27 de març 2019

Dos cims sense nom a la bora de la Restanca

Cap de setmana de primavera al refugi de la Restanca.

L'accés al refugi es fa amb neu des del Pont de Ressèc i a partir de la cabana de Rius podem escollir pujar per la pala o pel bosc. la pala està molt trepitjada i dura, amb alguns passos exposats, el bosc està igual però té menys exposició, encara que amb algun tram que cal treure els esquís.

Dissabte 23 de març: Port de Rius i 1a agulla de les Raspes de Monges 2619m F/S3

un cop arribats al refugi de la Restanca, deixem una mica de material i ens dirigim a la canal clàssica de la ruta del Montarto, fins a l'estany del Cap del Port i posteriorment fins al Coret Oelhacrestada, segons l'itinerari cal descalçar en algun lloc molt puntual. Passat el Coret ens dirigim cap a un coll marcat al Nord Est Port de Rius, que presenta una pala apetible !! arribats al coll pugem fàcilment fins la primera agulla i ens llencem pel dret gaudint d'una bona neu primavera. Descens formidable fins el refugi.

       



Diumenge 24 de març: Punta Nord 2667m  de la Bretxa de Pauss F/ S3

Així és com anomenem aquest cimet sense nom que hem trobat seguint l'instint ensigalador que, en comptes de pujar per l'estany de Mar, ens porta a seguir ple sud des del refugi per situar-nos sota la barrera rocallosa de la serra de Tumeneja. Un cop assolit el cim i constatat que pujar per la bretxa per anar a fer el pic de Monges no mereixia l'esforç, hem fet un molt bon descens aprofitant unes pales de neu pols que encara resten a la zona.

Aquesta vall suspesa sobre l'estany de Mar l'explorarem en un futur proper, resseguint les comes que porten als diversos colls de la cresta Bessiberri-Harlé-Tumeneja-Monges.

       

Hi hem estat el Manel C, Hèctor A, Ricard M

Bones traces !!

 

3 comentaris:

Berta ha dit...

no sé per on els vas portar.....però el gore tot estripat els delata!!! sempre encigalan!!! enhorabona :))))

Manel C. ha dit...

Sortida d'exploració per a properes ensigalades, que ens ajudaran a entendre la muntanya, i ens posaran a lloc...
Merci Ricard i Hector per portar-me i compartir aquestes experiències, tot i que com sempre no em recordaré del nom dels cims. Aquesta vegada amb motius...
Salut.
Manel C.

Jaume J ha dit...

Molt bé! cal preservar "l'instint ensigalador"!