Curs d'iniciació a l'esquí de muntanya 2026

Aquest 2026 el CEG ha ofert novament a socis, no socis i nous socis -en definitiva, a tothom- el curs d’iniciació d’esquí de muntanya. Afortunats!

Ja d’inici, les expectatives eren altes. Una formació extensa i exhaustiva repartida entre el 20 de gener i el 4 de febrer amb 5 sessions teòriques, un manual d’apunts que en diríem canella fina i 2 caps de setmana meteorològicament diversos i ben entretinguts.

 

Crec que després de tenir la primera trobada i de prendre consciència del material bàsic i necessari, molts vam sortir d’allà amb la sensació que necessitaríem una conversa amb l’Excel de les despeses. I també amb la primera anècdota. Encara avui somiem amb en Quique i els seus pantis.

L’humor, com l’amor per la muntanya, és un llenguatge que genera vincles. Això anirà bé, pensava. Ens alimenten les ganes d’aprendre, d’estar envoltats de nata i de sentir l’emoció de les primeres vegades. També ens amoïnava una mica el Meteoblue amb les previsions de nevada. Encara més?

L’Albert desplega la seva màgia logística i organitzem els cotxes. En el meu cas, primera cita amb la Marisol, en Josep i en Xavi a Sagrada Família. Connectem! 

La resta, o gran majoria, en trobem per sopar al restaurant dels “plats impossibles” de la Molina. 
Ens instal·lem al refu i escollim llits com quan anàvem de colònies. Qui no corre vola. I cadascú amb la seva pretesa estratègia. 

En Xavi González i la Pili ens reben l’endemà al bar. Juntament amb en Roger i els 3kg de coca que ens ha portat per fer-nos salivar. Ens ho prendrem amb calma. Tenim paquetón de nou. Els ànims decauen. Volem jugar i no ens deixen sortir al pati.  

Així que aprofitem per ampliar i retenir més coneixements en la matèria mentre mirem de reüll a l’exterior. Encara no? He esmorzat per 3 i em sobren kcal d’energia.  

Ja sortim fora! Tenim tanta neu que podem posar-nos les pells des de la porta. No cal complicar-se la vida. En Xavi s’inventa una alternativa que ens farà recuperar la fe i gaudir de valent. 

Protocol DVA i primeres traces amb les pells. Alguns amb més elegància que altres. Coordinem i enfilem amunt. Tenim un autònom entusiasmat al grup que se’ns escapa...

I ara que tot just ja començàvem a interioritzar l’arrossegament de peus, en Xavi ens repta amb la volta maria. L’entrenament avui és tot cognitiu. Cop de taló diu...Més aviat veig coces de cavall. Però sembla que funciona.

Toca girar cua i treure pells. Els més ansiosos, entre grits d’eufòria, baixen flotant entre neu pols. 

Sopar de senyorets i germanor i fins l’endemà. 

Bon dia! Ens llevem amb solazo. Protocol descongelar cotxes i punt al pk d’Alabaus. 
Xino xano, treiem capes i la càmera. Quines vistes i quin goig de dia! Fem el nostre “cim” i la foto finish de rigor. 

I no avisen però...això era la part fàcil. Ara anem fora pistes. Cap avall i sense fre. Això no era un curs d’iniciació? I aquestes bèsties que baixen com si res? Altres, en canvi, lluiten per sobreviure. Estic convençuda que si poguessin, anirien amb els esquís posats a Barcelona i arribarien abans que nosaltres amb el cotxe. Fi de la jornada. Cap a casa, abraçades i fins la propera. Ja som un equip. Donem les gràcies a en Quique i la Pili pel suport moral i la paciència. 

El segon cap de setmana posem rumb a Tavascan de la mà de l’Adrià i l’Eli. Arribem i oh! Sorpresa! Allotjament de categoria i llar de foc de categoria. Petits grans plaers de la vida d’hivern. Plaer també l’esmorzar que ens rep l’endemà. 

