31 de gen. 2022

Tossa Rodona

Tossa Rodona 2.600m +-700 F/S2


I el 7e dia ressucità.

Escapada per respirar una mica d'aire net post-confinament, buscant un recurs fàcil i resultón. 

Del nord de BCN la C-17 és la ruta express cap a la neu, si no hi ha cap mani contra els JJOO d'hivern. Ens plantem en un plis al coll de Pimorent i foquegem amb solet i dia estival, cap a la Portella de la Coma d'en Garcia. 

Neu dura i clapes de gel a l'obaga, neu  transformada a la solana.  

Quan arribem a la Portella la Coma d'or té molt mala pinta, s'han de portejar esquís si vols passar de coll per fer la pala amb moooltes clapes de verd, la solució senzilla pujar els pocs metres fins la Tossa Rodona, allà mateix i amb neu.

Al coll ens saluda un de Palamós, es veu que no només pesquen lluços, perquè ens el vam trobar a l'anterior onada de Covid a la Restanca, on el vam haver d'avisar per un cas de Delta, de Covid a Covid i tiro perquè em toca. 

La baixada prou bé, la neu ja transforma i en no res al cotxe. 

Ens les prometíem molt felices, fem collada de Toses i passem el semàfor de Ribes prou ràpid, però a Ripoll muerte. Els anti jocs olímpics d'hivern han tallat la carretera. Ens dona temps a fer una partideta de cartes, revisar tots els correus, respondre whatsapps, demanar hora al dentista i fer-nos les celles. Fem unes curses entre cotxes aturats i fins i tot guanyo a un senyor de 90 anys amb reuma.

Ens unim a la mani i finalment quan estem a punt de decapitar un Cobi amb raquetes la caravana es desbloqueja.

És mitjanit, de l'any 2037 i al Pirineu només hi ha cactus, dromedaris i els pastors van vestits de Tuaregs. 

Quan arribo al pàrquing de casa, en un carrer d'un sol carril, està tallat per una ambulància ajudant un veí amb una emergència. Altre cop bloquejat. A sobre, el veí sobreviu, l'emergència no era tan greu. Quan l'ambulància marxa he trigat més en tornar de la Cerdanya que si vingués de Mart, o el que és pitjor, de Burgos.

Bonica etapa del París Dakar, amb una petita interrupció per esquiar. Veiem que no tenim afectació pulmonar, cerebral ja és més discutible.

Cap de setmana al Capcir, 29-30/01/2022

Tot i que l’anticicló es resisteix a marxar, les baixes temperatures mantenen la neu en molt bones condicions a la zona del Capcir i decidim aprofitar-ho per fer un parell d’excursions per la zona.

Dissabte 29/01/22: Petit Peric (2690 m) des de Les Angles i tornada pel Mont Llaret (2376 m)

+1120 m, F* / S2, 20 km

Clàssica circular sortint de l’estació d’esquí de Les Angles, passant per l’estany de la Balmeta i retorn per Mont Llaret.

Deixem el cotxe al final de la Pista Verda de l’estació d’esquí de les Angles i agafem la pista de raquetes en direcció a l’estany de la Balmeta. Creuem l’estany i abans d’arribar al Refugi de la Balmeta fem una diagonal cap a la dreta.


Continuem en suau pujada, deixem el Puig del Pam a la dreta i ens anem apropant a la base de la pala sud del Petit Peric. Les vistes són espectaculars: Puig Peric i Petit Peric, Carlit, Puigmal, Canigó. En aquest tram del recorregut trobem neu dura molt regelada, el vent bufa fort aquí i el feble sol de gener no incideix de forma directa sobre aquesta zona més planera.

Enfilem la pujada per la pala sud del Petit Peric, amb bona neu que ja ha començat a transformar i arribem al cim sense dificultats. Les vistes des del cim són fantàstiques.

Fem un mos, treiem pells i iniciem la baixada, gaudint molt el descens de la pala i seguint per terreny en suau baixada (i alguna remada) fins arribar al refugi de la Balmeta.

Tornem a posar pells i comencem a pujar pel bonic i sorprenentment solitari bosc que porta al Mont Llaret, alternant trams de neu pols i neu dura compactada. Arribem al cim sense problema amb una preciosa i suau llum de tarda.


Treiem pells i baixem per pistes per tornar de nou al cotxe. Sortida llarga però sense cap dificultat tècnica que hem gaudit moltíssim.

