Quatre dies per valls occitanes 3 a 6/12/2016

Esquiant per Val Mairo, Val Varaita i Val Grana

L’afany de sempre de conèixer altres muntanyes ens porta altra cop a les valls occitanes dels Alps Italians. També com casi sempre, busquem el caliu i la bona gastronomia i anem a petar a Chianale, poble a 1800m al cap d’amunt de la Val Varaita, just als peus del Coll de l’Agnello. L’encertem de ple i no podem fer altra cosa que recomenar el lloc: Locanda la Peiro Groso. Som els primers (i únics) ostes de la nova etapa de l’allotjament, ben portat per la Paola i l’Andrea, i ens tracten a cos de rei!

Sortim divendres cap a un F1 de Niça i dissabte abans d’arribar la Val Varaita, fem una incursió a la Val Mairo per fer un cim. Diumenge i dilluns no toquem el cotxe, sortint amb esquís des del poble i dimarts abans de tornar ens desviem a fer un 4rt cim a una vall desconeguda al sud de la Val Mairo, la Val Grana.

Les nevades del novembre van deixar gruixos importants en aquesta zona i trobem neu des dels 1700m que encara es conserva pols a obagues i cotes altes. L’anticicló fa la resta. Bé, fa més del compte i els dos primers dies les boires del piemont són gruixudes i no veiem el sol fins a superar els 2100-2200m.

Resum de l’activitat

Dissabte 3 de desembre de 2016. Punta Sibolet 2584m des de Tolosano (Val Mairo); +/-1000m; **, F, S2 (es poden anar a buscar pales S3); 4h

Tornar a la Val Maira és especial. La carretera estreta, costeruda i gelada al final, l’entorn auster i dur, el dia gris que fa (boira alta), la solitud, etc. predisposa a un esforç doble per a una recompensa incerta, que finalment arriba i és triple! Resseguim el camí, esquís als peus fins la cota 1900, passant per casalots abandonats vestigis d’altres èpoques i girem totalment a l’esquerra (E). Passem uns prats, un tram de bosc esclarissat de làrix, i després llomades molt suaus fins un collet i el cim, ressorgit de la boira, amb el sol de tarda, els alps, la Val Maira, un espectre de broken...

El descens és bo, amb trams de pols i ensigalada buscant pendent que després cal remuntar per tornar al camí de pujada, molt satisfets i amb gana. Ara cal anar a sopar a la Val Varaita, tan a prop i lluny alhora!

Diumenge 4. Cima de la Rossette 2905m des de Chianale (Val Varaita); +/-1100m; *, F,S2-S3; 4-5h

Sortim de la locanda caminant pel poble, dels més bonics d’Itàlia diuen. No hi viu gaire gent a l’hivern i ens asseguren que som els únics turistes que hi dormim aquests dies. Fora el poble calcem esquís i trobem una munió de raquetaires i esquiadors que aparquen el cotxe al final de la carretera que puja al Colle de l’Agnello. És diumenge i hi ha molt d’ambient a baix però la boira i els metres de desnivell ens deixaran casi sols al cim.

Es segueix la carretera colgada de neu fins la cota 2500 (de de la cota 2300 ni s’intueix i es van tallant les llaçades que fa). Ja fora la boira, l’ambient de tres mils i valls amagades és immens. Just davant veiem l’Asti, i en direcció NE i per pendents moderats arribem esquís als peus al cim. Apareix el Viso, grandíssim.

La primera part del descens torna a ser en neu pols i després molt ràpid resseguin el coll. A la Peiro Groso ens espera un aperitiu de formatges, viandes, i birres memorable.

Dilluns 5. Costa Ciaber 2821m en travessa S-N des de Chianale (Val Varaita); +/-1000m; **, F, S3; 4-5h

A Chianale no hi ha ni una ànima, és tot per nosaltres i avui ens depara festa grossa. Ens enlairem pels prats solans de darrera el poble, per neu dura i fort pendent resseguint alguna traça vella. Més amunt el pendent és més moderat i les pales immenses, però ataquem el cim amb un objectiu ocult que ens han recomenat. Baixar pel darrera, per la nord cap al Vallone di Soustra. Memorable. Neu pols.

Després bosc entretingut i arribada a Chianale a l’hora de dinar un plat de pasta fresca... magnífic

Dimarts 6. Monte Viridio 2498m des de Chiappi (Val Grana); +/-900m; ***, F, S3; 4h

Dia de tornada, però matinem i ens anem de descoberta a la vall dels famosos formatges de Castelmagno. Pobles bucòlics penjats a les parets, grans cims, ambient... i nosaltres sols que hem triat aquest cim per la seva orientació N.

