A banda i banda del Portalet, Sanchacollons (2.695 m.) i Dent de Soques (2.691 m.)

Divendres, 22 de gener de 2016
La Sarra-A Cubetilla-Sanchacollons (2.695 m.)
+1.265 m. S3 ** 5h30

El dia es lleva prou bonic però la previsió de pluges a cota alta no convida a l'optimisme. Deixem el cotxe a l'embassament de La Sarra, allà mateix es poden calçar esquís encara que nosaltres preferim dur-los a l'esquena per tal d'aprofitar un corriol sense neu que permet retallar la pista que du a l'Ibonziecho. 

Aviat comencem a veure com els primers núvols apareixen per l'oest. Al voltant de la cota 1.800 m. prenem la pista que ara tomba decididament cap al N. retallant un esperó rocós fins arribar prop de la cabana que hi ha al pla de la Cubetilla.

Anem seguint la vall que aviat tomba cap al N. fins a desembocar al coll de la Cubetilla on deixem els esquís. Des d'aquí fins a dalt ens resten 80 metres de neu fonda que costen de fer. Baixem sota una pluja que deixa la neu impracticable.

Dissabte, 23 de gener de 2016
Caillou de Soques-Dent de Soques (2.691 m.)
+ 1.300 m. S3*** 7h

Ahir només érem dos, Xavier i jo, avui s'han afegit els companys Patxi i Fernando que ens obriran una bona traça fins dalt de la Dent de Soques, un cim dels que fan afició a l'esquí i a l'alpinisme!

Sortim a les fosques des del Caillou de Soques, només uns bons coneixedors del territori com els nostres companys poden trobar un corriol sovint perdedor que s'enfila decididament cap a la cabana de Soques i les restes d'una antiga mina. Portegem els esquís una bona estona fins que el bosc desapareix i la vall s'obre. El pendent avui és sostingut i no dóna treva. Deixem els esquís al voltant dels 2.300 m. arran de les parets que davallen de la cresta de l'Estremère. A partir d'aquí calcem grampons, el pendent és fort fins dalt el coll que queda a l'esquerra de la Dent. Travessem el coll en un flanqueig delicat per tal d'anar a buscar la cara sud de la Dent, Patxi fa una ruta alternativa i delicada fins al cim. Poc abans d'enfilar els darrers metres em cau la càmera fotos pendent avall i no para fins al final d'una cubeta. Sóc a temps de recuperar-la i enfilar de nou cap al cim. Des de dalt les vistes avui són impressionants: Pallas, Arriel, Balaitous, etc

Només resta desfer el camí de pujada fins als esquís per iniciar un descens amb no masses bones condicions després de les pluges del dia anterior. Abans d'arribar de nou al cotxe travessem un magnífic bosc de faig, el millor record d'una sortida inoblidable. 

Gràcies Fer i Patxi!

Bones traces!!

Brazatos

Pic de Brazatos Oriental 2719m +/- 1100m de desnivell, F+ (PD per accedir al cim), neu primavera dura i transformada de 2400 en avall.

Diumenge 21 d'abril del 2013  Pep L, Sergi B i Ricard M

El cordal dels cims de Brazatos, Bacias i Batanes forma una carena divisòria a l'Oest de la vall de Panticosa que la separa del Valle de Ara. La seva orientació fa que la neu es conservi prou bé i el paisatge variat amable i, de vegades esquerp, convida a passejar-se amb esquís. Això si, no és una zona per deixar-se els grampons i el piolet. 

Ha estat una nit freda a Panticosa (-4º) i les condicions de neu són molt bones, el dia surt assolellat però fresc, no sentim a les Marmotes piular, deu ser que amb tanta neu s'han confós i encara no s'han despertat. Els Isards campen a l'entorn.

Sortim amb les primeres clarors del dia seguint l'itinerari del GR que puja fins els estanys de Brazatos i el Puerto Viejo. Amb esquís és recomanable abandonar el GR després de les primeres llaçades deprès de Baños de Panticosa, fent una diagonal pel bosc fins coincidir amb el Barranco de Brazato, el qual seguirem amunt.

