28 de febr. 2005

Piada - Tuc de Pincela 2546m - Val d'Aran - 26/02/2005

Enviat per Carles Ll.

Punt de sortida: Bagergue (1400m)
Neu: abundant, pols en orientacions Nord, crosta en la pala somital a Sud.
Desnivell i temps: 1100mts - 3/4 hores d'ascens, 1'30 descens
Amics: Lluis, Montse, Manel, Carles.

Finalment, ja tocava, que pogues pujar-hi. I això que no les tenia totes. Anavem pujant cap als plans de Moredo i el poc cel blau que teniem al matí anava tapant-se per moments. Ja a les 9 del matí en sortir de Bagergue, tota la banda sud de la Vall i les Maladetes més enllà estaven tapades per nuvols grisos. Quan deixem Moredo i ens enfilem per la vall a Oest que porta al coll, ja no es veuen els cims i les volves tornen a caure. L'ombra d'un altre intent frustrat torna a planar.

Però no. Sembla que para, sembla que es torna va veure el cim, sembla que s'intueix el blau sobre els nuvols, sembla que surt el sol ... Arribats al coll, abocats sobre el barranc de Corilha, sembla ja tot un altre dia. Dareres pales més sostringudes, sota cornisses amenaçants i ja som a dalt.

Varradós es veu inmaculat, el Tuc Nere un invitació a esquiar les pales verges. Son molts els cims que desde aqui es poden veure, i son tants els que encara no hem esquiat!

Baixem pel mateix itinerari, el cel torna a caure sobre nosaltres. Neu pols, saltes sense voler. N'hi ha tanta que creuem el riu Unyola per un pont de neu sense anar a buscar el pont. Arribem a Bagergue en plena nevada. Ens hem d'afanyar, la neu torna a cuallar sobre l'asfalt.

Bones traces. Fins aviat germans.

Piada Orri-Pic de la Dona-Mantet 26 i 27/02/2005

Enviat per pasdeguia.

Sortida de pràctiques del curs d'esquí de muntanya.
Integrants Curs: Agnès, Neus, Edu, Kristin, Ariadna
Monitors: Sergi, Eli, Ricard
Acompanyants: Oriol, Aureli, Imma
Recorregut Dissabte: (Setcases) Pla de la Molina, Coma de l'Orri 1540m - Estació d'esquí de Vallter 2100m - Portella de Mantet 2409 - Pic de la Dona 2705 - Vall de Mantet 2200 - Pont 1460 - Mantet 1550m
Desnivell de pujada: 1275m
Desnivell de baixada: 1245m
Temps aproximat. 8h
Recorregut Diumenge: Mantet 1550m, Pont 1460m - Cabana de l'Alemany 1940m - Vall de Mantet 2200 - Portella de Mantet 2409 - Estació d'esquí de Vallter 2100m - (Setcases) Pla de la Molina, Coma de l'Orri 1540m
Desnivell de pujada: 949m
Desnivell de baixada: 959m
Temps aproximat. 5h
Bonic itinerari amb varietat de Clima, tipus de neu, paisatge i estat d'ànim.
Sortim dissabte amb un solarro impressionant, tot recent nevat. Després de fer un petit eslàlom pels pàrquings de Vallter arribem a la Portella de Mantet. Canvi de temps, extranyament i tal com estava anunciat, entra un front i comença a nevar amb força, temperatura -6 graus, no fa vent.
L'ascenció al Pic de la Dona, la carena està pelada de neu i cal aprofitar les plaques existents a sud. Pic de la Dona -10 graus, neva fort i poca visibilitat, ens tirem esquiant per la cara NE, neu molt incòmoda, fonda, encrostada i amb una capa de neu nova. Improvitzem classe avançada de voltes maries i diagonals.
A partir dels primers arbres de la vall de Mantet, neu polç fonda, molt bona i per gaudir-ne (que és el que fem vaja...)
Continuem el camí de la Vall fins a Mentet, on s'ariba esquiant, amb alguna pedreta que surt però amb neu suficient fins el mateix pont. No arribem de nit però quasi.
La Gite on tenim reserva és la casa més elevada del poble, o sigui uns 150m de desnivell amunt, per sort Mantet està tot nevat, encara neva i l'ambient és força bucòlic.
Sopem a l'alberg-Restaurant (A la Gite no fan menjar), tot molt bó i abundant (Eli, tranquila que ja arriba el segón !!)
Al matí de diumenge reprenem la ruta de pujada directa a la Portella deMantet i fem una mega esquiada fins el cotxe, amb la cara d'enveja d'alguns pisteros. A quins llocs que us porto eh !!!!Ricard

Piada - Open Vall Fosca 2005 - 27/02/2005

Pili, (Daniel), Berta, Jaume i 70 i escaig equips més.

Abans que res, felicitar l'organització de la cursa!

Video de wein01


+800m, -1200m; horari, molt poc els primers, nosaltres una mica més de 3h...
Dificultat: l'itinerari és llarg, els descensos de fort pendent, però els passos difícils o més drets han estat protegits per l'organització.

Itinerari: Teleferic de Sallente 2.164m - Pla de la Cort - Portella 2.293m - Estany Tort - Estany de Mariolo - Pala Dellui 2.700m - Estany de Mariolo - Coll 2.441m - Barranc de la Lora - Pla de la Cort - GR11 - Canal a Solana de Fosser - Presa de Sallente 1.750m - Pica Pica - Massatges - Dinar a la Pobla i molts premis i obsequis!

El temps ha estat rúfol, amb vent fort i fred (-9ºC) i visibilitat regularal principi millorant al final. El dia abans s'havien muntat cordes per pujar a les Pales de Cubiesso des de Mariolo (Estany d'Eixerola - Canal de Cubieso - Pales de Cubieso 2.784m - Estany d'Eixerola), allargant el recorregut , però la nevada de la nit (15 cm) i el vent del matí han recomenat tallar aquesta part.




Això si en totes les baixades (hi ha hagut tres canvis de pells) la neu ha estat pols pols!

Gran cap de setmana de muntanya, doncs, amb el Campirme i la Cursa, que us recomanem pel proper any tant per l'itinerari que s'hi fa (inèdit cada any), com per l'ambient entre els participants on hi ha lloc per les Campiones del Món però també pels que hi anem a passejar amb la traça feta!

Bones traces...
... i acabo amb uns fragments d'un romanço escrit (i cantat) per Jaume Arnella. Dels futurs "greens", "forats", i remuntadors als que estem condemnats mentres no arribi una nova glaciació, ja en parlarem un altre dia.

Déu-vos guard els de la terra,
Déu-vos guard els vilatans,
benvinguts a la Vall Fosca
turistes i estiuejants.

D'aquí en diuen la Vall Fosca
perquè està molt enclotat;
quan a altres llocs el sol brilla
pels d'aquí ja s'amagat.

Si veniu per Senterada,
la vall comença, per fi,
arribant a La Pobleta,
Pobleta de Bellveí.

I arriba fins a Cabdella,
que més amunt no és poblat,
només hi ha estanys i muntanyes
i potser algun isard.

Confiem en la Vall Fosca
i en els homes que la fan,
les seves ganes de viure
i de tirar endavant.

I aquí s'acaba el romanço,
bona nit, jo ja he acabat.

27 de febr. 2005

Piulada ceretana...i bastant blanca - Coma d'Or 2826m - 26/02/2005

Enviat per Pere-Joan B.

