el vídeo dels dimecres... Baffin Boyz

 

Circular al Taga i Puig Estela 11/1/2026

Amb les nevades i ventades de dissabte, tot ens indicava que calia ser conservadors i, després de considerar diverses opcions, ens inclinem per una matinal al Taga, evitant també les carreteres tallades. 

Aparquem a la vora de Santa Magdalena de Puigsac on ja hi ha neu per calçar esquís des de la granja de Can Roca (1290 m). 

Hi ha força gent, molta animació i fa un dia radiant i fred. El camí té algunes pedres però es pot pujar i, poc a poc, la neu cobreix perfectament la pista. 

Tot i ser aviat, n'hi ha que ja baixen i ens confirmen que la neu està en bones condicions. 

Prenem el camí de Coll de Bac, que va guanyant alçada sense esforç i, passat el pas canadenc, hi ha neu suficient per esquiar sense por dels taurons. 

Quan el camí s'ajunta amb el torrent de Vilaró als Fortins del Taga diverses traces sinuoses de baixada ens confirmen que la baixada per la neu pols promet. Allà on s'ha dipositat la neu, hi ha gruixos més que suficients per gaudir de valent.

Ja de lluny es veu que la carena del Taga està gelada i endurida, així que decidim entrar al bosc del Bac de Conivella i pujar per la neu flonja que ha quedat entre els arbres fins arribar al cim del Taga (2039 m). 

La creu està encara guarnida amb el pessebre i molt concorreguda. Hi ha gent de totes les edats amb raquetes, grampons i esquís. 

Fem les fotos de cim i mentre esmorzem decidim allargar l'excursió fins al Puig Estela, però abans aprofitarem tota la baixada pel bosc fins el pla de la Llana, per posar després pells i dirigir-nos a la carena. 

Dins del bosc hi ha molta neu pols que continua fins ben a baix. Gaudim de la neu sedosa, avui tots els girs s'encadenen amb gràcia!

Mentre la gent va baixant del Taga tornem a posar pells i enfilem la carena des de la Portella d'Ogassa cap al puig de Coma d'Olla (1938 m), on uns joves equipats amb bosses d'escombraries industrials es llancen de cara pendent avall...

La muntanya s'ha buidat i el brogit matinal ha donat pas a una calma serena, no fa vent i el sol comença a retirar-se. 

La carena es va fent més estreta fins a convertir-se en un sender esmolat com la crinera de la serra cavallera, però aviat s'eixampla fins deixar-nos veure la característica torreta del Puig Estela (2013 m), on ja ens acomiadem del sol per llançar-nos per la cara nord entre els arbres i pendents del bosc del Tarter.

La neu pols reposa sobre una capa dura i els girs s'encadenen sense esforç, entrant i sortint del bosc fins arribar a la Barraca de l'Orri Vell. 

Veiem unes traces que es dirigeixen al Torrent del Burgil i ens llancem a l'aventura. Poc després de travessar el torrent ens veiem obligats a superar algunes pujades breus fent escaleta. L'esforç val la pena, llisquem entre prats i boscos immaculats fins l'estany de Can Roca i, poc després de retrobar el camí, ens descalcem per manca de neu. Fem el darrer km a peu i arribem a Puigsac amb les darreres llums del dia.

Bones traces!

Relieve de la sortida: https://www.relive.com/es/view/vNOPzLyeKYq

Berta i Oriol (text!)

Un altre Cap d'Any al Queyras!

Del 28 de desembre de 2025 al 4 de gener de 2026.

Després de 8 anys de la darrera vegada, alguns dels que vam ser al Parc Natural del Queyras el Cap d'Any de 2017-18 hi hem tornat. De fet ja ho diuen: Si vas al Queyras, hi tornaràs 😊!