Aquest itinerari ens permet situar-nos per sobre dels estanys, sense haver de travessar-los. Té un petit inconvenient en forma de dos trams una mica drets que, si estan gelats, presenten alguna dificultat.

Ja ubicats al circ de Brazato escollim el millor itinerari per pujar fins el coll, al qual arribem amb els grampons i el piolet superant un pendent d'uns 200m. Un petit flanqueig de roca i posterior tram empinat amb neu ens porten al cim (PD).

El descens el fem directe des del coll (neu molt dura), la neu va millorant de qualitat a mesura que baixem i arribem amb els esquís als peus al Balneario (encara que sembli que no...).

De retorn recollim les famoses magdalenes de Monrepós !!

Bones traces !!

Brazato Oriental 2719m - 3/04/2011

4a sortida del 24è cicle de sortides per a esquiadors de muntanya del CEG
Roser, Fina, Carme, Yann, Amàlia, Xavier, Roger, Jesús, Erwan, Cesc, Jaume... i la Rosa que no ha pogut venir però a qui li dediquem el cim.

+/- 1100m; 6h; F, **, S2-S3; des del Balneario de Panticosa.

Fem nit al Refugi Casa de Piedra (bon sopar, bon tracte, però només hi ha descompte per les llicències habilitades).

El dia ha estat remenat, com la meva panxa... Hem començat a caminar ben fosc, prenent el camí que surt de les escales del Balneari, i hem anat resseguint el GR11 convertit en un torrent de desglaç, en direcció als Ibones de Brazato. En 40' ja hem pogut calçar esquís i feina ha estat trobar el bon camí: traces velles i les primeres llums del dia han fet la resta i de seguida hem superat el tram més dret que dóna accés a la coma que porta al llac inferior. D'aquí en amunt poc més puc explicar (no entraré en detalls intestinals...), però vaja, primer un llac després una pala per accedir a l'Ibón de Brazato i vorejar-lo per l'oest de cara a la pala del cim que ha assolit el grup amb alguna gotellada i també amb ullades de sol. Un parell de fotos del Roger:

La neu ja us ho podeu imaginar, molt podrida, sense regel nocturn i amb petites purgues en els llocs més drets. Amb tot, en el descens només cal descalçar 20': la cota és més baixa que als cims del vessant de davant: Argualas, Algas i Garmo (cimet que van fer dissabte la Roser, la Fina i la Carme amb un grupet de Madrid).

El vídeo del Yann:

Bones traces!

Circular al Baciás 2760m des de Panticosa (*)

(*) piulada per encàrrec. Autors Jordi I. i Amàlia A.
Participants: Jordi, Laura, Amàlia

Arribem dissabte al Refugi Casa de Piedra a l’hora de sopar. Amb un bon menjar i una ampolla de vi compartim plans i histories amb d’altres muntanyencs. Ens aixequem amb un dia preciós.

Amb els esquis a l’esquena, sortim del Balneari a les 8:30 h per unes escales que semblen una cascada de gel. La nota curiosa del dia la dona un home sol qui, amb el seu gos i un cotxe teledirigit, agafa amb nosaltres el GR direcció Brazatos i ens segueix pràcticament tot el camí que fem a peu guiant el seu cotxe damunt la neu. Ja amb els esquis als peus seguim el Barranc del Brazato direcció a las Foyas d’o Brazato i a l’alçada de l’ibon inferior del Brazato pugem per una pendent amb bona traça que ens situa per sobre d’aquest llac. Veiem ja el Pic Baciás a l'esquerra i el Brazato a la dreta. A l’altra banda , la muralla dels Argualas-Garmo Negro-Arnales serà objecte, durant tot el dia, de la nostra contemplació. La traça continua per una carena, fa un flanqueig exposat a l’ombra, guanya alçada amb un parell de voltes complicades però amb bona neu i torna a flanquejar per situar-nos a sobre de la cua de l’embassament gran de Brazato. En aquest punt ens hem de decidir entre pujar al Brazato (dreta) o al Baciás (esquerra).

La promesa d’una circular i un descens més esquiable decanta la decisió pel Baciás.