Ja hi tornem a ser... cap a la Cerdanya...i és que en un sol dia no es pot anar a gaires llocs... L'aproximació ja es comença a fer massa habitual. Plena de trampes i dificultats posades pels gossos de Tura. Ens hem escapat d'un pel d'una bona foto a Mollet. Aprofito per donar les gràcies a l'amic anònim que s'ha endut el recordatori devant nostre i que ens ha permés veure el flash a temps. Veus com ens cuiden? Ara ja ens hem despertat de cop. Més endavant, a La Gleva trobem a unes altres víctimes. Suposo que deurien haver celebrat quelcom no autoritzat pel bufòmetre i m'els tenien refrescant-se. Quefort! Amb el cep posat el cotxe els incauts estaven cubant-la a-5ºC !! Suposo que al tornar els gossos els hi deuen haver donat una copeta de conyac per reanimar-los...i au, una estoneta més a pair-lai...un altre cop caixa per la Tura.
Buff..hem tingut sort un altre cop, i no ens han enganxat per haver fet res d'alló que no saps que has fet però que t'empaperen. Que dur que és anar a la muntanya! però ara ja hi som.
A Puigcerdà hi fot un fred que pela i per fi s'hi veu molta neu i hi fa bon temps!! Sempre surt el Sol després de la pluja!. Clar que els nostres gobernants ens tenen ben acollonits amb el tema allaus ( són uns exagerats!) i això ens redueix moltes possibilitats de guerra. Ens decidim per quelcom ben senzill però que per una vegada es deixi fer.
Al Puimorent ens posem els esquís a -8ºC i amb una quantitat de neu i una qualitat que feia temps que no veiem per aquestes contrades. Enfilem cap a la Coma d'En Garcia. Avui Si!! Estem contents! ...Arribem al Coll i s'ens presenta el Cim del Pic Pedrós de Llanos i del Coma d'Or al davant. .. però s'ens presenten una vegada més a la Ceretana!!! És a dir sense neu!!! Com és possible?? Amb la que ha caigut!..però aquí no. El vent se l'ha endut.
Fa un dia molt bo. Fresc, seré i un bon Sol, encara que per ponent es veu venir un bon marró..però està lluny encara.
Ah No!! Aquest cop no ens fotaràn! No hi ha neu? Doncs valen. Tampoc hi ha esquís. Però el cim no s'escapa.
Malgrat el penós panorama visual, al final només ens treiem les fustes un curt tram sota el cim. Això si, hem fet la clenxa a les pells... i a la baixada, en aquest tros, les soles dels esquís...bé, que no emvull posar trist...
Un cop superada la pala de marras la neu millora en quantitat i en qualitat. Neu pols i a troços neu dura...com sigui, sempre neu bona per esquiar.
Un cop al cotxe el Sol s’amaga... i quan després de la merescuda birra a Puigcerdà enfilem el túnel del Cadí que forada el Moixeró (sort que el Cadí es diu Cadí perquè si no potser en dirien el Tunel de jo ques é quina parula més pronuciable en espanyol) i pagar la contribució a la Gene que fins ara i amb sort havíem eludit dels gossos, ens trobem amb una senyora nevada que ens acompanya fins quasi a Berga.
Quin dia més rodó!!! I avui Diumenge he pogut celebrar una excel.lent calçotada amb bons amics al Reustarant Ricard d’Alió. Un bon lloc que us recomano.
Això és vida!Fins la propera!
Pere-Joan
Pirineu Oriental. Pic de Coma d'Or (2.826 m). Des de Puimorent.
Desnivell 906 m. Horari de pujada: 3h30' aprox. Neu entre excel.lent i nul.la.
Expedicionaris: Pilar L., Xavier B. i Pere-Joan B.

Piada - Campirme, sortida austerofestivaprecompe - 24/02/2005

Enviat per pelldefoca.
Pic de Campirme, Pallars Sobirà 24/02/05
2.633m, +/-908m.
Pili V., Berta, Jaume i Àlex M.
Comença el que tenia que ser una sortida austera. Hem dormit a Cabdella, esmorzar te i magdalenes, horari relaxat, demà hi ha compe i no ens podem cansar ni omplir massa l'estómac. A la Vall Fosca molt poqueta neu i decidim anar cap a la zona de Tavascan, la sort és que en aquest horari els bandolers de la gene... estan fent el cigaló al bar i no donen problemes. Arribem a Sort i ens permetem el primer caprici, esmorzar dels d'abans (això si, sense vi).

Iniciem la travessa a les 11h al refu de Pleta del Prat (algú demana per la possibilitat de comprar un forfait per una pujada, començo a tremolar...de totes maneres, crec que ho fa per mi). seguim la ruta normal per l'Estany del Dimoni, amb la sorpresa de trobar moltisima NEU POLS. L'últim tram, del coll al cim, està molt ventat, però el podem fer amb pells. Fem cim sobre les 13 però no ens podem recrear molt, tenim el que podria ser un marró per barret, malgrat les preses, res no impedeix que obrim una botelleta d'herbes dels Dolomiti.

Baixada increïble, que dir després de dos mesos sense tocar els esquís i fer 700m de neu pols, llàstima de la visibilitat reduïda a la part alta.
La meva sort no acaba aquí i podem fer un bon dinar-berenar-sopar.

Crec que algú, en les gestions del viatge, ha tingut un problema que és diu 3%...

Retiro el que he dit.
Inscripcions dels bons (Pili, Berta i Jaume) en la cursa i jo adormir que encara soc petit.


Un record per en Daniel que no ha pogut venir.

Àlex

25 de febr. 2005

Piada Pic del Cap d'Antor 2560m - Andorra - 24/02/2005

Enviat per David H.

Desnivell: +608/-608
Dificultat: S2 (o S3 per esquivar els arbres)
Components: Ton i David
Meteorologia: nuvolositat variable, molt fred (-12ºC al matí)
La sortida que teníem pensada era pujar des de la Vall de Ransol al Pic del Cap d'Antor, crestejar fins al Pic de Coma de Varilles, descens per l'estany de Cabana Sorda (un dels indrets més bonics de tot el Pirineu) i baixar cap a la Vall d'Incles.
Sortim a les 8 del matí, amb una temperatura de -12ºC i un bon tou de neu pols. La sortida és des del final de la carretera que porta a la Borda del Marticella. A l'inici, 200 m de desnivell per bosc, amb molta, molta neu. Un cop abandonem el bosc, continuem per falsos plans fins a assolir fàcilment el Pic del Cap d'Antor. Un bon esmorzar al cim ja que tot i el fred, no passa un alè d'aire.
Les vistes són excel·lents, a un costat la Vall de Ransol amb la Serrera al fons (objectiu d'una propera sortida), i a l'altre la Vall d'Incles. Al fons, el circ de Pessons i l'Ariège. La cresta que porta a la Coma de Varilles està ventada i neta de neu, però aviat desistim de l'itinerari previst ja que les pales de Cabana Sorda tenen molta neu i unes plaques que no volem posar-nos per barret (i menys portant un ARVA sense piles, gran error!).
L'altre vessant, el de Ransol, està molt ventat i segur que rascaríem esquís, de manera que la solució passa per tornar per on hem vingut. La primera part del descens és excel·lent, pendents suaus amb algun arbre per aquí i per allà. 20 cm de neu pols sobre una capa de 150 cm de neu compacta. Un cop dins el bosc, algu tram de neu crosta fa que sigui difícil no acabar abraçat a algun arbre. El descens però és ràpid, i les voltes maries eviten disgustos arboris.
Un cop al cotxe, retorn al despatx i a treballar, que avui és dijousi els turistes volen esquiar.
Ah, Andorra té molta neu o sigui que podeu incloure-la als votres plans.
Bones traces!
David

23 de febr. 2005

Plataforma en defensa de las Montañas de Aragón

Enviat per Pilar V i Guifré Ll.

