Traient el cap pels colls de la Bigorra !!

 

Travessa circular per la Bigorra al Parc Nacional de la reserva de Neouvielle

Viatgem cap a la zona que encara neva i amb perill 4 d'allaus, anem fent... La zona de la Bigorra ja la coneixem uns quants, territori de mítiques sortides. 

Ara, amb els nous refugis d'Aygues Cluses i Campana de Cloutou, la zona és més accessible, menys feréstega, per compte que els passos són obligats i els cims no els regalen.

La combinació amb tots els refugis de la zona permet força variants d'itineraris: Bastan (quan acabi la reforma), Oule, Oredon, Glère, Aygues Cluses i Campana de Cloutou.

 

  

 

 

 

 

 

 

2 d'abril La Mongie - coll del Tourmalet - Bareges +300m -600m F/S2 (no hi ha ciclistes...)

Encara neva feblement i el perill d'allaus es manté en 3, decidim doncs fer la travessa cap a Aygues Cluses de manera conservadora començant per Bareges. 

Ens plantem a l'estació de La Mongie, funcionant però amb aspecte de voler tancar ja la temporada, i remuntem per les pistes fins el coll del Tourmalet. Des del coll continuem per pistes en descens fins a la cota baixa de l'estació de Bareges al punt Tournaboup 1600m.

De Tournaboup agafem la navette gratuïta que ens baixa fins el poble. A Bareges hem trobat un apartament, només hi ha un bar obert i cap restaurant, només pizza per emportar... final de temporada.

3 d'abril Bareges (Tournaboup) - Refugi Aygues Cluses i un bony +900m F

La vall d'Aygues Cluses es molt maca, però l'arribada al refugi es fa llarga, 7km. A mesura que pugem la neu es fa mes pesada i notem que es va assentant ràpidament, bon senyal, encara que al refugi hi ha sensació de xafogor.

Un cop al refugi, nova construcció del 2023, descansem una estona i pugem un llom que tenim davant fins a la cota 2350m, l'endemà hi passarem direcció col de Bareges. S'ha ennuvolat tot  i la sensació de xafogor es mes alta. Descens al refu amb neu primavera.

4 d'abril: Refugi Aygues cluses - Refugi d'Oule +600m -900m F/S2-3

Sortim del refugi per remuntar el coll de Bareges, ampli i fàcil. Des del coll ens llencem pel vessant sud-est fins a la cota 2200m, la neu encara està prou be, posem pells i remuntem fins el coll de Gourguet 2600m, per allargar la sortida i fer més descens primaveral...

Des del coll vall avall, el descens es fa pesat, la neu tova, fa calor, l'itinerari es llarg i a partir de la cota 2100 la vall es molt planera. Descansem al llac d'Oule, a 2km del destí. 

Un cop al refugi 1800m, ple d'esquiadors pisteros, hem d'esperar al darrer cadira de retorn a l'estació de Saint Lary per quedar-nos tranquils. Terrassa, cervesa, sol i bon menjar.

5 d'abril: Refugi d'Oule  - Refugi de la Campana de Cloutou +850m F/S2-3

Un altre itinerari llarg, que es fa més llarg per l'estovament de la neu i la calor. Però paga la pena fer-lo per conèixer la zona dels llacs de Bastan i el seu refugi.

Com el dia anterior, hem fet tot el recorregut sols, només ens hem creuat amb un raquetàire i un grup de tres al coll de Bastanet.

Tot l'itinerari es força planer, tret dels darrers 100m de desnivell per pujar al coll de Bastanet, força drets. Del coll enfilem l'ampla vall esquivant els llacs per arribar al refugi de la Campana de Cloutou. 

El refugi és de nova construcció, just a sobre de l'antic i emblemàtic refugi, on uns quants de nosaltres havíem estat a la vora de l'estufa. Com a tots els refugis de la zona el sopar molt be, l'esmorzar molt malament.

6 d'abril: Refugi de la Campana de Cloutou - La Mongie +800m F/S3 (sostingut des del coll fins a l'estació)

Des del llac de Cloutou pugem primer a la carena del pic de Cloutou 2500m, per fer un bon descens i, ara si, pujar el collet per accedir a l'ampla, llarga i planera vall que mena fins a la carena dels pics de Contadé i Quatre Termes. Com els dies anteriors l'ascensió es fa lenta per la neu i el sol.

