Sortida de Cicle; Pica d’Estats (3.143 m) Cerdanya, 18 i 19 d’abril de 2026

Com ha passat en diverses ocasions aquest hivern, la previsió de mal temps ens ha obligat a cancel·lar una sortida planificada amb molts ganes i esforç i amb molta gent apuntada. Per sort, el refugi ens va tornar els diners avançats i vam poder trobar una alternativa que va a estar (gairebé) a l’alçada de l’activitat prevista inicialment.

Divendres 17:

Pugem a mitja tarda-vespre cap a Enveig a sopar i començar a parlar dels objectius de l’endemà. Sopar excel·lent i estada millor a casa el Manu L.

 Dissabte 19:

Ens llevem bend’horabend’hora per pujar el Pic de Cambre d’Ase (o Cambre d’Aze o Cambradase). Sortim de l’estació d’Eyna (1.784 m); caminem 5 minuts abans de poder posar-nos els esquis. Anem pujant per l’estació sense més problemes fins arribar al final del teleesquí de la Font Freda. Allà, després d’una petita parada per fer un mos, i regalar-nos la vista amb una perdiu blanca, prenem el llom en direcció als diversos cims de Cambre d’Ase (occidental, precim i cim). La poca neu a l’alçada ens obliga a fer una petita aresta i un tros caminant. Finalment fem el cim de Cambre d’Ase (2.750 m) sense més problemes.

Descansem i mengem una mica i ens plantegem el descens; tenim dues opcions; la primera, més emocionant i complexa, per la Canal Central; pujant l’hem inspeccionat i, a part d’una entrada complicada, te molt bona pinta. La segona opció, baixar pel llom que hem pujat i després baixar per la Font freda.

Ens mirem i remirem l’entrada a la canal i la majoria la veiem complicada, hi ha un bon esglaó que ens tira enrere a la majoria....però la Míriam, el Roger i el Manu, baixen els primers metres lliscant amb el piolet a la mà i després els veiem gaudir dels primers girs de l’espectacular canal central de Cambre d’Ase!!! La resta, tot i l’enveja, tirem enrere per on hem pujat i gaudim igualment d’una fantàstica baixada fins la part baixa de l’estació. La caminada dels últims 300 m en deixa botes ben enfangades!!!!).

Distància 10.86 km, Desnivell +/- 1.070 m. Temps total 5:52'45

Ens regalem una cerveseta de tornada cap a casa!!

Diumenge 19:

Ens tornem a llevar bend’horabend’hora amb la intenció de fer el Pic de Fontfreda al fons a l’esquerra de l’estació de Porté-Pimorens. 

Ens posem els esquis als peus al mateix aparcament de la Vinyola (1.868 m) i anem pujant per les pistes de la part baixa i mica en mica ens anem desplaçant a l’esquerra per encarar la pujada al Fontfreda. Quan l’encarem ens adonem que la pujada te poquíssima neu. 

Decidim pujar la Mina per l’aresta sud, passant per l’estany de l’Orri de la Vinyola. Pujada impressionant, d’anar fent, amb moltíssima neu, amb un flanqueig final una mica exposat però que es deixava fer. Al final grimpada complicadeta amb els esquis a coll fins el cim de la Mina (2.683 m). Pujada impressionant, de nivell!!!!

La baixada la fem per la ruta habitual de la Mina, baixant per la pista negra. Neu molt humida, i en un moment, el pas d’un esquiador fa caure una mica de neu, res greu, però que ens recorda que hem d’anar alerta. Baixada fins als cotxes gaudint del que, per molts, serà l’ultima sortida de la temporada.

Ah!! I sempre cal portar una mica de cinta americana per fer “apanyus” que ens treuen d’un “apuru”!!!!

Distància 10.48 km, Desnivell +/- 821 m. Temps total 4:47'16

Hem participat en aquest magnífic cap de setmana: Eli C, Míriam M, Roger G, Manu L, Quique A, Paco P i el coordinadors Clara V i Lluís A (redactor)

Volem agrair especialment el Manu per cedir-nos casa seva per aquest cap de setmana espectacular. 

Andorra: Pic de Sanfonts 2.889m i Pic de la Coma de Varilles 2.759m

Dissabte 17/04/2026: Pic de Sanfonts 2.889m des d'Arinsal  +/-1.450m 14km

Cito textualment la introducció respecte a aquest cim que fan en el llibre "50 itineraris d'esquí de muntanya del Pirineu català" en Pito Costa i en Carles Lluch:

"Darrere d'aquest nom s'amaga un cim poc conegut però d'una bellesa sublim. El gegant Coma Pedrosa fa ombra al Sanfonts i, precisament per això, molts esquiadors de muntanya menyspreen la seva ascensió pensant que aquest cim no té prou categoria. Res més lluny de la realitat! Si el Sanfonts restés isolat i solitari es convertiria en un dels cims més concorreguts del principat andorrà. La seva ascensió amb esquís ens deixarà un bon regust de boca. ..."

I així ha estat ...

Tot i que la ruta que podríem anomenar "normal" surt del mateix poble d'Arinsal i puja per la vall del riu Coma Pedrosa, una alternativa en anys de poca inhivació o bé en dates de primavera avançada (com és el cas) és sortir de l'aparcament superior de l'estació d'esquí a més de 1900m que assegura la neu i poder sortir amb esquís als peus des de l'inici.

