3 de març 2026

Travessa circular per la Muga (Sortida de cicle)

28 DE Febrer 2026

rEF. CAP DEL REC -La Muga (2861M) – LA MUGUETA(2773M) - rEFUGI DE L’ILLA

14,3 km +1130 m -560m S2/S3


VIDEO DE LA SORTIDA:

https://www.youtube.com/watch?v=BfrobNtEc-I&pp=ygUMY2FybGVzcGVyZXJh



 Iniciem el recorregut al Refugi del Cap del Rec, on encarem el 1er tram seguint la pista principal d'esquí de fons en direcció est i tendint a anar cap al nord posteriorment. Passarem pel torrent de Viliella i altres torrents ja cap el nord fins al riu de la Muga i posteriorment l’estany de la Muga punt on visualitzarem el nostre objectiu.

 




Des d’aquí per forta pujada fins el Coll de la Muga(2719m) i seguim arribant amb esquis al Tossal de la Muga(2861m).






Al cim canviarem la nostra direcció per seguir la carena direcció oest, però per falta de neu fem aquest tram a peu, per tal de completar el pic de la Mugueta(2773m), i flanquejarem fins a sota del Tossal de Vallcivera on tornem a posar esquís i passant pel Port de Vallcivera(2518m) on continuem el descens fins el Refugi de l’Illa.

Tenim temps per dutxa (fitxa 1€=1minut!) i descansar fins el sopar que és sensacional: Escudella, ratatouille, arròs, botifarra i mousse de plàtan.


 1 DE Març 2026

rEFugi de l’illa – Tosseta de Vallcivera (2848m) – Tossa Plana de lles (2905m) - CAP DEL REC

10,5 km +550 m -1080m S2/S3

 








Farem el recorregut invers d’ahir fins la carena entre la Mugueta i la Tosseta de Vallcivera i aquest cop contiuem per la carena cap l’oest passant per la Tosseta de Vallcivera (2848m), baixem a la Collada de la Portelleta(2763m) i pujem finalment a la Tossa Plana de Lles (2905m).




El descens el fem per la via normal fins al Refugi Cap del Rec arribant amb esquis als peus pràcticament fins al refugi completant la circular.

Hem estat Pep L.,Marcelo, Roser, Rosa S., Eli C., Nuria P., Carmela, Roger, Lorena i Carles

Bones Traces !

Carles

 

 

26 de febr. 2026

II Trobada de CEGequidors/es a Tavascan el 20-21-22 Febrer 2026



El passat cap de setmana 20-21-22 de Febrer ens vàrem trobar, ni més ni menys que 43 CEGesquiador/es al refugi de la Pleta del Prat !! No cal dir tot un Èxit de convocatòria. L’any passat el límit era de 30 persones, per la capacitat de la casa al costat del santurari de Meritxell, que acabarem essent 24persones. En aquesta ocasió la junta de la secció la va programar de forma encertada tot just després del curs de iniciació per engrescar als nous companys.

Aquesta vegada hem introduït una novetat: Reservar 8 places a nouvinguts de la secció i curs de iniciació, una gran idea de la junta actual que ajuda a la dinamització de la secció.

Les ganes de trobar-nos, ho demostra que les places es van esgotar (inicialment 28+8reservades a part) en menys de 12hores!! Tancant el formulari en temps record, obrint un divendres a la nit i tancant-lo el dissabte al matí.

El nostre veritable objectiu era trobar-nos, independentment del nivell i experiència , per socialitzar, conèixer-nos i gaudir del nostre esport preferit en un ambient inclusiu. Gràcies a la generositat dels voluntaris que es van oferir a coordinar al inscriure’s a la proposta, vam poder oferir itineraris per a tots els nivells: des del nivell avançat del Pic de Ventolau, al pic del Campirme, passant pels Pic de la Cima o el pic de la Coma del Forn. Vàrem fer 6-7 grups per nivells i ritmes.

Aquesta diversitat és la riquesa d’aquest club, i és el que ens permet dir que som un club obert a tothom, independentment de la seva experiència.