Només els darrers 150m de desnivell tenen un pendent fort que ens porten fins el coll de Contadé, concorregut de grups diversos que, cadascun, va en direcció diferent.

Fa mandra baixar el vessant nord del coll de Contadé amb grampons i piolet. Així que fem el flanqueig sense pells i en lleuger descens per sota del pic dels Quatre Termes fins el coll de Teste Guillem. El flanqueig es fa per dalt de tot d'una pala molt dreta, així que cal fer-lo amb bones condicions.

Des del coll de Teste Guillem baixem enllaçant pales força dretes i sense treva, tot i la neu tova gaudim prou tot l'itinerari. La vall ens porta fins el tram final d'una pista d'esquí que seguim fins a l'estació.

Una ruta tranquil·la en la que hem gaudit dels magnífics paisatges del Parc Nacional, sempre amb el Neouvielle observant.

Hi hem estat: Sancho M i Ricard M

Bones traces !! 

 

Salòria 2789m, aquest cop sí, des d'Os de Civís

Divendres 3/04/2026, +/- 1.248m 13kms

Al Salòria feia temps que li tenia l'ull posat però no hi havia manera: un intent que no va reeixir l'any passat des del Pallars i diversos cops de parlar-ho i no acabar de trobar el bon moment per anar-hi. Amb el Josep ho havíem comentat unes quantes vegades (també per la proximitat geogràfica amb el cim) i ens vam decidir a programar-hi una sortida de cicle pel darrer cap de setmana de març, què també es va anul·lar per la previsió de vent i meteorologia adversa ... es resistia.

Doncs les "supervivents" de la sortida de cicle que podríem sortir per SS, ens vam emplaçar el divendres sant per anar-ho a provar ... no sabem si la data hi té res a veure però aquest cop sí, tornem amb el Salòria a la saca i una sortida ben diversa amb sorpresa a la pujada i una pala que val mooolt la pena.

El punt de partida és l'Hotel Os de Civis, 1,5kms més amunt del poble. El mateix dia abans va nevar pel que el paisatge estava ben bonic i ben blanc i ens va permetre calçar esquís ja a la primera corba després de l'Hotel. Tot i així es tractava de neu efímera que a la tornada ja no hi era pel que llavors vam descalçar als 1700m aprox.

L’ascensió segueix per la pista ben innivada i només vam treure esquís per creuar una baixada d'aigua que va a parar al riu Salòria. Som les primeres en traçar després de la nevada, pel que ens va tocar obrir traça però també veure un paisatge ben verge. 

Quan deixem la pista i ens anem enfilant pel bosc per arribar al coll de Conflent 2177m tenim la sorpresa de trobar unes petjades d'os ... està clar que no són d'humà i a més s'hi poden veure les urpes. Les anem trobant amb la curiositat de si l'acabarem veient fins que al coll de Conflent sembla ha tirat cap a l'esquerra mentre que nosaltres seguirem l’ascensió per la nostra dreta.

El primer tram després del coll és ben dret, tot i que la neu no està gelada posem ganivetes per més seguretat i anem seguint les llaçades què ens marca la Rosa. Més amunt la pujada es fa una mica més suau i continuarem pel llom on ja podem veure el que ens resta pel cim.

El llom es prou ample, excepte un punt un pèl més exposat, i segons estava previst encara es dia de vent que ha d'anar amainant i en alçada es va notant. De tant en tant ens arriben algunes ràfegues que no et tiren però que aixequen força neu i ens fa alentir el pas. El darrer tram fins al cim ja més ample no té major dificultat.

Bones vistes des d'un cim amb una ubicació excepcional entre el Pallars, l'Alt Urgell i ben aprop d'Andorra i molt contentes d'haver, a la fi, assolit el cim.

La baixada es fa en l’orientació sudoest on hi ha una llaaarga pala de molt bon fer. La neu està molt bé en alçada i a mesura que perdem metres va estant una mica més humida fins al darrer tram que fem esquí entre matolls (encara que per sort sense pedres) fins al punt més baix on tornarem a posar pells. En el nostre cas a uns 2070m. Depenent de la innivació es pot arribar a fer un descens de 1000m fins les Bordes de Conflent. Quina pala!!!