Asunto: En defensa de Espelunziecha...en defensa de los Pirineos.
Hola a todos los amigos de las montañas: La Plataforma para la Defensa de las Montañas de Aragón no se aletarga con el frío, y sigue su tónica habitual de llevar la voz de los valles y las cumbres amenazadas allí donde haga falta. Después de un fin de año con la posición favorable a la conservación del Pirineo Aragonés por parte del Comité MaB de la UNESCO, y un informe revelador del Colegio Oficial de Geólogos sobre la aparición de grietas en las laderas del Portalet y el riesgo de deslizamiento debido a la obras de Aramón, os informamos de las próximas convocatorias públicas, esperando que participéis y sumemos más voces y amigos.
- 20 MARZO, domingo.9 h.- Visita con raquetas, esquís de travesía y a pie al ibón de Espelunciecha. 12'30 h.- Concentración masiva en el collado del Portalet. Participará Eduardo Martínez de Pisón, Catedrático de Geografía Física de la UAM y Premio Nacional de Medio Ambiente. Primera recogida de firmas para promover una Iniciativa Legislativa Popular por una Ley de Protección de la Alta Montaña en Aragón.
OS RECORDAMOS QUE:Tenemos a la venta diverso material para recaudar fondos: Camiseta Bokart-Kukuxumusu (12 euros, 3 colores, varias tallas), calendario de pared 2005 con fotos de montañas a color (3 euros) y DVD de la película "Mi último valle" (10 euros). El DVD puede ser adquirido por internet en la dirección http://www.ecologistasenaccion.org/tienda/product_info.php?cPath=32&products_id=34
Y que puedes hacer tu ingreso o aportación económica en la siguiente cuenta de la Plataforma en Multicaja número 3189 0100 88 2124235322
Ya sabes que en nuestra página web tienes todo tipo de información referente a la protección de las montañas frente a los desmanes de la empresa Aramón. En ella podras encontrar más información de la concentración del Portalet y de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que hemos presentado recientemente en las Cortes Aragonesas.
www.ecologistasaragon.org/nieve nieve@ecologistasaragon.org
DOMINGO 20 DE MARZO DE 2005
CONCENTRACIÓN EN EL PORTALET
Concentración en Portalet, junto a la frontera francesa, limítrofe con el Parque Nacional de los Pirineos en Francia. (Explanada en la frontera, Portalet, llegando por la carretera A-136 desde Sallent de Gállego).
PROGRAMA
9 h: Excursión guiada a pie, con esquís de travesía y raquetas de nieve hasta el ibón de Espelunciecha (1.950 m.). Salida desde la explanada del Portalet (1.794 metros). Dificultad: fácil. Desnivel: 250 m. Tiempo: dos horas y media, ida y vuelta.
12:00 h: Concentración de montañeros, defensores y amigos de las montañas en la explanada del collado del Portalet (vertiente española).
12:15 h: Impresiones por la Defensa de las Montañas a cargo de Eduardo Martínez de Pisón, Catedrático de Geografía de la Universidad Autónoma de Madrid y Premio Nacional de Medio Ambiente.
12:30 h: Recogida de las primeras firmas para la Iniciativa Legislativa Popular de la Ley de Protección de la Alta Montaña en Aragón.
ORGANIZA TU FIN DE SEMANA EN EL VALLE DE TENA
El fin de semana del 20 de marzo resérvate un hueco en la agenda para acudir a la concentración del Portalet en defensa de Espelunciecha y las Montañas. Aprovecha para organizar tu excursión en el valle de Tena, lleno de posibilidades para desarrollar un turismo sostenible: alójate en hoteles y casas rurales con encanto, practica esquí de fondo en el Balneario de Panticosa, conoce la gastronomía de la zona, visita las iglesias mozárabes de Serrablo, pasea con raquetas de nieve, sube a las cumbres con esquís de travesía (Argüalas, Garmo Negro, Musales, Infiernos, Balaitús) o realiza alguna excursión por los bellos parajes del valle de Tena.
CÓMO LLEGAR
La carretera A-136 parte de Sabiñánigo y llega hasta la frontera con Francia donde se realizará la concentración.Hay tren hasta Sabiñánigo (Renfe, Tel.: 974 48 00 62) y línea regular de autobuses diaria hasta los pueblos del valle de Tena (La Oscense, Tel.: 974 480045 / 974 210700).
DÓNDER ALOJARSE LOS QUE VIENEN DE FUERA DEL VALLE
Hay una amplia oferta de hoteles, albergues y casas de turismo rural que puedes reservar a través de estas páginas web:
www.valledetena.com/alojamientos/alojamientos.htmlwww.dphuesca.es/turismo/ www.centraldereservas.net/pages/
BUS ALTERNATIVO BLANCO
Vamos a poner un autobús para acudir a la concentración.
- Salida de Zaragoza, 8.15 h., Paraninfo, Plaza Basilio Paraíso.
- Salida de Huesca, 9.15 h., Plaza Navarra.
- En Portalet a las 11.30 h.
Precio: 9 euros.

20 de febr. 2005

Piulada del marrón d'avui dissabte - Coll sota el Puigmal de Lló - 19/02/2005

Enviat per Pere-Joan B.

