Els secrets de la Torreta de l'Orri

Semi travessa entre la carretera de Port Ainé, la Torreta de l'Orri i Montenartró +900m -1100m F/S3 i contorsionisme.

Feia temps que li teníem ganes, un descens des de la Torreta de l'Orri fins al poble de Montenartró i les condicions d'aquesta temporada ho han permès.

Hem arrencat al revolt de la carretera de Rialp a Port Ainé a la cota 1600m. Bosc amunt, es tracta de traçar un itinerari que va progressant pel bosc i travessant les pistes forestals que comuniquen amb Sant Joan de l'Erm. Com a referència tindrem al nord el Bony de la Socarrada.

Un plaer passejar en silenci pel bosc curull de neu, obrint traça i sense vent...

Passada la planura del bony de la Socarrada (no sabem perquè li diuen bony...) ja divisem la Torreta de l'Orri, els pisteros que van cap a una merescuda baixada després dels 40min de cua a la cadira... i uns grupets de raquetàires que retornen cap al refugi de Comes de Rubió. 

La quantitat de neu és excepcional i la vall de Rubió sembla un merengue.

El descens el fem per pista fins a la confluència amb la coma del Forn, d'allà ens anem desplaçant per dins del bosc amb força pendent cap a l'est fins arribar a un tram de bosc molt apetitós i amb neu pols. Baixem fins a les pistes 2060m i remuntem un tram curt per la pista forestal, uns 100m de desnivell.

Ja som a la vertical de Montenartró, ens llencem per un bosc molt dret i amb bona neu. Des d'aquest punt fins el darrer tram cal buscar el millor itinerari per dins del bosc creuant fins a 5 pistes forestals.

A la darrera pista 1500m ja la seguim fins el poble, amb el petit (gran) inconvenient que han caigut molts arbres que barren el pas, cada 50-60m i això ens obliga a fer contorsionisme i buscar passos alternatius perdent força estona.

El darrer tram ja arribem al poble amb els esquís als peus sense més inconvenient.

Ruta molt recomanable !!

Hi hem estat el Koki G i Ricard M

Bones traces pels boscos nevats !! 

 

el vídeo dels dimecres... Guia per interpretar el BPA (ICGC)

 

El Port del Comte, de gala!

Divendres, 30 de gener 2026

Entre algun dia de vacances "pendent de consumir" i que l'Alex portava una setmana de "corresponsal" al pre-pirineu ... que acabem el divendres amb una matinal al Port del Comte.

Si a la situació actual, totalment excepcional de neu, hi afegim uns centímetres de neu nova caiguts la nit abans, costa de creure que estiguem al Port del Comte.

Sortim del parking de l'Estivella i pugem per la vall cap al prat de l'Orri i després fins el Pedró dels Quatre Batlles 2.386m. Per la zona del cim venta bastant així que no ens entretenim gaire, traiem pells i fem una baixada molt bona per la mateixa vall fins al parking. La neu està molt bé, i com que encara és aviat, decidim fer una segona volta.

Aquest cop ens obrim més a l'esquerra i fem l'ascensió pel bosquet cap el coll de Tancalaporta per després passar pel cim del Vulturó 2.349m. Com que segueix ventant en alçada, no acabem d'arribar al cim del Pedró i fem una diagonal fins a trobar la baixada d'abans, que volem repetir.

Al final ens surten +900m i dues molt bones baixades.

Com deia l'Àlex, quin dia ens hem regalat! Sembla que aquest any n'hi hauran més com aquest ...

Moltes gràcies Àlex! 

Puigllançada (2409m) - 1/02/2026

11 km +750 m. Fácil

 Aprofitant que les nenes esquien a la Molina fem la clàssica pujada al Puigllançada i l'allarguem baixant fins gairebé el Coll de Pal.

 

Neu abundant -com poques vegades- que permet pujar/baixar per on sigui, nosaltres pugem pel bosc allunyats de l'ambient pistero. El dia comença tapat però es va obrint a poc a poc.

 

Vistes al voltant amb tots els cims nevats, la Cerdanya fa goig!

Bones traces!

