7 d’abr. 2026

Salòria 2789m, aquest cop sí, des d'Os de Civís

Divendres 3/04/2026, +/- 1.248m 13kms

Al Salòria feia temps que li tenia l'ull posat però no hi havia manera: un intent que no va reeixir l'any passat des del Pallars i diversos cops de parlar-ho i no acabar de trobar el bon moment per anar-hi. Amb el Josep ho havíem comentat unes quantes vegades (també per la proximitat geogràfica amb el cim) i ens vam decidir a programar-hi una sortida de cicle pel darrer cap de setmana de març, què també es va anul·lar per la previsió de vent i meteorologia adversa ... es resistia.

Doncs les "supervivents" de la sortida de cicle que podríem sortir per SS, ens vam emplaçar el divendres sant per anar-ho a provar ... no sabem si la data hi té res a veure però aquest cop sí, tornem amb el Salòria a la saca i una sortida ben diversa amb sorpresa a la pujada i una pala que val mooolt la pena.

El punt de partida és l'Hotel Os de Civis, 1,5kms més amunt del poble. El mateix dia abans va nevar pel que el paisatge estava ben bonic i ben blanc i ens va permetre calçar esquís ja a la primera corba després de l'Hotel. Tot i així es tractava de neu efímera que a la tornada ja no hi era pel que llavors vam descalçar als 1700m aprox.

L’ascensió segueix per la pista ben innivada i només vam treure esquís per creuar una baixada d'aigua que va a parar al riu Salòria. Som les primeres en traçar després de la nevada, pel que ens va tocar obrir traça però també veure un paisatge ben verge. 

Quan deixem la pista i ens anem enfilant pel bosc per arribar al coll de Conflent 2177m tenim la sorpresa de trobar unes petjades d'os ... està clar que no són d'humà i a més s'hi poden veure les urpes. Les anem trobant amb la curiositat de si l'acabarem veient fins que al coll de Conflent sembla ha tirat cap a l'esquerra mentre que nosaltres seguirem l’ascensió per la nostra dreta.

El primer tram després del coll és ben dret, tot i que la neu no està gelada posem ganivetes per més seguretat i anem seguint les llaçades què ens marca la Rosa. Més amunt la pujada es fa una mica més suau i continuarem pel llom on ja podem veure el que ens resta pel cim.

El llom es prou ample, excepte un punt un pèl més exposat, i segons estava previst encara es dia de vent que ha d'anar amainant i en alçada es va notant. De tant en tant ens arriben algunes ràfegues que no et tiren però que aixequen força neu i ens fa alentir el pas. El darrer tram fins al cim ja més ample no té major dificultat.

Bones vistes des d'un cim amb una ubicació excepcional entre el Pallars, l'Alt Urgell i ben aprop d'Andorra i molt contentes d'haver, a la fi, assolit el cim.

La baixada es fa en l’orientació sudoest on hi ha una llaaarga pala de molt bon fer. La neu està molt bé en alçada i a mesura que perdem metres va estant una mica més humida fins al darrer tram que fem esquí entre matolls (encara que per sort sense pedres) fins al punt més baix on tornarem a posar pells. En el nostre cas a uns 2070m. Depenent de la innivació es pot arribar a fer un descens de 1000m fins les Bordes de Conflent. Quina pala!!!

Fem un mos (ara ja sense vent) i posem pells per fer els 100m que hem de guanyar per arribar altre cop al coll de Conflent on tornarem a treure-les per fer el descens final, desfent el camí de pujada.

Acabem ben satisfetes d’una sortida que a cap ha deixat indiferent.

Vam ser-hi: Rosa S, Sònia C i Núria P

27 de març 2026

Voltant per Aigües Tortes

 Aquets hivern, és un exercici d'adaptació constant a les circumstàncies i la sortida prevista no ha estat una excepció. Primer per la incertesa de la meteorologia, que fins 5 dies abans no ens va deixar veure la seva evolució, i després per, un cop tot reservat, sortejar la sorpresa del fort vent previst per diumenge dia 15. Vent que si es complien les previsions, no feia aconsellable estar creuant colls a més de 2.000m d'alçada.

Dia 1: Banys de Tredós  - Refuig Colomers. + 717m - 60m; 9,46km; PD.

Vam arribar el dissabte tarda a Espot a dormir a l'alberg les Daines (molt amables i mejar molt correcte), sabent que no faríem la ruta prevista (Estany de St. Maurici, port de Ratera, ref Colomers) arrel del fort vent. 