Hem estat a La Chalp-Ste Agathe, a cota 1.800 m, allotjats a l’hotel-gite La Baïta du Loup en règim de mitja pensió a la part de la gite, però hem gaudit de tots els serveis de l'hotel en quan a ús sales d'estar, sauna i de restauració. És un establiment molt recomanable per estar situat a tocar de Saint Véran, amb una estació d’esquí de fons que surt de davant mateix de l’hotel, i des d’on surten diferents itineraris.

Uns dies abans ha fet una gran nevada, i durant l’estada hem gaudit de dies de sol radiant amb temperatures molt baixes, fins a -15°C algun matí, i amb màximes que no han passat de +2°C en tota la setmana.

Dilluns 29 de desembre: Pic de Cascavelier 2.576 m / 10,8 km + 850 m

Encetem la setmana amb un cim ben clàssic de la zona i des de davant mateix de l’hotel  creuem el Pont du Moulin tot tirant amunt per la pista de fons seguint la riba esquerra de l’Aigue Blanche.  Arribem al bosc ben ombrívol i  seguim per dintre la torrentera de Curlet amunt amb bones ziga-zagues fins a sortir a una zona oberta amb pendent més moderada sota la cresta de Curlet. Anem progressant, amb molta neu; arribem a l’avantcim i després al cim on, per fí, hi toca el sol.

Gaudim de bones vistes i podem veure els propers objectius davant mateix: el Château-Renard, el Traversier, Sagnes Longes...i com no, el Mont Viso imponent.

Iniciem la baixada desfent part de la pujada, però per evitar el bosc i girs obligats baixem en paral·lel per la pista fins a trobar de nou les pistes de fons.

Dimarts 30 de desembre: Pic de Château-Renard L’Observatoire 2.990m / 13,5 km + 970 m

Avui escollim un cim cara sud per poder gaudir més del sol i de la seva escalfor, i que teníem al davant des del Pic de Cascavelier.

Sortim del final del poble Saint Véran des d’una rotonda habilitada com a parking de pagament, enfilem la pista que va cap al refugi de la Blanche i que deixarem un cop passada la capella de Sant Antoni. Canviem de direcció i entrem en un bosc per anar guanyant alçada. Quan en sortim, anem progressant entre petits turonets que ens portaran fins a la pista que puja del poble. Arribem a l’observatori amb la seva particular “station méteo”  i acabem pujant al cim que està a pocs metres. Gran dia i grans vistes a 360 graus.

Desfem camí de baixada, els turonets s’han transformat en petits tobogans i per evitar el bosc espès de pujada, anem a trobar la pista més amunt d’on l’havíem deixat.

Dimecres 31 de desembre: Pic Traversier 2.920m  / 9,800 km + 950m

Sortim del Pont de Lariane, a l’estació de fons de Fontgilarde, punt de sortida de moltes sortides del Queyràs, i enfilem amunt pel valon de Longet seguint les pistes de fons. Quan ja som a menys de 100m del cim, ens desviem cap a est per anar pujant per les pales que porten al cim, que queda just sobre el coll de Longet. Bones vistes, fotos i avall pel mateix itinerari de pujada. La primera pala amb neu fonda, i a partir del retrobament de la pujada fem una baixada memorable per dintre del bosc, amb neu cada vegada més dura però que ens fa gaudir d’allò més.

Dijous 1 de gener: Pic "sans nom" i Col Longet 2.701 m / 10 km + 1.000 m +

Tornem de nou al punt de partida del Pont de Lariane per anar pujant pel Valon de Longet. A l’alçada de 2.400m travessem un rierol per canviar de direcció i anar pujant cap al “pic sans nom”. Mentre uns continuem amunt cap al cim / turó  de més amunt per guanyar més baixada, altres baixem fins el rierol altra vegada per seguir direcció del Coll de Longet, on ens retrobem de nou per dinar sense pressa tot gaudint del solet i posteriorment tornar a fer part de la baixada del dia anterior, que vam gaudir de nou.

Divendres 2 de gener: Pic de Sagnes Longues 3.022 m / 14 km  + 990  – i Refuge Agnel 2.580 m

Tornem al Pont de Lariane, on arrenquem des del seu pàrquing gèlid i ombrívol a primera hora. La temperatura és molt baixa, però avui encara més que els altres dies.

