30 de des. 2019

Pic de Comamitjana (2.732 m.) 29-12-2019, desnivell aprox 1.300 m., nivell dificultat 3

 Ahir vam anar a fer un cim que no es gaire freqüentat i que forme part del repte dels 8 cims. Potser s'hi va pòc perque implique un canvi de pells adicional, ja que el cim quede darrere de dos colls venint de la estació de Vallter 2000. Pero el nostre esforç será recompensat puguent disfrutar dels encants d'una vall solitaria i alpina.

 Sortim de la estació superior de Vallter 2000 (cota 2000m.) per anar a guanyar el coll de la Marrana. Aquestos díes hi ha bastant gel en aquestes contrades, i en llòc de pujar pel barranc de l'esquerra, que está al ombra, optem per pujar per una empinada pala més a la dreta a la que ja ha arribat el sol.

 Una vegada al coll de la Marrana ens dirigem per l'altra banda del coll cap a la dreta, en direcció al coll que es trobe entre el Bastiments i pic del Freser, fent un flanqueig sense treure les pells, ja que el desnivell entre els dos colls es molt petit. Una part d'aquest flanqueig l'hem de fer a peu ja que hi han bastantes pedres aflorant. Vista desde aquest últim coll i coll de la Marrana a l'esquerra:


Desd'aquest coll tenim el Comamitjana en direcció noroest. En la següent foto el veiem a la dreta. El guanyarem fent un flanqueig per l'esquerra de la vall i finalment pujant per la pala de neu que es trobe just a l'esquerra del cim:






En Javier arribant al cim i pic del Infern al radere:



 El flanqueig ens lo vam tindre que guanyar amb esforç ja que aquestos díes la neu i el gel abunde en aquestes contrades. I finalment arribem al cim, en el qual ens entretindrem una bòna estona, gaudint simplement d'aquella pau i aquella llum del sol.




 La tornada la fem pel mateix itinerari de pujada, gaudint dels paisatges a la llum de la tarde.








Ha estat una jornada d'esquí molt complerta i variada, qu' hem gaudit plenament tan en la vessant esportiva com en la vessant humana. Hi vam ser: Javier, Max i jo mateixa, Rosa.

25 de des. 2019

Pic de Pedrons més Pic de la Mina

Fa temps que li tenia ganes al Pic de Pedrons, a més aquest any és un dels #8cims. Hi ha una manera lògica de fer aquest dos cims que és baixant del Pedrons per la pala NE cap a l'Estany de Pedrons i accedir al Pic de la Mina des del seu coll nord. Però desprès de les últimes ventades de ponent hi havia molt risc de plaques de vent i feien aquesta ruta molt poc aconsellable. La idea era fer els dos pics per separat perquè tenia tot el dia.

La carretera del Port de Puymorens estava tancada perquè el vent de la nit la va omplir de neu. Vaig haver d'agafar el túnel i pujar des de la part de l'Hospitalet. Ja amb el cotxe aparcat vaig sentir dos trons ben forts, probablement els Gazex del Pas de la Casa provocant allaus abans d'obrir pistes.

Vaig començar a pujar el Pedrons cap a les 8:40, probablement massa d'hora, no hi havia absolutament ningú, vaig anar obrint traça, no quedava res dels dies anteriors. Els efectes del vent eren molt evidents, tot el costat est estava ple de neu transportada pel vent metres que la carena i el costat oest estaven plens de plaques de gel, d'un gel molt dur d'aigua re-glaçada a la nit. La temptació d'anar una mica carena a vall a agafar neu bona era forta però el perill de plaques de vent també molt evident, tocava anar rascant el gel, rac-rac. El vent encara bufava fort, la previsió era que amainaria a la matinada però encara continuava. Entre la solitud, el vent i les plaques de gel van ser una mica massa, desprès de pujar uns 400 metres de desnivell vaig treure pells i cap al cotxe, per un altre dia.

Vaig agafar el cotxe i cap al Pic de la Mina, el Coll de Puymorens ja estava obert, el vent va baixar per fi i les plaques de gel estaven a trams de poca pendent i havien començat a transformar una mica i eren molt més factibles. Al final va ser una passejada que va treure l'experiència amarga dels Pedrons, 2:08 del cotxe al cim i 2:45 de cotxe a cotxe amb alguns trams de neu pols molt agradable a la baixada.

