La darrera (mullada) de Sortida de cicle de la temporada.

 

Sortida de cicle de Cegesquí 26-27 abril 2025

La previsió meteorològica de divendres anunciava pluja a la Vall d’Aran durant tot el cap de setmana, amb neu a partir dels 2.400?m de matinada i una cota de neu que baixava a mesura que avançava el dia. Per això, establim un pla B davant l’objectiu inicial de fer el Pic de Montardo.

Dissabte 26 d'abril Tuc de la Llança 2658m i postres a la Peülla +800m PD/S3

Ens llevem dissabte amb pluja. Som a Salardú i decidim pujar fins al Cap del Port de la Bonaigua amb l’esperança que allà hi nevi.

Arribem al cap del port i la pluja continua, sense cap intenció de parar. Ens esperem una estona dins del cotxe; sembla que afluixa una mica, així que decidim calçar-nos les botes, posar les pells i començar a pujar.

A mesura que avancem, la boira es fa més densa. La senyalització de les pistes ens permet seguir en bona direcció i, aprofitant una petita – molt petita – finestra de visibilitat, aconseguim arribar fins a la part alta dels remuntadors del Tuc de la Llança. Descalcem esquís i, a peu, remuntem fins al cim del Tuc de la Llança.

Traiem pells i baixem com podem (sense gens de visibilitat) fins a tornar al port de la Bonaigua. Continua plovent, però encara no en tenim prou: en volem més. Després de fer un mos i una foto amb uns motoristes portuguesos al·lucinats de veure sis sonats amb esquís, decidim tornar a posar pells i remuntem fins a la Peülla.

Des de la Peülla baixem fins gairebé a la sortida de la cadira del mateix nom. En aquest punt només ens queda remuntar fins al port de la Bonaigua per tornar als cotxes.

Arribem al cotxe xops, però contents del dia que finalment ens ha sortit.

Ens allotgem a l’Aran Hostel de Salardú, antic refugi del CEC, ara renovat. Molt i molt recomanable. Estem sols, per tant tenim tot l’hostel per nosaltres.
Després d’un sopar comunitari, encara no anem a dormir: veiem la final de la Copa, al sac!

Diumenge 27 d'abril Cap de Raspes Roies (Puig Falcó) 2758m F/S2 +800m

Diumenge, el temps pinta igual. Ja tenim alternativa: deixarem els cotxes a l’aparcament de l’Orri amb l’objectiu de fer el Cap de Baqueira. Ens llevem i segueix plovent. A l’Orri, les condicions són pitjors que ahir: neva i hi ha una boira molt densa.

No ens rendim. Aprofitant la tecnologia de les webcams, veiem que a Boí fa sol. Doncs cotxe i cap a Boí!
Arribem al pàrquing de l’estació, no volem perdre temps i enfilem cap al Puig Falcó, el punt més alt de l’estació. Decidim pujar directament per la pala paral·lela a la cadira i, sense fer cap parada, ens plantem al cim.

Canvi de pells, foto de rigor, vistes espectaculars de les muntanyes que ens envolten... Visualitzem possibles noves rutes i baixem directes. Algunes fotos, algun vídeo i arribem al cotxe.

Potser no ha estat una sortida per als més fonamentalistes de l’esquí de muntanya, però tenint en compte les condicions meteorològiques, ha estat tot un èxit!

Hi hem estat: Manu, Lluís, Roger, Jan, Marcelo i Quique.

Tossal de Paiasso 2772m (Pic de Filià)

Hem intentat saber l'origen del topònim de Tossal de Paiasso sense resultat. Si algú pot posar llum a la foscor li agrairem...

Tossal de Paiasso, muntanya que separa les aigües que acabaran al Manyanet dels barrancs que van als rius de Filià i de Riqüerna (afluents del Flamicell).

La vall de Manyanet està situada entre la Vall d’Erta a l’oest, la Vall de Boí al nord i de la Vall Fosca a l’est. Un racó bonic de visitar tant a l'hivern com a l'estiu.

La proposta dels #8cims i la nevada recentment caiguda ens porten a fer aquesta sortida que ha resultat ser solitària, distreta i divertida.

