19 d’abr. 2021

Piulada d'una tipi a Varradòs, 16 a 18/04/2021

Tuqueta de Mont 2.438m, Tuc de Somont 2.508m, Pic de Pala Crabèra 2.486m i Montcorbau 2.267m

Tuc de Somont des de la Tuqueta de Mont. Al fons a la dreta es veu la carena que hem resseguit des del Pic de Pala Crabèra

Si hagués de concentrar la piulada en una paraula aquesta segurament seria acampar... a partir d'aquí, als que us agrada acampar, estareu amb mi que tot agafa una altra dimensió i et prepares per la pitjor de les méteos, t'equipes amb tots els detalls, carregues totes les gormanderies possibles (i una garrafa de vi) i busques el millor lloc on establir el campament, on fer un bon foc, ben a prop de les muntanyes, i et disposes a viure la natura tant intensament com puguis...

L'orientació nord de l'Aubaga de Mont és garantia de neu i a cota baixa: poc després del Saut deth Pish (1.550m) la pista ja té prou neu per arrossegar una pulca carregada d'il·lusions!

Divendres l'arrosseguem fins la cota 1.850m amb les darreres llums del dia i just abans no es posi a nevar: ho farà tota la nit acumulant uns 10cm. Som a una balconada sobre la Val de Varradòs, amb bones vistes , llenya i neu continua per les excursions que volem fer, que més es pot demanar?

Dissabte mandregem fins que afluixa la nevada. Obrim traça deliciosa cap a la Tuqueta de Mont mentre el cel també es va obrint i ens regala una tarda màgica per a fer una trilogia de cims: del Mont descendim a una clotada al sud per remuntar un cim que ens crida i que no havíem fet: el Pic de Pala Crabèra. És a la carena sud-oest del Somont i ens animem a resseguir-la (a peu) fins al Somont. 

Tuc de Somont. A la dreta es veu el Pic de Pala de Crabèra i el llom que hem resseguit.

Pel descens prenem la primera canal i tota l'aubaga orientada a nord amb neu pols per a nosaltres (ens sorprèn provocar petites purgues aquí i en dos punts més del recorregut: només hi ha 10-15cm de neu nova però baixem atents). Encara ho allarguem desviant-nos a veure l'estat de la Cabana de Mont, situada en un lloc preciós.

Al vespre fem un dinar-sopar a l'alçada del dia i del lloc i abans de fer-se fosc les espurnes del foc ballen amb els flocs de neu que tornen a caure. Algú té fred, però estem contents...

Diumenge ens llevem amb una minsa enfarinada però l'ambient primaveral s'ha emportat el petit hivern del dia anterior. 

Tornem a remuntar l'aubaga fins al Coret de Mont (2.272m) d'on iniciem un descens cap als llacs i cabanes que hi han a la Coma d'Auran. Els cims que volíem fer els veiem lluny per un dia que ens toca desmuntar campament i ens conformem amb el Montcorbau amb grans vistes tot i la seva modesta alçada. 

La Coma d'Auran. De dreta a esquerra: Malh des Cigales, Montcorbau, Tuc de Guiñhèm, Cap des Cròdos... 

Desfem el camí d'anada amb dos canvis de pells i bones esquiades fins a la tenda, desfem el tinglado, i ens atrevim a baixar esquiant amb la pulca... fins la cota 1.670m!

Bones traces!!!

Pep, Marta i Jaume

15 d’abr. 2021

Contraban de neu a la vall d'Ordino el dimarts 13 d'abril

Serra del Cap de la Coma, 2761m. +700m F S3

Una escapada a Andorra aprofitant la nevadeta del cap de setmana. Les condicions de neu són de primavera tardana i no totes les vessants nord tenen prou mantell en altitud.

Aprofitant la carretera d'accés a l'estació d'Ordino-Arcalís ens plantem a la cota 2050m, sempre està bé recuperar l'esquí lliure pels camps de neu d'una estació tancada per final de temporada.

Seguim la vall que mena directa al Pic d'Arcalís per arribar al coll a 2500m i la part alta de l'estació. Deixem enrere les instal.lacions i remuntem fins el coll d'Arcalís des d'on, fent una mica d'equilibris, arribem al cim del Cap de la Coma amb els esquís als peus.

El descens el fem a estones per neu nova i a estones per neu trepitjada per la quantitat de gent que ja hi ha passat.




Hi hem estat l'Agus G i Ricard M

Bones Traces !!