I quanta raó que tenies Arseni! Avui era un dia per escalar al Sol i no per anar a la neu! Neu!!??? Quina neu? La Cerdanya està pelada pelada!! No hi ha gens de neu!!! Risc 5 ?? Voldríen dir 0,5 perquè jase sap que sempre pot caure una pedra o algún bromista pot recollir la neu que queda i fer una bola i tirarte-la... Només hi ha neu a les pistes! i encara en no totes...
Ostres venint de la Vall d'Aràn i veient això...Quin desastre! Mare de Deu Senyor! Potser cap a Andorra i l'Ariege...bé, allà crec que sí. A més avui n'hi estaven possant. Conyes a part! Que cony li passa al Pirineu oriental que sempre hi fa aquest vent? Tal com cau la neu sempre l'escombren a ventades. Només en queda a zones baixes i a les pistes on la poden apisonar amb les ratracs.
Bé, anem a lo nostre: Quina parida avui. A vegades improvitzar surt bé però a vegades...no tant. A les set del matí ja havíem esmorzat a Ripoll per tirar cap a Prats de Molló i pujar al Roca Colom. Pensàvem que així no tindríem perill d'allaus...ingenus de nosaltres..allaus..i de neu pensàvem...
Comuniquem amb els companys/es del Ceg i decidim anar amb ells/es alPuigpedrós i quedem per trobar-nos a un bar de Ger. Imprevistos de la carretera provoquen una descordinació en la trobada i després de verificar el marrón que hi ha amb el temps al Puigpedrós i que la pista està tancada al mateix Meranges i que ja són quasi les deu (ja fá 5 hores que ens hem llevat i encara anem amb pijama!) girem cúa i ens decidim pel Puigmal. Ens creuem amb els companys/es que pugen..però en una curva i no podem parar. Mòvil al canto i diuen que també venen.
A la sortida de la Gimgueta d'hix descobrim un amagatall dels bandolers francesos (allà en lloc de gossos són gen...gendarmes) on hi tenen cua de cotxes esperant per pagar el paperet que ben segur que serà més car que l'etiqueta que els hi colocaràn a les pistes en l'anorak. Truquem depressa als amics/es que venen darrera per avisar... però no venen darrera! Han vist el marrón que s'apropa al Puigmal des del Nord i prefereixen anar cap el Puigllançada. Nosaltres ja en tenim prou de dubtes i seguim cap al nostre objectiu.
Parking de l'estació d'esquí que està a tope de personal amb ganes de cues.
Mirada al Puigmal.
Mirada entre nosaltres.
Pregunta tonta: Hi veus neu?Resposta evident: NO !
Exclamació: Però si és tot de color marrón. I ja veus marrón per terra i marrón que ens ve al damunt amb el temps.
Canvi ràpid i estratègic: Puigmal de Lló. Dintre de la coma no hi mancarà la neu.
I cert! Aquí es nota la veterania...almenys en experiència en busca de neu perquè en experiencia en meteorologia no es nota gens. Però amunt!
Comença a rebufar, començar a ventar, i arriba el torb!! Ara el marrón és metafòric perquè només s'hi veu color blanc per arreu..i això voldir fins i tot on penses ara...perquè ni el millor gore evita que la neu es fiqui allà també.
Però nosaltres amunt!... i és que el vent ens ve del darrera i no ens adonem de que cara avall el vent ve de cara i no veus absolutament res, a la vegada que s'et gela el nas.
Trobem a un grup que intenta baixar i van realment fotuts. Penso que són uns passarells, que no n'hi per tant... i nosaltres amunt. Ara pel mig de la pala perquè a la dreta la poca neu que hi ha s'esllavisa. Arribem al coll que està uns 1o minuts sota el cim. Sé que és el coll perquè els esquís ara baixen enlloc de pujar... Ara el torb és ..això: torb.... i fot un fred que pela i la neu segueix entrant allà...o ho sembla perquè cada cop els tenim més plens.
S'ha acabat. Punto. Ja n'hi ha prou. Cap avall. Fora pells, fora raquetes. Esquís i Snow calçats i mirant cap... avall. Avall? Si,sembla que es mouuuuuuennnn...plof. Ja hem saltat la cornissa. Parem i esperem que el torb reposi, però el mal parit no es cansa de bufar i seguim baixant sense veure res de res de res. Tot blanc. Que bonictant blanc... blanc arreu menys al terra que està ple de pedres. Avall. Neu, la que hi ha, del tipus tutti frutti (veus d'això al Valle no entenen. Allà tota és nata). Pols guapíssima, crosta, ai que caic, dura, pols, gelada, ai que torno a caure...i pedra crash. I així anem perdent alçada i millorant les condicions i també la neu que a la part baixa està molt millor.
Al cotxe ens descongelem per etapes (penso que el cotxe del Xavi nopassarà l'ITV com a micro-ones). Refot quin mal els dits de les mans a l'escalfar-se! i després els dels peus...I un cop a Santa Leocadia (qui va batejar aquest poble es va quedarben descansat) pasem a veure als amics Albert i Cristina que hi tenen un niuet molt acollidor...i ens deleiten amb un aperitiu on no hi falta la bota, magistral bota, de vi que retorna el meu cos a la realitat terrenal.
La resta de companys/es estàn dinant a La Molina i ens diuen que tampoc han tingut millor sort que nosaltres.I és que avui era dia per escalar al Sol. Quanta raó que tenial'Arseni...
Coll sota el Puigmal de Lló. Uns 2700 suposo.. perquè no es veia res.
Desnivell...doncs això: uns 700 metres.
Horari de pujada: una hora i quaranta minuts
Horari al "cim": 10 segons
Horari de baixada: un segle i mig
Expedicionaris: Xavier B. (Surfer/raqueteru) Pere-Joan B. (Clàssic a l'espera de reciclarse al carving de muntanya)
I el vent, al vent, la cara el vent...

Piada - Bac de Setcases 1.744m, 19/02/2005, Curset d'iniciació 2005

+/- 350m, 1h de pujada, 4h pràctiques (saber renunciar a temps, recerca amb arves, civeres, perfils de neu...).

Tocava anar a Mentet des de Vallter... Al parking bufa el vent, la visibilitat és dolenta, neva una mica... Estem amagats dins els cotxes digerint la renúncia al nostre objectiu... Segurament la Consellera Tura és a la portella de Mentet impedint el pas! i si en la saltem és capaç d'enviar-nos el Torb!!!
Bé, això és un curset, i encara no hem fet la classe de Mai Enrera, així que decidim fugir del temporal de nord i baixem a Setcases, on des del mateix poble, a 1280m, ja és possible sortir amb esquís als peus.

Creuem el Ter i el Torrent de Vall-Llobre, i ens enfilem seguint el GR11 queporta a Molló pel Coll de Lliens. A 1.600m el bosc s'esclarissa, i aprofitemper fer pràctiques de recerca amb ARVA, i muntar un parell de civeres.

Neva.

Mentrestant, l'Enric ha anat a buscar una placa de vent i ha preparat el terreny per fer un complert perfil de neu: globalets, gradient, grans grossos, izoterma, duresa, temperatura...bé, això està estable!
Les hores passen ràpid i la nevada s'intensifica. Deixem el proper Puig de les Agudes, de 1.976m per un altre dia (val la pena tenir-lo en compte, com excursió de 2 horetes, quan el vent et fa fora d'Ulldeter). Iniciem el descens, no pel fàcil camí, sinó pel bell mig del bosc... i fins i tot fem una mica de gana que matem a Sant Quirze on ja hi estem abonats.

Tot i el mal temps acabem el dissabte amb més ganes d'esquí de muntanya que no el començàvem!

Bones traces!!!

14 de febr. 2005

Piada tècnica psico-emocional - Travessa Ulldeter-Carança - 12 i 13/02/2005

Enviat per Manel C.

Luis Javier, Imma, Berta, Iolanda, Les gosses Fosca i Mora - amb l’esperit d’ aventura de la primera gossa cosmonauta russa Laika, o Rin-Tin-Tin i molts altres animals ensigalats o putejats com la Mula Francis, etc.. ...-, Roger, Jaume i Manel.
Descripció tècnica :
Dissabte:
+1.150 / -1.450; 4-5h pujada; 1-2h descens; PD+, S3/S4.
Vallter 2.164 - Coll de la Marrana 2.529 - Bastiments 2.881m - Feixa Llarga 2.400m - Portell dels Gorgs 2.790 - Estany de Coma Mitjana 2.498 -Ref. Matutano 2.190 ( no te res a veure amb les bosses de patates ! ) - Ref.del Ras de Carançà 1.820.




Diumenge:
+850 / -450; 3-4h pujada, 30'descens; F, S2.
Ref. del Ras de Carançà 1.820 - Pla de Bacivers 1.945 - Plans de Morenç 2.350 - Serra Gallinera Bacivers 2.688 - Pic de la Dona 2.704 - Vallter 2.164.





Descripció psico-emocional :

Dissabte: Tot i que no era massa clara la meteo, i la neu estava una mica tova -tenint que flanquejar per unes pales exposades a perill d’allaus - el temps s’anava enmarronant per moments impedint-nos l’ ascensió al Pic de l’Infern, etc., etc....., vàrem gaudir d’ una travessa en un entorn magnífic, i amb un “descens tipus “escalextric” a través de bosc, on omitiré parlar dels danys ecològics en flora i fauna.
Caldria tenir un bon nivell de descens a través de boscos, on em vaig menjar unes quantes branques, quasi atropellar algun esquirol, o passar per sobre la Fosca o la Mora - els gossos de la Iolanda - que van tenir l'oportunitatd’ experimentar estoicament la primera ensigalada per gossos amb resignació. Un bon entrenament de cara a la propera Pirena 2006.