La part baixa de l’itinerari està difícil amb fort pendent i neu dura però un cop entrem a la comada d’Inciastar l’itinerari és dels que es gaudeixen. Arribem a un collet des d’on ja veiem el cim, fàcil en la part final i amb vistes a la cara S del cim del primer dia, a les muntanyes de la Val Maira i al Piemont.

La baixada la gaudim a dalt i després és d’anar amb les dents i les ungles ben esmolades. Al poble fem un darrrer cop d’ull a tot plegat, intentem que el sabor d’aquest dies ens duri molt.

Bones traces!!!
Roser, Marta, Andrea, Pep i Jaume

Piulada de la neve farinosa de l'Alta Val Stura - 5 a 8/12/2014

... i les delicatessen de l'Albergo della Pace de Lou Sambuc

Andrea, Lucia, Lluis, Teresa, Anna, Carles, Pep, Manel, Ricard i Jaume

El vídeo-divertimento de pasdeguia...

i una altre vídeo, amb la seva cançoneta....

SkiBabySki a Val Stura - cegesqui 2014 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Hi ha valls per enamorar-se de l'esquí de muntanya i probablement la Val Stura en té tots els ingredients. Si més no, nosaltres els hem trobat aquests 4 dies de "pont" i ens hem emborratxat de neu pols, del caliu de l'hivern, de boscos nevats, descensos de vertigen i muntanyes atraients amb racons per recordar... tot amanit amb la descoberta de l'Osteria della Pace, a Sambuco: quins àpats:
l'agnello sambucano, el cruset, il minestrone di trippa...

Tot amb les muntanyes i ambient de Val Mairo, a tocar, ben present. i amb unes condicions ideals: dos dies tapats però amb visibilitat suficient per fer cim, fred, i més d'un pam de neu nova pels dos darrers dies ben assoleiats...

A 750km de casa, hi hem accedit des de l'Ubaye pel Col de Larche - Colle della Maddalena. El primer i darrer dia hem fet les excursions des del coll, i el segon i tercer des de Grangie-Argentera, ja al costat italià. Sambuco, 20km més a baix ha estat un lloc perfecte per fer de base.

La neu és esquiable des dels 1700m a cara N i des dels 1900 a sud, amb gruixos considerables per sobre els 2000m i més d'un pam de neu pols nova. Caiguda amb poc vent, no hem vist allaus i el mantell s'ha mostrat molt estable en els tests (motiu d'un altre post és l'anàlisi del cristallo di neve de Sambuco, geometricamente perfetto, amb ottima tenuta anche su pendii ripidissimi...)

Resum de l'activitat:

Divendres 5 de desembre de 2014 - Monte Ventasuso (l'Enclause) 2712m, des del Col de Larche
+/- 750m; 3h; F,*/**, S2; orientació N-E (mapa IGN3538ET; itinerari G1 del Toponeige de l’Ubaye de Volopress). Piulat a l'abril de 2011.

Després de dormir a un F1 de Salon-en-Provence arribem a mig matí al coll (1995m). La carena entre França i Itàlia fan de frontera als núvols que vénen de llevant... l'ambient fred i emboirat no convida a sortir del cotxe però ens hi posem i entre clarianes anem fent. L’itinerari s’enfila en direcció sud pel costat est de la serra de Ventassus. En poca estona el cim es fa visible amb una pala molt ampla de diferents inclinacions que a l’est tanca l’estètic Bric del Pui (2508m). La baixada és prou bona i ja hem fet gana... ens esperen a Sambuco!

Dissabte 6 - Punta Incianao 2575m, des d'Argentera
+/- 900m; 4h; F,*/**, S2; orientació N (itinerari 57 del mapa Scialpiniso in Valle Stura 1:25.000 de Fraternali Editore.

Des del poble d'Argentera (1680m) ara mirant el mapa veig que hem pujat pel Bosco Bandito... però ha estat encisador com quasi sempre passa quan s'esquía amb una nevada lleugera enmig d'un bosc. Arribats a les clarianes superiors segueix nevant però amb prou visibilitat per atacar la pala oest i després el llom fins el cim.

No donàvem ni un duro pel dia i l'hem acabat amb un descens de somni amb neu recent caiguda, i uns formatges i embotits acompanyats de birres.

