Aquest 2026 el CEG ha ofert novament a socis, no socis i nous socis -en definitiva, a tothom- el curs d’iniciació d’esquí de muntanya. Afortunats!
Ja d’inici, les expectatives eren altes. Una formació extensa i exhaustiva repartida entre el 20 de gener i el 4 de febrer amb 5 sessions teòriques, un manual d’apunts que en diríem canella fina i 2 caps de setmana meteorològicament diversos i ben entretinguts.
Crec que després de tenir la primera trobada i de prendre consciència del material bàsic i necessari, molts vam sortir d’allà amb la sensació que necessitaríem una conversa amb l’Excel de les despeses. I també amb la primera anècdota. Encara avui somiem amb en Quique i els seus pantis.
L’humor, com l’amor per la muntanya, és un llenguatge que genera vincles. Això anirà bé, pensava. Ens alimenten les ganes d’aprendre, d’estar envoltats de nata i de sentir l’emoció de les primeres vegades. També ens amoïnava una mica el Meteoblue amb les previsions de nevada. Encara més?
L’Albert desplega la seva màgia logística i organitzem els cotxes. En el meu cas, primera cita amb la Marisol, en Josep i en Xavi a Sagrada Família. Connectem!
La resta, o gran majoria, en trobem per sopar al restaurant dels “plats impossibles” de la Molina.
Ens instal·lem al refu i escollim llits com quan anàvem de colònies. Qui no corre vola. I cadascú amb la seva pretesa estratègia.
En Xavi González i la Pili ens reben l’endemà al bar. Juntament amb en Roger i els 3kg de coca que ens ha portat per fer-nos salivar. Ens ho prendrem amb calma. Tenim paquetón de nou. Els ànims decauen. Volem jugar i no ens deixen sortir al pati.
Així que aprofitem per ampliar i retenir més coneixements en la matèria mentre mirem de reüll a l’exterior. Encara no? He esmorzat per 3 i em sobren kcal d’energia.
Ja sortim fora! Tenim tanta neu que podem posar-nos les pells des de la porta. No cal complicar-se la vida. En Xavi s’inventa una alternativa que ens farà recuperar la fe i gaudir de valent.
Protocol DVA i primeres traces amb les pells. Alguns amb més elegància que altres. Coordinem i enfilem amunt. Tenim un autònom entusiasmat al grup que se’ns escapa...
I ara que tot just ja començàvem a interioritzar l’arrossegament de peus, en Xavi ens repta amb la volta maria. L’entrenament avui és tot cognitiu. Cop de taló diu...Més aviat veig coces de cavall. Però sembla que funciona.
Toca girar cua i treure pells. Els més ansiosos, entre grits d’eufòria, baixen flotant entre neu pols.
Sopar de senyorets i germanor i fins l’endemà.
Bon dia! Ens llevem amb solazo. Protocol descongelar cotxes i punt al pk d’Alabaus.
Xino xano, treiem capes i la càmera. Quines vistes i quin goig de dia! Fem el nostre “cim” i la foto finish de rigor.
I no avisen però...això era la part fàcil. Ara anem fora pistes. Cap avall i sense fre. Això no era un curs d’iniciació? I aquestes bèsties que baixen com si res? Altres, en canvi, lluiten per sobreviure. Estic convençuda que si poguessin, anirien amb els esquís posats a Barcelona i arribarien abans que nosaltres amb el cotxe. Fi de la jornada. Cap a casa, abraçades i fins la propera. Ja som un equip. Donem les gràcies a en Quique i la Pili pel suport moral i la paciència.
El segon cap de setmana posem rumb a Tavascan de la mà de l’Adrià i l’Eli. Arribem i oh! Sorpresa! Allotjament de categoria i llar de foc de categoria. Petits grans plaers de la vida d’hivern. Plaer també l’esmorzar que ens rep l’endemà.
En Xavi ens refresca memòria d’alguns conceptes i ens avança que anirem a l’antiga o tancada pista de Tavascan i farem pràctiques de grampons, esgrima de motxilles amb esquís, simulacre (sent generosos) d’allau, test de neu i més voltes maria. I més nevada, no fos cas que s’acabi la poca que tenim.
Diumenge toca lliçó d’improvisar plan B davant de l’escenari de risc d’allaus no massa desitjable que es llegeix. Cal aplicar, doncs, el principi de conservació, seguretat i prevenció. Cosa que no impedeix que puguem seguir aprenent, divertint-nos i emocionant-nos amb l’entorn.
Baixadeta disfrutona i dinar sota l’escalf del sol amb regust de comiat, de que la festa s’acaba però amb l’esperança de retrobada i de marcar el curs com un punt de partida a la pràctica d’aquesta disciplina tan excitant com exigent i complexa.
Alguns marxen amb deures, d’altres amb nova data marcada a l’agenda, però tots amb un somriure de orella a orella i la satisfacció de l’assoliment de la formació. I si bé no tenim diploma acreditatiu, sempre en quedaran les fotos, el xat col·lectiu, aquesta crònica i l’empenta del club.
Gràcies a totis per aquest record.
Marta Montes i una colla de cegesquiadors i cegesquiadores novells. Marta M
Jordi C, Paula B, Arnau A, Dean K, Carles X, Montserrat C, Josep F, Marisol G, Sebastiano S, Xavier M
i Roger A.
Salut, cames i piles al DVA.
.jpeg)