Nuria i Carles

Penyes Altes del Moixeró 2.276m, en travessa des de Gréixer a Riu de Cerdanya - 31/01/2026

Per la canal de la Serp, i descens des del collet del Raset cap a Sançamorta

En algun lloc he llegit que la canal de la Serp és un camí antic. Un pas d’hivern que només s’obre quan la neu el torna amable. A l’estiu és dret, esquerp; a l’hivern, la neu el suavitza i el fa transitable. Com si sabés quan ha d’ajudar… Aquestes paraules, el record difús d’haver-hi pujat fa molts anys a l’estiu i les ganes de fer travessa fan que de seguida ens proposem creuar el Cadí-Moixeró, des del bucòlic llogarret de Gréixer fins a Riu de Cerdanya. 

L’arribada a Riu no és casual: sabem que la pista que baixa des del Serrat de les Esposes estarà ben innivada. Avui, a més d’en Pep, s’hi apunta en Cesc, que sap quin peu calcem. La logística és fàcil però cara: deixem un cotxe a Riu i marxem a Gréixer amb un altre, a cop de Visa pels túnels… i un altre cop quan tornem des de Riu per recuperar el vehicle. Però ha pagat la pena. 

El sender que puja des de Gréixer cap a la canal de la Serp és de bon fer, amb una pujada constant i agraïda. Tot i ser cara sud, comptàvem trobar neu aviat. 

La realitat és que calcem esquís a prop dels 1.800 m, on de cop el gruix és notable. 

Arribant al Coll de Raset

De fet, hem d’anar amb compte traçant la sortida de la canal cap al coll del Raset, molt oberta i propensa a plaques. 

Coll de Raset i Penyes Altes

Aquí dalt tot canvia. El paisatge de neu és monumental i el camí, conegut. Del coll del Raset obrim traça fins al collet del Raset, des d’on després farem el descens. En Cesc decideix guardar forces i és un bon lloc per esperar-nos. 

Nosaltres seguim amunt. La neu esborra camins, però la memòria ens guia. El vent es va calmant i superem els dos passos més drets a peu, amb neu fins al coll —haha!—, sort del cordino instal·lat que podem desenterrar. 

Moixeró i Cadí arribant al cim

Des del cim, vells amics: el Moixeró, que queda empetitit tot i ser només uns 200 m més baix, el Pedra,... 

Cabana de Sançamorta

Quatre viratges fins a retrobar-nos i iniciem un descens tan bo com preveiem, pel bosc esclarissat que es precipita cap al nord des del collet del Raset i que es va acanalant fins enllaçar amb el barranc de Sançamorta, tal com ja vam fer el passat 5 d’abril. Avui encara hi ha més neu, deixant un perfil més uniforme i més fàcil, tot i que la neu no està tan solta com fa uns dies. 

A Sançamorta remuntem uns metres per enllaçar amb la pista que baixa al Serrat de les Esposes, i seguim esquiant en un ambient blanc i fred, envoltats d’avets i vells pins, talment com si fóssim a l’Aran o a latituds més alpines. 

Un cop al Serrat de les Esposes, mirada enrere de satisfacció i seguir esquiant els poc més de 5 km fins a Riu de Cerdanya. No està gens malament descalçar a 1.150 m, a la Cerdanya!

Gran travessa. Gràcies, Cesc. Gràcies, Pep. Contrabandistes de bones traces. 

Penyes Altes del Moixeró 2.276m, en travessa; +1.210m / -1.265m; 17,3 km; PD, ***, S3 

Bones traces!!! 

El blanc del Verd

Les condicions de neu aquests dies obliguem a una sortida d'urgència a la serra del Verd, així que el dijous 29 de gener ens plantem a Gósol al matí...