Fem un mos (ara ja sense vent) i posem pells per fer els 100m que hem de guanyar per arribar altre cop al coll de Conflent on tornarem a treure-les per fer el descens final, desfent el camí de pujada.

Acabem ben satisfetes d’una sortida que a cap ha deixat indiferent.

Vam ser-hi: Rosa S, Sònia C i Núria P

Voltant per Aigües Tortes

 Aquets hivern, és un exercici d'adaptació constant a les circumstàncies i la sortida prevista no ha estat una excepció. Primer per la incertesa de la meteorologia, que fins 5 dies abans no ens va deixar veure la seva evolució, i després per, un cop tot reservat, sortejar la sorpresa del fort vent previst per diumenge dia 15. Vent que si es complien les previsions, no feia aconsellable estar creuant colls a més de 2.000m d'alçada.

Dia 1: Banys de Tredós  - Refuig Colomers. + 717m - 60m; 9,46km; PD.

Vam arribar el dissabte tarda a Espot a dormir a l'alberg les Daines (molt amables i mejar molt correcte), sabent que no faríem la ruta prevista (Estany de St. Maurici, port de Ratera, ref Colomers) arrel del fort vent. 

Ens llevem i les previsions es compleixen: vent i neu. Així que anem a pel pla B: desplaçar-nos en cotxes fins als banys de Tredos per, des de allà, sotaventats, arribar al refugi de Colomers. 

El port de la Bonaigua, obert, pistes tancades i el vent que va desplaçant tota la neu que troba, visibilitat justa i carretera blanca. En arribar a Salardú, el paisatge, es ben diferent: sol i sense vent. Enfilem la pista, amb un pam de neu, que ens durà al pàrquing de la Borda de Servat (1.455m), plé de cotxes... no estarem sols allà dalt.

Ens preparem i iniciem la ruta en un entorn hivernal: sol, cel blau i la neu nova recentment caiguda, que cobreix els grans arbres que anem trobant. A la frontera del Pallars, veiem, el fort vent que va bufant i aixeca una barrufa que fa por... ho hem encertat. Nosaltres sense vent.

Arribem al refugi de Colomers, i aquí sí, que es fa sentir el vent. Pèro ja hi som. El refugi, tot modernitzat però encara amb sensació de fred, ens acull.

   

  

Dia 2: Ref. Colomers - Tuc de Montardo (2.833m) - Ref. Ventosa i Clavell. +891m -807m; 10,74km; S3.

Avui el dia es lleva amb un cel ben blau, fresquet i amb un vent decididament a la baixa. 

Deixem el refugi per la seva part superior en un primers metres en direcció sud, però ràpidament, girem a l'oest donant la volta a la pleta de la Llossa, per anar a buscar la coma del Port de Caldes. Ens la trobem tota traçada i reseguim el seu recorregut suau, guanyant alçada progressivament fins a l'últim "repechon" que ens dur al Port de Caldes (2.567m). 

Bones vistes del port cap al Montardo, Estany de Monges i Estany de Mangades i Port de Caldes.

Treiem pells per poder gaudir la mini baixada fins a l'estany del Port de Caldes (2.410m), neu ventada, es on va picar fort el vent el diumenge ;( 

Tornem a posar pells i ja acabem de travessar l'estany en direcció Oest, deixant l'estany de Mangades a la nostra esquerra i enfilant-nos per la via directa cap a un petit coll sense nom a una alçada de 2.533m, per sota el  port de Rius.  Des de aquest pas, ens permet fer un llarg flanqueig per sota les Raspes de Monges fins al Coll del Montardo (2.756,8m).

Des del coll, ens queda únicament, traçar de nou la pala somital fins al cim, on sense vent, fem un petit mos i ens preparem per la llarga baixada fins al Refugi Ventosa i Clavell. 