Perdem una mica d’alçada per a continuació remuntar per un relleu suau fins el peu del cim. Estem en un circ format pels cims del Tablato, els Brazatos i el Baciás, ben innivat i la seva alçada i el dia clar ens fa gaudir d’un paisatge espectacular. El grup que ha obert traça davant nostre quan s'apropa al Baciás es decanta per anar cap a la cresta que ve del Pic Brazatos i un cop just a peu del cim ( a uns 50 m) deixen els esquis en un ressalt rocós. Nosaltres dubtem de fer un flanqueig fins el coll que veiem a l’oest del pic, però finalment fem com ells, ens posem grampons i esquis a l’esquena i assolim el cim per on havuien pujat ells en uns 15 minuts. 360º de vista espectacular, amb el Vignemale en primer pla, ens recompensa els esforços. La pala oest del Baciás , que no veu el sol, està bastant gelada. Baixem del pic un metres amb grampons i ja , amb els esquis als peus flanquegem fins el Coll Alt de Brazatos.

Comencem la baixada per la vall dels ibons Altos de Brazato amb neu bastant esquiable, i seguint les traces flanquegem per trobar la pala que baixa del Pico Batanes. Comprovem de cert que “ no hi ha bona o mala neu sino bons o dolents esquiadors” veient la gent baixar per aquesta pala. I, finalment, la zona de bosc que ens quedava per arribar al Balneari, la fem per la única neu que queda enganxada al GR que baixa fent ziga-zagues. Unes quantes voltes maria i quatre derrapades ens permeten baixar pràcticament fins el cotxe amb els esquis als peus.

Uns ous amb pernil al refugi és el premi esperat i, per acabar un bon dia, encertem en saltar-nos les cues dels pisteros de Formigal i companyia que començaven ja abans de Sabiñanigo, fent una volta per Biescas-Broto-Ainsa–El Grado que ens porta directament a Barbastro sense perdre massa temps.

En total, hem estat 5h per pujar a pas tranquil un desnivell d'uns 1.100m i 1h45min en baixar. La pujada directa al Baciás pels Ibones Altos de Brazatos, que és per on hem baixat, deu ser més curta, però baixes pel mateix lloc. Fent l'intinerari nostre pujes per una vall i baixes per l'altre donant unes bones vistes de tot el circ Tablato-Brazato-Baciás.

Piulada pic de Cuyalaret i pic de la Canal Roya - 3 I 4/03/2007

Enviat per Rosa S.

(zona del Portalet)

Cap de setmana esplendorós en aquest bonic i allunyat racó del Pirineu Occidental .

Bon lloc per gaudir de bòna neu i bones vistes sense tindre qu'afrontar dificultats, adecuat així per a "tots els publics".

Dons sí, inclús en aquest any tan desditxat en termes nivològics parlant, hem tingut anims de fer una sortida d'iniciació per a que tothom que tingues el cuquet i la il.lusió de començar en el món de l'esquí demuntanya ho pugués dur a terme. El dissabte per començar bé la jornada vam parar a la meravellosa fleca de Siétamo (uns 10 km. avans d'Osca venint de Lleida), on les forneres fan realitat la magia de la rebostería de la qu'en son resultat les fantástiques empanades de carbassa i altres llaminadures.

Una vegada al coll del Portalet (1.794 mts), lo millor es aparcar no al parking qu'está a la part superior del coll, sinó devallar una mica pel costat francés i aparcar al petit parking que hi ha al costat dret de la carretera. Des d'aquest nivell s'accedeix millor a les valls que duen a les vessants nord dels pics fronterers de má esquerra del port, una zòna que per la seva bòna orientació es frecuent trobar la neu en bon estat.. Ademés és especialment agradable per les vistes del Midi d'ossau qu'ens acompanyenen tot l'itinerari.

Bé, a les 14 h. tenim els esquís possats, i encara que tenim devant un panorama ennuvolat i emboirat, això no ens minva l'alegría d'estar a la neu i iniciar il.lusionats l'ascensió.