Pic de Pedrons des del Pic de la Mina

Pics de Fontnegra
Foto de cim

Publico sols les dades del Pic de la Mina.

Estat de la neu

La calor i la pluja han desfet força la neu a cotes baixes i les ventades han fet grans acumulacions als costats est i l'han deixat les carenes força pelades.


Fitxa ruta (Pic de la Mina)

Distància: 11.3km
Desnivell positiu acumulat: 772 m
Desnivell negatiu acumulat: 772 m
Alçada màxima: 2683 m
Alçada mínima: 1920 m
Dificultat: S2
Recorregut: Es surt del Port de Puymorens i o be per les pistes o be pel costat ens anem acostant al cim fins arribar a la part alta del telecadira del Dome de la Mina, d'allà accedim al ample llom que seguim fins molt a prop del cim on ens treiem els esquis per fer el 50 m finals per una cresta fàcil fins al cim.
Track i mapa de la ruta (wikiloc): https://www.wikiloc.com/back-country-skiing-trails/pic-de-la-mina-44750700


Fitxa ascensió

Data:  Dimarts 23 de desembre de 2019
Meteo: no gaire fred entre -2 i 2 graus tot el dia, vent fort a cotes altes que va encalmar al migdia.
Estat de la neu: Acumulacions grans de neu transportada pel vent a les vesants est, carenes pelades amb grans plaques de gel de fusió que van transformar una mica al migdia, menys plaques i més neu polç amunt..
Risc d´allaus: Risc 3 a partir de 2400 m per plaques de vent en cares E especialment (NE-E-SE-S). Risc 2 per sota de 2400 m. De totes formes en aquest cim es fàcil traçar una ruta sense cap connexió amb zones de més de 30 graus de pendent i per tant força segura.
Horaris: 2:08 del cotxe al cim, 15´ entre fotos cim, baixar la cresta i transició i 22' de baixada, 2:45 total.



el vídeo dels dimecres... perseguint el sol que es pon

i Bon Nadal, God jul!

23 de des. 2019

Foquejant per Núria- Coma de Nou Creus-Coma de Nou Fonts

22 Desembre 2019

Circular de l'alberg de Núria a comes de Nou Creus i Nou Fonts

+ 1242, -1410 S2, **

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/alberg-de-nuria-coma-de-nou-creus-coma-de-nou-fonts-44676835


Sorprenents bones condicions a la Vall de Núria!



Malalts de neu com som, tot i les previsions de pluja per sota 2300 i vents de 100 Km a les cotes altes, i després de dos dies seguits de ploure, la matinada de diumenge ens regala una preciosa nevada que ens fa gaudir de valent en un diumenge assolejat, i prou fred perque la neu es mantingui en perfectes condicions!

Mirada enrera pujant per Nou Fonts

Anem però molt en compte perque hi ha un marcat risc d'allaus per les ventades d'oest, que fa que hi hagi acumulacions de plaques de neu en les vessants est, raó per la que som ben conservadors i pretenem només fer els llomets centrals (amb tendència dreta, pujant) de totes dues comes.

 La preciosa Coma de Nou Fonts



Sorpenent bona neu després de dos dies seguits de ploure, abans de la nevadeta d'avui


Descobrim que l'estació de Núria és una bona opció per fer fora pistes agafant un forfait bé de preu
 ( 31 eur,. amb cremallera inclòs,-no sé si fan descompte amb el carnet de FEEC-) en els dies de neu recent amb alt risc d'allaus, i força aprop de Barcelona. La neu avui s'ha mantingut pols tot el dia, i hem disfrutat  moltíssim de les baixades!

Boníssima foquejada i  esquiada! A veure si aguanta...


17 de des. 2019

Pic Alt del Covil 2358m i Pic d'Enclar 2372m

Pel coll de Montaner +1250m F / S2 (S3 en funció de la ruta escollida sobretot al Pic d'Enclar) orientació de la vall nord est.

L'Alt Urgell des de l'Alt del Covil
Aquesta vall ja l'havíem ressenyat pel Pic de Carroi, ara ens endinsem fins el fons de la vall per arribar fins al coll Montaner que dona accés als dos cims.

Un apunt de toponímia: la cartografia Andorrana anomena collada de Muntaner i Pic del Cubil, mentre que la cartografia catalana els anomena Coll Montaner i Alt del Covil.