En Xavi ens refresca memòria d’alguns conceptes i ens avança que anirem a l’antiga o  tancada pista de Tavascan i farem pràctiques de grampons, esgrima de motxilles amb esquís, simulacre (sent generosos) d’allau, test de neu i més voltes maria. I més nevada, no fos cas que s’acabi la poca que tenim. 

Diumenge toca lliçó d’improvisar plan B davant de l’escenari de risc d’allaus no massa desitjable que es llegeix. Cal aplicar, doncs, el principi de conservació, seguretat i prevenció. Cosa que no impedeix que puguem seguir aprenent, divertint-nos i emocionant-nos amb l’entorn. 

Baixadeta disfrutona i dinar sota l’escalf del sol amb regust de comiat, de que la festa s’acaba però amb l’esperança de retrobada i de marcar el curs com un punt de partida a la pràctica d’aquesta disciplina tan excitant com exigent i complexa. 

Alguns marxen amb deures, d’altres amb nova data marcada a l’agenda, però tots amb un somriure de orella a orella i la satisfacció de l’assoliment de la formació.  I si bé no tenim diploma acreditatiu, sempre en quedaran les fotos, el xat col·lectiu, aquesta crònica i l’empenta del club.  

Gràcies a totis per aquest record. 

Marta Montes i una colla de cegesquiadors i cegesquiadores novells. Marta M

Jordi C, Paula B, Arnau A, Dean K, Carles X, Montserrat C, Josep F, Marisol G, Sebastiano S, Xavier M

i Roger A.

Salut, cames i piles al DVA.

Trio a la Cerdanya: Puigpedrós, Puigllançada i Cap de Ginebrar

Aprofitem el primer cap de setmana sencer una mica estable. Hem passat d'uns hiverns que havíem de fer malabares per poder fer esqui de muntanya a un any, on tot té neu, tot...

La idea original de la proposta, era anar a la vall d'Aran a fer alguns dels cims clàssics, però amb l'elevat grau d'inestabilitat de la meteorologia, es va plantejar una alternativa més propera, aprofitant que hi ha un bon gruix de neu al pirineu oriental, aquell que fa anys que no podem esquiar.

Ens allotjem al nostre refugi, a La Molina.

Puigpedrós, per Malniu 9,13km, + /- 816m F - S2

Escollim un cim que poc de nosaltres havia fet amb esquis, però gairebé tots sí que l'hem fet a peu. 

Durant el sopar vam comprovar els accessos a la web del refugi: passa la màquina lleva neus i calen cadenes.  Cost 4€/dia/cotxe.

Durant la nit de divendres a dissabte, van caure uns 5 cm de neu fresca i al llevar-nos, encara tot núvol i nevant, ens fa dubtar sobre el desti: estarà apte la pista? La pista de Meranges al desviament fins al refugi de Malniu, està tota asfaltada, no així la pista pròpia de l'accés al Refu. A totes dues sí que ha passat la màquina lleva neus.

  

Accedim al refugi envoltats de neu, molta neu... El recorregut és molt suau, sense cap gran desnivell a cobrir, i encarat totalment a cara sud. Un cop superat l'estany sec, ja resseguim tot el camí d'estiu direcció sud, fins anar a trobar la carena que ens portarà al cim. Durant tot el dia, la boira va entrant i sortint.... afectant la qualitat de la neu, que la trobem un xic encostrada en la part baixa, i ventada a la part superior, esquiable tota.

 

Puigllançada i Cap de Ginebrar, 12,4km, + /- 850m F - S2

Hem modificat fins a 3 vegades el destí, sempre amb l'objectiu de no fer molta cua a la tornada: primer voliem fer el Dòrria per Planòles, però la carretera que arriba al refugi Corral Blanc està tancada per neu, allargant la ruta 10 Km. 

Després vam voler anar a Dòrria pel poble de Dòrria. Diumenge matí, ens arriba una filtració que la neu està molt costra... descartat. 

Pensem amb el Puigmal, ens havien dit que hi ha molt bona qualitat de neu, però es preveia molt de vent.... i també més lluny. Total, decidim fer un clàssic: Puigllançada des de Alabaus. 

