Dificultat : **** , S2 ,
Dificultat alpina : canal de neu de 35 - 45 º, baixable amb esquís en bones condicions
Desnivell : uns 2000 metres de desnivell.
Horari: unes onze hores per a un equip entrenat
Poc ens pensavem que aquesta sortida acabaria sent una de les més llargues de la temporada. La vall de Lanós, discontinua i plena de raconets, ens va permetre una tranquila pujada però a la vegada és mostrà totalment desaconsellable per a la baixada, la qual cosa ens obligà a realitzar un llarg itinerari circular per tornar al punt de partida.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwD6uBwlMwHm90oYL0gdL2Gd0Qz172TvA1qRkYAbAIVq2ePhzLAWCRL7Otrqq_jAsbFw_AVmV6D_ECa0Opmd6mzzhbMhKMaJwkAAkKJlP_o6qs38vEk0wDgh3HmGPfTydIiOeC1VsGrWxK/s320/P1040295.JPG)
A partir de l’estany de Lanós, però, canvia la naturalesa de l’ascensió: una suau pujada per una valleta que desemboca en la piràmide final del cim. Gràcil i de formes esbeltes, és atractiva, elegant i atrau la mirada des de qualsevol punt.Un gran cim, en definitiva, que mereix trobar-hi un itinerari més idoni, que no impliqui l’elevat preu que tinguerem que pagar, en termes de temps i esforç, tant el nostre equip, com el d’en Ferran, que realitzà l’ascensió des de Font Romeu!.
Per cert, molt elegants les vostres traces a la canal que baixa a les Bulloses.
Quina casualitat ( o no) que ens trobessim només tres equips al voltant de la muntanyai tots tres del cegesqui : El Jordi i la Carmela, en Ferran i en Paco i en Josep Maria i jo.
Aquest estiu penso que m’ocuparé uns quants caps de setmana en trobar aquest itinerari ideal, que ben segur serà llarg, valent i amb magnífics descensos, però més assequible. La muntanya s’ho val. La propera temporada el podrem fer tots plegats si voleu, eh Ferran i Jordi ?
El nostre itinerari ?
Sortim a les 09’20 del poble de Porta (1600 m) – Cabana dels Ingeniers – Estany de Lanós (2200 m). En aquest punt ens acomiadem d'en Jordi i la Carmela que giren cap el Coma d'Or – Prosseguim per una valleta idílica fins a la base del cim, on pugem fins on podem amb els esquís. Plantem les fustes i pugem feixugament els darrers 300 metres de desnivell per la característica canal Oest del cim (35º – 45 º com a màxim) - Pic del Carlit (2925 m), on arribem finalment després de 6 hores 10 minuts de pujada superant una alpina però fàcil canal final.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_M7CHpT3JsFLawJkjNSP7dQxS-MkXdMJYK7l_JiYKVUW6AHt_z9S6UrWWhZdZ3CR2mPnNDDCaLEASkPYytyLFaWHOeZ8MusG3iaV52_-o-Yo54zZ-atAX_Niw9_W0WUhzwha55njT3vl4/s320/P1040298.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglS48OAUTjOopSq9o6POwAGUAe_-S0iL0vxlOidaBPv1AvKZdfK2OKSODiUMVCj8Q6P3eYplgYcVkJK-R6STlfIgnh3STXUufVD4bIUB1kCzS4N4sunfN5bwSzEXGg0oOlhfS6DGHRMvMP/s320/P1040303.JPG)
Desfem la canal i calcem esquís. - Baixada sobre una neu memorable per el mateix lloc fins a l’estany de Lanós (S2 ‘disfruton’) – Remuntada fins a la portella de Lanós (2468 m) – flanqueig fins a una primera portella (2505 m) , que es converteix en un entretingut puja-baixa i d’aquí a la portella d’en Garcia (2550 m) – Descens trepidant (S2) en la penombra sobre bona neu fins al port de Puimorens (1900 m ) – Ja de nit, practiquem l’esquí ‘de sensació’ sobre una neu primavera fàcil (encara no havia regelat) fins a la part baixa de l’estació – Literalment estès al terra panxa amunt m’espero amb tot el material mentre en Josep Maria va a recollir el vehicle caminant per la carretera.
Buf, buf, buf. Han estat onze hores d’activitat.
Josep Maria M i Xavier M