Comencem a la carretera que puja al Coll de l’Agnel, òbviament tancada al trànsit. Avui el dia és radiant com els anteriors, però el vent bufa de valent a tot arreu, com ho podem observar per les fumaroles als cims i crestes. Al cap de 2 km, a l’alçada d’un pont de fusta, ens dividim en dos grups: un grup es decideix anar cap al pic de Sagnes Longes i el segon grup cap al Refugi  Agnel.

El grup que puja al cim travessem el pont de fusta, per endinsar-nos a la vallon de Clausis, totalment nord i sense sol. La pujada pel bosc en forma de torrent és ben costeruda, fins a suavitzar-se al sortir de l'espès bosc. En aquest punt el grup ens dirigim en direcció a la mole rocallosa de Le Rouchon, on deixant-la a la dreta, acabem superant l’aresta. Per fi trobem el sol, però alhora el vent més virulent. El cim té un característic monticle de pedres, on fem una transició rapida per treure pells i mirar que els skis ni les pells surtin volant. Descens ràpid per perdre alçada i força de vent tant veloç com es pot

El grup del Refugi Agnel anem seguint la carretera, amb alguna drecera per així fer alguna volta maria de tant en tant, fins arribar al refugi que és a menys de 2 km del Coll de l'Agnel. Està obert i hi ha molt ambient de travessa, ja que està en una zona de moltes possibilitats, tant seguint pel Queyras cap al Col Vieux com per travessar cap al Piamont italià pel Coll de l'Agnel. 

Disabte 3 de gener: Crête des Chalanchettes 2.931m / + 900m

Avui es el dia amb el rècord de temperatura al engegar el cotxe: -15°C.

Quart dia amb el mateix punt de sortida: Pont de Lariane.  És una vall amb moltes possibilitats. Sortim del pàrquing glaçats com és habitual d’aquest punt, però avui tenim l’objectiu de fer una cara sud, pel que aquest cop tindrem sol des de ben aviat. Tanmateix comencem a tenir el cel enterinyat i es nota el descens de temperatures. Afortunadament el vent s’ha encalmat força.

La penyora per anar a buscar la cara sud, és que ens caldrà buscar l’itinerari amb neu perquè a la part baixa a sud hi ha manca de neu, a excepció de pistes i a la carretera d’Agnel on es conserva. 

Ha estat una setmana compartida amb: Àlex M, Elisa C, Fina R, Ignasi S, Marta B, Mikel C, Montse S, Roger G, Roser R i  Teresa L.

Costabona des d'Espinavell

Costabona 2465m +-1250m 19km F/S3 la part superior, S2 la resta.

Els dies previs estem pendents del risc d’allaus, de la nevada i el torb previst per divendres i dissabte, per veure si fem alguna cosa el cap de setmana, però poc a poc, com amb els donettes, ens van sortint amics que es volen apuntar a sortir ni que sigui diumenge, de manera que el divendres al vespre som una desena de bolets que hem de buscar a corre-cuita un destí adient, arrecerat del vent i del risc 3 i fins i tot 4 que donen a alguns sectors del Pirineu.

 

El Pirineu ben oriental, pensem que serà la millor opció, ja que la tempesta provinent de l’Atlàntic hi haurà deixat uns pocs centímetres, menys abundant que a l’oest, però amb les dues llevantades de dies anteriors de Nadal, pensem que trobarem una bona base, rematada amb uns pocs dits recents, per anar a un destí que els últims anys havia estat molt just de neu i per tant havíem freqüentat molt poc.

 

Parlem amb el refugi dels estudis, que ens ensenya el poble nevat i la carretera que necessita cadenes el matí de dissabte, i ens animem a pujar a dormir-hi i a intentar una aventura agosarada el diumenge: sortir de la cota 1200m del Pirineu Oriental per fer una llarga ascensió fins al mític Costabona.