Vam estar ventats, amb una neu una mica endurida pel vent, però molt, molt esquiable. Per fer-lo un xic diferent el descens el fem buscant les pales encara verges en direcció el coll de la Creueta. Per no retornar a l'estació per la carretera, vam decidir fer el Cap de Ginebrar, aquell bony de vaques que està devant l'estació i que normalment no el visitem. 

 

 

Cap de setmana complert amb activitat els dos dies i unes quantes anècdotes: com ara un gos que duia ulleres de ventisca, uns esquiadors que com s'havien oblidat les botes van voler inventar esquiar amb bambes i cinta americana (ja us avancem que no té futur), unes noies que van perdre l'ultim tren, aix no... bus cap a barcelona... 

Hi hem estat: Albert, Clara, Hector, Lluis, Quique, Marima. Pili, Sancho, Sonia i Eli

Travessa de 2 dies: Núria–Vallter per Coma de Vaca i Vallter–Núria per Tirapits (7–8/02/2026)

Aquest any està sent un maldecap quadrar sortides i, sobretot, travesses: meteo ballarina i el tema allaus fent-nos anar amb el fre posat. Al final ens hi llencem aquest cap de setmana perquè el perill baixa a 2 i la previsió pinta prou bé: dissabte esplèndid i diumenge "una mica més mogut", però, sobre el paper, sense grans ensurts.

Dia 1 — De Queralbs a Vallter, passant per Coma de Vaca

16,5 km +1.230m -1.200m (Moderat)

Quedem a les 8.15 al pàrquing i pugem al cremallera de 8.35. A les 9.00 ja som a Vall de Núria. El tren va rebentat i toca anar drets, però hi arribem bé.

El dia és d'aquells que fan mal: cel blau, sol i la vall amb una nevada d'escàndol. Calcem esquís i pugem cap a l'alberg Pic de l'Àliga. Som 12 i es nota: grup heterogeni, ritme tranquil i reagrupaments constants.

A la pujada surt el primer "detall": algú va sense ganivetes i, en un punt una mica delicat, acabem resolent-ho amb grampons. Per sort, hi ha molta neu i el terreny es deixa fer.

Arribem al collet i encarem la baixada cap al Refugi de Coma de Vaca. El primer tram és dret, però la neu és bona i baixa molt bé. Després, baixada llarga, plena de neu, amb algun lloc on toca remar. El refugi, per sort, és obert i hi fem parada com Déu mana.

Pel camí ens trobem dos americans en "mode manual del que no s'ha de fer": venen sense saber si el refugi és obert, màniga curta… això sí, amb grampons. Intercanvi i aventura, però la muntanya a l'hivern no és un Erasmus.

Després toca la pujada llarga cap al Coll de la Marrana. El grup avança sense presses, paisatge increïble i el temps aguanta. Quan hi arribem, el sol ja va caient. Traiem pells i fem una baixada ràpida amb neu excel·lent. Acabem per pistes fins a l'Hostal Pastuira abans que es faci fosc. Sopar i celebració amb gintònics.

Dia 2 — Vallter–Núria per Tirapits, amb boira i vent (i final de cine)

13,3 km +1.000m -1.030m (Moderat)

A la nit passa un frontet. Mirem meteo: ratxes fins a 40 km/h, sol i núvols. Decidim tirar endavant. Calcem esquís al pàrquing i pugem tranquil·lament cap al coll de la Marrana. El dia no té la postal del dissabte: més núvol i vent a estones.

Des del coll fem una baixadeta per anar a buscar Tirapits. Recomanació clara: aquesta baixada millor sense pells. Amb pells es fa feixuc i, a sobre, hi ha gel. Acabem posant ganivetes i una transició "fàcil" es converteix en una estona pesada.

A partir d'aquí, pells + ganivetes i amunt. I el temps es va tancant: núvols, més vent, i a la carena… boira i vent. No es veu res. És pitjor del que deia la previsió, però girar cua aquí ja és complicat, així que fem la cresta. No és especialment perillosa, però amb 12 persones i visibilitat nul·la, es fa lenta. Dani marca el camí amb el track i anem avançant sense perdre'ns. En algun punt toca baixar "fent escaletes" en un tram una mica delicat. El fred apreta i també surten "coses de principiants": algun guant massa prim.