Agafem la vall qu'es troba en direcció sudoest i anem seguint les traces, dons la visibilitat es dolenta, fins alcoll d'Anéou (2.243 mt.), on deixem els esquís i des d'allí per una curta carena arrivem al cim del Cuyalaret (2.289 mt.) A dalt del cim veiem traces d'esquí, pero com que no hi ha gens de visibilitat i no ho coneixem decicim baixar per on hem pujat.

El descens amb neu primavera ben transformada, disfrutant.L'endemá pujem el Pic de la Canal Roya (2.347 mt.).

Al arribar a lacarena d'aquest cim descobreixes gratificants vistes dels pics d'Anayet i Peña Telera, i ens quede radere el Midi d'Ossau, o sigui qu'el ambient és festiu. Al descens es pot tríar entre una pala estreta més pendent que surtd'a prop del cim o tornar per on hem pujat refent la carena. Com que avui anem d'iniciació baixem per aquest darrer lloc, lo que no ens treu de disfrutar. La neu es humida però d'aquella humida que s'enrolla bé amb l'esquiador i l'esquiador amb ella.

Així dons aquesta zòna encara estabe bé de neu la setmana pasada pero ja no durará gaire, ja que la part de baix s'estava quedant pelada. Qui vulguianar que no es romandri.

Salut i bònes traces per aquest cap de setmana que ve anticicló..!!!

M'havía oblidat : hi vam participar (cursetistes més acompanyants): Pau G., Víctor S., Laura S., Roger M. (que va ampliar la ruta el diumenge pujant al pic d'Anéou) , i jo mateixa.

PIULADA alpinistica y gastronómica por el Portalet y rodalies 3 i 4/02/2007

Enviat per Luis.

Pues si compañeros, compañeras, amigos y amigas, gatos y gatas el finde en los alrededores del Portalet no ha podido salir con mas novedades.

Todo empezó en el Bruc (Barcelona) en el lugar de encuentro cuando Diego Audemard me llamaba por teléfono para localizarme estando yo de el a escasos 10 metros. Camino de Huesca, yo hacia continuas referencias a las magdalenas del Mont-Repos pero Carmen lo hacia al mismo tiempo de una pastelería cerca de Huesca en un pueblo llamado SIETAMO (por cierto vimos en vivo y en directo la magia de la repostería), pudiendo además de disfrutar de una coca a estilo Oscense de calabaza.

Entrando ya en temas propiamente alpinisticos, no hace falta decir que la cosa en cuanto al espesor del manto nival era como todos sabemos escaso, aunque en la cara norte de este paraje del Portalet aun se podía hacer algunos pinitos. El sábado cuando salimos hacia una de esas escasas elevaciones que rodean al imponente Midi d'Oussau tuvimos la desafortunada desgracia de que en el descenso al Diego Audemard, con una contractura muscular, un torcimiento de tobillo, una rotura de tibia y peroné(a razón del inmenso dolor que sentía), tuvo que ser evacuado en aeroplano hasta el hospital de Pau.

Pero la desgracia de uno supuso también la alegría de otros, que tras una larga y dilatada historia alpinistica nunca antes habían pasado por una circunstancia de ser evacuado hasta el parking del Portalet.

Por cierto la Carmen y el autor del texto hicimos toda la bajada con esquís a la "esquena" y con pieles las condiciones de descenso no podían ser peores, con una remada momunental.

Después de discutir y parlamentar sobre este incidentes nos retiramos a la Casa de Piedra (lugar predilecto y acogedor en los ambientes alpinisticos, por cierto la cena estaba buenísima, y el "pollastre molt bó") a la espera de noticias, que un par de horas mas tarde llegaría en modo de simple esguince de tobillo y el viaje de ir a recogerlo al "Centre Hospitalaire du François Mitterand a press du la entree de la autoroute A-64 de la France" ¡¡ Vive la France!!, y por supuesto viva Catalunya y España.

Para el domingo los compañeros Stefanie, Felix y Diego se retiraron a Barcelona, los dos primeros por el cansancio que había supuesto para ellos lo de viajar a Pau a recoger al malogrado compañero.

