Familienskitouren im Wipptal, 1 a 8/04/2023

 ... i tres cims més: a Liechtenstein, a Appenzeller Alpen i a Val di Funes

Skyline del Wipptal des del Zinseler, mirant cap al N, destacant el Tribulaun di Fleres a la dreta.

Rep el nom de Wipptal la zona compresa al voltant del pas alpí del Brennero: les valls i muntanyes de l'Alta Valle Isarco (al nord de l'Alto Adige italià), i del sud del Tirol pel costat austríac. L'autopista del Brennero talla el Wipptal pel mig en un eix N-S que va d'Innsbruck a Bozen (Bolzano), i Sterzing (Vipiteno en italià) n'és el nucli més important. Al voltant d'aquest eix "N-S" hi ha moltes valls laterals ideals per a l'esquí de muntanya, i de totes les orientacions, desnivells i dificultats.

Des del Zinseler, cap a l'oest, veiem la carretera del Passo di Pennes 2.211m (esquerra) i la silueta del Weißhorn-Corno Bianco 2.703m  

Nosaltres ens hem allotjat en un apartament a una granja de Gattern, a la Val di Flerers, a només 10' de Sterzing. Amb recorreguts curts en cotxe d'entre 5 i 30' es pot accedir a tots els punts de sortida dels itineraris.

S'hi pot arribar amb tren i desplaçar-se amb bon servei de bus local. Els aeroports d'Innsbruck, Verona o Munich són a 40', 2h20' o 2h40' respectivament (vols directes lowcost amb Volotea a Verona), i si hi voleu arribar en cotxe són 1.350km/14h des de Barcelona... 

En el nostre cas, vaig sortir sol de BCN conduint tot divendres per esquiar dissabte i diumenge a Liechtenstein i Suïssa. Després, diumenge tarda vaig creuar Àustria per dormir a Wipptal i dilluns vaig fer una matinal a Val di Funes, camí de l'aeroport de Verona on vaig recollir la Marta, la Carlota i els meus pares que ens han fet de cangurs 4 dies i alhora hem fet turisme junts per les tardes.

Fons de la Pflerschtal - Val di Fleres des de la casa on som, amb vistes d'esquerra a dreta del Feuerstein 3.245m i 3.267m, i l'Schneespitze 3.174m.

És un any de poca neu en aquesta part dels Alps. Tot i això, descartant les orientacions S, hem pogut fer tots els recorreguts amb esquís o amb curts trams de porteig, i hi ha hagut alguna nevadeta que ens ha deixat la neu pols, amb un fred viu tots els dies. També destacable que hi ha molta tradició d'esquí de muntanya, amb aparcaments o parades de bus a peu d'itinerari i, al costat austríac, aparells per validar el correcte funcionament dels DVA (per contra els BPAs de la part italiana ja no s'actualitzaven aquests dies, o ho feien d'una manera molt general).

Recomano molt els dos llibres que ens han portat a triar aquest destí. La majoria dels recorreguts que hem fet han estat de tipus "matinal" i poc compromís, bé perquè els he fet en solitari o per poder gaudir de tardes en família i turisme per la zona (Innsbruck, Vipiteno i Verona són de visita obligada):

"Skitouren im Wipptal" d'Ulrich Kössler (Edicions Tappeiner Verlag, del 2012), 88 itineraris, amb bones descripcions, localització detallada dels punts de sortida, nivell de dificultat i exposició a les allaus, i itineraris dibuixats sobre fotos aèries. Imprescindible

"Alto Adige, Magia bianca. 46 Itinerari di Sci-alpinismo per tutti" de Franco e Laura Gionco (Ed.Kompass, del 1996), tapa dura per seleccionar els clàssics de tot el Südtirol, amb uns quants del Wipptal. Per a col·leccionistes.

Resum de l'activitat:

Dissabte 1 d'abril: Schönberg 2.104m des de Malbun (Liechtenstein)

+/-750m; 10km; F, S2, *; 2-3h; orientació S, E, N (en la volta circular del descens)

Shönsberg des de més amunt del Sassförkle

Retrobament amb les condicions hivernals i l'ambient alpí: fer una excursió amb nevada lleugera és un bàlsam i ja em compensa haver conduït fins aquí. Es comença des del poble de Malbun, per un camí marcat on obro traça. A la cota 1.700m deixo la direcció al coll de Sassförkle (1.785m) i per una llomada salto a la valleta que dona accés al cim que pujo per pendent moderat amb traça d'esquerra a dreta. 