Diumenge 7 - L'Enclausetta 2675m i la Testa Pe' de Giun 2721m, des d'Argentera amb descens a Grangie
+/- 1550m; 7h; PD, **/***, S2 (S3-S4 o 3.1 de Volopress en algun tram del Pe' de Giun); orientació SE l'Enclausetta i NE el segon); (itineraris 49 i 50 enllaçats del mapa Scialpiniso in Valle Stura 1:25.000 de Fraternali Editore).

Quin dia! neu nova, surt el sol... Enlloc de malaparcar a Grangie, tornem a sortir d'Argentera i ens toca fer el senglar i després una pista plana fins el Vallone Puriac. A 1800m creuem el torrent i per lloms suaus anem remuntant fins el Passo de Goretta i després direcció N fins al cim que està a la mateixa carena del Ventasuso.

El descens és memorable, dels que recordarem tota la temporada i més...

Testa Pe' de Giun el dia després, amb les nostres traces, des del Coll

Uns quants, a 2200 tornem a posar pells i cap amunt per pendent dret i carregat per un passatge d'aquells tan estètics, a peu d'un contrafort de roca. Arribem a una cubeta i ja albirem el cim, tot i que el voregem pel sud en una cuita al sol per després baixar-lo pel llom NE. Increïble.

La baixada fins a Grangie, amb neu farinosa!

Dilluns 8 - Tête de Platasse 2706m i Tte de Villadel 2728m, des de Pontet (Col de Larche)
+/- 800m; 3-4h; F,*/**, S2; orientació S (mapa IGN3538ET; itinerari F9 del Toponeige de l’Ubaye de Volopress).

Torna a fer un gran dia i abans de deixar els Alps fem aquesta magnífica matinal. L'itinerari surt mig km per sota del coll, al costat francès, a le Pontet. Gran ambient d'esquí de muntanya amb cotxes aparcats als costats de la carretera (també és festa a Itàlia). Seguim el torrent en direcció N fins la cota 2300 on s'obren tres valls i molts itineraris, molts traçats. Les agulles de l'Orrenaye, el Tête de Moise, i altres cims ho fan tot més bonic.

Seguim cap al N fins entrar en una cubeta que ens porta a la Tête de Platasse i després pel llom i amb esquís als peus fins la Tête de Villadel. Bon descens amb neu pols i algun tram lleugerament encrostat que es pot evitar.

I moltes ganes de tornar a la Val Stura que hi queda feina pendent...

(no totes les fotos són meves, gràcies a tots i totes!)

Bones traces!

Piulada del tren a Valle di Bellino - 4 a 10/12/2011

"la vida NO! és una rentadora"
Pep, Yann, Anna, Ricard, Manel, JoanManuel, Roger G, Mariancel·la, Samuel, Gemma, Angèlica, Xavier, Roger B, Sergi, Albert, Rosa i Jaume.


El vídeo del Yann:

La falta de neu a Davos ens va obligar a canviar de destinació i de tren. Enlloc de Zürich+Davos, cap a Torí i bus al capdemunt de Valle Varaita, a Valle di Bellino, al Rifugio Melezè. En aquesta vall del piemont italià, paral·lela a la Valle Maira, però més al nord, les mateixes nevades que van innivar el pirineu oriental van deixar-hi un gruix suficient i des de cota 1900.

Han estat 5 dies d'activitat molt ben aprofitats amb cims i condicions exigents (il vento!). 

Resum:

Diumenge 4 de desembre: 19:38pm Estació de França de Barcelona. Nit en tren "Salvador Dalí" en lliteres.

Dilluns 5 de desembre: 8:05 am arribada a Torí i minibús a Vall di Bellino Rifugio Melezè 1812m, on arribem a les 11am. Ascensió al Mont Maurel (2605m).

Dimarts 6 de desembre: Rocca La Marchisa (3074m), en bucle.

Dimecres 7 de desembre: Mont Faraut (3042m)

Dijous 8 de desembre: Testa di Malacosta (3216m)

Divendres 9 de desembre: Intent a la Tête de l'Autaret (cota 2500m). Minibús a Torí. A les 21:18 tren a Barcelona.

Dissabte 10 de desembre: arribada a Barcelona a les 9:45.

Activitat realitzada:

Dilluns 5/12/2011 - Mont Maurel 2605m

+/- 800m; F,  *, S2-S3; 3-4h amb la calma; pala final orientada a O, ideal per a una cuita al sol, que hem superat amb avantatge. Temperatura baixa, vent fort d 'oest que ha anat afluixant i cel que ha quedat blau impol·lut només amb núvols a la frontera francesa. Neu a 1850m a cares nord, però molt vella i reciclada, amb trams de tots tipus, fàcil per pujar i de no tant plaer en el descens.

el Mont Viso treu el nas rere el Mont Maurel

Sant tornem-hi! Per a molts la primera de la temporada i desfer i refer motxilles amb la pressa que es té a les 11 del matí ha estat un bon retrobament.