Nota:
Ricard, pròxima matèria pel curset d’ esquí podria ser “tècnica de descens ecològicament correcte a través de boscos i altres entorns d’ interès natural”, també amb matèries com “tipus d’ enfarinades” – croqueta, chocos, empanada gallega, etc...”, “com sortir d’ un forat de neu tova sense assistència, “torna a néixer”, la tècnica del “cuc”, etc... el tema podria donar molt de si.

Bé...., tot sortir de la massa boscosa ens tope’m amb el Refugi de Ras de Carançà. Les nostres companyes gosses varen ballar, saltar i xisclar de joia. Comencem les tasques d'omplir cantimplores d’ aigua i recerca de llenya per la llar de foc, agafar lloc al refu i consolidar la defensa dels matalassos que no n’hi ha per tots, doncs no estem sols – sintonia d’Expedient – X “- , comencen a arribar francesos.

Sopar...., torrades de sobrassada al foc amb un vi d’ èxtasi a càrrec d’en Jaume, plenitud degustativa del Ser, amb el caliu d’ una bona companyia en un entorn senzill.

Diumenge:Ens vàrem llevar aviat, el dia semblava força ventat. Alguns ens abrigare’m massa, feia vent però el dia era solejat i clar. A la Fosca i la Mora no els semblava bé la idea de tornar a sortir, enmig de xiscles expressaven el seu disgust de gos d’ una manera políticament correcta – a partir d’ara consideraran i reflexionaran sobre els avantatges de ser el millor amic del’ home, potser es millor ser gat i quedar-se al sofà de casa - però es varen acabar resignant.

Ascensió excel·lent al Pla de Bacivers i carenejada ventada fins al Pic dela Dona. Desprès d’ estudiar la via de descens fins a Vallter, ens decidim a baixar per una pala directa enlloc de dirigir-nos a la Portella de Mentet, via menys exposada. En el descens - neu tova – i en la successió d’enfarinades tipus “croqueta” – quan caus en pales d’ una inclinació tal que fa que no et quedis clavat a la neu, sinó que vas rodolant i agafant volum com una croqueta a la farina - en Roger es va fer un tall amb el canto de l’esquí al front, no l’ importarà gens que li pregunteu com s’ ho ha fet, podeu preguntar-li dijous vinent al club, estarà content de respondre a tothom, això si aneu un per un, ...., Si !!!!, és el que porta una tireta blanca..., si insistiu...., potser us ensenyi els 3 punts de sutura. Podríem parlar de “tatoos o piercing” d’esquí de muntanya en una altra ocasió....???

Bé, això es tot......

Fins aviat,
Manel & cia

P.D.La descripció tècnica es del Jaume, no he canviat...., continuo oblidant els noms dels llocs per on passo i dels cims que faig a no ser que m’ ensigalin,i una vegada dalt del cim, el meu estat psicoemocional i pujat d’ adrenalina no em permet assimilar els noms dels cims que m’ envolten, centrant tota la meva energia en com sortir d’ allà dalt. Si teniu la mateixa sintomatolotgia o com es digui, no aneu a qualsevol psicòlegs de muntanya. Consulteu amb mi, per un mòdic preu en podem parlar i començar tractament. Necessito canviar-me els esquís.

11 de febr. 2005

Piada - Pic de Sanfonts 2888m - 5/02/2005

Enviat per Pilar L.

Roger Ll., David T. i Pilar L.
+/- 1.500m; unes 5h ascens, unes 2h descens. Sense dificultat tècnica; però un pèl llarg (bé, tot és relatiu...)
Per la previsió del marron meteorològic del diumenge, decidim pujar a hores intempestives el divendres (gràcies, planificadors de les obres en la C-16, per escollir la millor època de l'any per fer-hi obres: la temporadad'esquí...), fer la sortida dissabte i mirar com plou diumenge.
Dormim a algun forat que trobem a les lliteres del refugi de La Molina i al matí següent, amb una certa nostàlgia per aquel somni que hem deixat massa a mitges, enfilem cap a Andorra, el petit país dels Pirineus que més s'assembla a un formatge de gruyère ("bon dia, senyor douaner... comencem d'hora, eh?").
Deixem el cotxe al final de la carretera que puja a Arinsal a 2 quarts d'11. Des d'alli (uns 1500m) carreguem els esquís uns 15 min., fins a trobar la neu a un troç de pista que ens porta a l'inici d'un bosquet no massa dens. Després de travessar un pont gairebé colgat per la neu, continuem pujant per la vora esquerra del riu. En acabar la zona frondosa, deixant a la dreta un petit corredor pintat dels blaus intensos del glaç, arriba un tram de forta pujada que ens portarà a peu del refugi de Coma Pedrosa (uns 2200m).
Es el moment de fer una paradeta, cruspir-se les restes de turró de xocolata dels nadals del David i gaudir de la calma (tot i ser Andorra..) de la Coma. Descobreixo els efectes secundaris al·lucinògens de l'esmentat turró quan ens descobreixo immersos en una conversa sobre dietètica, entropia de l'univers i biologia mol·lecular... L'airet ens comença a refredar, així que cap a la una ens decidim a afrontar la segona etapa de l'ascensió, uns altres 700m. Baixem uns 50m ala coma. Per pura logística (sempre hi ha diferents velocitats quan toca arrencar...) ens distanciem poc, però suficient com per sentir la màgia de la solitud de l'indret i extasiar-nos amb el sorroll del silenci i les brilantors de la neu...
Tornant del breu moment d'èxtasi, ens encarem a la vall, que puja, puja... Anem per feina i prenem un ritme constant que ens porta al cim al cap d'unes dues hores. A mitja vall, pujant a mà dreta, queda el desviament que portaria al Coma Pedrosa, el sostre d'Andorra (encara no li han fet un túnel amb mètode austíac per travessar-lo...).
Arribem al Pic de Sanfonts (288m) amb els esquís als peus i allí podem gaudir d'una imponent visió dels cims que ens envolten. La climatologia està de la nostra part i els núvols, llunyans però en aproximació, ens permeten contemplar un cop més la meravellosa abundància pirinenca(sensació que, afortunadament, reneix en cada cim). Molt a prop, l'imponent Coma Pedrosa, amb 100m més d'alçada, impressionant en la seva presència.
I després... el descens... la neu, en un estat increïble, més de 800m debaixada que farien sentir-se geloses a les millors pistes...Arriben al collet de Coma Pedrosa i, al cap d'uns 200m, retornem al bosquet que, ara, curiosament, (em) fa l'impressió s'haver-se densificat... Ai!Coníferes de les valls, què farem els esquiadors novells (33% dels components d'aquesta sortida) el dia en què no us trobem... De què alimentarem les nostres fantasies (concretitzades en el restant 66%...) de surar damunt de l'abundosa virginitat de les neus acumulades? Unes quantes (unes quantes!!!) voltes maria més tard retrobo la resta del grup (amb aquesta cara de paciència que està íntimament lligada per mi a l'esquí de muntanya... aprofito per dir gràcies...),
Ens treiem els esquís i cap al cotxe, després d'un lapse surrealista de temps en què un túnel ens atrapa...Són les 17.30 i el cel està ben cobert.
La tornada, entre somnis i una depurada selecció musical, amb parada a la fonda Cadí de Pons.... donde fueron felices i comieron codornices (almenys jo!)
I el millor de tot.... és que demà ja torna a ser dissabte i la catifablanca dels Pirineus ens espera...!!! : - )
Bones traces!
Gaudiu dels paradissos blancs...Pilar

7 de febr. 2005

Piada - Aproximació al Roc de Madres 2469m - 5/02/2005

Enviat per Sergi X.

