Una cabana al capcir

  

El tempo a l'esquí de muntanya es tan important com a la música, si vas a destemps pringues, si segueixes el metrònom triomfes...

 

Programem una sortida una mica indòmita,que no difícil: Primavera, Capcir, cabana, travessa... I l'oratge ens regala una nevada la nit de diumenge que celebrem amb un bon vi i bona carn.... 

Dilluns 13 d'abril Estació de Formigueres - Cabana de la Jaça de la Llosa +800m F/S3 i peus mullats

 

Sense presa ens plantem a Formigueres per trobar-nos el forn tancat, tanquen els dilluns, sort del super. Amb la mandra pugem fins a l'estació, encara fa vent i el cel rúfol, tot i això decidim que el temps millorarà i podrem fer la ruta prevista.

 

Efectivament a mesura que pugem el temps millora, poc vent i cel obert. Un plaer remuntar l'estació obrint traça i sense soroll ni gent. Fem temps a una de les casetes de l'estació... el tempo... i un cop a la Serra de Mauri voregem pel vessant nord i baixem cap a la vall secundària tributària de la vall de Galba. 

 

El primer tram es força dret, sort del bosc, sempre, la neu es una barreja de primavera dura i neu ventada. Un cop al fons de la vall la eu millora i gaudim fins trobar el riu de la Galba.

 

Ens ho mirem amunt i avall, durant molta estona, no hi ha remei, toca travessar el riu a peu i per l'aigua i finalment ens mullem els peus.

 

La cabana de la jaça de la Llosa està ben equipada, ideal tres persones, estufa de llenya (molta llenya acumulada que reforcem), taula, alguns estris de cuina, plats i coberts. Te un matalàs gran a l'habitació annexa. No hi ha cafè...

 

Nosaltres ja som a la cabana eixugant els botins a l'estufa, però fora es gira el torb que durarà fins al matí següent, tempo, no hi ha presa. 

 

Dimarts 14 d'abril: Cabana de la Jaça de la Llosa - Formigueres +1000m F/S2

Ens llevem aviat, el vent encara bufa... dubtem, mentrestant esmorzem, xerrem, no prenem cafè perquè no en tenim, fem el te, ordenem, fem la motxilla, tempo, a les 9h encara dubtem, el vent i la neu a fora piquen a la cara... 

Finalment a les 9'30h decidim que el dia s'obrirà i mancarà el vent, remuntem la vall en direcció el Pic de Terrers, ara sense mullar-nos al riu que el podem creuar a la cota 1800m. Girem en direcció sud per remuntar la vall que porta al coll de la Muntanyeta, una mica de vent però per l'esquena. Un cop al coll en vent es més potent i fem tot el tram de baixada dels plans circ de Camporrells amb pells per anar a buscar el camí que puja a la serra de Mauri.

Trobem el camí i pugem a la Serra de Mauri, aquí si que pica el vent i la neu, baixant cap a l'ample coll que fa el canvi de vessant trobem tres esquiadors que venen en la nostra direcció, passen de llarg, saluden amb un gest que imaginem es de pomes agres (van amb la cara tapada pel vent), que es fotin, no els hi direm que no hi ha cafè a la cabana. 

Ja al coll traiem pells i baixem per l'estació obrint traça amb neu molt bona a la cota alta i més pesada a la cota baixa, gaudim fins el cotxe. 

Els músics hem estat: Agus G, Jesús C i Ricard M

Bones traces  !!