baixar la pala? Caldrà tornar-hi!!! Enhorabona per l'excursió....molt bones vistes!

Mercè B. ha dit...

Sisi, la primavera-febrer