Aquesta sortida torna a ser ideal per a dies de molta neu, pendents suaus i boscos amples que faran de bon fer amb un paquet de neu pols, val a dir que no ha estat el cas del dia escollit per nosaltres... Això és vàlid per als dos cims, tret de la part final del pic d'Enclar, redreça una mica i caldria estar més atents.

L'aparcament és al mateix punt que per al pic de Carroi, sortint de Sispony (Andorra) per la pista dels Cortals fins a una casa anomenada els Fenerols, normalment la carretera està neta o oberta fins a aquest punt.

El Casamanya sempre vigilant l'ascenció
La ruta segueix la vall primer per la pista dels Cortals, retallant els revolts pel costat del riu fins als Cortals. Passades les cases la pista torna a baixar fins el riu i un cop creuat seguim el sender fins al coll Montaner. Podem anar traçant pel bosc que queda a la nostra esquerra (pujant).

Des del Coll es veuen els dos cims, escollim el primer en funció de la innivació i estat de la neu.

L'Alt del Covil és menys dret, segueix una carena fins arribar al llindar de les pistes d'esquí de Pal, durant 300 metres perdem la solitud de l'itinerari fins el cim, que compartim amb esquiadors de pista i skimos diversos.

Coll Montaner
La pujada al Pic d'Enclar es fa seguint l'ample pendent de bosc sense itinerari definit, a mesura que ens apropem al cim el pendent és un xic més dret i només queden arbres dispersos. L'accés al cim no té cap dificultat. (m'he quedat a uns 200m de cim, fer el darrer tram sol, obrint traça i fent tard la millor opció era baixar).

La zona encara pot donar una mica més, fent carena fins al Bony de la Pica 2405m i baixar un tram de la canal ampla 8orientació nord-oest) que apunta a Os de Civís.

Pel descens aprofitarem el bosc, prou obert com per gaudir d'una bona baixada, arribats al punt de creuament del riu es pot seguir pel marge dret fins just el pont sota Fenerols.

Hi hem estat l'Anna M, manel C i Ricard M

Bones traces !!

La carena del Salòria
Alt del Covil

16 de des. 2019

Curs de Seguretat en Terreny d'Allaus (STA) - Nivell 1



Des de la Secció d'Esquí del CEG es vol fomentar la formació i la seguretat en la pràctica de l'esquí de muntanya. És per això que, un any més, proposem la possibilitat de realitzar als socis del CEG el curs que ofereix l'ACNA en Seguretat en Terreny d'Allaus (STA) - Nivell 1

El curs de Nivell 1 constarà d’una sessió teòrica el 23 de gener a les 20h a la seu del club, i el cap de setmana següent, 25 i 26 de gener, es faran les pràctiques sobre el terreny amb un professor especialitzat de l’ACNA (Associació pel Coneixement de les Neus i Allaus).

El preu del curs de nivell 1 és de 140 € (desplaçaments, allotjament i àpats a part).

Es subvencionarà una part del cost del Curs als inscrits que siguin membres del CEG (amb antiguitat com a Soci CEG anterior a 15/12/2019).

Aquí teniu el formulari per fer les inscripcions, que cal complimentar abans del 3 de gener (places limitades, per ordre d'inscripció).
https://forms.gle/tJGm4Hn2Rugbt9pz6

Als inscrits us comunicarem el cost final del Curs en funció del nombre de participants i/o la subvenció aplicada, juntament amb les instruccions per fer l'ingrés. Tot i que no l’organitzarem directament des de la secció, us animem també a fer el curs de l’ACNA STA – Nivell 2, destinat a totes aquelles persones que ja han realitzat el de Nivell 1, que tenen un ampli bagatge en muntanya hivernal i que volen aprofundir en el coneixement de la gestió del risc, nivologia i allaus. S’oferirà una subvenció parcial als socis de la secció d’esquí del CEG (amb antiguitat com a Soci CEG i membre de la Secció d'Esquí anterior a 15/12/2019) que el vulguin fer pel seu compte, inscrivint-se directament a un dels cursos oferts per l’ACNA.

Esperem que sigui del vostre interès.

Bones traces!!!