Arribats a l'estació, veiem que el sol i les altes temperatures de les darreres setmanes "han fet feina" i la neu va minvant, no obstant, queda neu a l'estació suficient per anar pujant per les pistes tancades fins la part superior (Coll de la Botella?). 

Seguim en un flanqueig per sota del Pic del Port Vell fins a la Portella de Sanfonts 2.582m. En aquest tram hi ha alguna clapa sense neu que ens obliga a fer alguna traça sobre pedres/matolls. A l'anada no descalçarem però si ho farem de tornada (sense pells) per evitar ratllar els esquís.

Ja a la portella, veiem el Coma Pedrosa al davant i també el Sanfonts amb força neu tot i l'orientació sud i gairebé tot el recorregut a fer. Fem canvi de pells per fer un descens d'uns 250m cap al circ de Coma Pedrosa, intentant perdre el menor desnivell possible. En aquest punt enllacem amb la "ruta normal". La vall és veu molt bonica amb el refugi no massa lluny i comentem que estaria bé fer en una altra ocasió la pujada per allà - però sabem que ara hi hauria hagut força porteig.

Treiem pells i iniciem el segon tram de l'ascensió. La pujada es sostinguda i la temperatura és alta pel que la neu està molt transformada i ens demana més esforç doncs a vegades els esquís ens patinen una mica.

Passat el primer tram, a la dreta hi ha el desviament per anar al Coma Pedrosa. Nosaltres seguim endavant per virar a la nostra dreta més amunt a la cota 2700m on veurem ja la pala summital que ascendirem pel llom dret.

Cito novament el llibre:

"La part final del Sanfonts és una autèntica perla. Ens enlairarem vertiginosament pel "matonet" aparentment inofensiu que conforma la seva part summital per arribar al cim, indefinit i amb unes vistes espectaculars: el Coma Pedrosa, el Salòria, la Pica d'Estats i el circ de Baiau queden als nostres peus. Impressionant! El descens deixarà satisfets tot tipus d'esquiadors. Ni massa tombat, ni massa dret. Perfecte i deliciós per gaudir de la pràctica de l'esquí."

Tot i que en diverses ressenyes es proposa carenejar i descendir fent una circular, no ho veiem senzill i nosaltres desfarem el camí de pujada en un descens que tot i la neu força transformada els tres disfrutem molt (neu crema en alçada i més pesada quan baixem) i en 20mins tornem a ser al punt de posar pells. Ha estat molt millor del que ens imaginàvem a la pujada.

Mengem una mica i anem a fer l'ascens què ens resta del dia, els 250m per tornar a la portella de Sanfonts, fer el flanqueig comentat i gaudir d'un descens per pistes (per nosaltres sols) fins al cotxe.

Gran jornada d'esquí, per recordar! ... gràcies Lorena i Josep per deixar-vos "enredar". Un 8cims mooolt recomanable!

   

Diumenge 18/04/2026: Pic de la Coma de Varilles 2.759m   +/-848m 7,5km

La previsió de temps pel diumenge no es gaire engrescadora i diversos models donen pluja ja partir de les 12h pel que busquem un itinerari no massa llarg i també matinarem molt.

Decidim anar a Ransol i d'allà acabem apuntant al cim de la Coma de Varilles.

Abans de les 8h ja estem en marxa. Sortim en direcció a les bordes i passem pel pont de pedra per creuar el riu. Tenim uns 10 mins de porteig i ben aviat quan ens endinsem a bosc ja podrem calçar tot i que un primer tram haurem d'anar buscant l'ascens per on hi hagi continuïtat.

Anem pujant pel barranc del riu, amb pendent sostinguda fins als Planells de Caraup on deixarem  el bosc i tenim les primeres vistes de l'itinerari fins al nostre objectiu així com altres cims propers.

Respecte a aquest pic hi ha la punta oest (que és on porta el track que duem alguns) però el principal és l'est, que és el que farem avui.

Seguim ascendint pels diferents plans i pales en una zona amb diferents possibilitats de recorregut però sempre apuntant al coll a 2.680m. Com anem bastant d'hora, la neu encara no ha transformat i fem els darrers trams amb ganivetes per major seguretat fins al coll.

Deixem els esquís i ja a peu ens enfilem fins al cim. 

Tenim l'anècdota de la jornada quan sense els esquís a la Marina li queda un peu ben atrapat en la neu que ens obliga a palejar ... res greu, i tot acaba amb una mica de suada del Xavi.

Solventat l'incident, arribem al cim sense major dificultat. Bones vistes destacant el Serrera amb un pala ben blanca i també alguns núvols que es van apropant.

Per la baixada bàsicament desfem el camí de pujada però en general ens anem més cap a les pales sota el pic oest que és on ha tocat més el sol i la neu està més transformada.

Neu en força bones condicions pel descens però les previsions es compleixen puntualment i acabem fent els darrers metres esquiant sota la pluja ... una nova sensació!.

Podem dir que l'hem encertat i acabem l'activitat just a temps.

Un cap de setmana rodó i molt ben aprofitat! 

Vam ser-hi: Josep, Lorena, Roser, Marina, Marta, Xavi i Núria