Ens llevem i les previsions es compleixen: vent i neu. Així que anem a pel pla B: desplaçar-nos en cotxes fins als banys de Tredos per, des de allà, sotaventats, arribar al refugi de Colomers. 

El port de la Bonaigua, obert, pistes tancades i el vent que va desplaçant tota la neu que troba, visibilitat justa i carretera blanca. En arribar a Salardú, el paisatge, es ben diferent: sol i sense vent. Enfilem la pista, amb un pam de neu, que ens durà al pàrquing de la Borda de Servat (1.455m), plé de cotxes... no estarem sols allà dalt.

Ens preparem i iniciem la ruta en un entorn hivernal: sol, cel blau i la neu nova recentment caiguda, que cobreix els grans arbres que anem trobant. A la frontera del Pallars, veiem, el fort vent que va bufant i aixeca una barrufa que fa por... ho hem encertat. Nosaltres sense vent.

Arribem al refugi de Colomers, i aquí sí, que es fa sentir el vent. Pèro ja hi som. El refugi, tot modernitzat però encara amb sensació de fred, ens acull.

   

  

Dia 2: Ref. Colomers - Tuc de Montardo (2.833m) - Ref. Ventosa i Clavell. +891m -807m; 10,74km; S3.

Avui el dia es lleva amb un cel ben blau, fresquet i amb un vent decididament a la baixa. 

Deixem el refugi per la seva part superior en un primers metres en direcció sud, però ràpidament, girem a l'oest donant la volta a la pleta de la Llossa, per anar a buscar la coma del Port de Caldes. Ens la trobem tota traçada i reseguim el seu recorregut suau, guanyant alçada progressivament fins a l'últim "repechon" que ens dur al Port de Caldes (2.567m). 

Bones vistes del port cap al Montardo, Estany de Monges i Estany de Mangades i Port de Caldes.

Treiem pells per poder gaudir la mini baixada fins a l'estany del Port de Caldes (2.410m), neu ventada, es on va picar fort el vent el diumenge ;( 

Tornem a posar pells i ja acabem de travessar l'estany en direcció Oest, deixant l'estany de Mangades a la nostra esquerra i enfilant-nos per la via directa cap a un petit coll sense nom a una alçada de 2.533m, per sota el  port de Rius.  Des de aquest pas, ens permet fer un llarg flanqueig per sota les Raspes de Monges fins al Coll del Montardo (2.756,8m).

Des del coll, ens queda únicament, traçar de nou la pala somital fins al cim, on sense vent, fem un petit mos i ens preparem per la llarga baixada fins al Refugi Ventosa i Clavell. 

Es comença a fer patent la pujada de les temperatures, ja que la neu, comença a transformar molt ràpidament. A la baixada, passem per uns quants estanys, tots ben coberts de neu: l'estany de Monges el deixem a  la nostra dreta, la desembocadura de l'estany de Mangades, el deixem a la nostra esquerra, estany Clot, el deixem a la nostra esquerra i finalment, sota les agulles de Travessani, creuem l'estany pel seu costat Est. 

Arribem al refugi que es troba ben envoltat de neu. El menjar, com sempre, molt bó. La única pega, es que tenien l'escalfador d'aigua espatllat i l'esperada dutxa d'aigua calenta, es va convertir amb una vigorosa neteja amb aigua freda. Sort que el sol, escalfa molt.


 

 




Dia 3: Ref. Ventosa i Clavell, Port de Colomers (2.603m), Port de Pudo (2.590m), Port de Ratera (2.546m) Ref. Saboredo. + 938m -796m; 12,37km; S2

Ruta totalment en direcció oest. Compartint traça amb els esquiadors que van cap a coll de Contraix fins a la pleta de Colleto. A partir d'aqui, estarem  sols, havent d'obrir tota la traça fins al port de Ratera. 

Seguim la ruta amb el Bonyet de l'estany de Colleto a la nostra dreta i travessant tot l'estany fins al final de la vall, on enfilem directament cap port de Colomers, amb unes bones Z. Es una orientació ombríbola, on diumenge li va picar fort el vent, calcem ganivetes per assegurar més d'una volta maria. La resta del recorregut, sense més complicacions.

Al port, descansem i gaudim de la vista, en direcció oest, veiem el Lac del Port de Colomers i tota la coma de pujada que ens durà al Llac Gelat, als peus del Pudo.