Dalt del cim, a la creu, descobreixo un codi QR, que porta a gipfelbuch amb tota la info del cim, dels itineraris i condicions... i des d'on ja podria piular (em consta que aquest QRs, que també trobaré diumenge, té a Suïssa tants detractors com elogiadors... als Pirineus tampoc seria diferent).

Pel descens aprofito l'orientació N per baixar una mica més fins sota el Sassförkle. Torno a posar pells per pujar-hi i em llenço a nova baixada a buscar les traces de pujada. Gran dia, bones sensacions! 

Diumenge 2 d'abril: Isisizer Rosswis 2.334m (Appenzeller Alpen)

+/-1.200m; 9,5km; F, S3, **; 4h; E, N

L'Isiszer Rosswis des de Sistzgrat 2.020m

He dormit a Buchs i hi ha moltes opcions per triar i remenar, a més amb neu nova però una meteo incerta. Em decanto per un clàssic en 15' de conducció, tot i que quan arribo a l'aparcament estic sol (pk. de pagament, amb carregador gratuït per a vehicles elèctrics, i també accessible en bus). Remunto per un pendent moderat i en deixar el bosc a la cota 1.900m el terreny s'obre i descobreixo els muntanyots de la zona: els Alvier, el Glannachopf, el Margelchopf... Fins que no arribo al coll de Sistzgrat 2.020m no veig el meu objectiu...

Arriben alguns núvols i un suïs solitari m'atrapa... l'un per l'altre decidim continuar: cal baixar a l'altra costat 100m en flanqueig i després remuntar per pendents constants fins el cim, alternant l'obrir traça. A pocs metres de la creu, arriben un parell més d'indígenes i em demana que esperem i que arribem plegats al cim on encaixem mans, és de la vella escola! i justifiquem cadascú els motius de ser allí dalt (calen motius!?). 

Magnífic descens amb nevada intensificant-se en arribar al cotxe. Satisfacció d'haver trobat la finestra, i dues perdius blanques!

Dilluns 3 d'abril: Zendleser Kofel - Col di Poma 2.443m des de Malga Zannes (val di Funes)

+/-800m; 9km; F, S2-S3, *; 3h; O, NO; It. 43 d'Alto Adige, Magia bianca.

Ja instal·lat al Wipptal, és el dia d'anar a buscar la family que ha volat a Verona. Arriben a quarts de quatre i em dona temps de fer aquesta excursió a mig camí, deixant l'autostrada i remuntant una silenciosa Val di Funnes. Aparcament buit a Malga Zannes (Zanser Alm 1670m, de pagament) i carrego esquís a motxilla 10' i torno a obrir traça solitària en un paisatge immens i dolomític amb l'Odle al costat. El recorregut es va recargolant i arribo a un coll ample (Col di Poma) on prenc la cresta fàcil a la creu. Les vistes són per estar-s'hi estona, i la baixada molt bona amb quatre dits de neu pols sobre fons dur. Només m'ha faltat trobar-me en Messner!

Dimarts 4 d'abril: Allerleigrubenspitze 2.131m (Obernbergtal, Wipptal)

+/-700m; 9km, PD-, S2-S3,**(trams de bosc de fort pendent); 3h; O; It. 36 d'Skitouren im Wiptal.

Triem el vessant d'Àustria, a la propera Obernbergtal (a 20' en cotxe). El punt de sortida d'una pila de recorreguts és l'aparcament del Restaurant Waldesruh (de pagament) i també hi ha un punt de control de DVA automàtic. El camí està gelat i difícil fins al llac Obernberger See, i ens sorprèn la vistosa capella de la dona del llac, i l'ambient de muntanyots que l'envolta, destacant els 3mils del Tribulaun di Fleres. 

Nosaltres avui anem a un objectiu més modest, tot i que feina tenim per fer el tram de bosc de fort pendent  amb neu justa i trams gelats... Després el terreny s'obre i arribem al coll i al cim per grimpada fàcil. Pel descens evitem el camí de pujada i encertem decantant-nos cap al S i Steiner Alm, on ja només ens queda seguir la riba del llac i un darrer descens. 

Ens hem fet una idea d'on i com està la neu i serà clau per la tria dels dies següents!