Diumenge 30/01/22: Pic de Mortiers (2605 m). Circular des de Formigueres i retorn per la Vall de Galba

+750 m, F* / S2, 18 km

Diumenge ens arriben reforços molt motivats per encarar la pujada al Pic de Mortiers, un dels 8 cims d’enguany.

Agafem els remuntadors que ens pugen a l’inici de la carena de la serra de Mauri (8 eur) i seguim pel vessant nord fins al final de la serra. Molt bones vistes dels Perics, Puig del Pla Bernat, Roc Blanc i Pic de Baixollada.


Descens fins al refugi de Camporrells, deixem a l’esquerra l’estany Gros i anem pujant pels suaus lloms fins a encarar el tram final del pic de Mortiers.



Descens per la pala amb una neu fantàstica per anar a buscar la Peira Escrita. Al tram final abans d’arribar al pont per creuar el riu Galba trobem ja neu primavera. Baixem la vall pel marge esquerre del riu passant per la barraca de la Jaça de la Llosa i de la Jaceta, amb alguns trams de remada, fins arribar als Plans de l’Orriet. Tota aquesta zona està molt exposada a allaus, com hem pogut comprovar durant la baixada.


Tornem a posar pells i iniciem la remuntada pel bosc per arribar de nou a l’estació de Formigueres.

Hem trobat neu de tot tipus: dura, ventada, pols, crosta i primavera.

 

Bones traces!

Roser, Marina, Marta i Lorena


Tuc deth Pòrt de Vielha (2605 m)

Sortim de la boca nord del túnel de Vielha en un matí fred i comencem a caminar amb els esquis al coll. Passats 20 minuts ens els calcem i seguim pel GR-211 fins a la cabana deth Pontet, on trobem gent que hi ha passat la nit. La llum no entra en aquesta vall ombrívola, el sol encara tardarà unes quantes hores a escalfar-nos. Creuem el pont i tracem en direcció sud per la dreta de l’Arriu de Fontfreda sempre pel fons de vall. No hem de seguir la ruta del camí d’estiu que va pel GR. Girem en direcció sud-oest i posem ganivetes per superar el tram dret que hi ha abans del llac de Fontfreda. 

La neu està dura i trobem alguna placa de gel. Seguim fent traça cap al coll fugint de l’ombra i gaudint de les vistes espectaculars en aquesta vall tan alpina. Arribem al coll i seguim amb els esquis als peus fins on s’acaba la neu. Pugem els últims 100 metres a peu fins al cim. Descens amb neu de totes maneres, sobretot dura i pols reciclada. Tot un exercici de tècnica. Que nevi, que ja convé!



30/1/2022

5h

+1200 m

S3

Josep i Marc

Montaut i Roca Blanca (pic de Moredo) 29 i 30/1/22

 Anem al refugi del Fornet a passar el cap de setmana. Dissabte tenim un objectiu clar....Montaut! El nostre bon informador de l'Aran ens el recomana i no dubtem ni un moment que cal aprofitar l'ocasió....aquest cim no es pot fer sempre!!! 

Pic de Montaut 2496 m i Pic de Portavera 2256 m

Segons l'emblemàtic llibre descatalogat d'en Faura i en Longàs, itinerari 35/120: MBEA - S4. Pala somital de 40º de promig, només abordable en bones condicions. Reclamo una nova edició!!!

+/-1350 m, 12,5 km, unes 7 h, amb llargues parades per gaudir dels cims.

Sortim del refugi amb esquís als peus. Cal descalçar o fer una mica malbé els esquís en algun punt de la pista, però de neu n'hi ha molta. Quan arribem a la borda de Tariou, enfilem cap al nostre objectiu traçant tot el llom que encara el cim per la seva cara sud, sud-oest. En el nostre cas hem pogut pujar amb esquís fins dalt del cim, hi havia una traça magnífica que ens ha facilitat la vida. Portàvem les ganivetes perquè pujant pel llom a la part baixa hi havia neu més endurida. Després ja ens han anat bé per seguretat, però la pala no estava gelada.

Un grupet d'esquiadors han fet la pujada per la cara oest, la qual cosa ha semblat força més complicada. Han pujat amb grampons. No ho recomanem pas!

El cim del Montaut és bífid i es pot baixar per tota la pala. Nosaltres encarem relativament la cara sud-oest, per gaudir de valent de neu dura, transformada, pols....què sé jo....neu, neu, neu! Hauria estat molt bé anar baixant fins ben avall, però volem baixar el barranc de Salau per estalviar una mica de pista un cop siguem a baix. És per això que una mica per sota dels 2100 m encarem el cim de Portavera, que presenta una pala força petada de neu pols. La remuntada no ens costa gaire i té l'al·licient de veure de més de prop el Pic de Geu (bon objectiu!!!) i el port de Salau, magnífic lloc....i que alguns portem al cor :)

La baixada pel barranc de Salau el fem decantant-nos a la dreta per evitar el barranc. Tot i així ens trobem que hi ha un tram curt que hem de fer a peu per manca de neu. Potser millor ficar-se al barranc, i passar l'allau per l'esquerra. Un cop a la pista, ràpidament arribem al Fornet.


