28 de març 2019

Passejant entre el port de Fontargent i la collada de Juclà


Dissabte, 23 de març de 2019
Vall d'Incles-Pic de les Calmetas

Pont de la Baladosa (1.842 m.) - port de Fontargent (2.260 m.) - estanys de Fontargent (2.141 m.) - rierol de l'Estanyol (1.965 m.) - refugi Rulhe (2.185 m.) - pic de les Calmetas (2.417 m.) - jaça d'Estandérou (2.040 m.) - coll (2.322 m.) - punta SE de les Calmetas (2.380 m.) - refugi Rulhe (2.185 m.)

+ 1.200 m. 14 km., 5h, F+, **, S2

Després de fer una mica de cua per entrar a Andorra pel Pas de la Casa som dels darrers a arribar al pàrquing situat a tocar del pont de la Baladosa. A partir d'aquí 20 minuts de caminar i ja podem calçar esquís.


Arribem còmodament al port de Fontargent, bones vistes, temperatura excel·lent amb menys calor que el cap de setmana anterior. Baixem als estanys de Fontargent, remem una mica i arribem a tocar del Malpas des d'on baixem directament cap a la jaça que es conforma al voltant del torrent de l'Estanyol, neu primavera excel·lent. Posem pells i remuntem directament cap al refugi Rulhe, deixant a la dreta la coma per on passa el camí d'estiu, fort pendent.



Fem un mos i un beure, deixem algunes coses al refugi i continuem per terreny còmode i suau fins al pic de les Calmetas. Des d'allà baixem directament E. fins a la jaça d'Estandérou, baixada "disfrutona".


Tornem a posar pells per arribar a un coll 2.322 m. que queda al S. de les Calmetas. Pel llom guanyem de nou fins la carena per tal d'arribar esquiant directament al refugi, neu per gaudir, paisatge de tarda preciós!
Des de la carena de les Calmetas es veu imponent el pic de Rulhe, diversa gent l'ha fet avui i n'expliquen meravelles. El refugi, obert excepcionalment aquest cap de setmana, guarda encara el fred de l'hivern...


Diumenge, 24 de març de 2019
Refugi Rulhe-vall d'Incles

refugi Rulhe (2.185 m.) - rierol de l'Estanyol (2.035 m.) - L'Estanyol (2.129 m.) - estany de Juclà (2.342 m.) - collada de Juclà (2.442 m.) - coll d'Alba (2.543 m.) - refugi de Juclà (2.312 m.) - Pont de la Baladosa (1.842 m.)

+ 550 m. 11 km., 4h, F+, **, S2


L'endemà optem per tornar tranquil·lament als cotxes sense fer cim. El que resta de ruta no desmereix de la del dia anterior. Des del refugi anem a buscar el camí d'estiu que baixa cap a la jaça de Pinet. Travessem la pala per on davalla el camí i que aquestes hores està força gelada. Sense perdre massa alçada tornem a posar pells per arribar fins a la joia de la zona: la cascada gelada que s'aboca sobre el llac de l'Estanyol. Abans veiem com una persona rellisca per la pala que tot just hem travessat fa un moment, sembla que sense conseqüències.


Passem per la dreta de la cascada, uns amb esquís i d'altres a peu. Ja hem passat la zona més compromesa de l'itinerari d'avui i ara només resta gaudir d'un paisatge que no per conegut decep. Passem l'estany de Juclà i ben aviat arribem a la collada de Juclà. Estirem la ruta fins al coll de l'Alba, la vista des de l'allà dalt val la pena. Bon descens des del coll fins a l'estany Segon.


Una mica de remar i una petita remuntada i ja som al refugi de Juclà. A partir d'aquí cal estudiar el terreny per tal de trobar el millor descens. Alguna petita encigalada però gaudim d'una molt bona baixada, arribem als cotxes amb els esquís als peus.
Mini-caravana de rigor per sortir d'Andorra, encara som a temps de dinar a Puigcerdà.


Anna, Oriol, Coco, Cesc, Fina, Ferran, Toni, Miquel i Pep

Bones traces de primavera!

27 de març 2019

Dos cims sense nom a la bora de la Restanca

Cap de setmana de primavera al refugi de la Restanca.

L'accés al refugi es fa amb neu des del Pont de Ressèc i a partir de la cabana de Rius podem escollir pujar per la pala o pel bosc. la pala està molt trepitjada i dura, amb alguns passos exposats, el bosc està igual però té menys exposició, encara que amb algun tram que cal treure els esquís.