Divendres 20:

Ens vàrem trobar al Refugi de la pleta del Prat a sopar i començar a parlar dels objectius de l’endemà.

 Dissabte 21:

El cap de setmana ha estat esplèndid en tots els sentits: des de la quantitat i qualitat de neu, fins al temps (sense vent!) i un sol radiant quasi primaveral.

Toc de corneta a les 7:30 per a esmorzar i toc de sortida a les 9:00. 

  • 4 grups: el Pic de Coma del Forn (2.683m), i els més assedegats de metres afegint el Campirme (2.632m).
  • 1 grup: Pic de la Cima (2.457m)

Com que a alguns companys havien de fer gana pel sopar, van anar de excursió fins al mirador del Corbiu.

Avui petem el menjador quasi al complet amb tots els inscrits, inclús aquells que tenen allotjament fora del refugi que no volen perdre’s la oportunitat de compartir un agradable sopar en comunitat.

 










Diumenge 22:

A les 9:00 ens apilotem darrera de la banderola del CEGesqui per immortalitzar la trobada, alguns despistats no hi arriben a temps.

  • 2-3 grups: el Pic de Ventolau. (2.851m)
  • 2-3 grups: Pic de la Cima (2.457m)
  • 1 grup: Pic de Campirme (2.632m)








 No us perdeu el vídeo de Carles P.:

 Video II Trobada CEGesquiadors/es a Tavascan


 Agraïments:

Donar les gràcies al refugi de la Pleta del Prat per acollir-nos i la paciència.

Una menció especial a tots els coordinadors: Héctor A., Àlex M., Cesc D., Oriol S., Quique A., Rosa S., per a portar a terme les diferents sortides. Sense vosaltres no hagués estat possible! També gràcies a tots els que heu ajudat als nostre companys amb menys experiència amb consells i tenir cura en tot moment.

Per últim no podem oblidar que la traça oberta que ara resseguim es gràcies a les persones que ens han precedit i que ara sigui més còmode avançar cap al nostre objectiu. Tots els que ens agrada aquest esport sabem millor que ningú com de dur es obrir traça nova, per tant no podem més que donar gràcies pel camí i el projecte que es va obrir del no-res, i que son tot un referent al país.

Ens veiem a la propera!  Però mentrestant, a seguir fent ZzZz de pujada i SsSsS de baixada marcades a la molta neu del Pirineu. Ens veiem aviat!

 

Text: Roger G.

Fotografies: de Tots els participants

Video: Carles Perera.

25 de febr. 2026

el (darrer) vídeo dels dimecres.... Winter in the Woods

El gener del 2008 vam començar a publicar “el vídeo dels dimecres…”. 

Divuit anys gairebé ininterromputs compartint vídeos que han volgut ser motivadors, divertits, suggerents, punyents, provocadors o, simplement, plens de bones traces. Neu, muntanya, traça i inspiració en petites píndoles setmanals. Han estat més de 900 vídeos publicats —prop de 1.300 si comptem tots aquells que molts de vosaltres heu anat afegint a les piulades al llarg del temps. 

Una petita videoteca blanca construïda entre tots! 

cegesqui segueix. No podria faltar al mai enrere. 

Però els vídeos dels dimecres han anat perdent sentit davant la immediatesa d’altres xarxes i formats. Els temps canvien, i els rituals també. Així que, si ningú no agafa el relleu, aquest serà el darrer... 

I quin millor tancament que tornar al primer, aquell Winter in the Woods” del gener del 2008? On tot va començar. Bones traces!


24 de febr. 2026

Montardo 2833m

Sortida del Centre Excursionista de la Segarra amb poc quorum aquest cop, pel que l'organitzador em proposa anar amb uns amics que aniran al Ventosa. Enganxem les 2 darreres places disponibles del refugi i cap allà anem, a aprofitar aquest cap de setmana de bona meteo!

Com suposàvem, la carretera està neta fins a Caldes de Boí i més enllà no es passa - està tota nevada - pel que calcem esquís alguns quilòmetres abans de cavallers.