Sopar brutal, com el del dia abans....Quina bona hospitalitat, la de la Tatiana i família! Molt pocs clients aquest cap de setmana, una parella i nosaltres quatre....Tot molt tranquil. I demà què fem???? Jo ja venia amb l'espineta de la Roca Blanca ....que ja vam veure el passat desembre de ben a prop.....però ara no hi ha neu des d'Alós i cal portejar una bona estona....Tot i així, quins grans companys de sortida!!!! diuen que sí a tooooot!!!!!iuuuujjjuuuuu....

Roca Blanca (pic de Moredo) 2766 m per Alós d'Isil

Itinerari 26/50 de la imprescindible guia d'en Pito i en Carles.

MBEA - S3 i S4, +/- 1500 m aprox, 16 km, 9 h comptant també parades per agafar aire i dinar ben tranquils al cim.

Detall important: tant la guia com la ressenya i track que tenim a l'aplicació dels 8cims pugen amb cotxe per la pista de les bordes de Lapre. Està prohibit des de fa uns anys. Una bona opció serà fer biciesquí....

Intentem anar una mica més aviat avui, perquè tenim feina! A les 9, amb esquís a la motxilla des del poble d'Alós d'Isil, pugem la pista que va cap a les Bordes de Lapre. La Tatiana ens deia que potser hauríem de caminar força.....sort que no ha estat tant! Fem la drecera que coneixem per retallar un tros de pista (a una clariana a uns 1465 m) i posem esquís a 1650 m, quan s'entra a l'obaga. Hauran estat 1h30min de porteig i quasi 400 m de desnivell....però ja som a la neu i les vistes són d'escàndol. Estem ben sols avui..... Anem retallant la pista fins a la caseta prefabricada (oberta) a 1900 m. Allà ens enlairem sense entrar al barranc de Portiero i arribem a la coma de Gireny, on com diuen, cal estudiar l'itinerari que seguirem per superar el ressalt rocós que dona accés a la magnífica pala del Roca Blanca. Nosaltres ho fem diferent de com diu la guia, tot i que era una opció que també ens vam plantejar. De seguida que entrem a la canal, fem una diagonal a mà dreta per pujar per una mena de llom que puja cap als Altars de Rocablanca. Hi havia traça vella i ens sembla menys dret que superar el ressalt rocós de l'esquerra. Però vaja, això depèn de les ganes de cadascú. A uns 2400 m sí que ja creuem la canal-barranc per anar cap a l'esquerra i hi ha neu contínua fins al cim. Nosaltres ens decantem una mica a la dreta i hem de fer uns metres per roca a peu, però es pot evitar perfectament anant més a l'esquerra. Un cop al cim sud-est, fem una aresta fàcil però aèria fins al cim nord-oest. No hi ha neu a l'aresta i es fa molt bé.....li dona un toc molt especial! 

La baixada és molt xula també....anem desfent l'itinerari de pujada, entrant a la canal a uns 2400m i no l'abandonem fins que s'acaba....quina passada!!! és relativament obligada en algun tram....però neu molt estable! Teníem por que se'ns passés l'arròs, com diuen a la introducció de la ressenya....però què va!!! I mira que havíem passat caloreta pujant! El tram que ve ara ja té una neu força complicada....baixem com podem....En comptes de baixar cap a la caseta prefabricada preferim anar buscant camí cap al Qüenca.....fins que retrobem les traces de pujada i ja per pista creuem el barranc de Moredo. Petita remuntadeta i pista avall fins a 1650 m.....esquís a la motxilla i caminada ben satisfets fins a Alós. 

Quan ja estem davant del refugi del poble fent l'estesa habitual al cotxe, apareix miraculosament la Sara, amb qui comentem la jugada i agraïm la gran proposta de #8cims que va fer. Cim en majúscules!

I res....paradeta a Tremp al lloc dels xurros però avui a sopar...i molt bé!!!! patates tipus Brezo....mmmm....no tenen el número 5, però a mi tampoc em va el 5......Recomano el combinat d'ous ferrats, llonganissa, patates i amanida. Van ràpid i cuina oberta diumenges a qualsevol hora de la tarda. Apunteu-vos el lloc!