Treiem pells per gaudir d'una bona baixada, que es fa molt curta, fins al llac del Port de Colomers on tornem a calçar pells, per anar guanyant alçada de nou progressivament, envoltats de les formes curioses que el vent a construït a la neu i veien diferents estanys a la nostra esquerra (Llac Tort, i petits estanys)  fins al Coll de Podo, per sobre el Llac Gelat.

Tornem a treure pells per iniciar la baixada "llarga" del dia, sempre en direcció oest. La neu ja està força transformada i entre lo fonda i lo transformada, a excepció d'alguns trams ombrívols on aguanta la neu pols, els esquis costen de lliscar. Comencem amb un flanqueig per sobre el Llac de Podo, deixant-lo a la nostra dreta, per anar a buscar, la cota 2.350, just a l'inici del coll de Ratera.

Recuperem forces i ens preparem per la que serà la pujada més dura del dia, per la calor... molta calor, fins el coll de Ratera. 

Al Port, girem a nord-oest, per fer tot el descens, amb bona neu, fins al Refugi de Saboredo. 

  


   


 


 




Dia 4: Refugi de Saboredo - Coll del Tuc Gran del Sendrosa - Banys de Tredós. + 300m - 1.120m; 11,85km; S2

La guarda ens posa en alerta sobre la situació delicada de l'estat de la neu al Coll, hi ha hagut allaus i encara està una gran cornisa. 

Sortim del Refugi, amb una neu regelada en direcció oest. Deixem l'estany de Baix de Saboredo a la nostra esquerra i anem guanyant alçada fins a trobar la coma que ens menarà al Port. A mesura ens acostem, observem l'allau i un munt de purges al costat sud de la carena, a la nostra dreta. Enfront, l'accés al coll amb unes enormes cornises, que l'Alex ens obra una traça segura a l'esquerra del coll i uns 100m per sobre. Optem per no fer el Gran Tuc del Sendrosa.

En el descens, altermen tot tipus de neu fins a l'accés del bosc (2.100m) on ens endinsem en una baixada molt distreta amb bona neu fins al pont de la Muntanyeta. Es una baixada, que no es pot fer tots els anys, així que ho aprofitem i gaudim.

Arribem al pàrquing sense més incidències, tot comprovant que el calor que hem passat en alçada, a cota baixa, ha fet molta feina: hem de caminar l'últim kilòmetre per arribar als cotxes.






 



 

Hi hem estat: Alex M, Nuria P, Montse S, Manu Ll, Eli C.

Gràcies a l'Alex per la feina feta: obertura de traça inclosa.











24 de març 2026

Montsent de Pallars, 2883m

Diumenge, 22/03/2026  +/-1130  10,5kms, F, **, S2

Sortida del Centre Excursionista de la Segarra amb l'objectiu de fer aquest cim des de l'Embassament de Sallente.

Sortim de la presa i hi ha neu des del mateix embassament encara que molt dura, tant que acabem posant granpons que es el que resulta més còmode per progressar per la canal de Pigolo. 

Un cop dalt, ja en un terreny més obert, calcem esquís però amb ganivetes. Tot i el sol, tota l'ascenció la farem amb neu gelada pel que no les treurem fins al cim. 

Seguirem pel marge dret del barranc de Coma Plana mentre anem guanyant alçada. Fem el flanqueig en direcció a les passades del Montsent on ja podem veure el cim.

Busquem la millor opció per fer la darrera pala fins al cim. Està ventada i cal sortejar algunes pedres.

En la baixada la pala cimera segueix gelada però superat aquest primer descens, la neu ha transformat per l'efecte del sol i tenim neu primavera què ens permet fer el descens còmodament, desfent el camí de pujada.

La neu què tenim a la tornada ens deixa baixar amb esquís una part de la canal, fins a un parell de corbes abans de l'aparcament.

La pujada no ha estat fàcil però el descens amb neu primavera ens deixa un bon regust de boca.

Vam anar-hi: Albert, Carla, Josep, Lluís, Dolors, Cristina, Xavi i Núria

Cremeta a Vallcebollera

#8cims

Encara hi ha valls sense malles de licra apretades, on els esquiadors que suem a la pujada podem patir tots els nostres defectes sense preocupar-nos perquè els esquiadors d'altra mena se'n riguin d'aquesta bogeria de pujar lliscant amb les fustes als peus, per boscos solitaris, i baixar per neu de tota mena que et fa tremolar la bossa dels leggins al descens.