Sortim crec que no massa convençuts ja que sembla que fa massa vent... Cal fer menys de 10 minuts a peu per poder calçar els esquís, a la Borgata de Santa Anna. L'ambient, el paisatge, les construccions,... recorden a la veïna Val Mairo, que tenim al sud, just darrera les muntanyes. Prenem en aquesta direcció la Vall di Traversagn, ara per la riba dreta i per l'altra quan baixarem.

En poca estona, quan la vall sembla que es tanca al sud hem girat a l'esquerra per pujar per pales i comes, en un terreny no massa definit, clapat de petites i autèntiques cabanes de pastors.

Més amunt ja ens sembla veure la creu del cim i hi accedim en un gir d'esquerre a dreta, amb esquís als peus fins dalt. Baixada pel mateix camí, evitant els trams de neu més endurida o treballada. Finalment, ja al fons hem passat a l'altra riba del riu i per una pista gelada rapidíssima hem arribat a Santa Anna.

Dimarts 6/12/2011 - Rocca La Marchisa W 3074m i E 3072m, en bucle del Col de Vers a la canal E

+/- 1250m; PD,  ***, S3 sostingut a la part alta, S2 després; 6-7h; GPS wikiloc (Ricard). Méteo: tot el dia força sota zero, amb sol (tot i que l'orientació només deixa veure'l a la part alta) i bandes de núvols que en algun moment han deixat caure 2 o 3 volves. Ratxes de vent molt fortes a la part alta. Neu dura a la pujada, i dura o transformada a la baixada.

Rocca La Marchisa des de la Granja de Rui, baixant del Malacosta

Llàstima de la qualitat de la neu perquè la travessa d'avui és de categoria, en bucle pujant per una vall, fent un 3000 ben enlairat i anant a buscar un coll a l'altra banda ben dret i que ha permès millors viratges que el dia anterior.

Prudentment hem separat el grup però tots 17 hem arribat al cim i pràcticament hem baixat junts, un èxit!

La primera part de l'itinerari repeteix el recorregut del dia anterior, fins als 2000m on hem seguit en clara direcció SE per un pendent més dret fins al PIano di Traversagn, farcit de bucòliques cabanes colgades de neu.

Llavors, en direcció S, cap al Col di Vers 2862m, que hem superat per passar al vessant de Val Mairo baixant 50m i girant a l'esquerra (E). Davant nostre i ja en cara sud, sols amb el vent..., hem resseguit amunt per fort pendent, uns amb ganivetes i altres amb grampons fins els dos cims de la Rocca La Marchisa.

Del cim es veuen els dos possibles colls de baixada, més a l'est, i el Pic de Sagneres que ens provoca... L'entrada al pendent, lleugerament acornisada, la fem sense problemes i ens llencem per amples pales amb neu transformada que després passa a dura, fins a trobar el camí de pujada i fer en carrera el descens per la pista gelada per trobar aigua calenta a la dutxa ;)

Patés, cerveses, vins, wifi, cartes.... fent temps pel sopar i ceŀlebrar uns 45+1 dia.

Dimecres 7/12/2011 - Mont Faraut 3042m

+/- 1250m; PD+ (exposat a la Barricate), ***, S3 sostingut; 6-7h; GPS wikiloc (Ricard). Mateixa méteo del dia anterior però amb vent més fort. Neu: hem gaudit de valent amb bona neu transformada i algunes acumulacions de pols que acumulava al vent. Plaques molt petites en l'orientació N del cim.

A la fi hem anat a buscar la Barricate! Sortim del refugi 10 min a peu com la resta de dies fins a Santa Anna. Passem. Llarg la vall de Traversagn i anem a buscar una vall paral·lela que tanca la vall de Bellino al fons. Passem pel pla Celoi i prenem direcció sud cap a l'engorjat pas de la Barricate. Amb més neu es pot passar pel fons, però a principi de temporada cal passar amb molt de compte pel sender d'estiu que el creua 50m més amunt. Passem amb grampons amb atenció però sense més dificultat que parar compte amb les ràfagues de vent.

Superat el pas i de nou sobre els esquís tirem amunt per una vall preciosa amb el nostre objectiu al fons i l'alicient de ser un itinerari que si enfila directament...
 