13 d’abr. 2021

L'Aran entre mines i cabanes. Travessa Beret-salt del Pish, 1 a 5 d'abril de 2021

Una travessa feta des de la tranquil·litat i la solitud que aquests dies envolten aquestes muntanyes del nord de l'Aran, sols, ben sols. El dia 1 calcem esquís al Plan de Beret i pràcticament es pot dir que no ens els treure'm fins al dia 5, just una hora per sobre del salt del Pish. Tanquem la travessa amb un somriure de complicitat. Enrere queden les meravelloses valls de Vernatar o Siesso, els cims de Miei, Clòsos, Òme, Palomèra, Ermèr i Armèros, i sobretot sortim ben impregnats pel fum d'aquestes solitàries cabanes instal·lades aquests dies al bell mig d'una primavera ben avançada. Tenim molts moments de silenci per recordar el bullici dels nombrosos miners que hi van deixar esforços i treballs en l'intent de millorar les seves precàries condicions de vida. 

Dijous, 1 d'abril de 2021. Plan de Beret - Tuc de Miei (2.258 m.) - Cap des Clòsos (2.418 m.) - cabana d'Horcalh 

Sortim de Beret amb els esquís als peus. Pugem suaument NW en direcció al tuc deth Miei (2.258 m) amb poca neu a la part superior. Continuem cap al Cap des Clòsos (2.418 m). Pujar a aquests cims és una bona excusa per evitar el monòton camí que arriba a la cabana d'Horcalh pel Plan de Beret.


Des dels Cap des Clòsos baixem cap al riu de Parros N, S2-S3. Malgrat que la neu està ben estovada gaudim d'un paisatge excepcional. La vall és llarga i baixa suaument fins a sobre de la cabana de Parros, plàcid descens amb esquís fins a la cota 1.890. Allà ens estirem sobre la gespa a gaudir d'una tarda primaveral. Curta caminada fins a la cabana d'Horcalh. Anem ben carregats de gormanderies varies i el puja i baixa del camí es fa una mica llarg.

Ja abans d'arribar a la cabana d'Horcalh comencem a ser conscients de la sort que tindrem de gaudir àmpliament d'una natura que desperta d'un curt hivern. A part de badar una bona estona, tenim temps per fer llenya i preparar un abundós àpat.

Divendres, 2 d'abril de 2021. Cabana d'Horcalh - Tuc der Òme (2732 m.) - cabana del Pòrt d'Urets

Sortim de bon mati de la cabana en direcció W resseguint la riba dreta del torrent de Vernatar. Ben aviat calcem esquís encara que en algun moment ens els haurem de treure i caminar una mica.

Prop dels 1.900 m ja trobem més continuïtat. Aconseguim travessar un torrent que baixa amb força aigua sense descalçar. Aviat la vall s'obre i es fa més acollidora. Ens situem al bell mig d'aquesta, respirem fondo i avancem cap al NW resseguint la Cometa de Montoliu. Desprès per terreny més indefinit voregem el tuc de Montoliu per la seva dreta fins a situar-nos sota el tuc der Òme.

Fem els darrers metres a peu. Impressionant la vista que tenim arreu. Amplis horitzons on destaca especialment a l'W el tuc de Maubèrme. Un munt de territori per nosaltres sols i som en plena Setmana Santa...

Bon descens amb esquís cap al llac de Montoliu. Hem d'evitar baixar en direcció als edificis de les mines que queden just sobre el llac ja que el terreny es redreça molt i aquests dies no és esquiable. Baixem cap a les runes d'una construcció gran ben visibles des del cim. El front anunciat es va acostant lentament. Fem un mos ràpid i des del llac marxem una mica a l'esquerra del terreny més pendent situat sota el port d'Urets, NW. Fem els darrers metres a peu mirant de no colar-nos en algun forat, neu ben tova. Ja amb els esquís als peus  i amb la tempesta a sobre fem un flanqueig fins al port on descobrim la meravellosa cabana d'Urets. Fa dies que no hi dorm ningú, la porta està ben colgada de neu. Després d'una estona de feina i mullena aconseguim entrar, ens sembla el paradís. Ens refem ben a prop de l'estufa. 

Dissabte, 3 d'abril de 2021. Cabana del Pòrt d'Urets - refugi de Liat - Pica Palomera (2.477 m.)

Dies com aquests et reconforten amb l'esquí de muntanya i amb la vida amb general. Llevar-se sense preses i gaudint cada instant del port d'Urets és una experiència inoblidable que recordarem molt de temps.