Un cop a la presa, cal resseguir tot l'estany en un flanqueig algun tram delicat. La neu està gelada però com hi ha una traça feta, el creuem sense ganivetes encara que potser hauríem anat millor posant-les (alguna patinada hi ha hagut ...). Després anem ascendint guanyant desnivell fins arribar al refugi. Hi ha molta neu, que amb el sol que fa va transformant.

En el darrer tram em sento indisposada pel que decideixo quedar-me al refugi, mentre ells se'n van al Montardo.

Poc a poc al refugi van arribant grups - molts francesos - que fan rutes entre refugis majoritàriament. Bon tracte i menjar molt correcte (però que se'l fan pagar).

L'endemà els amics volen anar a la Punta Alta amb la idea de fer circular i baixar directe a Cavallers però aniran bastant a la idea per fer els descens abans no hagi transformat massa la neu i per què tenen llargs trajectes després fins a casa.

Com que la proposta inicial de la sortida apuntava al Montardo, el Xavier s'ofereix a repetir-lo si vull anar-hi i així ho fem.

 

Estany de Travessany, estany de les Monges i amunt fins al cim. Quin dia!!!

A la baixada la neu ha començat a tranformar i es fa molt bé. Neu gelada amb una capa de cremeta. Intentem no perdre desnivell i amb alguna remada i alguna escaleta, fem un descens ràpid i ben aviat ens plantem a la presa (què depressa es baixa amb el que costa de pujar!).

Posem pells i per recomanació dels guardes aquest cop creuem l'estany al nivell de l'aigua fent una pujada al final. Treiem pells i ens queda al darrer tram d'anar trampejant el terreny i acabem agafant la carretera què, amb la neu, és el més ràpid fins als cotxes.

El Montardo és segurament el cim del Pirineu què més cops he fet. El primer cop ja amb els Escoltes i també va ser el primer cim què vaig fer amb el CEG ... el tenia pendent amb esquís.

Gràcies Xavier!!!


Caldes -  Refugi Ventosa: +850m 8kms

Refugi Ventosa - Montardo - Caldes de Boí: +650 - 1500 17kms

22 de febr. 2026

Pedraforca, quina il·lusió!

Pujar el Pedraforca ens feia molta il·lusió i aquest any ha pogut ser! 
Ens trobem amb la Marina per fer un bon esmorzar a Guardiola i deixem el cotxe a l'Àrea recreativa, camí al mirador de Gresolet. 
Agafem el camí que puja recte amunt cap a l'enforcadura. Porteig fins a 1745 m, on deixem les vambes i posem esquís. Neu ja transformant-se, es puja molt bé sense ganivetes. Fa caloreta fins a l'enforcadura! Vistes molt xules, posem grampons per fer el tram final, tot i que hi ha gent per tot, la neu està prou tova i es puja bé de totes les maneres. Foto de cim i cap avall! La baixada està boníssima i val molt la pena. A l'enforcadura parem a menjar i baixada amb neu primavera fins que acaba la neu. Caminada final per assaborir aquest dia magnífic. 
Hi hem estat la Marina, l'Oriol i jo.
Bones traces!
Berta





21 de febr. 2026

Puigpedrós 2915 m, sostre comarcal :)


Primer cap de setmana de solarro després de caps de setmana d'incertesa.

Dissabte 21 de febrer pugem al Puigpedrós de bon matí. Cotxe fins al refugi de Malniu i amb esquís als peus fem l'itinerari clàssic, amb neu que no requereix ganivetes fins al cim. Un cop dalt, comença a venir gent per totes bandes, fa una mica de ventet i no ens entretenim gaire. El primer tram amb neu més endurida i ventada d'aquests dies; després de l'altiplà ja és una crema boníssima fins al cotxe. 

Es pot dir que per fi hem fet una matinal! Mentre baixem seguim l'èpica de l'Oriol Cardona i celebrem el dia a la Pedra Blanca de Sansor, on ens sentim molt ben atesos i ve de gust fer una bona sobretaula al solet.

Hi hem estat en Roger, l'Oriol i jo.

Bones traces!!!

Berta