Travessa Núria-Vallter-Núria per la carena fronterera

Clàssica travessa de Núria a Vallter per la carena 

**, S3, PD

Dissabte 14 /12 /2019

De Núria a Vallter per Noucreus-Pic de la Vaca-Coll Marrana- (+ Bastiments) Refugi Ull de Ter

14,59 Km; 1100m. de pujada; 880 de baixada, 6h 30 min
(+ 1500 pujant al Batiments); 




Tot el trajecte molt ben innivat excepte els colls que es troben ventadíssims
Vent fort de mestral a la carena i coll de la Marrana, arrecerats a la resta. 

Precaucions per allaus: 
L'idea era fer la travessa pel Coll de Torreneules, però havent ventat d'oest, la seva orientació est la feia del tot desaconsellable pel risc d'acumulacions de plaques de neu provocades pel vent
Comencem ben d'hora per evitar que es transformi la neu degut a la calor, i al mateix temps evitant possibles purgues o allaus de fusió sobre la neu humitejada per la pluja que cau el dia anterior per sota de 2300 m., així com per les altes temperatures.

Arribada a Núria amb el primer cremallera. El sol despunta i ens deixa veure encara la lluna. Son les  7'40

 Pugem per la coma de Noucreus fins al pic de la Fossa del Gegant amb neu amb excel.lents condicions, tot i que la nit anterior ha plogut a la zona de Núria (mentre plovia a Núria nevava a a Vallter segons ens explicava la guarda del refugi)

Arribant al Coll de Nou Creus / Fossa del Gegant  (pujant per la Coma de Noucreus,  el pic de Nou Creus queda a l'esquerra, i la Fossa del gegant a la dreta) 
Carenejem amb vent de mestral potent i amb algun tram amb neu precària enduta pel vent (no hem de treure però esquís dels peus) desde coll de Nou Creus, Pic de la Fossa del gegant, i Pic de la Vaca.

 La travessa va en bona part per la carena que separa França i Espanya, amb unes vistes immenses en tot moment. 
 
Ens sorprèn la llengua de neu que a les carenes el vent no s'emporta degut a que queda compactada pel pas dels esquiadors!
 El Coll de Torreneules, davant nostre, una mica a la dreta de l'imatge, que descartem per acumulació de plaques de neu








  




La Vall de la Coma de Vaca, cap a on baixem amb una neu excel.lent

Acabat  un increïble  descens desde el coll del pic de la Vaca, amb neu pols compactada, ja posant pells per pujar al coll de la Marrana. La neu no es transformarà fins ja arribant al refugi d'Ull de Ter. 


Com que arribem al coll força aviat,  El Ramon i el Dani s'animen a pujar al Bastiments, mentre que la resta baixem tranquilament per arribar cap a les 15'30 al refugi, després de disfrutar d'una neu excel.lent encara al coll de la Marrana.

Passem una tarda/ nit fantàstica en mans de l'hospitalitat de l'amabilíssima guarda i resta de l'equip, amb un sopar boníssim, i bones converses en que descobrim detalls de l'història de l'antic refugi de l'any 1909, una joia d'estil modernista, que segons ens diuen es va perdre degut a les males condicions del ciment emprat en la contrucció; i a que en temps de guerra i presència de maquis per la zona no va interessar que es mantingués en peu.  




Diumenge 15 /12 /2019

Del refugi d'Ull de Ter a Núria en el recorregut invers

El dia despunta serè pero ventat. Desde el refugi les vistes arriben fins al Mediterrani.

El vent segueix sense perdonar a les carenes
De nou disfrutem d'uns boníssims descens, fins a la part baixa però, on la neu ja s'ha transformat,  primavera al cantó solà i duríssima al torrent de Noucreus, per on baixem

En el punt del pont on es separen les comes de Noufonts i Noucreus, ja arribant a Núria,  ens soprenen les marques de l'aigua, encara mes pronunciades que el dia anterior


I ens trobem amb un allau de fusió que les altes temperatures van provocar la tarda d'ahir!!

Hem disfrutat d'unes molt bones esquiades, una clàssica i molt recomanable excursió, i una encara  millor companyia!


Erem -d'esquerra a dreta- el Rodolfo, el Ramon, la Mercè, el Cesc i el Dani

Bones traces!


15 de des. 2019

Iglú a Blanhiblar, 15/12/2019

Cap dera Sèrra 2247m des del Pla de Beret


Excursió fàcil que es pot fer evitant pistes en la part baixa i pel llom al final, i després aprofitar-les per un descens en neu trepitjada, que la pluja i el regel han deixat la neu molt espatllada... (+/-390m; F, *, S1-S2; 5km...)