 

Els primers que arriben al refugi troben una nevera que ni el refugi de la Molina del CEG, però si t’acostes a l’estufa de llenya fins que se’t cremen les celles amb una mica de sort et notes els dits de les mans i pots agafar la forquilla per un sopar molt correcte, patata i mongeta, amanida, pollastre rostit, fruita...

 

A la nit a l’habitació es desencadena la guerra de les mantes, gent robant mantes als seus veïns, però amb la caloreta humana passem una bona nit, tot i que pels roncs pensem que s’ha colat algun senglar al dormitori amb pesta porcina de les xungues.

 

L’esmorzar és fantàstic, embotits boníssims i una mica de tot, cafès al gust, ningú es pot queixar.

Avancem una mica amb els cotxes per aparcar tan bon punt s’acaba l’asfalt i comença una pista forestal coberta de neu. Algú s’ha deixat les botes al refugi, que estaran més fredes que si les hagués deixat a un pou de glaç, però de seguida ens posem en marxa per la pista. 

Hi ha uns pocs centímetres per pujar còmodament, i fins i tot ens permetem tallar algunes llaçades de la pista per fer drecera.

Passem pel refugi lliure de les Saleres de Caderget, prou ben conservat i de seguida som a la Collada Fonda, on trobem un cotxe atrapat a la neu de la darrera llevantada.

D’allà al Costabona és anar fent, la neu a la part alta està dura i ventada, i calen ganivetes per pujar pel llom, però sense grans dificultats. 

La majoria del grup arriba al cim i baixa travessant la pala en diagonal per tornar al llom i baixar amb més comoditat. 

La majoria és neu ventada, però es baixa prou bé, fins i trobem alguna zona amb neu pols del dia abans.

 

Però a partir del refugi de les Saleres arriba l’Armageddon. No ens refiem de la poca base que hi ha als prats, així que optem per baixar la pista que almenys conserva una mica de neu... I força grava...

Fem com 3 quilòmetres per la pista amb els quàdriceps bullint i resant per no menjar-nos alguna pedra i rodolar de cap, però arribem al cotxe amb els esquís als peus.

 

Tenim la sort d’estar a un parell d’hores i poc de Barcelona i de no enganxar caravana de tornada així que arribem de sobres a veure el Barça raspallar-se el Madrid i tancar un cap de setmana prou rodó malgrat la meteo, amb una ascensió que no es pot fer gaire sovint des de cota tan baixa.

Hem estat, Eli, Lorena, Marina, Marta, Míriam, Leti, Àlex, Xavi K., Sancho i Hèctor.

 

Esquiant per l'alta vall de Susa i el parc natural del Gran Bosco

 

Cap d’any a la vall de Susa (27 desembre’25 al 3 de Gener’26) Una setmana de descoberta amb anticicló, fred i després d'una abundant nevada.

Ens estem al llogaret de Chateau de Beaulard (1.350m) on, segons la tradició oral, el poble es va construir als peus "d'Il Forte" (una mena de muntanya rocosa just davant del poble on el 1593 es va construir una fortalesa per vigilar l'Alta Vall de Susa, abandonada el 1610) abans d’un incendi l’any 1700. Els principals punts d'interès són: l'església de Sant Bartomeu, datada del 1493, amb un campanar típic francès, i un portal datat del 1690 amb l'arquitrau esculpit del 1740. El poble és el punt de partida de les excursions al Refugi Guido Rey, Madonna de Cotolivier i a la muntanya Gran d'Hoche.

Tot i les nevades dels últims dies, la neu es concentra a les cares nord, així que hem fet totes les sortides en aquesta orientació. 

L'alta vall de Susa és accessible entrant per Briançon i Montgenèvre (700km des de Barcelona), juntament amb Val Stura son les dues valls del Piemont accessibles directament des de França.

Tot i les nevades dels últims dies, la neu es concentra a les cares nord, així que hem fet totes les sortides en aquesta orientació. Quatre dels itineraris els hem fet dins del Parc Natural Gran Bosco, que ofereix moltes més possibilitats per a l'esquí de muntanya.