Dimecres 5 d'abril: Cima di Stilves - Zinseler 2.422m des de Caspineto (Gospened) (Jaufental, Wipptal)

+/-1.000m; 9,6km; F, S2-S3, **; 4h; NO, S; It. 23 d'Alto Adige, Magia bianca o It. 85 d'Skitouren im Wiptal

Veiem cortines de neu i com bufa el vent cap al nord, així que baixem a Sterzing i anem a buscar la vall de Jaufental on el cel és blau. En 25' des de la casa ens plantem al llogarret de Caspineto (Gospened 1.469m) que conserva l'encant immutable rural alpí, sense vestigis de turisme tret d'un lloc per aparcar-hi dos cotxes. Remuntem un camí dret i directe pel fons de la vall fins que sortim del bosc i s'obre la vall. Al fons i tenim un coll que dona accés a pendents que es van redreçant cap al cim. 

Vistes immenses a Sterzing i el Wipptal al nord (destacant a l'skyline una muntanya sobre la resta, el Tribulaun di Fleres, i també el Weißhorn-Corno Bianco a l'oest), i el perfil encisador de les Dolomites al sud. Gran descens!     

                                                                                  

Dijous 6 d'abril: Vennspitze 2.390m des de Padaun (Valsertal, Wipptal)

+/-820m; 7km; PD, S3, **;3-4h; N, O; It. 33 d'Skitouren im Wiptal.

Es veu neu nova a les muntanyes i tornem a Àustria, a la valleta de Valsertal fins al poblet de Padaun (aparcament gratuït i punt de control de DVAs). Tenim neu nova sobre fons dur des del mateix poble i seguim el fàcil itinerari on s'hi intueixen milers de traces antigues. 

La primera part és una mena de tallafoc ampla i la part final un circ orientat a NO amb pales suggeridores per tot arreu. Arribem a un coll ample i darrers metres a peu pel fil de l'aresta fàcil. 

Baixada en neu pols (on no està trillada...)

Dissabte 8 d'abril: Ottenspitze 2.179m des de St.Jakob (Schmintarl, Wipptal)

+/-750m; 6,5km; F, S2-S3, *; N; It. 25 d'Skitouren im Wiptal.

El dia anterior hem anat a fer turisme a Verona i a facturar els cangurs, i ha nevat! Dissabte també es lleva rúfol però intueixo una finestra i torno a prop del Valsertal, a la valleta de Schmirntal conduint més amunt de St. Jodok (cota 1.400m). Del no res també apareix un control de DVAs i remunto uns prats i un camí enmig del bosc fins a trobar els prats alpins ben blancs. Prosegueixo per un terreny bucòlic en direcció a l'Ottenspitze Hutte, preciós. 

Més enllà es veu el Gammerspitze de 2.537m i també les nuvolades cada cop més negres. Reculo uns metres per prendre el llom que em porta per pendent moderat a l'Ottenspitze, que tot i la modesta alçada és molt altívol.

M'ha sorprès la vista d'una bèstia en un cim secundari entre el meu i el Gammerspitze. Per la fesomia, mida i moviments, que he pogut gravar, posaria la mà al foc que era un os jove (vídeo a l'inici de la piulada. 

Baixada amb nevada lleugera i somriure ben ample per aquests dies d'escapada al Alps!

Bones traces!

Carlota (i avis, gràcies!!!), Marta i Jaume

Similaun 3606m

El pic de Similaun és el que està més al sud de la vall tirolesa de l'Otztal, punt culminant de tres geleres ubicades al nord i sud del cim. És el cim més assequible i concorregut des del refugi Martin Bush o el seu homònim refugi del Similaun.

Refugi Martin Bush

Gourmanderia local

Pujada al Martin Bush Hutte des de Vent

1er dia 27 de març accés al refugi Martin Bush. +670m 8,7km F (exposat a les allaus)

Per pujar al refugi cal anar a la petita població de Vent, un dels extrems de la vall de l'Otztal, que té algunes instal.lacions d'esquí. Des de Vent anem a buscar les pistes amb un petit remuntador que hi ha al sud del poble i que ens donen accés a la vall del Niedertal. Remuntada la pista d'esquí fins a mitja pala (50m) ja trobem l'accés al camí a l'esquerra.

Es tracta d'una pista primer i un sender després que recorren tota la vall del Niedertal fins arribar al refugi, totalment exposada a les allaus en tot el seu recorregut, seguint el camí n'he passat quatre de ja caiguts.

A mesura que la pista es converteix en sender el flanqueig es fa més complexe i perillós, a partir de la cota 2250m el sender es manté fins arribar al refugi a 2500m, deixant a l'esquerra un pendent cada vegada més gran respecte el fons de la vall i molt abrupte, de difícil aturada en cas de caiguda. Amb l'afegit que gairebé sempre les condicions són de neu dura o gelada, ja sigui per la traça o pel fred.