A l'avancim ens hem entretingut a fer un iglú;)

I ahir dissabte des del Dossau teníem aquestes vistes nord enllà:
 

Bones traces!!!

12 de des. 2019

Cap de setmana per Aigüestortes, molt tortes


Sortim de Can Fanga el dijous una mica tard i ens mengem una caravana de la muerte a la sortida de BCN. Afamats, ens aturem al motel del Resplandor de la Panadella a fer un entrepà ràpid. Quan entres a la Panadella el temps satura. Els cambrers fan olor de naftalina, vestits estil Vacaciones en el Mar, a la televisió tenen sintonitzada TVE permanentment, i esperes veure-hi el No-do o un discurs de Franco en qualsevol moment.

Fem un entrepà de llom ressec que no entrarà a Cegesquigourmand i tornem a fer via per arribar a Espot a les 1h30 de la matinada.
Lapartament que hem trobat és pitjor que el refugi de La Molina. Les flaçades tacades, hem despantar mosques i aranyes, però caiem rebentats i ens adormim de seguida.


Pic del Portarró dEspot 2.734m +-800 m


Al matí esmorzem un entrepà a un bar a tocar i deixem una víctima refredada dormint al llit. Els que estem robustos i sans ens animem a fer una sortida tot i que no hem matinat molt.

Ens fa un dia assoleiat fantàstic per pujar al parc Natural i fer alguna cosa des de lestany de Sant Maurici. Hem preguntat al poble i ens diuen que la neu comença precisament cap als 1900 de lestany, així que fem taxi fins allà per no haver de carregar esquís a lesquena des del poble dEspot. La neu, més aviat dura i escassa al primer tram de bosc, es deixa fer. Quan arribem al coll del Portarró, neu més transformada per a fer la pala del Pic del Portarró. Hi ha força pedra destapada però pugem bé sense ganivetes i ens plantem a dalt.



El camí fins al coll, fàcil i còmode, S1/S2, la pala final S3 per la quantitat de pedres que shan desquivar a aquesta època, però la gaudim amb un ditet de neu caiguda de la llevantada i una bona baixada molt entretinguda fins que comença el bosc, que no té prou neu i ens obliga a resseguir el camí de pujada si no volem menjar-nos una pedra o un arbre.



Per sopar, ens trobem amb Lord of the Rings, chuky surgeon i la bella griposa durmiente per fer una pizza, que triga 1h30 des que hem entrat al restaurant. Ens pugem per les parets de gana i comencem a privar vi com bojos.
La surgeon a última hora treu el bisturí i per poc no degolla la propietària del local.

Després del sopar també han arribat amb retard les ladys, Financial Times i Cable girl.

Amb el vi i la pizza la majoria coincideix que no dormim gens bé, així que lendemà optem per anar cap a pistes, per pràcticar una mica de descens, aquest inici de temporada, i desentumir articulacions.

A la nit, aquest cop si que lencertem, anem a cal Joquim dEspot, incorporació indispensable a cegesquigourmand, recomanat per locals, on la majoria prenem una olla pallaresa deliciosa. Sens afegeixen la drug dealer de la secció i el seu fogueró per sopar.

Volta a la vall de Gerber +-700



Dormim molt millor i trobem novament dia assoleiat, tot i que anuncien canvi de temps al vespre. Ens animem a investigar la vall del Gerber, una vall fantàstica de paisatge, plena de llacs, però justa de neu encara a aquesta època, que acaba amb encigalada de grau I. 



Sinicia amb un flanqueig llarg des del pàrquing de la Peülla de Baquèira, per anar progressant pels diversos estanys de Gerber, Llong i Redó. Mirem dacostar-nos cap al Bassiero, però anem força tard. Don Pelayo sha entretingut arreglant el cotxe al matí i hem començat tard, i a sobre el camí és just de neu, boscós i pedragós i no fa la progressió gens còmoda.



La baixada encara és més pesada. Caiem, dobleguem un pal, traiem pells, posem pells, traiem esquís, posem esquís...
Una baixada embolicada gens franca que podem considerar una encigalada en tota regla.



Malgrat això, sobrevivim. Fem un beure a un bar de Sort on la cambrera ens esbronca per no demanar les begudes en ordre i arribem a casa baldats però contents dhaver sortit a fer una mica el senglar.