Desnivell:+750/-840
18 Participants: Jerôme, Belén, Noe, Imma, Pedro, Rodri, Jepi, Elena, Santi, Gemma, Manel, Montse P., Jordi G., Eli, Aureli, Montse Luque, Nuna i Sergi X.
Meteo: Sol radiant, bona temperatura, vent cap a migdia i boira de baixada.

I N’EREN 36 PELLS DE FOCA CAMES AMUNT...

Tot comença a les 5.30h a l’estació de Sant Andreu Arenal on un cop fet el recomte i repartits els cotxes emprenem el camí una hora més tard!

9.15h reagrupament a Prada per fer un mos, després de la clavada que ens foten sortim espitosos cap al Coll de Jau (1.506m) on deixem els cotxes un cop superat algún tram gelat.
Carreguem esquis uns 100m i a les 11.20h ja ens els calcem definitivament. Comencem a foquejar per la pista que ens durà al costat del Refuge du Callau (1.537m) que està tancat. Des d’aquí ens endinsem al bosc seguint la Vall de la Castellana amb orientació S/SW pel costat del riu. Tot i que fem un parell d’intents d’encigalada finalment decidim mirar la ressenya i el camí és clar: seguir la vall. Tirem amunt fins que es comença a obrir i ens va mostrant el que ens espera, neu i més neu.
A les 14.30h la gana apreta i aprofitem uns rocs amb els ultims pins per agafar forces.
Un cop dinats, foquejant una mica se’ns obre al davant el Pla de la Balmeta (2.127m), quin espectacle!! qui més qui menys es posa nerviós tot pensant en la baixada. Envoltats pel Pic de la Roqueta (2.345m), el Roc Negre (2.459m), el Bernat Salvatge (2.423m)...tot de pales farcides de neu pols, el Jepi i el Santi com imnotitzats per una de les canals no tenen més remei que treure’s els esquís i piolet en mà comencen a pujar, quedem que ja ens trobarem més tard. Seguim pujant pels suaus pendents cap al nostre objectiu, el Roc de Madres, que ja tenim clar que no assolirem perquè és massa tard. Comença a bufar vent i a les nostres espatlles la vall es va omplint de boira així que cap a les 16.00h decidim treure les pells i començar el descens enmig d’exclamacions de goig i plaer. Un cop endinssats al bosc de nou se’ns afegeixen els dos posseits per la canal que ens expliquen la seva experiència gairebé orgàsmica.
Seguim baixant esquivant arbres, branques i branquillons tenint cura de no convertir-nos en “Pajaro Carpintero”. La boira ens comença a envaïr i decidim seguir el descens per las pista forestal per on ens toca remar més que a les galeres. Altre cop al refugi du Callau, cinc voluntaris van a buscar els cotxes i la resta baixem per l’única pista de la tancada estació de Ládou que va pel costat d’un vell remuntador que finalment ens porta a la carretera (1.415m) on arribem cap a les 17.30h embolicats plenament per la boira i la nit que ja va caient.

De nou als cotxes i al bar de la clavada de Prada on els que ens voliem quedar i fer alguna cosa
Diumenge decidim no arriscar donat el marró de méteo que es preveu. Hi ha qui ja ha demanat i aprofita per menjar alguna cosa abans de la tornada i els que no ho hem fet encara decidim tancar la jornada amb el recuit de drap del restaurant la Serra de St. Esteve de Guialbes.

Quina neu!! com ho teniu pel 19 i 20 de Febrer?

Piulada - Pic de Tarbesou 2364m - Curset d'Iniciació 2005 - 6/02/2005

+/- 850m, 3-4h ascens, 1h descens, PD, S2/S3 (S4 el descens directe)
Llevantada!!! Això deien els mals auguris, i de fet algunes volves de neu queien de bon matí a La Molina.... així que hem decidit fer 70km cap al nord, passant per Montlluís, Formigueres i prenent una carretera gelada que ens ha portat fins al centre de muntanya de Mijanes.
Quanta neu! L'Aude i l'Ariege fan goig!!!

Aquest cim és més que recomanable: el primer tram deixa la pista d'esquí a l'esquerra i s'endinsa per un bosc esclarissat. Cal anar cap a l'oest. El dia s'ha aixecat i llueix un sol que no ens esperàvem. Pugem per sobre un tou de més d'un metre de neu, sovint pols.

Arribem a una cabana on la vall s'obre, amb el cim visible al centre. L'itinerari més segur pren una successió de "tubets" a la zona obaga fins arribar a un ample coll a l'esquerra del Pic.

Darrers 150m amb ganivetes per una pala que promet. Al cim també hi arribem tots! Quin èxit!

Inmillorables vistes sobre la Dent d'Orlú, el Roc Blanc, el massís de Saint Barthelemy, la zona de Camporrells, la Serra de Madres... moltes muntanyes, moltíssima neu!

A la baixada uns han disfrutat més que d'altres, però gana n'hem fet tots: de nou entrepans de butifarra amb "seques"... i a començar bé la setmana!

Bones traces!!!

Piulada - Pic de la Mina 2683m - Curset d'iniciació 2005 - 5/02/2005

+/-800m, 2-6h(fent pràctiques!), F, S2.

S'han repetit les condicions del darrer any en la primera sortida del curset: bon temps, bona temperatura (fred, clar!), força neu (menys a la ventada darrera pala) i ni un bri d'aire.

Tot ideal per començar a fer esquí de muntanya, ara foquejar, ara voltes maries, ara posar alces...

Des del Coll de Puymorent hem seguit els plans que pugen paral•lels a la dreta de les pistes. A l'alçada del darrer telecadira ens hem decantat cap al Nord per accedir als lloms superiors que donen accés a un collet a la dreta del cim.

Ja sense esquís (convé ensenyar a no ratllar els esquís), hem fet els darrers metres a peu, i a dalt hi hem arribat tots.
Petons i abraçades... Tots satisfets!!! Això és començar bé un curset!

Bones traces!!!

5 de febr. 2005

Piulada del Pic de Nérassol, Sol, Sol, Sol... 5/02/2005

Enviat per Pere-Joan B.