La neu és ben dura i el dia es lleva una mica gris. Els núvols que venen de nord es desfan just sobre nostre, un joc de llums increïble. Aquesta no és una travessa difícil però si que té algun tram exposat i ara ens toca passar-ne un. Hem de voltar el Maubèrme, primer W i després clarament N per una terrassa penjada que li dóna aquell toc d'emoció a la sortida. Trobem alguna fita que ens confirma que anem per bon camí. Superada aquesta zona arribem als estanyets de Maubème. Apareix alguna perdiu blanca i algun altre ocell que no sabem identificar. A partir de l'estany més gran el terreny comença a davallar amb més ganes. Hem de vigilar de no ficar-nos dins del barranc que veiem més avall ja que s'encaixa molt i no té sortida. Al voltant dels 2.250 m. hem d'anar amb tendència a la dreta N per tal de sortejar el terreny més escarpat i així poder arribar en un prolongat flanqueig a la part més planera de la vall i just per sobre del Pas Estret, toquem fons cap als 2.090 m. Aquí tornem a posar pells mentre un munt d'ocells en migració passen per sobre nostre. Anem fins al forat d'Unhòla, un lloc bell de visita obligada. Des d'aquí per terreny indefinit ens dirigim cap al refugi de Liat (2.253 m.) envoltat de les restes del que va ser un important centre miner.


Fem nostre el refugi i encara tindrem la tarda per fer una passejada fins a la Pica Palomera (2.477 m.), neu ben aigualida a la baixada. Tanmateix, tarda per gaudir de la natura. 

De nou ens sorprèn la solitud del lloc aquests dies. Nit estelada i fresca fora i dins del refugi.

Diumenge, 4 d'abril de 2021. Refugi de Liat - Pica Palomera (2.477 m.) - Tuc d'Ermèr (2.432 m.) - refugi de Liat

Avui ens visita el Carles que a més de la companyia ens portarà algun regal alimentari que en aquestes circumstàncies s'agraeix enormement, gràcies! Ell coneix bé la zona i ens fa un "tour" d'alt nivell amb la visita a racons que ens fan estar encara més sols i agraïts de poder viure moments com aquests. Del refugi retornem a la Pica Palomera (2.477 m.). Després de tants dies sols sorprèn veure algú per allà dalt, i aquest algú és en Carles.


De la Pica baixem cap a l'estany Nere d'Uèrri. Podem escollir baixada, la neu encara una mica dura però d'un gaudi fantàstic. Des de l'estany pugem N per vorejar per la dreta la serra de Pica Palomera i saltar cap a la coma que porta a l'estany de Bedreda. Bon descens fins aquests indret remot. Des de l'estany ens dirigim cap al tuc d'Ermer que tenim més al N. Pugem ràpidament pel seu costat dret fins a la part superior que té una impressionant caiguda cap a la vall de Toran que queda més al nord. La pala de baixada és de bon fer. Anem fins al coll d'Uèrri i des d'allà baixem fins a l'estany que hi ha a 2.180 m. Esquiada curta però intensa.
Ara només queda resseguir plàcidament el camí d'Uèrri passant just per sota del Tuc des Crabes que deixem a la nostra esquerra. Agafem una mica d'alçada per situar-nos just sobre el refugi de Liat i així poder arribar-hi esquiant. Gaudim del menjar que ens ha dut en Carles i l'acomiadem amb una reverència ;-) 
Tarda i nit una mica més càlida que l'anterior.

Dilluns, 5 d'abril de 2021. Refugi de Liat -Tuc des Armèros (2.534 m.) - Salt del Pish

Avui toca la darrera etapa i amb recança hem de tornar a casa. Sortim del refugi resseguint les traces del nostre amic en direcció SW, passem per l'estany de Pica Palomera fins arribar a l'ampli collet dera Ansa dera Caudèra.

Davant tenim el nostre objectiu d'avui, el tuc des Armèros. No té massa neu però suficient per fer una bona esquiada. És d'hora, la neu està dura, nosaltres hi pugem a peu. Petit mos abans d'afrontar el darrer trajecte d'aquests dies, la magnífica vall de Siesso. Allà el sol hi arriba poc i tard. Com ens va advertir en Carles trobarem la neu ben dura a bona part de la baixada.

El descens és exposat degut a les condicions de la neu i demana una mica d'atenció. Anem agafant confiança i poc a poc anem enllaçant els girs. Esquiem fins a tocar del torrent, aproximadament fins a la cota 1.910 m. on travessem el torrent i canviem de vessant. És important fer-ho per aquí ja que l'altre costat es va asalvatjant a mesura que la vall s'estreny. Inicialment anem baixant sense camí definit, aquest el trobarem més avall, cal cercar les fites que apareixeran més endavant. Ja al camí, plàcida davallada fins al salt del Pish. Mínim trànsit de gent que poc a poc ens farà despertar del somni d'aquests dies, un somni que ha durat 5 dies!

Una travessa no pas difícil però si amb alguns trams exposats. Per anar lent i gaudir d'aquests llargs dies de primavera, del tot recomanable.

Xapa llaç groc fons negre - Botiga Assemblea
Bones traces!


Marta, Jaume i Pep