Arribem al Fossa del Gegant i iniciem la baixada cap a Núria. El primer tram és dret però no difícil; el problema és que amb la boira no es veu i costa més del que tocaria. Quan perdem alçada la boira marxa i el dia canvia de cop: baixada pel Torrent de Noucreus espectacular, neu increïble i posta de sol amb Núria al fons. D'aquelles que et fan dir: "només per això ja valia la pena".

Arribem sense incidències, però una hora més tard del previst. Per sort, el cremallera ens salva igualment i tornem al cotxe contents i cansats.

Ruta (i travessa) molt recomanable!!

Hi hem estat: Àngel B, Rodrigo R, Maria B, Marcelo S, Pep L, Xavier K, Roser R, Daniel D, Sofia G, Jordi R, Paco P, Oriol S.

Biciesquí al Puig Sequer 2.086m – 8/02/2026

Des de Bor, esquiant el Pas del Bou

Amb el vici de fer escrutini de les muntanyes que m’envolten, tant des de la plana com des de cims propers, feia temps que em cridava una llengua de neu i un possible barranc amagat en un dels bastions de les Penyes Altes del Moixeró. 

skyline ceretà des de prop de Bellver, el vespre anterior,
amb el Puig Sequer, el pas del Bou i les Suquetes

Així veiem el cim el 26/01/2026 pujant al Moixeró
(en vermell he dibuixat la traça de descens)

Amb les eines mòbils i, ja amb el mapa a la mà, vaig identificar sense dubtar massa la cara oest del Pas del Bou (2.024 m), entre els pics de les Suquetes (2.200 m) i el Puig Sequer (2.086 m). La toponímia, Pas del Bou, dubto molt que faci referència a un lloc de pas de bestiar, pel penjat que són els dos vessants de la muntanya… 

track de pujada des del revolt del torrent de Canaletes
i dibuixat en blau el descens per la clariana (en verd
fins a 30º, groc de 30 a 35º, carbassa de 35 a 40º,...)

L’al·licient va anar in crescendo en no veure-hi cap sender dibuixat en cap mapa, ni antic ni modern, ni trobar cap track, ni d’hivern ni d’estiu. I la cirereta: amb tanta neu i a cota baixa, potser era el moment d’anar-hi a obrir una primera? traça… 

Avui el cotxe és per portar la família a pistes, i poder-m’hi acostar en bici em motiva. Des de Bor segueixo cap a Pedra, Riu i després Urús, gairebé sempre en pujada. Ja a Urús, vaig cap al cementiri, des d’on comença la pista que porta al refugi del Cortal d’en Vidal. Després d’una baixada, al pont sobre el torrent de la Font Llebrera (1.300 m) s’entra a l’obaga i la neu impedeix seguir en bici. 

Han estat prop de 8 km i +300 m / −50 m; tot i que comptava fer-ne un parell més, agraeixo deixar de carregar les botes i els esquís a l’esquena. 

Segueixo resseguint la pista fins a prendre el camí de les Set Fonts (cota 1.400 m), evitant la llarga marrada que fa la pista. Més endavant, en una clariana, m’enfilo pel dret uns 50 m fins a recuperar-la a 1.600 m, i ràpidament arribo a un marcat revolt: el punt clau, el torrent de les Canaletes (1.630 m). 

Torrent de les Canaletes

Porto ben visualitzat per on traçar, evitant el terreny més dret, però no sé com ho trobaré… Hi ha tanta neu que el torrent, que a l’estiu deu ser un rocallam recaragolat, està totalment cobert i permet una progressió fàcil, obrint traça, això sí, en una marcada orientació nord. Per a un altre dia queda l’exploració sencera del torrent, probablement fins al coll de la Miquela. 

Però a 1.760 m, d’acord amb el gradient, toca enfilar-se en marcada direcció est, pel bosc i un barranc poc definit. La pujada és de fort pendent i amb molta neu, enmig d’un bosc immens. Intueixo, a l’esquerra, la llengua de neu culpable de ser aquí. Probablement són velles allaus les que han escombrat el bosc en aquest punt, i me la reservo per al descens. Suo la cansalada per arribar al Pas del Bou, content de fer-ho possible i amb els esquís als peus. 