Hem estat al Portarró Oriol, Sancho, Hèctor i els tennistes Gio i Albert, al Gerber Oriol, Sancho, Míriam, Albert i Hèctor, i als sopars i fent pista ens han acompanyat Angie, Warren, Raquel, Laia, Elena i Quim.

11 de des. 2019

Curs d'iniciació a l'esquí de muntanya 2020


Ja tenim aquí el curs d'iniciació a l'esquí de muntanya que organitzem des de la secció d'esquí del CEG.

Constarà de 5 sessions teòriques els dimarts 21 i 28 de gener i 4 de febrer, i els dijous 23 i 30 de gener, a les 20h:

Presentació del curs / Material i equipament  
Sessió de Nivologia i allaus
Primers Auxilis i aspectes sanitaris a la muntanya hivernal
Seguretat a l'alta muntanya hivernal
Preparació de sortides. Orientació, mapes i gps. Casos pràctics / Cloenda

I de 2 caps de setmana de pràctiques, el 25/26 de gener i el 1/2 de febrer:

Cap de setmana 25/26 de gener:  sortida de pràctiques Pirineu oriental (ubicació i allotjament en funció de condicions nivològiques i de meteo)Tècniques de progressió i tècniques mínimes de descens.
Cap de setmana 1/2 de febrer, sortida de pràctiques Pirineu occidental (ubicació i allotjament en funció de condicions nivològiques i de meteo). Posada en pràctica dels coneixements adquirits.

Lloc:

Les xerrades es faran a la seu social del Club Excursionista de Gràcia, Passatge Mulet 4 de Barcelona. Els indrets de pràctiques poden ser modificats en funció de l’estat de la neu, la climatologia i la seguretat. Hi haurà una part del contingut teòric del curs que es lliurarà i es treballarà telemàticament.

Preu:

La inscripció pels socis del CEG és de 170€, i de 230€ per als no-socis.
El preu no inclou els desplaçaments, allotjaments a refugis ni àpats.

Normativa:

Per accedir al curs cal tenir l’assegurança corresponent federat amb la modalitat d’assegurança D, Federació Catalana d’Esports d’Hivern o equivalent.
Cal tenir un bon nivell d’esquí de pista (pistes negres i fora pista) i coneixements de muntanya per inscriure’s.
Els responsables del curs podran descartar la participació al curs d’alguna persona que no acompleixi aquests mínims, o bé no tingui el nivell físic adequat, o si no segueix les normatives i directrius del curs.
Les sessions teòriques i les pràctiques són d’obligada assistència.
Per a les pràctiques cal tenir tot el material obligatori des del primer dia: esquís amb fixacions de muntanya, botes, pells de foca, casc, ganivetes, piolet, grampons, ARVA, pala i sonda.
Les places són limitades i es reserven per estricte ordre d’inscripció, amb prioritat pels socis/es del CEG. La inscripció serà complerta un cop es faci efectiu el pagament.
El termini màxim per a les inscripcions és el 10 de gener.
En cas de no assolir-se un nombre mínim de participants, l'organització es reserva el dret de cancel·lar el curs.

Inscripció i més informació:

Podeu fer la pre-inscripció emplenant aquest formulari:

Per a més informació i inscripcions podeu adreçar-vos a la secció d’esquí de muntanya del CEG: esqui@cegracia.cat o bé a la secretaria del Club per telèfon o personalment de dilluns a divendres de 18 a 22 h. al Passatge Mulet 4 de Barcelona, tel: 93.237.86.59.

Voltant per la Jacetania

Aquest any que havia nevat teniem forces opcions per anar a passar els dies de la Puríssima, alguns més aprop i altres un xic més lluny, però moltes opcions. Tantes que no acabavem de decidir. 

Mikel, ens proposa passar els dies per la zona de Villanua i Aisa amb tot de cims innivats i desconeguts per alguns de nosaltres: la Collarada, Aspe, etc...

Ens allotgem a l'alberg El Triton, a Villanua. Som 11 esquiadores/s del CEG, CEC i altres Clubs.

Disposem de 4 dies, aíxi que decidim recòrrer dues zones amb diferents excursions.

Dia 1: pic de Arnousse Sur (2.141m) y pic de Bénou (2.258m) 7km - 826m de desnivell - S2

Ens decidim per fer una primera volta pels voltants de l'estació d'Astún, aprofitant que era dia feiner i que estem a inici de temporada.