Els altres itineraris els hem fet pels boscos de Beaulard i Bardonechia.

 

Diumenge 28 de desembre: Monte Genevris 2536m 10,5km +1050m F/S3 (pel descens del bosc)

Des Grand Villard, a tocar del poble de Sauze d’Ouxl, que té també una estació d’esqui alpi, identifiquem ràpidament el punt de sortida (una corva a la carretera que mena cap a Richardette)  i reseguint el sender que ens farà guanyar alçada en sentit Est. Arribats a cota 1.900m, on hi ha les restes d’un telecabina, trobem unes traces marcades, que tot i no correspondre al track, ens porten a través del bosc, i de manera molt directe, cap al colle de Costapiana (2.322m). Allà, ja amb molta visibilitat, veiem el poble de Pragelato al sud, l’estació d’esqui i un dels seus cims (Roca Nera) i cap al nord, la pala cimera que ens menarà directament al Genevris, on podem observar algún bunquer de la 2on guerra mundial i el Faro degli Alpine (donat per la Marina italiana). Des del cim, observem tota la carena 

Alguns companys decideixen acostar-se a una creu propera al cim, aa 2.543m.

La baixada, la fem buscant la millor neu, que la trobem a les zones boscoses, sempre per la cara Oest, fins a retrobar-nos amb la cota 1.900m amb el camí d’inici. 

 

Dilluns 29 de desembre: Punta Moncrons 2507m 8km +900m F/S2

El punt de sortida és a la carretera entre Soulze d'Oulx i Richardette a la cota 1600m. Si el sector de les pistes d'esquí que donen a sota del cim és tancat podem pujar pel costat del riu Donna Maria fins al refugi Ciao País i remuntar les pistes (força pendent) fins a l'ampla carena a la cota 1420m. D'allà seguirem per la llomada fins el cim sense cap dificultat. El descens el farem per fora o dins de les pistes segons condicions. (aquest és l'itinerari que hem fet)

Si les pistes són obertes podem seguir l'itinerari del Genevris fins al coll de Costappiana 2322m i remuntar al cim per la carena nord-oest, també fàcil però amb més pendent.

Dilluns 29 de desembre: Intent al Tete Pierre Muret (3.033m), 11km, +1.200m S2

Des de Rochemolles (1.610m), poble piemontès, ubicat a una ombrívola vall del mateix nom, al est de Bardonechia, surt l’excursió que teníem previst realitzar, el Vin Vert (2.711m). 

Des del mateix poble de Rochemolles, inicia una pista, ja amb neu, que a cota 1.640m continua però nosaltres anem tallant la pista, guanyant alçada fins a cota 1.990m i visitant un parell d’ermites i les granges de Mouchecuite i La Croix.

Superada la Granja La Croix, a l’inici de la pista que ens portaria cap a la ValFredda, veien un traça molt ben marcada, comencem a seguir-la fins a cota 2.000m. En aquest punt, ens creuem amb una segona pista, sense traça i comentem amb el grup per on seguir, i sembla que la traça segueix la direcció correcta però sense anar per la pista… ens deixem temptar per aquesta… el grup s’estira molt, i quan aconseguim trobar-nos tots,  ja ens havíem desviat força del nostre objectiu… Així que aprofitant que hi ha cobertura, busquem una alternativa: La Tete Pierre Muret, un cim de tres mil metres de la zona, i que ens trobem en la direcció correcta. 

Seguim la traça fins a sortir del bosc, amb l’objectiu de poder avaluar si podem reconduir l’excursió i recuperar el track inicial. A cota 2.440m, ja veiem que no podem recuperar el l'objectiu inicial, així que avaluem tant el ritme del grup, com la distancia al nou objectiu. Alguns components, decidim ja iniciar el descens per un barranc amb bona neu fent una parada a les Granjes La Croix, per fer un mos. La resta del grup segueixen la traça fins a pocs metres de l’objectiu per baixar pel mateix barranc.