Dissabte 23 de març: Port de Rius i 1a agulla de les Raspes de Monges 2619m F/S3

un cop arribats al refugi de la Restanca, deixem una mica de material i ens dirigim a la canal clàssica de la ruta del Montarto, fins a l'estany del Cap del Port i posteriorment fins al Coret Oelhacrestada, segons l'itinerari cal descalçar en algun lloc molt puntual. Passat el Coret ens dirigim cap a un coll marcat al Nord Est Port de Rius, que presenta una pala apetible !! arribats al coll pugem fàcilment fins la primera agulla i ens llencem pel dret gaudint d'una bona neu primavera. Descens formidable fins el refugi.

       



Diumenge 24 de març: Punta Nord 2667m  de la Bretxa de Pauss F/ S3

Així és com anomenem aquest cimet sense nom que hem trobat seguint l'instint ensigalador que, en comptes de pujar per l'estany de Mar, ens porta a seguir ple sud des del refugi per situar-nos sota la barrera rocallosa de la serra de Tumeneja. Un cop assolit el cim i constatat que pujar per la bretxa per anar a fer el pic de Monges no mereixia l'esforç, hem fet un molt bon descens aprofitant unes pales de neu pols que encara resten a la zona.

Aquesta vall suspesa sobre l'estany de Mar l'explorarem en un futur proper, resseguint les comes que porten als diversos colls de la cresta Bessiberri-Harlé-Tumeneja-Monges.

       

Hi hem estat el Manel C, Hèctor A, Ricard M

Bones traces !!

 

el vídeo dels dimecres... Grècia

26 de març 2019

Primera sortida a l’aventura dels cursetistes d’iniciació 2019


Primer dia Pic d’Envalira i Pic Negre d’Envalira:  La pala del Paco 16/03/2019


Primera sortida que fem després del curs d’esquí de muntanya sense xarxa de rescat! Sí, sí això que sembla tan simple, fer una sortida sense l’empara dels instructors pot ser una muntanya.

Decidim anar a fer el pic d’Envalira -la nit anterior tot sopant- ja que ens ho han recomanat, hi ha falta de neu al Pirineu, i la dificultat tant de recorregut com d’orientació és baixa.

Pic Negre d’Envalira i Pic d’Envalira: PD i S1/2. Sortida des de l’aparcament de Pas de la Casa (a tenir en compte que la dificultat és subjectiva). Dia 16/03/2019.

Arribem a Pas de La Casa des de la Molina a les 09:30h, després d’una cua considerable a la frontera. Allí  hem quedat amb 2 incorporacions que venen de Barcelona. Sortim passades les 10:00h amb sol intens i molta calor, amb esquís des del cotxe. “La neu es transforma” com ens va dir el Vicenç, un dels instructors. I tant que es transforma, aquí, estava tota Primavera ja a primera hora. També ens va comentar que “podia ser un infern” (deixem això pel 2on dia...).
 
Pugem cap al Port de Fontnegre sense passar per pistes en cap moment, seguint la vall del riu en un inici, i enfilant per la vessant Est del Pic de les Abelletes. Hi ha força neu i el camí es fa molt bé fins que arribem al port, excepte a la part final quan alguns rellisquem per l’estat de la neu. Part del grup decideix treure’s els esquís i pujar els últims 20-30metres que queden fins al port caminant, els altres enfilen cap amunt amb esquís i dificultats (molt més ràpid que els que es treuen els esquís). Per la pròxima ens emportem l’experiència: mai treure’ns els esquís si es pot evitar (al final era molt més simple pujar amb esquís).
Arribem al coll entre les 14 i les 14:30. Ja tenim el cim a tocar, mentre ens van passant grups d’esquí que segueixen amunt. Hi ha una clapa sense neu i pugem a peu, deixant els esquís i part del grup en el coll. Tot i que altres grups foquegen amb esquís crec que la nostra decisió es assenyada. Fem els 2 cims i baixem ràpidament cap al coll perquè no sabem quan tardarem en fer la baixada.



Ens reunim tots al coll, traiem pells, quadrem la motxilla i baixem. Decidim baixar per la Pala d’en Paco. No, no fa falta que la busqueu que ens l’hem inventat, ja que el Paco mentres pujavem ja tenia clar que baixaria per allí i ens ho anava comentant.  És la pala que hi ha més al Nord del Pic de Fontnegre des del Port i sens dubte la que està millor en un dia com avui.

Creuem el clot de les Abelletes i ens dirigim cap a Coll Blanc. Es fa tard i preferim baixar per pistes. A més a més per la traça de la pujada hem vist que hi havia algunes pedres a vista.

Arribem a pistes de Pas de La Casa no sense haver-nos fet alguna bona rebossada per la neu. L’estat de la neu a la baixada ha estat bo, tot i que amb tanta calor sembla un mix entre neu i sal, de tant humida.

