Cap d’any a la vall de Susa (27 desembre’25 al 3 de Gener’26) Una setmana de descoberta amb anticicló, fred i després d'una abundant nevada.
Ens estem al llogaret de Chateau de Beaulard (1.350m) on, segons la tradició oral, el poble es va construir als peus "d'Il Forte" (una mena de muntanya rocosa just davant del poble on el 1593 es va construir una fortalesa per vigilar l'Alta Vall de Susa, abandonada el 1610) abans d’un incendi l’any 1700. Els principals punts d'interès són: l'església de Sant Bartomeu, datada del 1493, amb un campanar típic francès, i un portal datat del 1690 amb l'arquitrau esculpit del 1740. El poble és el punt de partida de les excursions al Refugi Guido Rey, Madonna de Cotolivier i a la muntanya Gran d'Hoche.
Tot i les nevades dels últims dies, la neu es concentra a les cares nord, així que hem fet totes les sortides en aquesta orientació.
L'alta vall de Susa és accessible entrant per Briançon i Montgenèvre (700km des de Barcelona), juntament amb Val Stura son les dues valls del Piemont accessibles directament des de França.
Els altres itineraris els hem fet pels boscos de Beaulard i Bardonechia.
Diumenge 28 de desembre: Monte Genevris 2536m 10,5km +1050m F/S3 (pel descens del bosc)
Des Grand Villard, a tocar del poble de Sauze d’Ouxl, que té també una estació d’esqui alpi, identifiquem ràpidament el punt de sortida (una corva a la carretera que mena cap a Richardette) i reseguint el sender que ens farà guanyar alçada en sentit Est. Arribats a cota 1.900m, on hi ha les restes d’un telecabina, trobem unes traces marcades, que tot i no correspondre al track, ens porten a través del bosc, i de manera molt directe, cap al colle de Costapiana (2.322m). Allà, ja amb molta visibilitat, veiem el poble de Pragelato al sud, l’estació d’esqui i un dels seus cims (Roca Nera) i cap al nord, la pala cimera que ens menarà directament al Genevris, on podem observar algún bunquer de la 2on guerra mundial i el Faro degli Alpine (donat per la Marina italiana). Des del cim, observem tota la carena
Alguns companys decideixen acostar-se a una creu propera al cim, aa 2.543m.
La baixada, la fem buscant la millor neu, que la trobem a les zones boscoses, sempre per la cara Oest, fins a retrobar-nos amb la cota 1.900m amb el camí d’inici.
Dilluns 29 de desembre: Punta Moncrons 2507m 8km +900m F/S2
El punt de sortida és a la carretera entre Soulze d'Oulx i Richardette a la cota 1600m. Si el sector de les pistes d'esquí que donen a sota del cim és tancat podem pujar pel costat del riu Donna Maria fins al refugi Ciao País i remuntar les pistes (força pendent) fins a l'ampla carena a la cota 1420m. D'allà seguirem per la llomada fins el cim sense cap dificultat. El descens el farem per fora o dins de les pistes segons condicions. (aquest és l'itinerari que hem fet)
Si les pistes són obertes podem seguir l'itinerari del Genevris fins al coll de Costappiana 2322m i remuntar al cim per la carena nord-oest, també fàcil però amb més pendent.
.jpeg)
.jpg)
.jpg)
Dilluns 29 de desembre: Intent al Tete Pierre Muret (3.033m), 11km, +1.200m S2
Des de Rochemolles (1.610m), poble piemontès, ubicat a una ombrívola vall del mateix nom, al est de Bardonechia, surt l’excursió que teníem previst realitzar, el Vin Vert (2.711m).
Des del mateix poble de Rochemolles, inicia una pista, ja amb neu, que a cota 1.640m continua però nosaltres anem tallant la pista, guanyant alçada fins a cota 1.990m i visitant un parell d’ermites i les granges de Mouchecuite i La Croix.
Superada la Granja La Croix, a l’inici de la pista que ens portaria cap a la ValFredda, veien un traça molt ben marcada, comencem a seguir-la fins a cota 2.000m. En aquest punt, ens creuem amb una segona pista, sense traça i comentem amb el grup per on seguir, i sembla que la traça segueix la direcció correcta però sense anar per la pista… ens deixem temptar per aquesta… el grup s’estira molt, i quan aconseguim trobar-nos tots, ja ens havíem desviat força del nostre objectiu… Així que aprofitant que hi ha cobertura, busquem una alternativa: La Tete Pierre Muret, un cim de tres mil metres de la zona, i que ens trobem en la direcció correcta.