Para el resto de los expedicionarios y para los que se habían incorporado el sábado noche "avant del pollastre" la salida fue a otro pico llamado la Canal Roja o algo así, a unos escasos 2450 mts de altitud, con una subida de la cual presentíamos que casi en ningún momento íbamos a remar en el descenso, pues a diferencia del día anterior el coche lo habíamos dejado unos 500 metros mas hacia Francia bajando el Portalet donde el camino llegaba a la mismísima carretera. Allí una vez arriba al compañero Tony tuvo la desafortunada idea de dar a sus esquís riendas sueltas y claro uno de ellos escapo misteriosamente solo sin pieles hacia abajo, como un "desesperad".

Después de hacer las pesquisas y deliberaciones pudimos comprobar que la traza que deja un solo esquí es motivo suficiente para pensar que era el misterioso de Tony. Rosa S. fue la encargada de ir a recoger al utensilio misterioso.

A continuació de tot aixo ben arrivar tots sans i estalvis als nostres cotxes" Com acumiadament del meu missatge, aprofito per descriure als integrants de la sortida de aquets cap de setmana com son Rosa S. (de sobras conocida por todos), Carme (la mano derecha de Rosa), Felix(Made in West Germany), Stefanie(Rhone-Alpes), Diego(en català es Didac), Laia(la chicota de Tony), Montserrat (la noia de Gavá ), el mismissim Tony, Marina (Barcelonina) y el autor(tutifruticonnueces).

Per finalitzar el meu text aprofito per dir que m'agradaria trovarme un altre cop amb la gent que he conegut aquets dies a Huesca, y a mes a mes veien que la neu suposa felicitat per uns y feina per altres. Desitjo y espero que llueva y nieve mucho pues de ello depende en gran parte de nuestra existencia. Aprofito també per fer una referencia als companys que van fer una sortida al voltants de Bergamo, Jaume J., Berta, Joan Manuel C. y demás.

Esperamos desde aquí una pronta recuperación de Diego de sus molestias, y que en otro momento no muy lejanos podamos compartir la misma traza.

Bones traces a tothom.
Luis

Pico de la Canal Roya 2331m - 28/01/2007

Enviat per Belen A.

Acabo de ver la Piulada de Manel y los detalles técnicos de Jaume...

El sábado subimos al pico de la Canal Roya desde el Parking de Portalet, y os puedo confirmar que la Zona Portalet esta muy bien. Si bien es cierto que hay que ir con cuidado con las piedras en la parte baja (escondidas bajo una capa de nieve polvo de unos 20-30cm), la bajada de la pala final del Canal Roya está espléndida, con unos 50-60 cm de nieve polvo en muy buenas condiciones.

Solamente encontramos hielo/crosta en los últimos metros de ascensión al Pico por la cara SW. A parte del Canalroya, había también gente subiendo por la zona del Anayet y del Midi D'Oussau y daba lasensación de que las palas más altas tenían muy buena nieve.

Por el contrario, la zona de Formigal está bastante más pelada por el viento y salvo las Autopistas de Nieve artificial, solamente hay nieve en las zonas de acumulaciones por el viento.

En resumen, una salida fácil y perfecta para matar el mono, por no decir el King Kong, esperando que caiga la gran nevada en el Pirineo de una p.... vez.

Bones Traces

Piada - Peña Telera 2764m per Barranco del Puerto - sortida Cicle 11 i 12/02/2006

Sortida Cicle d'Esquiadors de Muntanya del Club Excursionista de Gràcia 11 i 12/02/2006

12 participants: Cesc D., José Luís, Stefano B., Txema C., Iolanda R., Edu A., Luís Javier, Kristin E., Rosa S., Manel C., Berta A. i Jaume J.

Dissabte: Ctra A136 Biescas (Ermita de Santa Elena 980m) - Plan de Sus - Ref. Furcunfiecho 1.530m.
+550; 2h 30min; F.

Diumenge: Ref. Furcunfiecho 1.530m - Barranco del Puerto - Plan de Usabas 1.800m - Circ Zarrambucho 2.300m - Coll sud 2.600m - Peña Telera 2.764 m - descens pel mateix itinerari, amb esquís fins a la cota 1.285m.
+1.250m / -1.800m; 5h ascens, 2-3h descens; PD+, ***,S4 (pala sud, i dos trams intermitjos).