Bon dia i bones traces de baixada després d’haver fet 2 pics per terres andorranes i franceses, molt recomanable la zona per la quantitat de neu que encara hi queda. Dels 8 que érem pujant 5 som del curs d’esquí de muntanya del cegesquí. Ja hem trencat el vaticini del “presi” que deia que només el 15% de la gent del curs farà una sortida.... (paraules textuals del Ricard). A tenir en compte que no recordo el percentual que va dir ell, i que per suposat el que contemplo és una exageració! Però vaja que estem orgullosos d’haver fet la primera sortida pels nostres mitjans arribant sense problemes, i gràcies al curs que hem realitzat.

Eva, Itzel, Mar, Mikel, Oriol, Òscar, Paco i Lluís

 

Segon dia Pic de Pedrons: Com encigalar-se sabent que tard o d’hora succeirà 17/03/2019

Sortim 6 des del refugi de la Molina i a tenir en compte que la nit anterior no hem anat a menjar al restaurant d’ous, patates i plats gegants - segur que sabeu quin és! -. Esperem que no es noti. Ens dirigim, un cop recollides les coses al refugi cap al Pic de Pedrons. Arribem a les 09:40h al revolt just anterior a la frontera entre França i Andorra, amb prèvia cua, com el dia anterior. Mentre ens anem posant el material i els esquís contemplem el pic que sembla força senzill.

Pic de Pedrons: Dificultat F/S2, amb sortida des de la vall del Baladrar (carretera França a Pas de la Casa). Dia 17/03/2019.

Avui se’ns ajunten 2 des de Berga que compensen els que han marxat. En total comencem la pujada 8 persones, amb l’amenaça constant de la boira. Si haguèssim fet un timeline de fotografia es veuria que a Pedrons és un clàssic que entri la boira venint de la part francesa, i que poc a poc vagi entel·lant la vista. Quan la boira ja ens ha calçat, sortim. L’Eva avisa que ella i l’Òscar tres setmanes enrere van deixar còrrer el pic degut a aquest fenòmen.

Abans d’arribar a la primera collada, l’Eva, que no vol tornar a passar el mateix de la baixada  de tres setmanes enrere, decideix baixar. La Mar també s’hi apunta i ens quedem 6 direcció al pic. A tenir en compte que la boira cada vegada és més espessa, però decidim seguir amb l’esperança que al coll estarem per damunt dels núvols. Seguim pujant, es noten les ganes, arribem al coll després d’una hora foquejant i ens apareix el sol. El Mikel (l’Òscar també) va guardant el track de l’asenció (quedeu-vos amb això que és important per més tard).

Al migdia arribem a l’última pala, que no està del tot bé. La neu està pastosa i gelada, de forma que els esquís rellisquen lateralment cap a la vall,  almenys per a nosaltres que tenim poca experiència. Tardem 1 hora en fer l’última pala, quan portàvem un ritme d’entre 300 i 400m per hora, i és una pala d’aproximadament 100m.


Un cop assentats en la base del cim, pugem per una rampa en la neu caminant, fem la cresta i cim! Bon cap de setmana! Hem aconseguit fer cim els 2 dies. 

Decidim baixar, perquè fa un vent lleuger i està pujant la boira. A més a més hi havia amenaça d’entrada d’un front per la tarda. Arribem a on estan els esquís, traiem foques (primer) i mengem (segon). Ja portàvem abric, tal com toca...


Comencem a baixar amb la boira molt a prop, i abans del coll hi entrem. Aquí és on aprenem el que és encigalar-se. Ens equivoquem baixant, i una ruta que amb sol és molt fàcil es torna molt dura. Sabem que respecte el track ens hem anat cap a la vall, per on baixa el riu, i decidim recuperar el track remant amb pals i esquís, mantenint l’altura. Després de passar 3 pales plenes de neu, travessar diverses línies de vegetació, tornem a arribar al track i seguim baixant.




La definició d’encigalada hauria de ser eufòria amb problemes previs en la baixada/pujada en esquí de muntanya, perquè quan vam veure el cotxe ens van pujar els colors, hi van haver crits i molta alegria. Dos girs més i ja hi som. El Pedrons, un cim molt recomanable de baixa dificultat en el què sempre s’ha d’anar en compte amb la boira.


Eva, Mar, Mikel, Oliverus, Oriol, Òscar, Ruth i Lluís

25 de març 2019

Diente i Muela de Alba 3.111m i 3.120m.