Seguim la traça fins a sortir del bosc, amb l’objectiu de poder avaluar si podem reconduir l’excursió i recuperar el track inicial. A cota 2.440m, ja veiem que no podem recuperar el l'objectiu inicial, així que avaluem tant el ritme del grup, com la distancia al nou objectiu. Alguns components, decidim ja iniciar el descens per un barranc amb bona neu fent una parada a les Granjes La Croix, per fer un mos. La resta del grup segueixen la traça fins a pocs metres de l’objectiu per baixar pel mateix barranc.
Dimarts 30 de desembre: Gran Costa 2615m 15km +1000m F/S3 (Bosc)
Sortida del poble de Monfol (1600m), molt recomanable anar-hi aviat, atès que hi ha molt poc espai lliure per estacionar.
La sortida d’avui ens porta a conèixer el parc natural de Gran Bosco di Salbertand. Des del poble de Monfol, resseguim tota la cara nord en direcció Est, obrint traça per uns boscos amples i plens de vida, segons les petjades que anem observant, l’obridor de traça, diu que algun cabirol s’ha deixat veure. Algun tram seguim algunes pistes (fins el clot de Sen Zhan) però en la seva majoria, anem cercant la millor pendent per anar pujant suaument fins el nostre objectiu. Ja comencen a caure les temperatures i tanta estona a la cara nord, ens fa tenir sensació de fred.
A cota 2.310m arribem al clot Pensi, i podem deixar el bosc i anar a buscar el sol… en direcció el Colle Lauson, sense arribar-hi, per anar a atacar el cim per una petita vall, protegida de les cornises que s’han format.
Gaudim del cim, sense vent i un sol espatarrant, tot i la baixa temperatura, estem sols. Bones vistes per tota la carena, divisant el cim Mont Genevris i el Moncrons.
Iniciem la baixa per una neu pols que gairebé ens arribarà fins el cotxe… espectacular. A les zones altes, just abans d’arribar al bosc, algun “boum” escoltem… El descens, buscant sempre les zones més obertes i millor pendent que ens fa passar pel Clot de la Sharansha, clot de la Sireiza, Clot de la Furni i Clot de Bourin. En algun moment hem de remar… però vaja… les condicions de la neu i els girs que podem fer, ho compensen plenament.
Dimecres 31 de desembre: Punta della Mulattiera 2447m 11km +1073m F/S2
Per acabar el 2025, havíem pensat fer l’excursió al Passo de la Mulattiera i la Punta del mateix nom des del poble de Puys.
Però en despertar-nos, els núvols al cel del Piemont ens fan decidir per una ruta més conservadora des del pàrquing de l'estació d'esquí de Bardonecchia (Melezet), aprofitar la llum dels curts dies d'hivern i arribar al darrer sopar de l'any sense necessitat d'utilitzar el frontal.
Hem començat pujant per una pista en direcció SO cap al vallone della Gorgia. A una alçada de 1580m, hem girat direcció E-SE per arribar a la vall Guiaud enmig del bosc, passant per la cabana Grangia Guiaud. A mesura que guanyem alçada, amb el riu Curguas sempre a l’esquerra, va augmentant el gruix de neu pols. A la nostra dreta tenim muntanyes rocoses, de les que surt un promontori de roca rogenca en forma de rectangular molt curiós. Cap a la cota 2150m, anem virant a l’esquerra en direcció E-NE, cap al passo i punta della Mulattiera creuant el riu. Poc després, passem sobre un allau de dimensions considerables, confirmant el perill d’allaus que segons el BPA italià (bollettini.aineva.it) és de 3 per sobre de 2100m amb capes febles persistents.
Seguim amb precaució en direcció NE. Les darreres ziga-zagues les fem per un pendent força ampli amb neu dura on cal vigilar no relliscar i no sobrecarregar-lo (mantenim una prudent distància entre nosaltres). Arribem a un cim sense nom i decidim no continuar per la cresta del cim della Mulattiera que es veu amb senyals de purgues. Un cop al nostre cim, fem una transició ràpida i baixem amb molta neu pols, primer en direcció E i després N, fins arribar al riu Guiaud i als remuntadors de l’estació per continuar la baixada final per pistes. Fem parada de pícnic a la cafeteria intermèdia de l’estació i seguim avall per pistes no trepitjades que ens donen més feina de l’esperada.