Mails amunt i avall. Aquesta setmana hi ha quorum però no consens.
Dijous queda decidit que el dissabte anirem a escalar i el diumenge a esquiar. De moment sóm l'Arseni i jo. Potser ens unirem a algún grup del Cegesqui però depén d'on anem a escalar i on vagin a esquiar. Demà en parlem.
Divendres tarda. El temps pinta malament pel diumenge i a més aquest migdia he decidit que el diumenge m'en vaig a passar una setmaneta a la Vall d'Aràn. Així doncs el dissabte anirem a escalar i prou.
Divendres. 21.45 Quedo amb l'Arseni, el Jordi i el Joan Buxó en que demà anem a Terradets i que ens podem dividir entre la via del Desenlace inesperado i la via de l'Alba. Només cal confirmar que el Xavi també ve.
Divendres. 22.00 Parlo amb el Xavi.
Divendres. 22.05 truco a l'Arseni i li dic que el Xavi i jo anirem a esquiar i que ell pot anar a escalar amb en Joan i el Jordi o venir amb nosaltres. És a dir, que no deixem penjat a ningú.
O sigui que fins les deu de la nit no savia que avui dissabte acabaria esquiant!!! I hi ha qui prepara les sortides amb un més i mig d'antelació!!
Hem anat cap a la Cerdanya amb diferents propostes però quant hem arribat a la comarca dels tot terrenys de luxe (Sabeu on regalen el Porsche aquest?) ens ha caigut l'ànima als peus. Només hi ha neu a les pistes d'esquí!!! i hem marxat cap l'Ariège. Al país veí es veu que això del vent ho porten més controlat i caram si n'hi ha de neu!!! El Pas de la casa semba un enorme pastís de nata i la neu arriba fins a Hospitalet près l'Andorre (que no té res a veure amb el près le Llobregat).
Avui és el dia! Neu per un tubo (i bona!), des del cotxe, un cel radiant de blau i un Sol calent calent però amb un quasi imperceptible airet fresquet fresquet...bé gelat. Perquè al matí estàvem a -9ºC..temperatura ideal per conservar la neu pols,pols, pols...
No hem trobat a cap persona en tot el dia. Només alguns francesos que ni saluden...és a dir, cap persona. I l'excursió ha estat magnífica. Llàstima que hem hagut de deixar els esquís a la Portella de Siscar perquè algún mal vent ha escombrat tota la carena. Encara queden uns 200 metres de desnivell i no val la pena pujar els esquís a l'esquena. Greu error!!! Un cop a dalt haguéssim pogut baixar del dret per unes pales màgnífiques!... però els esquís i el surf estàn al coll.
Baixem per la vall que hi ha al Nord buscant les pales més dretes per aprofitar la pols de la neu pols... avall, avall...vinga avall... ep! Ja l'hem cagat: Massa avall! Com a les pelis de l'Estallone tu!
Hem travessat el riu per on hem pogut. Jo he creuat per un super pont de neu...però pols, pols, pols i quasi polvo! perquè darrera meu s'haesfonsat el pont i pel canto d'un duro (3 cèntims d'euro) que no passo pel túnel de rentat sense baixar dels esquís ni treure l'antena. El Xavi que n'ha prés nota, ha triat un pont que semblava més guai i tot hi així ha posat la taula de surf al damunt i ell ha passa treptant per sobre. Tot un numeret que ens ha permés gaudir de les darreres pales abans d'arribar a la carretera pres d'Andorre i trés près del port de Pimorent que ens ha deixat passar sense cap problema per anar cap a casa ben acompanyats per milions de cotxes de pisteros que també tornàven cap a casa. Deu n'hi dó del trànsit que hem trobat!
Resum: Pirineu oriental. Ariège. Pic de Nérassol 2.633 m 1.183 m de desnivell i una pila de kilòmetres per donar la volta sencera a la muntanya.
3.50 hores de pujada i de baixada no ho he mirat...però menys, clar.
Expedicionaris: Xavi B. (raquetes i Snowboard) i Pere-Joan B. (esquís amb pells i esquís sense pells)

Piada Pic d'Encampadana 2491m - Andorra - 5/02/2005

Enviat per David H.

Participants: Enric, Conrad, Ton, Xavi i David.
Desnivell:+781/-781
Temps: 1 hora 20 minuts de pujada i 20 minuts de baixada
Meteo: dia esplèndid, temperatura freda.
Impressionant el dia d'avui, dissabte 5 de febrer. Abans que arribi l'allau de clients a l'estació de Grandvalira, a les 7:40 ens calcem esquís a la porta del despatx (privilegi que no té preu), al Tarter. Pugem per pista fressada amb una neu excel·lent i una temperaturade -9ºC. L'ascens és ràpid, a bon ritme i sense aturades. Un cop al coll que separa el Tossal de la Llosada i el Pic d'Encampadana, girem a al nordoest per fer els darrers 150 metres. Al cim, ni un alè d'aire, un solet agradable i unes vistes que van des del Carlit a l'Aneto, passant pels cims de l'Ariège i de les valls andorranes.
Fem un mos per enganyar l'estómac i dividim el grup, dos baixem pel camí de pujada i la resta per la ruta que va pel bosc. La neu excel·lent i el descens ràpid i "disfrutón". Un cap a baix, fora esquís i cap al despatx, que avui toca pencar. De tota manera, treballar després d'haver fet ja un cimet és d'allò més fàcil.
Dos comentaris, les valls andorranes tenen molta neu i el perill d'allaus ja va baixant a 3 o 2. La Serrera pinta excel·lent, així com el Pla de l'Estany i el Comapedrosa. Els cims de la zona del Gargantillar també estan carregats, una travessa de Montmalús, Ríbuls, Pessons i baixada per la vall del Madriu podria ser memorable.
Ah, i una recomanació de material. Proveu els mitjons MediLast d'esquí. Calents, fins, no transpiren i s'ajusten a la cama fent massatge cardiovascular. Quin invent! I made in Catalonia!
Fins la propera.
Bones traces.
David & Cia

2 de febr. 2005

ARTICLE - "Carros de Foc a l'hivern"

Article "polèmic":

Tot i que a l'article es matitza "Malgrat això res impedeix a aquells que ho vulguin puguin fer la travessa pel seu compte, com sempre s'ha pogut fer a l'hivern" si ho llegiu veureu que tenim "tema" pels viatges en cotxe a la muntanya i per les tertulies davant les llars de foc....

Bones traces!!!

Article:

La travessa més famosa i popular dels Pirineus, la coneguda "Carros de Foc" del Parc Nacional d'Aigüestortes, també es pot realitzar des d'ara de forma organitzada a l'hivern, ja sigui amb esquís de muntanya o raquetes. Els punts més destacats de la iniciativa són que cal l'acompanyament d'un guia i estar amb possessió de la llicència federativa. L'article compte també entrevistes a diverses persones relacionades amb la Travessa."El tema del guia és per la seguretat" afirma Oscar Balsells, coordinador de la travessa, "no volem tenir cap ensurt i obliguem a fer-ho amb guia", i segueix "encara que els participants tinguin experiència, l'hivern no és com l'estiu, que el màxim que pot passar és que caigui una pedregada o una dèbil nevada.
A l'hivern cal conèixer profundament la muntanya i totes les seves particularitats i no tot el Pirineu és igual. Estem parlant d'una zona amb força desnivells, on passes per llocs amb influència d'allaus i on el canvi de les condicions climatològiques poden arribar a ser constants".
La Carros de Foc a l'hivern es podrà dur a terme durant el període d'obertura dels refugis a l'hivern: del 12 al 27 de febrer i del 19 al 28 de març. La no obertura d'algun refugi i les condicions de neu poden alterar alguna etapa del recorregut original. Les inscripcions per a fer la Carros de Foc a l'hivern és de 125 euros al dia per grup. Els grups seran de 6 persones com a màxim per guia, tant per a grups amb esquís com per a grups amb raquetes.

Malgrat això res impedeix a aquells que ho vulguin puguin fer la travessa pel seu compte, com sempre s'ha pogut fer a l'hivern. Cal recordar que aquesta és una travessa hivernal bastant dura i tècnica, que requereix d'uns coneixements amplis tant de progressió per alta muntanya a l'hivern, com de prevenció de risc d'allaus, i molt especialment es recomana conèixer la ruta a l'estiu abans d'emprendre-la a l'hivern. També s'aconsella dur el material adient per l'època i en perfecte estat.

