9 de gen. 2022

Pic de Bure 2.709m, per la vall de Ratin +/-1570, 19’5km, AD-, **/***, S2/S3, 8h (31/12/2021)

Desnivell=+1.570m /-1.577m

Cota min.=1.403m

Cota Max.=2.709m

Orientació: NE dins la vall de pujada.

Dificultat= AD-, secció exposada S3. El plateau esta envoltada per penya-segats, perillós en episodis de boira, i possible caiguda de pedres en temps càlid.

Temps global: 8h

Distancia 19’5km

 

Bibliografia: SKI DE RANDONNÉE. ISÈRE. Editions Olizane. Itinerari 32. Mapa 3337 OT Dévoluy.

Un altre grup que estem per la zona de la Dévoluy, després d’uns dies aclimatant i cremant torrons prop de les pistes de Joue du Loup, ens decidim a intentar el pic de Bure. Es tracta d’un cim que crida l’atenció des de la vall de St Etienne-en-Dévoluy, pel seu perfil característic de penya-segat de 600metres i que conforma el “logo” de la estació de esquí de la Dévoluy, també ho són les gegants antenes parabòliques que escodrinyen l’univers en busca de l’origen, i que donen un espectacle digne d’una pel·lícula de ciència ficció com Star-Wars.

Pic de Bure des de Saint Etienne-en-Dévoluy



Sortim des de la base del telefèric del IRAM (*) a 1.485m (accés per carretera des de Saint Étienne-en-Dévoluy en direcció a l’Enclus i després indicadors de “télepherique Bure” o I.R.A.M.), que funciona únicament com a muntacàrregues per al abastiment del observatori, i per tant no és d’ús turístic. 

La orientació de la vall i la orografia dels circs, amb marcats penya-segats, fan que el sol no el veiem fins que sortim al plateau de Bure. Les condicions de neu han minvat espectacularment per culpa d’una pluja de més 24hores els dies anteriors, però la neu no resta del tot congelada per la temperatura que no ha estat molt baixa. Sortim amb els esquis als peus des del aparcament resseguint la pista, tot tallant alguns dels revolts.


A la segona torre del telefèric, el mapa marca un gir a l’Est segons el traçat d’hivern per entrar per la vall que segueix el Plate longe/Coste Belle, però nosaltres seguim pujant recte per la vall, com el GR d’estiu, en la mateixa direcció que el cable del telefèric. Des d’aquest itinerari es veu la entrada de la “Traversée Héroïque”, una de les múltiples cavitats que hi ha al massís i que alguns itineraris hi passen a través seu.


Al venir directes de la vall, hem de girar a l’Est per mirar d’encarar el flanqueig el més còmode possibles, pas clau de l’itinerari, i que passa per sobre d’una barrera rocosa. Finalment, acabem posant grampons per passar amb seguretat el flanqueig, S4 durant 100m, la resta S3.

Tornem a posar esquis i ganivetes fins a trobar-nos de cara el petit circ que ja dona al plateau de Bure, on ja es veu la base terminal del telefèric. Al no tenir neu en una diagonal molt llarga que ens hagués permès quedar molt aprop del coll, pugem pel fons de la coma pel que ens obliga a pujar amb grampons per a vèncer el coll de forma directe (marques del camí d’estiu pintura groc i vermell). Abans de superar el coll, ja veiem com treu el nas la primera parabòlica platejada, lluint i donant-nos la benvinguda.



Per fi, ens toca el Sol!!! Dubtem si acabar fent el cim de Bure, que es veu molt aprop i amb poc desnivell. Finalment ens animem, confiant en que baixarem per la estació d’esquí, un pas que coneixíem però que no pensàvem en principi utilitzar. A mida però que enfilem el camí, veiem que està més lluny del que sembla. A pilota passada, una recomanació per guanyar temps és treure pells, ja que tenim quasi 1’5km de lleugera baixada en línia recta, fins a arribar els vestigis o fonaments de més instal·lacions. Ens quedem sorpresos per una sifonada poc pronunciada que no ens esperàvem. Ara si, ens queda menys de 1km i 200m de desnivell per assolir el cim de Bure. En el cim hi ha una miranda que marca els 360graus. A contra-rellotge baixem del cim i pugem la sifonada i el pla fins a la base del IRAM amb pells.


Som conscients que anem tard, però estem confiats de poder escurçar molt en temps i dificultats baixant per la estació superior de la Dévoluy, utilitzant el pas de la Fenêtre, ja que de l’altre manera previsiblement haguéssim baixat els dos trams més costeruts de nou amb grampons per la seguretat del grup.