Dimarts 30 de desembre: Gran Costa 2615m 15km +1000m F/S3 (Bosc)

Sortida del poble de Monfol (1600m), molt recomanable anar-hi aviat, atès que hi ha molt poc espai lliure per estacionar.

La sortida d’avui ens porta a conèixer el parc natural de Gran Bosco di Salbertand.  Des del poble de Monfol, resseguim tota la cara nord en direcció Est, obrint traça per uns boscos amples i plens de vida, segons les petjades que anem observant, l’obridor de traça, diu que algun cabirol s’ha deixat veure. Algun tram seguim algunes pistes (fins el clot de Sen Zhan) però en la seva majoria, anem cercant la millor pendent per anar pujant suaument fins el nostre objectiu. Ja comencen a caure les temperatures i tanta estona a la cara nord, ens fa tenir sensació de fred. 

A cota 2.310m arribem al clot Pensi, i podem deixar el bosc i anar a buscar el sol… en direcció el Colle Lauson, sense arribar-hi, per anar a atacar el cim per una petita vall, protegida de les cornises que s’han format. 

Gaudim del cim, sense vent i un sol espatarrant, tot i la baixa temperatura, estem sols. Bones vistes per tota la carena, divisant el cim Mont Genevris i el Moncrons. 

Iniciem la baixa per una neu pols que gairebé ens arribarà fins el cotxe… espectacular. A les zones altes, just abans d’arribar al bosc, algun “boum” escoltem… El descens, buscant sempre les zones més obertes i millor pendent que ens fa passar pel Clot de la Sharansha, clot de la Sireiza, Clot de la Furni i Clot de Bourin. En algun moment hem de remar… però vaja…  les condicions de la neu i els girs que podem fer, ho compensen plenament. 

Dimecres 31 de desembre:  Punta della Mulattiera 2447m 11km +1073m F/S2

Per acabar el 2025, havíem pensat fer l’excursió al Passo de la Mulattiera i la Punta del mateix nom des del poble de Puys. 

Però en despertar-nos, els núvols al cel del Piemont ens fan decidir per una ruta més conservadora des del pàrquing de l'estació d'esquí de Bardonecchia (Melezet), aprofitar la llum dels curts dies d'hivern i arribar al darrer sopar de l'any sense necessitat d'utilitzar el frontal.

Hem començat pujant per una pista en direcció SO cap al vallone della Gorgia. A una alçada de 1580m, hem girat direcció E-SE per arribar a la vall Guiaud enmig del bosc, passant per la cabana Grangia Guiaud. A mesura que guanyem alçada, amb el riu Curguas sempre a l’esquerra, va augmentant el gruix de neu pols. A la nostra dreta tenim muntanyes rocoses, de les que surt un promontori de roca rogenca en forma de rectangular molt curiós. Cap a la cota 2150m, anem virant a l’esquerra en direcció E-NE, cap al passo i punta della Mulattiera creuant el riu. Poc després, passem sobre un allau de dimensions considerables, confirmant el perill d’allaus que segons el BPA italià (bollettini.aineva.it) és de 3 per sobre de 2100m amb capes febles persistents.

Seguim amb precaució en direcció NE. Les darreres ziga-zagues les fem  per un pendent força ampli amb neu dura on cal vigilar no relliscar i no sobrecarregar-lo (mantenim una prudent distància entre nosaltres). Arribem a un cim sense nom i decidim no continuar per la cresta del cim della Mulattiera que es veu amb senyals de purgues. Un cop al nostre cim, fem una transició ràpida i baixem amb molta neu pols, primer en direcció E i després N, fins arribar al riu Guiaud i als remuntadors de l’estació per continuar la baixada final per pistes. Fem parada de pícnic a la cafeteria intermèdia de l’estació i seguim avall per pistes no trepitjades que ens donen més feina de l’esperada.  