Jo he optat per mantenir-me al fons de la vall, totalment factible resseguir el petit engorjat del riu, això si, amb la sensació d'estar a una ratonera en cas d'allau de qualsevol dels dos costats. Seguint aquest itinerari arribo a la cruïlla de camins de tres valls 2300m, es tracta de girar a la dreta i per uns amples pendents arribar a la cota del refugi que cal passar de llarg uns 200m per anar a buscar un pont d'accés.

Un cop al refugi ens trobem amb el grup que ha iniciat la ruta al refugi Langtalerek.

Cim

El Similaun

Descens per la gelera

2n dia 28 de març pujada al Similaun 3606m +1100m F-PD/S3

Sortim del refugi pujant suaument per la gelera, que sempre resulta avorrida, a la cota 2800m és possible pujar per un dels ramals de la gelera a l'esquerra, però la visibilitat encara no és bona i hi ha força neu, així que abandonem la idea i seguim el camí traçat que va fins el fons de la vall i passa pel costat del refugi del Similaun, ubicat a un coll. Des d'aquest punt l'ascens és suau i constant fins al collet a 3400m, on deixem els esquís i continuem per la carena amb grampons F/PD fins el cim sense complicacions.

Hem passat d'un dia gris i boirós a un dia assolellat, així que la visibilitat per al descens és bona i el fem per l'itinerari previst inicialment, amés un grup nombrós ha marcat traça abans que nosaltres.

3r dia 29 de març descens precipitat i poc reflexionat a la vall, seguint el patètic i perillós camí de flanqueig de baixada a Vent.

Hi hem fet el cim: Gregor, Thomas, Àlex, Oriol, Koki i Ricard

Bones traces !!

Un tomb pel Tirol (28 Març al 4 d'abril de 2015)

Dissabte 28. Barcelona - Imst

Dissabte 28 agafem un vol cap Munich amb la intenció de fer la Silvretta, 6 dies de travessa pels Alps Tirolesos en un grup format per la Miriam, la Visi, el Carles, el Manel, el Ricard, l'Andrea, el Lluis i l'Agus.

Amb cotxe arribem fins a Imst, petit poble del Tirol Austriac on passem la tarda preparant les bosses i aclimatant-nos per endinsar-nos al massís del Silvrettagruppe.

Diumenge 29. Ischgl al Refugi del Heidelberger Hütte

Ens aixequem ben d'hora per agafar un taxi que ens porta fins a l'estació d'esquí de Ischgl on 3 cadires ens pugen a la part superior de l'estació, al Palinkopf (2.864m) i al Piz Val Gronda (2.811m), lloc des d'on es pot fer el descens directe al Refugi del Heidelberger Hütte. 

Nosaltres aprofitem el matí per fer fer algun descens i baixar fins a la vall del Fimbatal, on posem pells per remuntar fins al Refugi.

La tarda la passem fent vida de Refu i pendents de la previsió meteorològica.

Dilluns 30. Refugi del Heidelberger Hütte - Imst (Passant per Innsbruck)

El temps empitjora per moments. Tota la nit ha estat nevant acompanyat de ràfegues de vent molt fortes. A les 7:30 es publica el butlletí d'allaus del Tirol (https://lawine.tirol.gv.at/en/bulletin/) i confirmem amb el guarda del refu que el risc d'allaus va en ascens (actualment 3 i en previsió de 4) i que la millor opció es baixar per assolir el refugi de Jamtal Hütte per la vall de Galtür.

Amb la cota de neu al voltant dels 1.700m patim per arribar fins al poble sense mullar-nos. Després d'una primera negativa en un cadira, aconseguim arribar a l'ou de cota 1.683m on aprofitem per baixar fins a cota del poble de Ischgl (1.400m) sense gairebé mullar-nos.

Al poble plou bastant i ens movem fins al Silvretta Center, lloc on ens eixuguem, fem unes xocolates calentes i ens connectem a internet per decidir que fer.

La imatge del Pardatschgrat (2.624m) emboirat i amb vent fort ens confirma que hem fet be de baixar del refu (no tothom ho va fer).

Un cop connectats a internet, les previsions de tots els models meteorològics indiquen que les nevades acompanyades de vent continuaran tota la setmana així que decidim aplaçar la travessa de la Silvretta per una millor ocasió i fer sortides de dia intentant buscar el millor temps i gaudir de la neu pols que està caient.

De moment tornem cap a Imst en taxi des d'on l'Andrea i l'Agus continuen viatge en tren fins a Innsbruck on lloguem cotxe per moure'ns durant la setmana.