Sortida de cicle 23 i 24 de març del 2019
Amb 11 participants: Alex, Daniel, Elisabet, Pep LLuís, Oriol, Letícia, Núria, Eduard, Mercè i els coordinadors Toni i Cesc

La previsible manca de neu a les vessants orientades a sud del cim Russell inicialment previst, ens fa canviar de plans a última hora i per assegurar la jugada anem a buscar la major alçada i orientació nord del massís de la Maladeta.
El punt de trobada és a la Escuela de Montaña de Benasque on sopem, dormim i esmorzem per 28 €.
Alguns dels participants ja han escalfat motors pujant dissabte al Castanessa o al Gallinero. Buscant la opció més interessant per als participants i menys massificada, decidim anar al coll d'Alba per poder optar entre els cims de la Maladeta Occidental el Cordier o el Diente i la Muela de Alba.

Inici de l'ascensció pels boscos de Paderna

A les 8h sortim de l'Hospital de Benasque (1.750m.) amb els esquís als peus. Rapidament guanyem alçada remuntant pel bosc a l'esquerra del primer tub i passant per segon tub de Paderna. Ja hem deixat el bosc enrera i la vall s'obre entre el cim de Paderna que deixem a l'esquerra i les espectaculars Tuques Blanques a la dreta. El dia és esplèndit i la tempaeratura molt suau.

Les Tuques Blanques

Travessem la cresta de Tuca Blanca per entrar al barranc d'Alba i progressant en direcció nord i sense cap dificultat ens situem al peu del coll. Deixem els esquís i amb grampons i piolet remuntem el tram final d'uns 100metres molt drets fins al coll d'Alba (3.081m.)


Remuntant el tram final del coll d'Alba

Grimpant per la cresta, aèrea però de poca dificultat, assolim vora la una del mig dia la Muela de Alba (3.111 m.) i fent un flanqueig una mica exposat, el Diente de Alba (3.120m.)


L'Oriol a la Muela de Alba. Al fons l'Àlex al Diente

Admirem el paissatge que ens rodeja i després de fer una queixalada iniciem el retorn desgrimpem el coll. Ja amb els esquís als peus iniciem el llarg i sostingut descens amb una neu de molta qualitat i en quantitat
més que suficient, que ens permet gaudir molt l'esquiada.
Sobre les 16h. arribem a l'aparcament de l'Hospital.


Baixant per la pala central


Últims viratges arribant a l'Hospital

En resum, es tracta d'un objectiu molt complert i interessant, amb un cert nivell alpinístic i un gran descens molt homogeni i totalment esquiable, en un entorn prou conegut però de gran bellesa.
Sorprenentment hem pogut gaudir d'una neu en molt bones condicions de quantitat i qualitat.



Desnivell. +- 1.380m.
Distància total: 13.850 m.
Dificultat: **/*** BEA S2


24 de març 2019

Montsent de Pallars 2883m, 24/03/2019

Cercant un fil de neu a la Vall Fosca


El Garmo dissabte, el Montsent diumenge... com "atrapats" pels Pirineus, i era fàcil perquè després d'un dia rodó al Garmo i el cansament-eufòric post cim, conduir per l'eix Pirinenc ha estat com un bàlsam! Els quilòmetres cauen, la bellesa del paisatge, els poblets i els seus noms i el sol que es va ponent a les nostres esquenes per acabar a l'Hotel Arturo a la Pobleta amb un sopar reconstituent, uns elixirs i recuperar les hores de son del dia anterior i tota la setmana...
Sobremotivats i després d'un esmorzar de la categoria del sopar, no fem cas a l'aspecte desolador de neu d'aquesta part de la Vall Fosca i confiem que a l'obaga de qualsevol #8cims s'amaga la neu, i així ha estat!
Aparquem a la Presa de Sallente (1771m) i enfilem la canal Pigoló. Sorpresa a 2000m, abans dels túnels del Carrilet de l'Estany Gento doncs ja podem calçar esquís (45').
Remuntem el barranc sobre neu dura fins la Coma Plana i després girem al sud cap al Tossalet de la Coma 2730m, amb esquís fins casi els 2700m. 
Des d'aquí ja a peu, hem baixat a la Collada de la Coma Plana i després fins al Montsent amb unes vistes immenses.
Baixada fins i tot millor que la del dia anterior, per una moqueta de neu crema!

Montsent de Pallars 2883m des de la Presa de Sallente; +/-1165m, 10,5km; F, **, S2 (S3); 5h.


Llegia a en Rick Bass (tots dos som del 71...):

L’hivern sepulta unes coses i en revela d’altres. Admiro les mosteles, les llebres i altres animalons salvatges que podem canviar amb les estacions, que poden canviar d’un dia a l’altre. Jo he trigat molt temps a canviar completament, però ara que ho he fet, no tinc cap interès a tornar enrere. No marxaré (dels Pirineus).

Bones traces!
Marta i Jaume