A primera hora el vent i uns quants núvols encara fan la guitza en altitud, així que fem temps, la previsió és que el vent anirà mancant a mesura que passi el dia.

Agafem el remuntador de les pistes de Boí (12,5€) per baixar al coll de Llevata 2435m i ens llencem cap a l'oest a la vall de Manyanet. Arribem a la cota 2000m on la neu no és contínua.

Posem pells i remuntem vall amunt seguint el riu pel marge dret, no és factible creuar al marge esquerre que està més innivat. La manca de neu fa que haguem de buscar el pas per saltar les rieres que anem trobant, el que alenteix molt la marxa. Fins a la cota 2200m no aconseguim saltar a l'altra llera i ja sense més remuntem la vall fins a la cota 2400m.

Situats sota el Tossal de Rus anem girant cap a l'est-sud est per les amples pales que menen a la carena del cim. Un cop a la carena a 2600m ja es nota més el vent i fem el darrer tram amb fortes ràfegues de vent que ens obliguen a parar la marxa. Fem cim i destinem el temps just per treure pells i tornar per on hem vingut.

El descens és variat, un primer tram amb neu dura, un segon tram amb neu fonda i un tercer tram amb neu primavera per tots tres molt conduïbles. 

Tornats a la cota 2200 fem una aturada per menjar i prendre el sol (massa...) decidim que no baixem a la cota 2000m per emprendre la vall de retorn i tampoc seguim cap a l'oest per anar a buscar el coll de Roies. Iniciem un llarg flanqueig que ens obliga a buscar el pas per saltar els rierols, amb trams amb els esquís a les mans, tot plegat fàcil però entretingut. 

Arribem a la vall sota el pas de Llevata a 2250m, només cal remuntar la vall i llençar-nos per les pistes fins a l'aparcament. Arribem a les 18,30h, el dia allarga, fa bo, etc

Hi hem estat la Núria P i el Ricard M 

Carros de foc (bucle nord)

3 dies de travessa pel PN d'Aigüestortes, aquest any tenim neu al pirineu i ho aprofitem! Sempre és un plaer poder esquiar aprop de casa..la méteo no ha sigut la millor, però hem pogut salvar 3 dies prous bons. La neu estava bastant pesada, la pols sahariana i la pluja a cotes altes han fet de les seves. En general han sigut dies de calor i ha precipitat a les tardes. Tot i aixi ens ho hem passat molt bé, i hem xal·lat pujant i baixant colls i cims.  

Dia 1: Sant Maurici - Pic de Ratera - Saboredo (+1000 m, 12 Km)

Dia 2: Saboredo - Coll de Sendrosa - Port de Caldes - Ventosa (+900 m, 11 Km)

Dia 3: Ventosa - Coll de Contraix - Portarró d'Espot - Sant Maurici (+1400 m, 19 Km)

11/12/13 d'abril del 2025 

Xavi, Albert i Marc

Vall de Boí: Tuc de Moró 2.739m i Cap de les Raspes Roies 2.759m

Sortida del Centre Excursionista de la Segarra que havia de ser de 2 dies però que escurcem pel temps i que havíem d'anar a la Vall Fosca i canviem per la Vall de Boí que ens sembla que pot estar millor ... adaptació al medi i a les circumstàncies.

Quan arribem a la corba on hi ha el trencall cap a la Vall de Sant Martí, quedem una mica decebuts ja que es veu bastant pelat. Només fa una setmana estava millor i veiem que hauríem de carregar uns quants metres, pel que decidim anar fins l'estació que assegurarem sortir amb esquís als peus.

Un cop a l'estació a primer cop d'ull tampoc està massa bé a cota baixa - veiem que la nevada de dissabte va ser menys del que havien predit.

Tot i així, podem calçar esquís  a l'aparcament de l'estació i pugem per la part tancada. A l'inici hi ha la neu justa però quan entrem a la coma amb orientació nord-oest més ombrívola, la neu va millorant i ja als 2200-2300m les condicions són força bones. En alçada si que hi ha uns quants centímetres de neu nova del dia abans!