Dimarts 31. Avantcim Wetterkreuz (2.470m)

Després d'esmorzar a l'allotjament de Imst i comprovar que a la zona del Tirol la previsió d'allaus ha pujat a risc 4 a gairebé tots els llocs, carreguem motxilles al cotxe i ens desplaçament a la zona de l'Ötzal, on busquem una finestra que ens permet triar una itinerari simple i una mica protegit del fort vent que ens acompanya.

Com en altres itineraris que hem fet, tot està molt ben senyalitzat i a l'inici de la ruta hi ha un panell indicatiu amb l'equipament mínim de seguretat que s'ha de portar i allà mateix es fa el control de l'Arva.

L'ascensió la iniciem amb sol i amb vent calmat però a mida que anem guanyant cota es nota com entra el front fred acompanyat de força vent.

A 100 metres del cim el front entre amb força i ens obliga a treure pells i baixar ràpidament.

 Gaudim d'una bona baixada fins al cotxe.

I com ens cuidem per recuperar forces!

 Dimecres 1. Schönbichl (2.300m) des de Praxmar

La situació climatològica continua complicada, nevant i amb fort vent que fa que el risc d'allaus es mantingui en 4.

Ens anem cap a la zona de Praxmar on sortim de cota baixa i el bosc ens acompanyarà força part de l'excursió, evitant el vent i gaudint de la neu pols.



L'itinerari està totalment marcat i al mig de la pujada hi ha un panell on indica les dades tècniques de la sortida així com ens torna a recordar els tema de seguretat en allaus.

Fotos de rigor i bona baixada fins al cotxe.

Dijous 2. Birgitzköpfl (2.035m) des de Axamer Lizum

Ens aixequem i comprovem que la nevada lleugera que havia de caure s'ha transformat en una nevada intensa a cotes inferiors als 1.000m.

Ens desplacem al pàrquing de l'estació d'esquí d'Axamer-Lizumn, seu dels jocs olímpics d'hivern del 1964 i 1976, on sota la intensa nevada agafem les pales de la dreta i ens endinsem al bosc.

Cim del Birgitzköpfl (2.035m) i triem pells amb una nevada que cada cop s'intensifica més. Donat que la neu es troba perfecte, decidim deixar-nos caure per una pala que hi ha darrera del cim per on hem pujat. La idea era uns 200m però com el bosc estava espectacular, vam acabar baixant 600 metres fins una cabana on vam tornar a ficar pells sense dubtar-ho (aquella neu la teníem que tornar a baixar).

Pugem fins a la creu de Birgitzköpfl (1.999m) i fem la millor baixada de la setmana fins a Götzens (868m) amb els esquis als peus! Més de 1.000 metres de desnivell de neu pols!

Al poble de Götzems agafem l'autobús i cap al pàrquing de l'estació on tenim el cotxe.

Divendres 3. Stubaier Glestcher - Vall de Bsuchalm. 

Surt el sol i la previsió és que no faci vent així que ens anem cap a l'Stubaier Glestcher per fer glacera i assolir el Daunkogel (3.330m). Quan arribem al pàrquing de l'estació (1.750m) comprovem que el risc d'allaus continua 4 a la zona. Això no ens desanima i pugem igualment per la vall de Wilde Grub'n. A l'alçada de 2.100 m les ràfegues de vent ens fan repensar la sortida així que traiem pells i cap a un altre destí, que el dia és llarg!

Agafem el cotxe amb les botes d'esquí posades i cap a baix per la Stubaital Strasse. A pocs quilòmetres ens aturem, fem un pica pica i ens enfilem per la vall de Bsuchalm intentant arribar al refugi de Numberger Hütte (2.297m). 

Arribem fins al poble de Bsuchalm (increïble el paisatge de postal!). A partir d'aquí impossible continuar fins al refugi amb el risc d'allaus existent així després de fer la darrera ofrena a la setmana santa (ho he deixat tot pel vídeo) i deixar les darreres traces a la neu pols tirolesa tornem al cotxe per anar a dormir a Innsbruck.

Dissabte 4. Innsbruck - Barcelona

Després de fer el darrer sopar al centre de Innsbruck (http://www.stiftskeller.eu/), anar a fer unes copes i acabar a la discoteca (http://www.club-aftershave.at/) ens aixequem pel matí i de compres a l'Sport Conrad de Garmish (http://www.sport-conrad.com/).

Bé, la Silvretta no l'hem pogut fer, però un bon tomb pel Tirol si que l'hem fet!

Aquí va el tràiler de la sortida (made in Ricard):

Bones traces,

Silvretta Team