Una d'aquestes és la de Vallcebollera, on aquest diumenge, coincidim per casualitat 3 grupets diferents del Gràcia per tenir la vall exclusivament per nosaltres, sense més companyia que alguna rapinyaire.


Puig de Dorria 2.547m +-800 F/S2

Hem pujat per la pista de l'ermita de Sant Bernabé per trobar la cota de neu. D'on aparquem el cotxe fins que calcem esquís només hi ha un parell de corbes. 

El bosc de la vessant cerdana ens protegeix de la soleiada en un primer moment, però de seguida cau un patac de sol que ens fa recremar-nos de crema protectora i de l'escalfor que portem.

Veiem un grupet d'esquiadors cap al Duraneu i el Pas dels lladres, i tot i que en reconeixem algun, els altres quatre, que ens hem trobat al còmode refugi del club, optem per tirar fins al Dòrria. 

El dia és tan primaveral que pujant anem amb una sola capa i arremangats i encara ens despullaríem més, així que podem picar una mica al cim. N'hi ha que porten un entrepà d'escalivada de la mida dels leggins d'un saltador de trampolí.

Amb la calor, la neu de baixada és cremeta de Sant Josep al punt perfecte per un descens fantàstic.

Genial dia a una vall preciosa, sense la massificació d'altres itineraris, una mica de calor a la pujada, però la baixada ens ha omplert els leggins d'alegria.

El grupet del Dòrria hem estat l'Adrià, la Sandra, la Leti i l'Hèctor


 

Pallars (Sortida de cicle de cegesquí)

20, 21 i 22 de març 2026

Tres desvagats (Albert K, Jordi O i Cesc D) avancem la sortida a dijous i ens instal.lem a casa l'Albert a Bernuí per fer algunes feines de bricolatge. 

Divendres al matí ens dirigim a l'antiga estació de Llessuí i seguim la pista del coll de Triador fins a trobar la neu a 1.700m.. Amb esquís als peus comencem a foquejar en direcció oest i per lloms i pales suaus arribem al peu del bony dels Altars que assolim sense cap dificultat. Descens fàcil i amb molt bona neu. 

A la tarda ens dirigim cap a Isil i explorem l'aproximació al cim de Quanca: La pista està tancada, està en molt mal estat i la cota de neu contínua està molt amunt. Haurem de renunciar al nostre objectiu principal.














 





Dissabte 21:

Tuc de La Cigalera per les basses de Boscà 2.497m 5,5 km +- 480m.

Deixem els cotxes al petit aparcament situat al km 48 de la C-28 i amb esquís als peus comencem l'ascenció per forts pendents en direcció nord i ràpidament guanyem alçada fins a assolir pendents més suaus. Passem per la Bassa de Boscàs o Pudo i per amplies pales assolim el coll del Muntanyó a 2.428 m. Aqui fem un gir de 180 graus i per forts i exposats pendents (imprescindible portar ganivetes) arribem al cim.

Gaudim de les vistes, traiem pells, fem un mos i iniciem el descens. Una oportuna bretxa a la cornisa ens permet "saltar" a la pala principal i gaudir un fantàstic descens.






















 https://loc.wiki/t/255268612?h=2m4329vep5&wa=so&la=ca

Diumenge 22:

Bony dels Altars 2.417 m. i Lo Tossal 2.494m. 9.6 km +- 820m.

Sortim de Alòs a les 8,30h i ens dirigim a l'antiga estació d'esquí de LLessui. Remuntem la pista del coll del Triadó fins a trobar la neu a 1.700m. i comencem l'ascensió per amplies pales en direcció oest. Un cop a la carena progressem en direcció sud i després d'un flanqueig delicat assolim el bony del Altars. seguint la carena sempre en direcció sud arribem a Lo Tossal. Traiem pells, gaudim de les Vistes, fotos de rigor i per la pala principal iniciem un gran descens en direcció est, amb molta neu i de molta qualitat. Magnífica esquiada!


















 https://loc.wiki/t/255511658?h=2m4329vep5&wa=so&la=ca

Hem pernoctat a L'Estudi, refugi bastant bàsic però confortable situal al poble d'Alós d'isil. Molt bons sopars però esmorzars poc contundents.

La Carmela i el Tom ens han regalat un petit concert improvizat amb veus acompanyades de guitarra i ukelele.

Hi Han participat: Albert K, Carmela F, Jordi O, Josep B, Pep L, Tom R, Xavi M, Edu, Joan M, Taïs A, Mercè B i Cesc D.