Anem de costellada?

Això semblava dissabte al migdia, a 980m, quan carregàvem els pianos a l'esquena: esquís, piolet, pala, graelles, cassola de fang, rom, vi, pa de pagès i tres kg de carn.

Fins i tot algun no creient va comentar i si anem a esquiar on hi hagi neu? Però la pujada pel bosc tira pel dret i als 50 minuts ja llisquem amb les pells!

El Ref.Furcunfiecho és ideal per accedir al vessant sud de la Serra de la Partacua. Es troba mig enlairat a la solana del Barranco del Puerto i, encara que no és el Hilton, té una potent llar de foc.

És tot per nosaltres: fer llenya, anar a buscar aigua... A quarts de sis la carn ja és a les brases i gaudim d'un bon sopar, el cremat i acudits a la vora del foc.

Diumenge sortim amb les primeres llums. El sol ens atrapa al Plan de Usabas (refugi en perfecte estat). D'aquí es gira al nord i es busquen els millors passos per superar la cinglera (pendent fort i exposat). Anem a buscar el pas entre les Peñas Retona i Parda. L'ambient és dolomític!

Ens sorprèn un forat a la roca, de la mida del Ieti, suposem que és la Cueva de las Grallas, a 2.200m.
Més endavant, al circ de Zarrambucho (cota 2.300m), ens enfilem totalment a l'est per superar un altre cingle (grampons). De nou amb esquís assolim ràpidament el coll que hi ha entre el cim i la Peña Parda. Davant nostre s'obre la pala sud de la Peña Telera. El pendent és fort (+ de 30º) i sostingut... ganivetes als esquís i ens enlairem per sobre de tot amb vistes des del Moncayo al Tallón i fins i tot cims nevats del Sistema Ibèric! Darrers metres i ja hi som! Cap al nord cau verticalment i més muntanyes: el Midi,el Tallón, la Collarada...

És l'hora bona del descens: neu dura-primavera que ens fa gaudir: hi ha passos drets, canaletes per baixar dels cingles, però avui tot és fàcil i fem vora 1.500m de descens amb esquís!
En resum: gran cim en bona companyia!

Bones traces!!!

(*) En cas de neu recent o poc estable evitar el recorregut esmentat a partir dels 2.300m. Enlloc d'aquest, és més segur continuar al nord i accedir pel coll oest.

(**) Com a alternativa de punt de partida, a la primavera, es pot prendre una pista que surt de la ctra. a Betés cap a Plan de Sus (demanar claus a l'ajuntament de Biescas).

Piada - Pic de Canal Roya 2347m - 21/01/2006

Enviat per Joan G.

Vàrem iniciar l'excursió des de l'aparcament que hi ha vora la cabana de l'Araille, després de passar el coll del Portalet, amb la espectacular vista del Midi. Prenem direcció NO per un terreny sense grans pujades, deixem a l'esquerra una penya rocallosa, el Pène de la Glère, i finalment una pujadeta un xic més costeruda mena al cap de munt del Canal Roya(2.347 m.).

Dia esplèndid i magnífiques vistes de muntanyes de renom:Midi d'Osau, Balaitús, Arriel,....

Vàrem seguir la cresta sense complicacions en direcció E amb els esquís a l'esquena passant per alguns cims de poca importància fins a arribar a un coll abans del Pic d'Aneu i iniciarem el descens vers el cotxe. El dia era esplèndid però la neu......, la neu tenia una crosta gruixuda que ens obligava a baixar fent volta maria tret d'algun gir més o menys controlat. Avançaven més els qui anaven a peu amb raquetes que no pas nosaltres, així que no vàrem gaudir gens de la baixada.

El dia següent vàrem decidir anar a passar el dia esquiant a les pistes. La neu estava d'allò més be.

Joan

Piada - Intent d'Anayet 30/12/2006

Enviat per PereJoan.

Ep gent!Només dir-vos que acabo d'arribar de Formigal on aquest matí he intentat l'Anayet i que la situació per allà és aquesta:Al Pirineu occidental no havia nevat des del pont de la puríssima i hi ha molt poca neu perquè ha ventat molt. Per exemple, el Collarada es podria pujar amb bambes...i grampons perquè de gel per donar i per vendre,e ncara que avui ha pujat molt la temperatura.

