Us recordeu de quan éreu llobatons? o... com es deien els més grans...? ràngers o pioners...?
Bé, és igual. El cas, però, és que era l’època de quan començàvem a descobrir la muntanya i també de quan ens vam fotre les encigalades més sonades de la nostra etapa excursionista.
Doncs en un retorn insospitat a aquella era, aquest dissabte la vam fer bona als boscos del Pedra.
Però comencem pel principi.
Amb en Ricard anàvem camí de la Pleta de la Vila, cap a la Serra d’Ensija, quan en sortir d’aquell revolt en què se t’apareix el Pedra com si fos la MaredeDéu, vam tenir clar que l’objectiu havia de ser la màgica muntanya berguedana.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4C1qZaaj9GdrJxOB4QOwr8wzQavV_2hlHy72sCV_UqRd2-IpiOKBLESx-h1ScqoPMrT8z7bUFZBlqWyVDB5LVjEJjRLhdMiq965ri9VzQnJTju9BKBW_kLKB2q8DXVVHm20sXYGL9-rE/s320/IMG_2844.JPG)
Prenem la carretera del refugi Estasen i aparquem el cotxe entre la Font Seca i el Mirador. Ara sabem que ho vam fer davant l’entrada de la Canal de les Bruixes 1550m (segons interpretació del mapa).
A 2/4 d’11 iniciem l’ascens per aquesta ampla canal esperant creuar-nos amb el camí que va del refugi a la tartera; però del camí ni rastre, colgat sota la neu abundant com mai no hem vist al Pedra.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL14NmXxzAUXQpNmbTpdL6pp5cfsfxxwoOtECUKjEAGddDX6MLfit5s-qyhOCmIsexZaw00M0Fw-ucbiD0XQ2MkMbSiatCvqr_Uz2JzGuiKrnyBhV24MVCUMqRsYrCtLKHjRIpBMHYTzg/s320/IMG_2849.JPG)
Quan decidim girar cap al Sud ja hem pujat massa, i per sota de les parets que baixen dels Cabirols comencem un llarg i penós flanqueig en descens pel mig d’un bosc cada cop més espès i intransitable.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigvH5Jm6q6eR6pWGKTsKorenHcukyyj0_HHiCsz9XMYL6FCaJ_JOXcFEP-zUoN-Brx3Jh9-VHsZJWkEiagfRhLqkKzs_Oa56G_S26MKBqrs3j_6kRgCi2Aq7Ib6YX-2TYoJiClrT8EPI0/s320/IMG_2851.JPG)
Unes quantes esgarrinxades més tard, per fi trobem un camí, tot i que no és el que buscàvem. Aquest, assenyalat com a “PR”, va de la zona de “pícnic” cap al refugi, paral·lel a la carretera.
Ja ens va bé, però.
De seguida el deixem per agafar, ara sí, un camí que puja directe cap a la sortida del bosc i inici de la tartera, absolutament desapareguda sota un mantell nival més que considerable.
Dues hores després d’haver començat l’aproximació, a 2/4 d’1, enfilem la tartera amb comoditat, sota un solet agradable i aprofitant el rastre d’una vella traça que més amunt ja es perd, segurament escombrada pel vent, i que hem de seguir improvisant nosaltres.
Ens atansem a la paret del Pollegó Inf. per escometre l’accés a la part central de la tartera i continuar guanyant metres, combinant ziga-zagues i llargues diagonals, en funció del terreny.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqrRo8dc8M2b4Y14ZZXWCiG0d_f1Gezh_tljMkxXpgmSVI-tIrvKF2TYGx0-R5GLqIM2ayLo-85KSPkeZCyZnoHeNl7cVNWItOUKf2FThQwt1Ov1ZdH1UUOKGQM16-EeRoCtde8d88REs/s320/IMG_2861.JPG)
El darrer tram el fem per sota del Pollegó Sup., i pel bell mig de la canal arribem a l’enforcadura del Pedra 2350m.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGEfSIQKuHcaAiob_Oj9WC3L8DUPQRuLnT0OX3Bu9cm_nkLdj67EOhtIpo9ET2lsrbidu-zkS6l0u2gDdFmsraaPN728RB0wDBp4NxGCh-e2Y63I7b23k0sSjB1Js7AIOHeFZJcrHTNxM/s320/IMG_2867.JPG)
Són ¾ de 3 de la tarda i decidim que ja està bé per avui; l’encigalada ens ha passat factura, però la millor recompensa està per venir.
A ¼ de 4 encetem una baixada de deliri per la Canal del Pedraforca, amb una neu pols de somni que ens permet fer de tot i més.
Retrobem el “PR” que, ara sí, seguim, fins la Canal de les Bruixes i davallem els darrers 130m de propina fins el cotxe, on arribem a ¾ i mig de 5 de la tarda.
Pedraforca, fins l’enforcadura 2350m
7 de febrer, 2009
Ricard M., Ramon.
enllaç fotos:
http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/PedraforcaFebrer09(Ricard, posa-hi les teves)