Deixem el cotxe a l'inici del parking superior d'Astún. El dia sembla que serà assoleiat, però hi ha alguns nuvols per la vertent sud.

A l'alçada de 1.706m s'inicia una pista en sentit contrari a l'estació d'esqui. La pista és còmode i ampla. Ens la trobem amb molts restes d'allaus de fusió. Mentre anem sortejant boles guanyant alçada els nuvols ens atrapen. Seguim pujant fins a trobar-nos una barrera de prevenció d'allaus (1.840m), hem deixat els nuvols per sota nostre.

A partir d'aquest punt, girem a l'oest i entrem a una petita valleta de forta pendent que ens deixa als peus del cim (2.020m). La ruta normal ens faria anar al coll d'Arnousse però hi ha una gran allau, que ha deixat la zona sense neu, així que optem per seguir traces recents i completem la pala que ens cau a l'esquerra, pala amb la neu molt ventada. Calcem ganivetes per fer els últims metres: neu molt dura coberta d'una fina capa de neu pols. Un cop dalt, el cim és a tocar amb unes fantàstiques vistes de les futures excursions: Aspe, Bozo, Lecherines, etc



Treiem pells i amb compte els primers metres,neu gelada amb una fina capa de neu pols, refem el camí fins als 2020m i ja gaudint de la neu arribem fins a la barrera de prevenció d'allaus (1.840m)

Tornem a calçar pells, iniciem la segona pujada del dia  i enfilem en sentit Nord-Est unes llargues pales que ens introduiran a un petit circ, on al centre hi trobem el Pic Bénou.

La ruta normal seria per unes pales orientació Nord, Nord-Est, però a les pales d'orientació oest es veuen un munt de traces de pujada i baixada. Un esquiador que fa  ens indica que per elles és factible accedir al cim, que hi ha una petita grimpada però sense complicacions.
Comencem a pujar, aquest cop sense ganivetes i ja apreciem que la neu aqui està en millors condicions.

Deixem els esquis a un collet i amb piolet ens afanyem a arribar al cim. Les vistes, també al serrat de l'Aspe són esplèndides.


A l'avant cim, amb el Bénou, al fons
Vistes des del Bénou: Lecherines, Aspe, Sobrero, Garganta de Aisa.
Dia 2: pic des Moines y pic de Belonseiche 8,11km - 859m de desnivell - S2 

Avui la previsió de meteo, ens indicava que els nuvols es quedaven a la bessant sud,i per això decidim anar a fer una circular pel Belonseiche i les cabannes d'Arnousse.

Arribem a Astún, al mateix parking que el dia anterior però moooolta més gent, es nota que és festiu. Gent a les pistes i també esquiadores/s de muntanya, un munt. 

Iniciem a foquejar a final de tot del parking superior d'Astun a uns 1760m. Resseguim el barranc d'Escalar fins a arribar al seu ibon (2.080m). Comencem amb un dia radiant i en menys de una hora ens trobem immersos dins d'un núvol, aquells que s'havien de quedar al sud, han seguint pujant😣 


Vistes les noves condicions, no triguem gens a canviar de plans. Ens decidim per fer dos cims propers i coneguts per alguns: el Moines i el Belonseiche.

Els nuvols ens envolten a l'Ibon d'Escalar. Girem a est cap al coll de Moines (2.168m) i després cap a nord fins al colls de Bénou (2.290m). Aquests tram es fa molt ràpid amb bona neu.

Ja al coll de Bénou, alguns decideixen fer les grimpades cap al cim. Grimpades fàcils, amb un cert ambient. Al cim, el premi d'haver superat els núvols i grans vistes cap al Midi.
Aresta cap al pic de Moines
Cim del Moines amb el Midi d'Osseua al fons, sobre el núvols
Ens retrobem amb els companys al coll de Bénou i retornem cap al Ibon d'Escalar. La baixa entre boires que a vegades ens deixaven veure el relleu i altres vegades no, es fa divertida.

A l'ibon tornem a posar pells i ens dirigim entre boires cap al coll d'Audas (2.195m), direcció oest. Al coll, calcem ganivetes i afrontem la pala cap al cim del Belonseiche, direcció sud.
Pala cap al Belonseiche



Al cim del Belonseiche


Un cop a dalt, tal com va venir el núvol, va marxar, permetent-nos una baixada fantàstica per la vesant est fins a cota 2000m, on vam flanquejar a la dreta per anar a buscar les pales de cara sud i que estaven davant del cotxe.