No em costa gens deixar l’ascensió a les Suquetes per a un altre dia: serien uns 180 m més d’obrir traça en un terreny semblant, mentre que veig el Puig Sequer molt estètic i a tocar. M’hi enfilo amb esquís, en un terreny un xic exposat, primer per l’oest i després per l’est, i pel llomet fins al cim: gran balcó sobre la Cerdanya però, sobretot, cara a cara amb el provocador vessant oest de la Tosa, on ja hi dibuixo properes aventures. 

la Tosa i les Suquetes des del Puig Sequer

Cara oest de la Tosa d'Alp des del Puig Sequer

La baixada promet. La llengua de neu que baixa del Pas del Bou, amb orientació oest i a la solana, està molt canviant: neu dura, crosta, neu crema… No tardo gaires viratges a fer una diagonal penjada cap al bosc, a buscar la neu pols i fonda de la pujada. Xalo com un crio. En un tres i no res torno a ser a la pista, que en lleugera baixada em retorna a la bicicleta. La passejada final fins a casa té un punt de malenconia, en deixar l’hivern enrere… 

Puig Sequer 2.086m; +/-1. 100m, 25km (en bici +/-350m i 14km, i esquiant +/-750m i 11 km)

Però, bones traces!

Jaume

FORMACIÓ - Tècniques Alpines per a l'esquí de muntanya 2026

  

Obrim les inscripcions per al curs de Tècniques Alpines aplicades a l’Esquí de Muntanya - edició 2026.

Aquest curs pretén fer un repàs, sempre necessari, de progressió amb grampons i tècniques d'autodetenció, i aprendre a fer cordades per progressar en glaceres i zones d'esquerdes, polipastos, ancoratges i diferents mitjans de fortuna, des d'una vessant defensiva.

Es farà el dimarts 24 de febrer (sessió teòrica de 19:30 a 21 telemàtica o presencial) i el cap de setmana del 28 febrer i 1 març (sessions pràctiques en principi a la zona de la Cerdanya o Capcir).

El seminari està destinat principalment a socis del CEG que siguin membres de la secció d'esquí de muntanya, número de places entre 4 i 10 persones. Tot i que està obert als esquiadors de muntanya en general.

El cost del curs serà de 95€ pels socis i 120€ pels no socis, despeses d'allotjament, menjar i transport a banda. En principi anirem al refugi del CEG a la Molina (subjecte a possibles canvis degut a condicions meteorològiques, o altres causes alienes a l'organització).

Les persones que es vulguin inscriure han omplir el següent formulari:  https://forms.gle/61z5YNAszHbzZaTd9

Les pre-inscripcions es tancaran el dimecres 18 de febrer. Després els coordinadors del curs us enviaran un correu indicant si esteu inscrits, i serà quan caldrà fer l'ingrés de l’import del curs al compte que se us indicarà.

Aquest curs, com sempre, requereix assegurança que cobreixi aquest tipus d’activitat, sigui la llicència federativa "FEEC D" o equivalent.

Caldrà portar el material de seguretat habitual, (arva, pala, sonda, grampons, piolet) i material adicional

• material obligatori:

  - material complert d’esquí de muntanya, inclòs ARVA, pala i sonda

  - casc d’alpinisme o específic d’esquí de muntanya

  - arnés, preferiblement lleuger d’esquí de muntanya

  - 2 cordinos de 5mm de diàmetre i d’un metre de llarg per a Prusik

  - 2 vagues d’escalada de 60 diàmetre (cosides o nuades)

  - 1 vagues de 120 de diàmetre (cosida o nuada)

  - 3 mosquetons (preferiblement lleugers)

  - 1 mosquetó amb tanca

• material opcional (si no disposeu d’aquest material contacteu amb l’organització per a preveure’n el suficient):

  - 1 o 2 cargols de gel

  - parella de tiblocs Petzl. 