Al coll (E) el vent ho fa tot molt difícil però uns quants fem els pocs metres que falten fins al cim, grampons als peus i piolet en mà per neu fàcil i amb el vent fent de les seves. Grandíssimes vistes.

El millor ens ho depara el descens! Sostingut, llarg, i amb bona neu.

De nou la Barricate i després rapidíssima baixada per neu ben dura... Gran dia d'esquí alpinisme!

Dijous 8/12/2011 - Testa di Malacosta 3216m

+/- 1400m; F, ***, S3, però es poden anar a trobar molts trams S4; 6-7h; GPS wikiloc (Ricard). Gran bo, amb només vent al cim. Neu bona a la part alta, dura ventada i algun tram primavera a la part baixa.

Avuí hem apostat per una cara sud i l'hem encertat de ple! Patíem per si s'havia de caminar massa, però només han estat sense neu 15' al principi i 15' després entre els 2000 i 2100m.  De seguida hem calçat esquís i no ens els hem tret fins el cim.

De Santa Anna enlloc d'anar cap a Plan Ceiol hem continuat cap al llogarret de Crusset, just sota la Rocca Senghi. D'aquest punt es gira cap al N (100m a peu) i amunt ben directament tot passant cabanes.

Vora els 2500 es gira a l'oest per una vall molt marcada que poc a poc, amb algun pas exposat, gira al nord, alhora que s'obre i ens mostra al fons el Coll de Malacosta (3064m) i el cim a la seva dreta, més al nord.

El descens del cim i del coll han estat memorables. Més avall la neu l'hem trobada més dura i ventada, però trepidantment hem fet el camí de tornada al refugi, de nou més que satisfets.

Divendres 9/12/2011 - Intent a la Tête de l'Autaret

+/- 700m; PD+ (exposat a la Barricate), ***, S2-S3. Vendaval quan sortim a les 7, que tot i anar afluixant fa incòmode el dia. Neu més dura i ventada que dies enrera. En el vessant NE de la vall d'Autaret, sota el M.Bellino i Buc Faraut, a uns 2500m just sota el coll tres esquiadors italians provoquen just davant nostre una allau de placa de mida mitjana (mida 2-3, entre 200m d'amplada i 75m de recorregut en un pendent d'uns 30º on féiem el flanqueig). Restem observant per on progressen els tres esquiadors locals, que finalment reculen pel risc de la resta del vessant. De fet, fan caure una altra placa (petita) en la seva retirada.

Són quarts d'onze del matí i veient les condicions decidim tornar al refugi on recuperem forces amb embotits, formatges locals i més birres. El minibus ens recull a les 15h i a Torí ens resta temps per fer un darrer mos italià abans d'agafar el tren on exhaurim algunes de les existències del bar.

El refugi: www.rifugiomeleze.it

Ha estat una gran descoberta visitar-lo. La seva situació, alçada (1812m) i accés per carretera fan que sigui ideal per passar-hi tant un parell de dies com una setmana sencera. El tracte del Bruno i la seva ajudant exquisit, amb bones recomenacions per l'activitat a fer cada dia, i ens han fet recordar el bon tracte que també vam rebre a Val Mairo. Els esmorzars no són de pa amb tomaquet com ens agradaria però el plat de pasta del migdia i els sopars ens han donat les forces necessaries per l'aperitiu de tres mils que ens hem cruspit... o han estat les cereveses? Grazie Bruno!

Com arribar-hi

Nosaltres hi hem arribat en tren+minibus. L'accés en cotxe des de Barcelona és de prop de 9h i 900km, tant si s'hi accedeix pel nord, pel Tunel del Fréjus, com pel sud, per Cuneo.

Mapes

El mapa "Sciare in Val Maira" 1:20.000 de Bruno Rosano cobreix els itineraris orientats a N (tret del punt de sortida).

De la série del IGC italià hi ha el 106 (MONVISO), 1:25.000, i algun més.

Hi ha alguna guia d'itineraris local en italià, i es poden consultar descripcions d'itineraris i condicions recens a www.gulliver.it.

Agrair especialment a Elipsos (www.elipsos.com) les facilitats en els canvis de bitllets de tren a Zürich pels de Torí, al CEG i a l'oficina de turisme de Suïssa a Barcelona per les gestions ens els trens interiors de Suïssa i a l'alberg de Davos per l'acceptació de l'anulació de la reserva. Lo de Davos resta pendent!

Un record pels que a darrera hora van ser baixa per lesió i hi ha ganes de #trencegesqui pel 2012. Gràcies a tots i bones traces!