Pugem pel barranc de Collbirrós  i anem guanyant alçada fins al coll. En alçada fa goig i és sorprenent la diferència que hi ha entre les cares nord i sud - on pràcticament no hi ha neu. Tenim la pala del Tuc de Moró davant i fa molt bona pinta. 

Traiem pells i baixem fins la peu del cim on tronarem a posar-les per anar fins d'alt. Molt bones vistes i paisatge hivernal en un dia que és radiant. Repassem tots el cims del voltant. Tenim al davant el Pic de Filià que està pendent però deixarem per una altra ocasió.

La baixada la disfrutem molt. La neu està perfecta i sembla que tots esquiem la mar de bé. Se'ns a fet curta i ja tornem a posar pells per pujar al Cap de les Raspes Roies 2.759m. Un dia de pràctica de transicions.

Fem un mos i ja encarem la baixada fent molt fora pistes ja que la neu està molt bé (neu pols) i algun tram de pista.

Al final ens surt una circular de +/-900m i 10 kms.

Certament la neu està una mica alta, però quan n'hi ha, està molt bé!

Vam ser-hi: Olga, Dolors, Eduard, Josep, Enric i Núria

Circular al Pic de Filià (2764m)

Dimarts 16 d'abril, Tossal de Rus (2669m), Pic de Filià (2764m) i Tuc de Moror (2735m) en circular des de la vall de Sant Martí. +/-1550m, 16.5km (porteig +/-350m, 4.5km), F/S2/**.

Això encara no s'ha acabat! La piulada del Tuc de Moror del 8 d'abril i la sortida del cap de setmana a la Pica Cerví de Durro, des d'on es veia bé la pala NO del Pic de Filià, em van motivar per a fer aquest recorregut, la neu va marxant molt ràpidament i cal aprofitar mentre es pugui. 

El recorregut fins el Tuc de Moror

Pujada al port de Rus pel Barranc del Port sense més entrebancs que la manca de neu al principi fins la sortida del bosc i el vent que bufa amb força. 

Tossal de la Mina, Pic de Moror i Castellet de Moror, pujant pel Barranc del Port

Pujada al Pic de Filia carenejant ara amb pells, ara a peu, ara quiet que passi el cop de vent; descens per la pala NO que està increïble: des de pràcticament el cim fins al barranc del cap de Llevata (gairebé 400m de desnivell amb bona neu, dureta al principi i transformant-se en cremeta a mesura que es va baixant). Remuntada cap a la Passada de Moror pel seu contrafort, que va cap el SE i, ja que hi som, no costa gaire de pujar al cim, que presenta una neu immillorable en qualitat i quantitat. Baixada pel barranc de Moror fins als 2050m (gairebé 700m de desnivell). El problema és triar per quina pala perquè totes estan molt bé, més avall la cosa es complica i costa de triar el camí que permeti anar més avall sobre els esquís i descalço a 2050m, aproximadament la mateixa altura on havia calçat pujant per l'altre barranc.

Montsent de Pallars des del Port de Rus

Pic de Filià (o Paiasso) des del Tossal de Rus

Les pales que baixen cap el Barranc del Port (la baixada la faré per les de l'altre costat, cap el Barranc de Moror)

En resum, un dia d'esquí i muntanya d'aquells que et deixa més que satisfet i haurà estat una bona despedida de temporada. 

Sortida de cicle 13-14 d'abril. Valls de Boí i Aran

 Estava previst pujar al Molières però la manca de neu ens ha fet canviar l'activitat. 

Dissabte 13 d'abril, Pica Cerví de Durro (2656m, +/-790m, 7.7km, 2CDP, 0 rascades).

Ens diuen que a la Vall de Boí hi ha bones condicions i anem a comprovar-ho. A l'entrada de la Vall de Sant Martí no hi arriba la neu, però quan ens anem apropant a l'estació el vessant de la Pica Cerví de Durro es veu bé, de manera que decidim enfilar cap a la carena una mica més amunt de la Collada de les Bassetes i arribem al cim sense més problemes. 

