Penyes Altes del Moixeró 2.276m - 5/04/2025

En volta circular des del Refugi del Serrat de les Esposes i descens pel Torrent de Raset

Penyes Altes del Moixeró des del Moixeró (15/03/2025)

Fa unes setmanes, quan vam pujar al Moixeró des de Bor, tots dos miràvem més enllà i vam fer la juguesca de dir que ja faríem les Penyes Altes a l'abril, en una mena d'aposta en que l'un pensava que no hi hauria neu, i l'altra mai perd la fe!

I de neu encara n'hi ha, i aprofitem que es pot pujar en cotxe per la pista que surt de Riu cap al Refugi del Serrat de les Esposes, ens hem plantat a la cota1.500m.

Ja amb les esquís a l'esquena hem hagut de traginar una hora fins la cota 1.800m. Es segueix la pista fins poc abans de la cabana de Sançamorta, i prenem el sender de Cavalls del Vent, deixant l'avetosa de Riu a la dreta. 

El sender remunta un llom de pendent suau i bosc obert on de seguida podem posar esquís i arribem al capdamunt (1.950m) davant per davant del Moixeró. 

Moixeró 2.090m

Baixem al torrent per tornar a enfilar ara cap a l'est en direcció al Coll de Moixeró, sense arribar-hi i després el Coll de Raset. Passem per l'arribada de la canal de la Serp i seguim per mantell fàcil fins el Collet de Raset (2.074m). Per una estona seguim marques vermelles pel vesant assolellat, i en un pas de grimpada fàcil de roca, deixem els esquís.

Els 900metres següents (170m de desnivell), són alhora entretinguts i bonics: trams recargolats, passos de roca, llocs amb neu més fonda, una corda en els llocs més drets, bones vistes... 

...i el cim, amb una taula d'orientació i vistes als 360 graus immenses.

Tornem als esquís i esquiem fins al coll de Raset. El descens cap al torrent és incert però en el pitjor dels casos ens diem que "ja remuntarem". Primers metres de pendent suau en bosc obert, fàcil i divertit. Poc a poc es redreça i es va estrenyen. Ja som al torrent, que baixa totalment recte en direcció NO, en pendent increscendo però 100% esquiable (són uns 300m de desnivell amb pendent mitjà del 30%, algun resalt una mica més a la part baixa).

Esquiem fins la cota 1.700m resseguint el torrent que porta a Sançamorta per on vam passar quan vam esquiar el Moixeró.

Altra cop, mirem enrera satisfets, i ens amarem d'aigua del torrent que baixa fresca i que tant ens ha omplert.

Altra cop esquís a l'esquena i arribem al cotxe en 45'.

Penyes Altes del Moixeró 2.276m; +/-933m, 14,2km; PD+, S3-S4,***; 4-5h

Bones traces!!!

Pep (gràcies de nou!) i Jaume

La decadència dels Clubs Gastronòmics

Reflexions sobre un futur globalitzat i simplificat

En els darrers anys, la gastronomia ha experimentat un canvi profund que ha alterat la manera com els socis s'alimenten i valoren els aliments. Malgrat que la cuina és un art que hauria de celebrar la diversitat, la globalització i l’ús de les xarxes socials han contribuït a una certa decadència en aquestes seccions. En aquesta piulada, obrim debat d’alguns aspectes claus com  la universalització del concepte de 'gormand', la pèrdua de valor de les receptes tradicionals davant la dictadura de les imatges d'Instagram, l'augment de les receptes fàcils en detriment de les innovadores… o la vanalització de les crítiques a favor de simples likes, manques de lideratge, i cicles gastronòmics que promouen seguidismes enlloc d’obrir traces noves de sabors i textures: 

1. La Globalització del Ser Gormand 

El concepte de 'gormand', que solia estar associat a un coneixement profund sobre els aliments, les tècniques culinàries i els productes de calitat, ha passat a ser una etiqueta més superficial, associada a ser simplement un membre, sovint inactiu, d’un grup de whatsapp. La influència de la globalització ha permès l'accés a una gran varietat de cuines de tot el món, però també ha mercantilitzat el gust. 

Avui dia, qualsevol pot fer-se passerell gastronòmic a través de viatges i experiències a restaurants d'alta gama, fins i tot sense un coneixement real del que es troba al plat. Aquí, les xarxes socials juguen un paper fonamental, promovent un ideal de 'gormand' basat més en l’aparença i la popularitat que no pas en la comprensió i el respecte per la tradició culinària. I aquí enllaço amb el següent punt: els membres del Club deixen de crear noves receptes i no participen de les poques que es publiquen... la manca d’opinió fa la comunitat més pobre. 