El dimecres per la nit va nevar un parell de cm i ahir, a partir de més o menys les 21 es vaposar a nevar i no ha parat fins aquest matí. Sobre les nou ha deixat de nevar o s'ha posat a ploure. Al parking de l'Anayet de Formigal, a les deu del matí hi plovia amb força i la neu s'ha transformat en un xipi-xepi. Per contra no hi feia vent.

Espero que la situació us millori per cap d'any. De fet quan hem marxat el marrón s'ha quedat allà i si torna a nevar...

La zona del Midi, ahir es veia ben nevada.

Salut, i un any nou ple de neu!

perejoan

Piada - Vértice de Anayet 2555m - 10 i 11/01/2004

Titular: "PER SALVAR EL CAP DE SETMANA"

Participants: Cinta, Jaume, Jepi, Carles, Ricard, Santi, Rosa, Manel, Àlex, Berta i Sergi

Recorregut Diumenge: + 800 m - 800 m , Aparcament d'Anayet - Ibón de Anayet - Vértice de Anayet - Ibón de Anayet - Barranc de Culivillas - Aparcament d'Anayet.

Tot sortint el dissabte al migdia cap al Valle de Tena direcció la Casa de Piedra i amb l'objectiu del Garmo Negro i els seus dos veïns, ens hem hagut de conformar amb aquest cim que, en altres condicions, pot ser una ascensió agradable.

Donat el risc 4 de perill d'allaus a les valls del Garmo Negro, el cel ennuvolat i les orientacions terrorífiques del guarda, hem decidit ser prudents (no us acostumeu) i anar a fer un cim assequible i planet.
Una vegada arribats a l'aparcament d'Anayet (a l'estació de Formigal) i veient el percal (núvols, pluja i no gaires intencions d'aixercar-se), molt votaven per fer ruta.. però gastronòmica, hem fet el ronso una bona estona a veure si si o si no.
Finalment, hem aconseguit desenganxar els nostres culs dels seients dels cotxes i hem salvat el cap de setmana amb poca neu, poca visibilitat, neu humida i pesant, i una miqueta de vent al cim. En fi, no ens hem guanyat el xuletó que ens hem fotut després.

Pic du Cuylaret 2286m i Peyreget 2487m - 8/12/2002

Àlex, Lorena, Sergi, Eli, Ricard, Santi, Rosa, David, Jaume

Dificultat: **
Desnivell: +/-1065m.
Estat del mantell: 80 a 140cm; pols.
Risc d’allaus: 3.

Meteo: Sol, -2º +2º

Intent de Garmo Negro - desembre 2000

Sergi M., Cinta, Santi i Jaume.

Massa bèstia per començar la temporada. El temps i el gruix de neu ens aconsella recular.

Dificultat: ***
Desnivell: +/-600 (ens quedem abans del pas estret)
Estat del mantell: 0-150cm pols-seca.
Risc d’allaus: 4
Meteo: Núvol, +2º-2º, nevant.

Ibones Azules (cota 2000m) - 20/04/2000

Acabem deixant córrer la travessa: està tot molt inestable, hi ha purgues i el mantell cedeix... Retirada a temps.

Dificultat: **
Desnivell: +/- 300m .
Estat del mantell: 0 a 200cm pols-pesada.
Risc d’allaus: 4/5
Meteo: sol, calor (+5 a +15º)

Pic de Bacias 2760m, des de Baños de Panticosa - 24/04/1999

Dificultat: **
Desnivell: +/- 1125 m.
Estat del mantell: -
Risc d’allaus: -
Meteo: -

Garmo Negro 3051m - 2/05/1998

Dificultat: ***
Desnivell: +/- 1415m.
Estat del mantell: -
Risc d’allaus: -
Meteo: -

Intent de Garmno Negro - 29-11-1997

Tot el dia nevant... arribem a 2800m,

Dificultat: ***
Desnivell: +/- 1200m.
Estat del mantell: pols.
Risc d’allaus: 3/4
Meteo: nevant.