Dia 3: Circular a los mallos de Lecherines i cim al pico de la Garganta de Borau (2.570m) 12,4km - 1250m de desnivell - S3

Avui decidim canviar de zona, aprofitant que el temps es manté estable i assolellat.

Ens dirigim a fer la circular al Mallo de Lecherines i si podem, fer cim.

Deixem el cotxe uns quants revolts per sota de la porta de la pista, avui tampoc estarem sols a la muntanya.

A l'alçada del refugi de Saleras calcem els esquis, creuem el rierol i tombem a nord, guanyant alçada lentament per una loma que ens durà al creuament de camins entre Aspe i Lecherines. Allí, girem a la dreta, seguint el riu Riguelo .


Barranc de Mallos, amb el Pico Garganta de Borau al fons i
i el Mallos de Lecherines a la seva dreta.
En primer pla el pico Riguelo


En arribar a l'alçada de 1800m, entrem en zona ombrívola, calcem ganivetes (alguns ja opten pels grampons) i comencem a guanyar alçada definitivament, per una primera pala amplísima de neu dureta. Anem pujant amb tendència a l'esquerra fins a arribar a cota 2000 on arribem a un petit pla, ja assolellat, que ens permet un descans.

Allí observem el coll entre los Mallos de Lecherines i el Pic Garganta de Borau, el nostre primer objectiu. Aquesta segona pala, més dreta que l'anterior ja ens decideix a gairebé tots a utilitzar els grampons. La neu dura es deixa punxar molt bé fins al collet (2386m).


Arribant al coll, amb Mallos de Lecherines al fons.
Pic de Garganta de Borau amb la seva canal





















Des del coll, els que no decideixen atacar la canal per arribar al cim, es queden gaudint del sol i recuperant forces. La resta cap a la canal, de neu primavera, amb excel·lents condicions per arribar al cim (2.570m). Alguns esquiadors, es tiraven des de dalt amb els esquis.

Pujant per la canal.
Al cim de Lecherines o Garganta de Borau
Foto des del cim, amb los Mallos de Lecherines i el coll. A l'esquerra la pala est,
per on ens vam tirar.
Un cop tots junts al coll, ens tirem per la pala est, canviant de vall. Abans que nosaltres, només tres esquiadors s'hi havien tirat. Pala més que disfrutona, amb neu primavera, un luxe. Llàstima que és tard i no volem haver de remuntar molt, així que enlloc d'arribar al refugi de Lopez Huici (2.010m), anem flanquejant, trobant tubs i zones de remada fins a arribar al coll de Magdalena (2.040m).


Flanquejant amb el Refugi Lopez Huici al fons.
Foto de grup, al coll de Magdalena





Ens dirigim cap a l'oest per seguir gaudint esquiant, tot recuperant el camí de pujada.







Preciosa circular.


Dia 4: Punta de Cuello Bozo 7,3km - 615m de desnivell - S2




Últim dia, dia de tornada i a sobre, cap a migdia es preveu l'entrada de mal temps. Està clar, hem de fer alguna activitat curta.




Ens decidim pel Pico Mesola, que ens permetrà veure el Bisaurin i la seva vall. 




No obstant, a vegades les coses no surten com estaven previstes i malgrat haver matinat per aprofitar el dia, són vora les 12h quan arribem al final del barranc d'Igüer, al peus dels clims, i els nuvols ja feien acte de presència.

Barranc de Igüer amb el Magdalena al fons.
Després d'algún moment de reflexió, alguns decideixen intentar arribar al cim previst, així que inicien ascens direcció oest, cap al cim Cuello de Bozo, per després carenejar fins al Mesola.
Cuello Bozo amb el Mesola al fons.
En arribar al cim, els núvols ja son molt evidents amb molt males intencions. Toca baixar i anar a dinar per tornar a Barcelona.


Gracias Mikel, por enseñarnos esta zona. Volveremos, nos ha quedado pendiente el Collarada, la circular del Acue y otros muchos.

Hi hem estat
Teresa L, Xavier K, Fina R, Roser R, Rosa M, Roger G, Nuria P, Jordi B, Alex M, Eli C i Mikel C.