Es comença a fer patent la pujada de les temperatures, ja que la neu, comença a transformar molt ràpidament. A la baixada, passem per uns quants estanys, tots ben coberts de neu: l'estany de Monges el deixem a  la nostra dreta, la desembocadura de l'estany de Mangades, el deixem a la nostra esquerra, estany Clot, el deixem a la nostra esquerra i finalment, sota les agulles de Travessani, creuem l'estany pel seu costat Est. 

Arribem al refugi que es troba ben envoltat de neu. El menjar, com sempre, molt bó. La única pega, es que tenien l'escalfador d'aigua espatllat i l'esperada dutxa d'aigua calenta, es va convertir amb una vigorosa neteja amb aigua freda. Sort que el sol, escalfa molt.

 

 

Dia 3: Ref. Ventosa i Clavell, Port de Colomers (2.603m), Port de Pudo (2.590m), Port de Ratera (2.546m) Ref. Saboredo. + 938m -796m; 12,37km; S2

Ruta totalment en direcció oest. Compartint traça amb els esquiadors que van cap a coll de Contraix fins a la pleta de Colleto. A partir d'aqui, estarem  sols, havent d'obrir tota la traça fins al port de Ratera. 

Seguim la ruta amb el Bonyet de l'estany de Colleto a la nostra dreta i travessant tot l'estany fins al final de la vall, on enfilem directament cap port de Colomers, amb unes bones Z. Es una orientació ombríbola, on diumenge li va picar fort el vent, calcem ganivetes per assegurar més d'una volta maria. La resta del recorregut, sense més complicacions.

Al port, descansem i gaudim de la vista, en direcció oest, veiem el Lac del Port de Colomers i tota la coma de pujada que ens durà al Llac Gelat, als peus del Pudo.

Treiem pells per gaudir d'una bona baixada, que es fa molt curta, fins al llac del Port de Colomers on tornem a calçar pells, per anar guanyant alçada de nou progressivament, envoltats de les formes curioses que el vent a construït a la neu i veien diferents estanys a la nostra esquerra (Llac Tort, i petits estanys)  fins al Coll de Podo, per sobre el Llac Gelat.

Tornem a treure pells per iniciar la baixada "llarga" del dia, sempre en direcció oest. La neu ja està força transformada i entre lo fonda i lo transformada, a excepció d'alguns trams ombrívols on aguanta la neu pols, els esquis costen de lliscar. Comencem amb un flanqueig per sobre el Llac de Podo, deixant-lo a la nostra dreta, per anar a buscar, la cota 2.350, just a l'inici del coll de Ratera.

Recuperem forces i ens preparem per la que serà la pujada més dura del dia, per la calor... molta calor, fins el coll de Ratera. 

Al Port, girem a nord-oest, per fer tot el descens, amb bona neu, fins al Refugi de Saboredo. 

  

   

 

 

 

 

Dia 4: Refugi de Saboredo - Coll del Tuc Gran del Sendrosa - Banys de Tredós. + 300m - 1.120m; 11,85km; S2

La guarda ens posa en alerta sobre la situació delicada de l'estat de la neu al Coll, hi ha hagut allaus i encara està una gran cornisa. 

Sortim del Refugi, amb una neu regelada en direcció oest. Deixem l'estany de Baix de Saboredo a la nostra esquerra i anem guanyant alçada fins a trobar la coma que ens menarà al Port. A mesura ens acostem, observem l'allau i un munt de purges al costat sud de la carena, a la nostra dreta. Enfront, l'accés al coll amb unes enormes cornises, que l'Alex ens obra una traça segura a l'esquerra del coll i uns 100m per sobre. Optem per no fer el Gran Tuc del Sendrosa.

En el descens, altermen tot tipus de neu fins a l'accés del bosc (2.100m) on ens endinsem en una baixada molt distreta amb bona neu fins al pont de la Muntanyeta. Es una baixada, que no es pot fer tots els anys, així que ho aprofitem i gaudim.

Arribem al pàrquing sense més incidències, tot comprovant que el calor que hem passat en alçada, a cota baixa, ha fet molta feina: hem de caminar l'últim kilòmetre per arribar als cotxes.

 

 

 

Hi hem estat: Alex M, Nuria P, Montse S, Manu Ll, Eli C.

Gràcies a l'Alex per la feina feta: obertura de traça inclosa.