Hi hem estat el Roger, la Míriam, l'Oriol i la Berta, que sóc jo :)


Cap del muntanyó d’Àrreu (2630 m) i Tuc de la Cigalera (2497 m)

Després del molts dies sense fer activitat per una lesió, poder tornar a fer dos dies d’esquí de muntanya amb normalitat és un regal. Decidim començar amb un objectiu poc ambiciós, el Tuc de la Cigalera. Aparquem al restaurant del port de la Bonaigua. Ens calcem els esquis i ens dirigim en direcció nord-oest fent un llarg flanqueig paral·lels a la pista sempre per sobre, per no xocar amb els esquiadors que baixen. Uns 100 m abans de creuar el barranc Cornèr de Baquèria, girem a est per enfilar-nos fent voltes maria  per aquesta cara fins a un planell a 2250 m. 


Des d’aquí seguim en direcció nord-est per terreny amb poca inclinació per arribar sense problemes al cim amb els esquis als peus. Baixem per la cara est, dreta però curta lo just per gaudir de la neu ja transformada i deixar-nos amb ganes de més. 


Des del fons remuntem cap al Coll del Muntanyó, canviem de vessant i des d’aqui fem un llarg flanqueig que ens porta just a sobre del telecadira del Tuc de la Llança. Remuntem 100 m en direcció sud-est i ens fiquem ja estem a la cresta final que ens porta fins al cim del Muntanyó D’Àrreu, al qual arribem caminant. 




Davallem per la cara sud-est, xal·lem en la baixada amb la neu transformada. Tornem a remuntar cap al Coll del Muntanyó on ens trobem amb un altre grup de cegesquiadors i fem petar la xerrada una estona. Des d’allí tornem a pujar al cim del Tuc de la Cigalera per baixar per on hem vingut.

29/1/2022

4h

+800

S3

Josep i Marc

1er cap de setmana Curs Iniciació Esqui de Muntanya (29/30 Gener) Cerdanya

L'any 2020, la Covid ens va impedir gaudir del nostre curs. Però aquest any, sí!!! Aquest any, ho hem aconseguit: 11 valents cursetistes que estan aprenent les diferents tècniques de sortir a la muntanya amb els esquís als peus: volta progressiva, la nostra estimada volta maria, les serretes, que ens donen seguretat en terrenys de neu dura i no oblidem els grampons, sempre al fons de la motxilla disposats a ajudar-nos en moments complicats... aix...moltes coses a aprendre.
Han iniciat el curs a la Cerdanya on el primer dia, voltant per Coma Oriola, van aprendre les tècniques més fonamentals de la progressió amb esquís i on el segon dia, van desplaçar-se al Refugi de Malniu per assejar el Pic de Puigpedros.

 

Aquí hi ha esquiadors en potència. El proper cap de setmana més!!!

29 de gen. 2022

RePic de Ginèvre 2.382m, 29/01/2022

Al món hi ha dos tipus d'esquiadors, els que piulen i els que no ho fan... i els cegesquiadors suposo que som dels primers ;)

Però és que fins i tot ens fa il·lusió piular un Ginèvre, ni que sigui per enèssima vegada i tants cops més que ho poguem fer! Condicions encara d'hivern en aquesta recta final de gener tan seca, seca de precipitacions perquè de gruix de neu no en falta i el fred la manté prou bona, si es que hi ha neus bones o dolentes. Això sí, de tan trepitjada és ràpida d'esquiar!


Ens amarem de mirar de Madres al Roc Blanc, o cap a la plana del Capcir encara blanca carregant piles per a la propera, esperem que amb una capa de neu nova!

Pic de Ginèvre 2.382m des de Puyvalador; +/-680m, 8km; F, *, S2

Bones traces,

Marta, Joana, Bernat i Jaume 

25 de gen. 2022

Entre cabanes i traces

Pròleg: La ruta és fàcil i factible, ha nevat una mica, tenim diverses cabanes a disposició per passar la nit. Decidirem cims i valls en funció de les condicions sobre el terreny. La pala del cim... serà cremeta per l'hora tardana de baixada. Portem piles noves al frontal, anem molt ben equipats, el dia allarga...






TRAVESSA CIRCULAR PER LES VALLS DE SORTENY, PEYREGRAND, SABINA, QUIOULÉS, SEIGNAC I SOULANET 22-23-24 DE GENER.