Poc temps tenim per contemplar les antenes, i ni tant sols ens dona temps de fer foto de grup... si no volem menjar el raïm al plateau de Bure.




La baixada per la Fenêtre de la Cluse és fàcil. La trobem amb neu fonda i transformada al haver tocat el sol. El pas està equipat amb passamans entre estaques i un cable de línia de vida, per a facilitar la pujada al que sembla un accés concorregut pel costat de l’esperó de la Cluse. És un accés molt més fàcil que pujar per la línia del telefèric. Baixem amb grampons i piolet.


Un cop baixem els primers metres a peu del pas de la Fenêtre, i traíem el nas per la vessant Nord...ja divisem les pistes que ens facilitaran enormement la baixada. Curiosa també la cavitat/túnel que travessa el dent de roca que deixem a l’esquerra. Són les 16:45 i ja estan començant a tancar els remuntadors superiors.


Baixem per pistes, tancant l'ultim descens de l'estació i amb les ultimes llums rogenques il·luminant a la serra de Faraut del davant, mentre la cuita al sol ja l’hem perdut nosaltres fa estona. 
Gràcies als rescatadors de cotxes Teresa i Rosa, podem recuperar els cotxes un cop acabem al pàrquing de la Super-Dévoluy.

Malgrat que potser no era la millor època de l’any (recomanat Febrer-Maig segons llibre) ni les condicions de neu per pujar/baixar per la Combe de Ratin (no vàrem trobar a ningú amb esquis, ni traces recents), vàrem gaudir molt d’un itinerari singular dels Alps.

* IRAM: institute Radio Astronomie Millimétrique. Institut de recerca de radio astronomia, construït amb l’objectiu de la exploració del univers i l’estudi del seu origen i evolució. Actualment té 15 antenes parabòliques.

A remarcar com apunt històric, en aquest telefèric es produí un tràgic accident en la que varen morir 20 persones al caure la cabina en el trajecte de canvi de torn el juliol del 1.999. Ho podem comprovar només arribar al pàrquing on un monòlit recorda el nom i fotografia de les 20 persones. Als pobles han quedat profundament marcats per la tragèdia donat que, d’alguna manera o altre, van perdre algun familiar o amic, ja que al estiu treballaven moltes persones locals al observatori i mentre que al hivern ho feien treballant a les pistes d’esquí.

Pel que alguns companys ens explicaren parlant amb gent local, poc després de fer un manteniment, varen oblidar activar el sistema de seguretat en cas de trencament de cable...Per si no fos poc el tràgic accident, poc després es tornà a produir un accident al xocar un helicòpter amb els cables del telefèric i moriren els dos ocupants del aparell. Així doncs, el telefèric només s’utilitza com a transport pel manteniment o subministrament de la estació, i segons ens van dir, els treballadors hi pugen amb helicòpter en els canvis de torn. Un accés fàcil és per on baixem de forma improvisada.

Participants: Teresa L., Rosa M., Roser R., Mercè B., Imma A., Fina R., Mikel C., Xavi K. i Roger G.

Fotos: Roger G.

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/2021-12-31-pic-de-bure-91765204

 

6 comentaris:

Mercè B. ha dit...

Un cim molt particular, referència de la zona. Gràcies per la fantàstica ressenya que ho explica tan bé!

Manel C. ha dit...

Traversée Hèroique, Pas de la Fenêtre, possible fenòmen Poltergeist en zona de tràgedies, més accidents qie en el rodatge de l'Exorcista, possibles trobades i contactes amb alienígenes... Quina enveja! Ho té tot. En cas d'haver-me apuntat, no sé en quin punt de retorn hauria desertat... l'1,2,3,4...?
Gran sortida.
Bones Traces.
Manel C.

Hèctor Alonso ha dit...

La sèrie francesa-britànica La Guerra de los mundos, versió lliure de la novel·la d'HG Wells, està situada en gran part a les antenes de Dévoluy, per si us interessa veure la vostra zona d'aventures en una sèrie de ficció.
La sèrie no està malament, a més:
https://www.filmaffinity.com/es/reviews2/1/208715.html Es pot veure a Movistar + crec.

Jaume J ha dit...

El dia abans des del Cim de la Crête de la Plane es veia molt bé l'arribada del telefèric i la paret oest casi vertical del pic de Bure... un muntanyot, tria valenta... molt bé.

Berta ha dit...

ostres!!!! una bona ensigalada, no? Sort que vau poder baixar per pistes :)

Roger Gili ha dit...

ja ja ja, Manel, ja ho pots ben dir que els noms no conviden a aventurar-se.
Hèctor, no en tenia ni idea! Bona info. Llàstima que a la unica plataforma que estic subscrit sigui el YouTube X-)