Vam a arribar a casa a bona hora, a punt per l’últim sopar de l’any, amb un fantàstic aperitiu amb una selecció de delicatessens d’embotits i formatges de diferents regions italianes (speck, bressaola, salami, scamorza) organitzat pel Koki i la Concep, i les magnífiques llenties de l’Eli, tot acompanyat d’una bona selecció de vins i caves. No va faltar el raïm amb campanades musicades a duo pel Koki i la Clara, i festeta final amb en Ricard a la guitarra. 

Dijous 1 de gener: Monte Plegier 2563m 13km  +1000m F/S3

Tornem a voler gaudir de la neu que hem trobat al parc natural de Gran Bosco di Salbertand i escollim el Monte Plegier, com excusa. Tornem a Monfol.

Aquest cop, busquem el sender que surt per darrera del poble, el Sentiero 3, que ens porta directes fins el Colle Blegier. En aquesta excursió, tenim una traça bastant recent feta, i la resseguim sense passar pel coll, desviant-nos per sota una zona humida a cota 2340m i atacant el cim per la seva cara oest. 

Al cim, venta una mica i no fem ni foto… comencem a baixar cap al coll de Blegier (2.379m), on d’entrada la neu es ventada… però ja després… passa a una neu pols, força insuperable. Al coll, arrecerats del vent, fem la foto de rigor, recuperem forces i ens animen a remuntar per la pista que menaria cap al Mont Genevris, en direcció est, fins a cota 2.390m on ja ens llencem direcció nord per anar buscant la millor neu fins el nostre punt de sortida. Resseguim a estones la pista de pujada però la majoria de la ruta ha estat pel bosc. 

Divendres 2 de gener: Madonna de Cotolivier 2105m i refugi Guido Rey 1761m 13,6km +900m F/S3 

Seguim amb el festival de cares Nord, i decidim fer aquella excursió que sempre ens fa molta il·lusió: la que podem sortir amb els esquis de casa ??

Inicialment volem fer una circular que contemplava l’ascens a Rocher de la Garde (2.228m) i acostar-nos des de allí al refugi, però el veí de la casa on estàvem ens ho va desaconsellar per ser “molto pericoloso” per l’estat de la neu en la seva zona superior. Així, que optem per fer el clàssic de la zona, arribar-nos a Madonna de Cotolivier i gaudir de les seves exclusives vistes al Gran Bosco di Salbertand i tots els cims que hem fet allà.

Per accedir a la Madonna, s’accedeix a una pista des de l’aparcament superior del cotxe del poble de Chateau de Beaulard, tot en direcció Nord, que va pujant suaument, ben indicada. La innivació, a les zones baixes, es justeta però permet avançar correctament amb les pells. A partir de cota 1600m, la innivació millora. La pista, amb direcció constant a Nord, ens va acostant als nostre objectiu, i descobrim un grup nombrós de cabirols entre el bosc.

Un cop a Madonna, busquem la millor manera d’arribar al refugi sense haver de tornar a baixar al poble, al refugi ens esperen Mariona i Concep per fer un beure conjunt. 

L’accés al refugi des de Madona, resulta entretingut. Primer baixem pel bosc per neu pols disfrutona, en lleugera tendència a l’oest per arribar al barranc de Padou a 1.650m. Un cop al barranc, tornem a calçar les pells i enllacem amb un sender, poc innivat, que ens durà directament al rifugio. 

Arribem un xic tard però no deixem l’oportunitat de fer una xocolata calenta i unes cerveses de la zona.

La tornada al Chateau de Beaulard, es fa directament per unes antigues pistes d'esquí i intentant esquivar els nombrosos taurons que trobem sota la poca neu.

Panetone, pandoro, crostata, mortadela, prosciuto, pasta, pecorino, bressaola i un munt de plats tots boníssims... 

Hi hem estat: Eulàlia Ll, Clara V, Eli C, Mariona J, Pep L, Dani D, Oriol C, Míriam M, Koki G, Còncep M, Cristina D, Sancho M i Ricard M 

Keep Calm, Mangia la pasta e buona traccia !!