2. La Pèrdua de Valor de les Receptes davant dels Posts a Instagram, a Facebook, a X, o a grups de telegram o whatsapp 

La popularització de les plataformes com Instagram ha revolucionat la manera en què compartim i consumim informació sobre gastronomia. Les imatges boniques de plats han eclipsat les receptes tradicionals i el coneixement que les acompanya.

La imatge d’un plat es pot convertir en viral en qüestió de segons, mentre que la seva recepta original i els seus ingredients sovint queden relegats a un segon pla. Això ha provocat una pèrdua de valor en el saber cuinar que abans es transmetia de generació en generació. Una bona part de les noves generacions se sent atrapada en la immediatesa de la visualització, prioritzant l'impacte visual sobre la qualitat i l'autenticitat de l'aliment. Tot esdevé efímer.   

3. La Prevalença del Fast Food sobre les Receptes Innovadores 

La follia de la vida moderna, amb el seu vaivé frenètic, ha donat lloc a un auge del menjar ràpid, i sense receptari. Les xarxes s’omplen de “l’algú sap” i la immediatesa en detriment de l’experimentació i els projectes. La simplificació del procés de cuina s'ha convertit en una necessitat per a molts, que busquen solucions instantànies a la seva vida quotidiana. Així, les apassionants innovacions culinàries i les tècniques refinades que implicaven paciència i dedicació són cada cop menys valorades. És més comú trobar plats fets de pressa, que es poden preparar amb ingredients bàsics, sense seguretat o ràpidament accessibles, que no pas àpats complets elaborats amb dedicació i amor. Aquesta tendència cap a la simplificació no només afecta la qualitat del menjar, sinó que també redueix la curiositat i la creativitat culinària que són essencials per a l'evolució de la gastronomia, i que era l’ADN essencial de la comunitat de gormands. 

4. Pèrdua d'Interès en les Receptes Publicades en Favor dels Likes 

A mesura que les xarxes socials prenen protagonisme, s'ha observat un declivi en l’interès per les receptes publicades. Les persones prefereixen formats ràpids i visuals, que poden consumir de manera immediata. Així, les receptes que anys enrere generaven debat i interès entre amants de la gastronomia es veuen desplaçades per un contingut que busca viralitat abans que enriquir els coneixements culinaris. Aquest canvi en les preferències afecta negativament la forma en què s’adopten i es transmeten les tècniques i coneixements tradicionals. 

5. Manca de Lideratge en els Clubs Gastronòmics 

Les institucions que tradicionalment han estat responsables de promoure la gastronomia, com els clubs gastronòmics, s'enfronten a un repte de lideratge. Mentre uns pocs cuiners amb gran popularitat mantenen una agenda activa, molts d’aquests clubs semblen perdre la seva rellevància. Aquesta manca de lideratge i d’estratègia pot provocar un buit en la promoció de la gastronomia regional i en la preservació dels valors culinaris locals. Massa sovint es promou engreixar el nombre de membres en detriment del gust i la capacitat culinària. 

6. Seguidisme en Propostes Gastronòmiques vs. Innovació Culinària 

El món gastronòmic actual està marcat pel seguidisme en les propostes culinàries, amb moltes propostes que segueixen tendències dictades per influencers o cuiners populars, oblidant la importància de la innovació. Aquesta dinàmica redueix la diversitat de sabors i ingredients que es poden explorar, i potencia una homogeneïtzació de les experiències gastronòmiques. En lloc d'atrevir-se a experimentar amb nous ingredients i tècniques, molts cuiners opten per seguir les tendències que semblen donar més 'likes', comprometre's amb un enfocament més creatiu i arriscat. 

Conclusió 

La decadència del món de la gastronomia no és només una crisi estètica, sinó un fenomen que implica canvis profunds en les nostres preferències i valors. La globalització, el domini de les xarxes socials, la simplificació de les receptes i la manca de lideratge amalgamen un panorama que desafia el mateix cor de la cultura gastronòmica. Per revertir aquesta tendència, és essencial revalorar la tradició, fomentar la creativitat, i promoure un autèntic interès pel saber culinari recollit en el receptari del Club. Només així podrem garantir un futur ric i divers per a la gastronomia, que celebri tant la innovació com el patrimoni culinari que mantingui l’esperit gormand dels sibarites per sobre de les cues d’afamats de menjar ràpid.

bon profit i bones traces!