Els secrets de la Torreta de l'Orri

Semi travessa entre la carretera de Port Ainé, la Torreta de l'Orri i Montenartró +900m -1100m F/S3 i contorsionisme.

Feia temps que li teníem ganes, un descens des de la Torreta de l'Orri fins al poble de Montenartró i les condicions d'aquesta temporada ho han permès.

Hem arrencat al revolt de la carretera de Rialp a Port Ainé a la cota 1600m. Bosc amunt, es tracta de traçar un itinerari que va progressant pel bosc i travessant les pistes forestals que comuniquen amb Sant Joan de l'Erm. Com a referència tindrem al nord el Bony de la Socarrada.

Un plaer passejar en silenci pel bosc curull de neu, obrint traça i sense vent...

Passada la planura del bony de la Socarrada (no sabem perquè li diuen bony...) ja divisem la Torreta de l'Orri, els pisteros que van cap a una merescuda baixada després dels 40min de cua a la cadira... i uns grupets de raquetàires que retornen cap al refugi de Comes de Rubió. 

La quantitat de neu és excepcional i la vall de Rubió sembla un merengue.

El descens el fem per pista fins a la confluència amb la coma del Forn, d'allà ens anem desplaçant per dins del bosc amb força pendent cap a l'est fins arribar a un tram de bosc molt apetitós i amb neu pols. Baixem fins a les pistes 2060m i remuntem un tram curt per la pista forestal, uns 100m de desnivell.

Ja som a la vertical de Montenartró, ens llencem per un bosc molt dret i amb bona neu. Des d'aquest punt fins el darrer tram cal buscar el millor itinerari per dins del bosc creuant fins a 5 pistes forestals.

A la darrera pista 1500m ja la seguim fins el poble, amb el petit (gran) inconvenient que han caigut molts arbres que barren el pas, cada 50-60m i això ens obliga a fer contorsionisme i buscar passos alternatius perdent força estona.

El darrer tram ja arribem al poble amb els esquís als peus sense més inconvenient.

Ruta molt recomanable !!

Hi hem estat el Koki G i Ricard M

Bones traces pels boscos nevats !! 

 

el vídeo dels dimecres... Guia per interpretar el BPA (ICGC)

 

El Port del Comte, de gala!

Divendres, 30 de gener 2026

Entre algun dia de vacances "pendent de consumir" i que l'Alex portava una setmana de "corresponsal" al pre-pirineu ... que acabem el divendres amb una matinal al Port del Comte.

Si a la situació actual, totalment excepcional de neu, hi afegim uns centímetres de neu nova caiguts la nit abans, costa de creure que estiguem al Port del Comte.

Sortim del parking de l'Estivella i pugem per la vall cap al prat de l'Orri i després fins el Pedró dels Quatre Batlles 2.386m. Per la zona del cim venta bastant així que no ens entretenim gaire, traiem pells i fem una baixada molt bona per la mateixa vall fins al parking. La neu està molt bé, i com que encara és aviat, decidim fer una segona volta.

Aquest cop ens obrim més a l'esquerra i fem l'ascensió pel bosquet cap el coll de Tancalaporta per després passar pel cim del Vulturó 2.349m. Com que segueix ventant en alçada, no acabem d'arribar al cim del Pedró i fem una diagonal fins a trobar la baixada d'abans, que volem repetir.

Al final ens surten +900m i dues molt bones baixades.

Com deia l'Àlex, quin dia ens hem regalat! Sembla que aquest any n'hi hauran més com aquest ...

Moltes gràcies Àlex! 

Puigllançada (2409m) - 1/02/2026

11 km +750 m. Fácil

 Aprofitant que les nenes esquien a la Molina fem la clàssica pujada al Puigllançada i l'allarguem baixant fins gairebé el Coll de Pal.

 

Neu abundant -com poques vegades- que permet pujar/baixar per on sigui, nosaltres pugem pel bosc allunyats de l'ambient pistero. El dia comença tapat però es va obrint a poc a poc.

 

Vistes al voltant amb tots els cims nevats, la Cerdanya fa goig!

Bones traces!

Nuria i Carles