Cap del Verd 2284m +900m F/S3 (Pel tram de la canal) 14km

La neu contínua és a la cota 1350m i el gruix augmenta ràpidament a mesura que pugem. Deixem el cotxe abans d'arribar al refugi del Molí de Gósol i prenem un camí que puja en direcció sud, seguint l'itinerari de la Guia Indòmit: 

"Des del Refugi el Molí de Gósol anirem cap al Sud Oest, travessant el riu Torrentsenta en direcció a la borda del Tinent, passada la borda anem a buscar la Bauma del Grauet ja amb una mica més de pendent, en cas de dubte la pista ens hi porta. Arribats a la bauma cal seguir la pista direcció Sud Oest, que entra dins del Torrent Fosc i que es va desdibuixant fins a convertir-se en un sender que mor a la confluència d’un torrent que va cap al sud i del Torrent del Coll dels Belitres que és el que hem de seguir cap al Sud Oest. Remuntem pel torrent i arribem a la pista que ve de Gósol, la creuem i remuntem pel Torrent Fosc fins al coll dels Belitres. Des del coll tenim a l’esquerra el Cap de Prat d’Aubes enmig del bosc i a l’esquerra per terreny més obert el Cap del Verd."

El descens el fem pel torrent fosc fins a la pista de Gósol, la prenem fins al cotxe caminant 3 minuts.

L'estat de la neu és variat, endurida a les cotes baixes i pols un xic ventada a la carena, dins del bosc la neu és pols.L'ambient és plenament hivernal amb una quantitat de neu poc habitual i els arbres curulls i blancs 

Hi hem estat el Pep L, Àlex M, Carles P, Jordi L i Ricard MBones i nevades traces !!

 

el vídeo dels dimecres... Aita

 

Un Taga terrorífic

 “Con un aspecto que da miedo, super antiguo y con el crucifijo encima de la cama, rollo exorcismo. Pasillos como para encontrar a la niña de la curva en ellos.”

Les ressenyes de Google no parlen meravelles de la pensió que hem trobat per dormir a Ribes, però res atura el bon cegesquiador. Amb risc 4 i mala previsió per dissabte pugem al Ripollès a veure si trobem un bosc arrecerat per foquejar una mica, però veiem al maps que hi ha un pollastre d’aquells d’època a la Collada, de manera que renunciem a acostar-nos a Planoles des d’on preteníem fer un passeig entre arbres.

 

Dissabte Ripoll F/S0 +-0m

Enlloc de quedar encallats a la carretera optem per fer turisme per la nostrada vila de Ripoll, veiem el monestir romànic, la tomba de Guifré el Pilós i uns quants votants de la Orriols amb aquell bigotet retallat que els surt a sota el nas.

Un esperit vagant per la pensió

Al vespre, però, no tenim més remei que reunir-nos a la pensió amb la resta del grup animat per pujar el diumenge al Taga. Alguns afirmen haver vist algun fantasma, i no parlen de gent de la secció, sinó d’esperits vagant pel laberint d’escales de l’edifici. Els sons nocturns també desvetllen algú, tot i que no tenim clar que els esgarips siguin d’espectres o d’alguna altra cosa.

Les plantes proliferant a l'ombra dels avantpassats

Diumenge Taga F/S2 +-750m

L’endemà, tota una colla pugem cap a Pardines. Sembla que tota la comunitat d’esquí de muntanya del país ha pensat el mateix, costa aparcar al poble de la gentada que s’hi ha aplegat i enfilem la pista asfaltada cap a Puigsac, ben gelada i complicada amb les botes d’esquí.

Per una altra pista, l’Àlex amb la furgoneta va aconseguir el dissabte al vespre arribar a Puigsac tot i la nevada, i ens espera amb cara de brau, neguitós per arrencar, als Sanfermines.  

La pujada anar fent, entretinguda, anem creuant esquiadors, raquetaires i coneguts diversos, allò sembla una mani del procés, només trobem a faltar uns piolins apallissant àvies.

Al cim hem d’apartar 3 o 4 grups d’un parell de centenars de persones per poder fer la foto amb la creu, i baixem amb una neu canviant, una mica de tot, dura a la part alta, millor a mida que baixem, per acabar a la pista caminant els últims metres fins Pardines.

Ens ho hem passat molt bé, amb molt bon dia i bona neu Eli, Lorena, Marta, Leti, Lluís, Àlex, Roger, Xavi K, Sancho i Hèctor.