Vam a arribar a casa a bona hora, a punt per l’últim sopar de l’any, amb un fantàstic aperitiu amb una selecció de delicatessens d’embotits i formatges de diferents regions italianes (speck, bressaola, salami, scamorza) organitzat pel Koki i la Concep, i les magnífiques llenties de l’Eli, tot acompanyat d’una bona selecció de vins i caves. No va faltar el raïm amb campanades musicades a duo pel Koki i la Clara, i festeta final amb en Ricard a la guitarra.
Dijous 1 de gener: Monte Plegier 2563m 13km +1000m F/S3
Tornem a voler gaudir de la neu que hem trobat al parc natural de Gran Bosco di Salbertand i escollim el Monte Plegier, com excusa. Tornem a Monfol.
Aquest cop, busquem el sender que surt per darrera del poble, el Sentiero 3, que ens porta directes fins el Colle Blegier. En aquesta excursió, tenim una traça bastant recent feta, i la resseguim sense passar pel coll, desviant-nos per sota una zona humida a cota 2340m i atacant el cim per la seva cara oest.
Al cim, venta una mica i no fem ni foto… comencem a baixar cap al coll de Blegier (2.379m), on d’entrada la neu es ventada… però ja després… passa a una neu pols, força insuperable. Al coll, arrecerats del vent, fem la foto de rigor, recuperem forces i ens animen a remuntar per la pista que menaria cap al Mont Genevris, en direcció est, fins a cota 2.390m on ja ens llencem direcció nord per anar buscant la millor neu fins el nostre punt de sortida. Resseguim a estones la pista de pujada però la majoria de la ruta ha estat pel bosc.
Divendres 2 de gener: Madonna de Cotolivier 2105m i refugi Guido Rey 1761m 13,6km +900m F/S3
Seguim amb el festival de cares Nord, i decidim fer aquella excursió que sempre ens fa molta il·lusió: la que podem sortir amb els esquis de casa ??
Inicialment volem fer una circular que contemplava l’ascens a Rocher de la Garde (2.228m) i acostar-nos des de allí al refugi, però el veí de la casa on estàvem ens ho va desaconsellar per ser “molto pericoloso” per l’estat de la neu en la seva zona superior. Així, que optem per fer el clàssic de la zona, arribar-nos a Madonna de Cotolivier i gaudir de les seves exclusives vistes al Gran Bosco di Salbertand i tots els cims que hem fet allà.
Per accedir a la Madonna, s’accedeix a una pista des de l’aparcament superior del cotxe del poble de Chateau de Beaulard, tot en direcció Nord, que va pujant suaument, ben indicada. La innivació, a les zones baixes, es justeta però permet avançar correctament amb les pells. A partir de cota 1600m, la innivació millora. La pista, amb direcció constant a Nord, ens va acostant als nostre objectiu, i descobrim un grup nombrós de cabirols entre el bosc.
Un cop a Madonna, busquem la millor manera d’arribar al refugi sense haver de tornar a baixar al poble, al refugi ens esperen Mariona i Concep per fer un beure conjunt.
L’accés al refugi des de Madona, resulta entretingut. Primer baixem pel bosc per neu pols disfrutona, en lleugera tendència a l’oest per arribar al barranc de Padou a 1.650m. Un cop al barranc, tornem a calçar les pells i enllacem amb un sender, poc innivat, que ens durà directament al rifugio.
Arribem un xic tard però no deixem l’oportunitat de fer una xocolata calenta i unes cerveses de la zona.
La tornada al Chateau de Beaulard, es fa directament per unes antigues pistes d'esquí i intentant esquivar els nombrosos taurons que trobem sota la poca neu.
Panetone, pandoro, crostata, mortadela, prosciuto, pasta, pecorino, bressaola i un munt de plats tots boníssims...
Hi hem estat: Eulàlia Ll, Clara V, Eli C, Mariona J, Pep L, Dani D, Oriol C, Míriam M, Koki G, Còncep M, Cristina D, Sancho M i Ricard M
Keep Calm, Mangia la pasta e buona traccia !!