Dia 24: Aparcament de Sorteny - Cabana de Quioulès +1.000m -1.200m F/S3 16km

     

Tenim ganes de territori salvatge, poc concorregut (gens) i traça indòmita, per això ens dirigim a la cabana de Llassiés. Ja a la sortida de l'aparcament de Sorteny el grup apunta maneres, gairebé tothom amb motxilla petita i raquetistes, nosaltres som la nota discordant amb motxilles de volum considerable, enveja d'alguns, fit reprovador d'altres.

Saltem el port de Siguer (2.396m), les condicions no permeten baixar directament a la Jassa de Belesta, hem de fer una mica de tomb per l'estany Blau. Des de l'estany esquiem amb bona neu fins a la Jassa, on ens disposem a posar pells per pujar a Llassiés. 

Apareixen uns simpàtics nois de parla francesa carregats amb motxilles similars a la nostra (portaven més vi, segur) i ens diuen que van també a Llassiés. Ells són dos, nosaltres som, a la cabana hi caben 4. Simpàticament ens diuen que uns amics seus ja hi són dalt, no quadren els números... Ens acomiadem i remuntem de nou a l'estany Blau per pujar al coll de la Sabina. Objectiu cabana de la Sabina.

La pujada al coll excel.lent, la baixada per l'altra banda neu prou bona i el paisatge brutal. Arribats a la cabana de la sabina ens trobem a dins dos altres simpàtics muntanyencs amb intenció de passar-hi la nit. 

Ells són dos, nosaltres som 4 la cabana és de 3-4 super estrets, no quadren els números, encara és de dia, baixem a Quioulés...

No hi ha Primavera sense flors ni travessa sense frontal. Així que arribem a la cabana de Quioulés a les vuit del vespre tocades. És curiós que la cabana de més fàcil accés pel nord i la més confortable sigui la que està buida... 

Ho celebrem amb el típic àpat de cabana: sopa, mongetes del ganxet amb salsitxes, paté de senglar, secallona... i una mica de vi (l'altre va patir un accident)


Dia 25 Cabana de Quioulés - Pic de la Sabina - Cabana Bella  +1.000m -900m F/S3 sostingut 11km

Tenim clar que volem pujar al pic de la Sabina i ens inventem una ruta per enllaçar cabanes. Així que decidim tornar a carregar tots els afers a les motxilles, primera intenció arribar a cota 2.000m fer niu de material i recollir-lo a la baixada.

La pujada al pic de la Sabina la tracem bé, un encert tot i que el terreny presta a confusió. A la part alta ens ajuda una traça fantasma que ha baixat del cim fins els llacs i ha tornat a pujar. L'ascensió supera tres ressalts amb força pendent, a valorar en cas de neu dura. La resta un paisatge brutal barreja de pins aïllats, llacs i petites valls i comes.

Segona intenció pujar encara més el material ja que el pas per saltar de vall el veiem més factible a partir de la cota 2.200m. 

Un cop retornats al niu de material fem un canvi de plans, la ruta prevista pinta tornar a fer servir el frontal i la jornada següent tenim un pas que no hem pogut contrastar. Així que decidim refer la ruta de pujada fins a la cota 1.700m. Si, efectivament hem carregat el material amunt i avall, això de l'indòmit té els seus costos.

Un cop a la vall remuntem per pendents suaus fins a l'entrada de la vall de Siguer, punt on es troba la cabana de Bella 1.800m. Per cert, arribem amb llum de dia.

El que havia de ser una cabana ampla amb lliteres i confortable, només resta oberta una petita part. Som 4, hi caben 2, hi fem cabre 3, un decideix fer bivac al porxo. Hi ha llenya i llar de foc. Sopa, pasta amb salsa pesto, botifarres, paté de cérvol, formatge...

Dia 26 Cabana de Bella - Coll de l'Estanyó - estany de Soulanet - Port de Bagnels +-900m 12km F/S3


Descens amb neu transformada però esquiadora fins a l'aparcament de Sorteny.

Aquesta etapa puja tota la vall de Seignac, paisatge bonic i feréstec. Fins a la cota 2100m la vall és planera i molt exposada a les allaus per les dues vessants. Relleus suaus fins l'ampla collada que separa el pic de la Sal del pic de l'Estanyó 2.470m. Descens ràpid per suaus relleus en direcció a l'estany de Soulanet 2.340m i còmoda pujada fins el port de Bagnels.
 

 
Tres dies de descoberta, traça, cabanes, sorpreses, petjades, llenya, motxilla gran i paisatges indòmits. Amb amics que comparteixen i arrisquen.

Hi hem estat: Carles P, Manel C, Jaume j i Ricard M