Progressant cap a la carena de la Pica

Decidim baixar pel vessant SE cap a la coma del port d'Erta i podem gaudir d'una bona baixada amb neu cremeta. 

Posem pells i anem a buscar el cap del telecadira del Balcó del Cerví i anem baixant cercant els fora pista que ens van sortint al pas, mentre la neu es manté en excel·lents condicions pràcticament durant tot el descens que fem pràcticament sols, ja que quan arribem a baix ja fa una estona que els remuntadors han tancat (ho han fet a 2/4 de 3), però el bar encara està obert i ho aprofitem tot prenent el sol.

Tenim reserva a l'hotel Saueth a Tredós, que recomanem de totes totes, amb un esmorzar que de ben segur satisfarà els cegormands més exigents. Abans d'anar-hi, però, passem pel Pla de Beret a veure com enfoquem l'endemà i decidim

Diumenge 14 d'abril, Cap de Baqueira (2490m, +/-680m, 7.9km)

Pujada tranquil·la des del parquing d'Orri, seguint més o menys el telecadira que puja fins al cap i anant a buscar les millors vistes cap a Baciver. 

Descalcem esquis al cap del telecadira i acabem de fer la pujada a la cresta des d'on gaudim d'unes vistes aèries sobre Baciver i Arcoïls. 

Baixada anant a buscar les millors pales amb bona neu tot i que vam trobar millor la de Taüll. Lluny, la gelera de l'Aneto sembla haver passat d'una nata muntada a primera hora del matí a un sorbet de llimona a migdia.

En resum, una bona sortida, aprofitant el que encara es pot i gaudint d'allò que més ens agrada, sobretot la bona companyia. Rosa, Quique i Jaume.

Tuc de Moró 2739m, en volta circular per la vall de Sant Martí

Pujada pel barranc del Rus i baixada pel barranc de Moró

 +/-1.100m 12,2Kms S2/F

Les altes temperatures i la previsió de vent no feien preveure un cap de setmana gaire bo a muntanya i quasi havia descartat sortir ... però a darrera hora tinc proposta del Centre Exc de la Segarra per anar a la Vall de Boí que no puc dir que no ;-) ... i sort que no ho vaig fer ... :-)

Sortim del pàrquing que hi ha a la carretera L-501 un parell de kms sobre el Pla de l'Ermita, en el revolt abans del pont sobre el barranc de Sant Martí 1700m. Seguim la pista que va per la banda dreta del riu amb els esquís a la motxil.la. Inicialment no hi ha neu - pensàvem que estaria millor i continuem carregant fins a 1870m. En aquest punt podem calçar i és on conflueixen el camí que farem de pujada amb el de baixada.

Nosaltres anem a l'esquerra, cap a la vall que porta la port del Rus i ens anem enfinant pel bosc amb una mica d'equilibris entre arbres i matolls fins arribar a 2.000m on es va obrint la Vall.

En aquest punt està espectacular ... hi ha molta neu ... no sembla el Pirineu d'aquest any i a l'abril!

Estem sols, només en la llunyania veiem un esquiador i amb un gos que van cap al port del Rus però nosaltres anirem basculant cap a la dreta per dirigir-nos al Moró. 

Anem avançant per la vall en una progressió bastant còmoda. Quedem reguardats del vent de S que fa i de tant en tant ens arriba alguna ràfega però res gaire molest.

Poc a poc anem guanyant alçada, deixant el Castellet de Moró a la dreta i fins al cim 2739m. Bones vistes i molta tranquil.litat ... sembla estrany que a uns pocs metres hi hagi el brogit de l'estació.

Traiem pells i farem la baixada pel barranc de Moró. Sortim del cim amb neu "mantega" molt bona  cap a la passada de Moró i seguim amb neu primavera fins a 1900m on descalcem - una mica més pesada a la part final però encara bona.

Acabem ben satisfets ... quin racó més bonic! ... uns beures a Taüll amb vistes al romànic i cap a casa amb regust d'haver-ho encertat i sense voler que s'acabi la temporada.

Vam ser-hi: Olga T, Eduard F, Xavier S i Núria P