"No és qüestió de vendre forfaits. A l'igual que a l'estiu, l'objectiu és que la gent acabi". Diu Oscar que "és possible que algunes persones se sentin discriminades però el prioritari per nosaltres és la seguretat". Pel que fa a la necessitat d'estar en possessió de la llicencia afirma que, "és un tema de prevenció i d'acostumar a la gent que és convenient federar-se per anar a la muntanya. Aquí, a Catalunya i a l'Estat Espanyol, anem a l'alta muntanya com si anéssim a buscar bolets. Això és impensable a d'altres serralades. Volem incentivar aquest aspecte, però no només per Carros a l'hivern; tenim nous projectes que possiblement posarem en marxa aquest proper estiu on el guiatge serà obligatori o on es podrà fer alguna part del recorregut de la Carros amb guia".
Els participants hauran d'aportar el material personal necessari per dur a terme l'activitat, essent imprescindible i obligatori dur indumentària adequada, esquis i pells o raquetes, bastons, piolet, grampons, ARVA i pala.
Pel que fa als guies de muntanya encarregats de la travessa "de moment tenim aparaulats a Joan Jover, Salva Campillo i Toti Vales. Tots ells guies titulats". I respecte a l'itinerari a seguir, "sempre se sortirà de la Val d'Aran, a no ser que per necessitat haguem de sortir d'un altre lloc. Encara que en un principi el recorregut serà el mateix que a l'estiu, depèn de les condicions del terreny es podrà variar".
Pel que fa a la formació dels grups, "els grups com a màxim seran de 6 components, amb el que el cost del guia queda a 20 euros diaris per persona. Pensem que és un preu molt raonable a canvi de la seguretat que et dóna anar amb un professional que coneix molt bé la zona".
El reglament aplicat serà el de Carros de Foc a l'estiu, tenint en compte els condicionants implícits a la muntanya a l'hivern. Se sortirà sempre de la Vall d'Aran (la trobada amb el guia es farà a la botiga Marmot situada al Passeig de la Llibertat 14 de Viella) i el refugi inicial podrà ser qualsevol dels que tenen accés des de la Vall d'Aran (Saboredo, Colomers, Restanca).Carros de Foc és la ruta de senderisme que uneix els 9 refugis guardats del Parc Nacional d'Aigüestortes i Llac de Sant Maurici, són refugis que pertanyen a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), al Centre Excursionista de Catalunya (CEC), i al propi Parc d'Aigüestortes.
Fa poc més d'un any The New York Times li va dedicar un reportatge exclusiu, el que ha motivat que hagi passat a ser una de les rutes senderistes més conegudes d'Europa.
Oscar, com a anat l'estiu passat?
Estem força contents. Les respostes de les enquestes que enviem als participants ens donen un nivell de satisfacció notable, cosa que ens agrada, ja que ells són la raó de la nostra existència. Ara bé, sempre hi ha coses per millorar i en això estem. No ens donem mai per satisfets i anem cap a la millora continua. Van ser prop de 2.000 persones les que van fer el trekking aquest estiu passat, amb procedència de diversos països d'arreu del món.
Segueixen venint americans i inclús aquest 2005, i degut al ressó que ha tingut en aquell país, sortirem en un calendari dedicat a rutes de muntanya del món, publicat a USA. També sembla que la Carros ha arribat a d'altres estats i diverses revistes de Dinamarca, Suècia i Alemanya han publicat un reportatge.
De fet, ja tenim reserves per al 2005 de gent d'algún d'aquests països. En quant a l'skyrunner, prop de 200 valents es van atrevir a iniciar-la, acabant un 70%. No s'ha batut el record que té l'Enric Lucas (10h35' a l'any 2001). Això diu molt del gran temps que va fer al seu dia i de la importància de conèixer a fons el recorregut. Han vingut atletes molt experts i amb gran experiència però, el temps no el bat ningú. A la FEEC han arribat algunes queixes sobre l'ocupació gairebé exclusiva dels refugis per part dels excursionistes que fan "Carros de Foc", que ens dius al respecte?

Bé, això no és cert. Només cal mirar les places que disposen els refugis pels 110 dies que estan oberts a l'estiu. Si ho compares amb les estades de la gent que fa la Carros el percentatge és molt petit. Tot té una explicació. Carros de Foc es comunica diàriament amb els refugis. Fins i tot, dos i tres cops. Això fa que tinguem una informació que la gent no té. Posaré un exemple que tothom entendrà: rebem una petició de reserva d'una persona que vol fer la Carros entrant pel Mallafré i dormint 5 nits a refugis. Si algun d'aquest refugi està ple, li diem que no pot fer el recorregut tal i com ell tenia previst, però sempre li busquem una alternativa, entrant per una altra comarca, dormint en d'altres refugis o fer-ho en sentit contrari. Forma part de la nostra feina. Cal pensar que aproximadament un 40% de les reserves no es fan com en origen les havien planificat els clients. Aquest és un exemple representatiu del què passa, especialment a partir del mes de juliol.
Clar, la gent que vol fer la travessa sense els avantatges de fer-la a través de Carros, es pot trobar que ha reservat en els 4 primers refugis i al cinquè no té lloc, amb el que ha de canviar tota la planificació prevista. Com he dit abans, l'únic que té Carros de Foc és informació diària sobre les places de cada refugi. A partir d'aquí fem ingenieria de distribució.
Els guardes dels refugis de la ruta Carros de Foc també tenen veu en aquest tema, en Valentí Sagristà guarda del refugi d'Amitges (Centre Excursionista de Catalunya) ens diu: La iniciativa de Carros de Foc en època hivernal és molt bona, la majoria de refugis del Parc Nacional fa anys que obrim en aquestes dates malgrat la poca gent que s'acosta, principalment francesos, i amb prou feines omplim mig refugi, fins i tot a vegades ens hem plantejat si val la pena obrir.
Esperem que a partir d'ara més persones puguin gaudir de l'alta muntanya a l'hivern amb la seguretat que dóna anar acompanyat d'un guia expert.
Pel que fa a la polèmica de l'ocupació dels refugis en Valentí ens diu: Els refugis a l'estiu sempre han estat plens, també a Setmana Santa i ponts, podem assegurar que menys d'un 10% de gent que a l'estiu dorm als refugis del Parc Nacional és gent que està fent Carros de Foc. Pel que si ha servit Carros de Foc és per a que es parli de la zona a la premsa i a la televisió, aquesta si que ha estat una bona repercussió, que fa que la zona es conegui i vingui molta gent durant les vacances.
Per la seva part, el nou guarda del refugi Restanca Josep Mohedano, que fins fa unes setmanes era el responsable del de Saboredo (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya), ens parla gairebé en el mateix sentit: Em sembla una idea molt bona, especialment pel que fa a la seguretat que dóna fer la travessa amb un guia, segurament això farà que algunes persones amb experiència alpinística però amb respecte per l'alta muntanya a l'hivern puguin tenir la oportunitat de fer-la. Fora de Catalunya, en especial a França, el fet d'anar amb guia a la muntanya està molt arrelat.

Pel que fa a la polèmica de l'ocupació dels refugis en Josep ens diu: No és cert en absolut, en el cas de Saboredo on he estat molts anys de guarda, hi ha dies de l'estiu que no hi ha ningú dormint dels que fan Carros de Foc, hi ha dies que 2 persones, i els dies que més poden ajuntar-se un parell de grups i arribar a les 10 persones. Nosaltres no tenim en compte qui ens telefona per a fer la reserva, per rigorós ordre de telefonada ho apuntem a la llibreta, ja sigui el senyor Martínez o Carros de Foc, em consta que tots els refugis fan el mateix.
I segueix: Si no existís Carros de Foc els refugis estarien igualment col·lapsats, fa uns 6 o 7 anys no era així doncs poca gent feia travesses com aquesta i sempre era gent molt experta, ara en canvi anar a la muntanya i fer esports d'aventura està de moda i podem veure tot tipus de gent, ara és molt més senzill que abans.

Més informació sobre www.carrosdefoc.comMés informació sobre els refugis del Parc Nacional d'Aigüestortes Crònica de Laia Farrés i Jordi MarimonInformació facilitada per Carros de FocAgraïments a Valentí Sagristà i Josep Mohedano