26 de febr. 2026

II Trobada de CEGequidors/es a Tavascan el 20-21-22 Febrer 2026



El passat cap de setmana 20-21-22 de Febrer ens vàrem trobar, ni més ni menys que 43 CEGesquiador/es al refugi de la Pleta del Prat !! No cal dir tot un Èxit de convocatòria. L’any passat el límit era de 30 persones, per la capacitat de la casa al costat del santurari de Meritxell, que acabarem essent 24persones. En aquesta ocasió la junta de la secció la va programar de forma encertada tot just després del curs de iniciació per engrescar als nous companys.

Aquesta vegada hem introduït una novetat: Reservar 8 places a nouvinguts de la secció i curs de iniciació, una gran idea de la junta actual que ajuda a la dinamització de la secció.

Les ganes de trobar-nos, ho demostra que les places es van esgotar (inicialment 28+8reservades a part) en menys de 12hores!! Tancant el formulari en temps record, obrint un divendres a la nit i tancant-lo el dissabte al matí.

El nostre veritable objectiu era trobar-nos, independentment del nivell i experiència , per socialitzar, conèixer-nos i gaudir del nostre esport preferit en un ambient inclusiu. Gràcies a la generositat dels voluntaris que es van oferir a coordinar al inscriure’s a la proposta, vam poder oferir itineraris per a tots els nivells: des del nivell avançat del Pic de Ventolau, al pic del Campirme, passant pels Pic de la Cima o el pic de la Coma del Forn. Vàrem fer 6-7 grups per nivells i ritmes.

Aquesta diversitat és la riquesa d’aquest club, i és el que ens permet dir que som un club obert a tothom, independentment de la seva experiència.

Divendres 20:

Ens vàrem trobar al Refugi de la pleta del Prat a sopar i començar a parlar dels objectius de l’endemà.

 Dissabte 21:

El cap de setmana ha estat esplèndid en tots els sentits: des de la quantitat i qualitat de neu, fins al temps (sense vent!) i un sol radiant quasi primaveral.

Toc de corneta a les 7:30 per a esmorzar i toc de sortida a les 9:00. 

  • 4 grups: el Pic de Coma del Forn (2.683m), i els més assedegats de metres afegint el Campirme (2.632m).
  • 1 grup: Pic de la Cima (2.457m)

Com que a alguns companys havien de fer gana pel sopar, van anar de excursió fins al mirador del Corbiu.

Avui petem el menjador quasi al complet amb tots els inscrits, inclús aquells que tenen allotjament fora del refugi que no volen perdre’s la oportunitat de compartir un agradable sopar en comunitat.

 










Diumenge 22:

A les 9:00 ens apilotem darrera de la banderola del CEGesqui per immortalitzar la trobada, alguns despistats no hi arriben a temps.

  • 2-3 grups: el Pic de Ventolau. (2.851m)
  • 2-3 grups: Pic de la Cima (2.457m)
  • 1 grup: Pic de Campirme (2.632m)








 No us perdeu el vídeo de Carles P.:

 Video II Trobada CEGesquiadors/es a Tavascan


 Agraïments:

Donar les gràcies al refugi de la Pleta del Prat per acollir-nos i la paciència.

Una menció especial a tots els coordinadors: Héctor A., Àlex M., Cesc D., Oriol S., Quique A., Rosa S., per a portar a terme les diferents sortides. Sense vosaltres no hagués estat possible! També gràcies a tots els que heu ajudat als nostre companys amb menys experiència amb consells i tenir cura en tot moment.

Per últim no podem oblidar que la traça oberta que ara resseguim es gràcies a les persones que ens han precedit i que ara sigui més còmode avançar cap al nostre objectiu. Tots els que ens agrada aquest esport sabem millor que ningú com de dur es obrir traça nova, per tant no podem més que donar gràcies pel camí i el projecte que es va obrir del no-res, i que son tot un referent al país.

Ens veiem a la propera!  Però mentrestant, a seguir fent ZzZz de pujada i SsSsS de baixada marcades a la molta neu del Pirineu. Ens veiem aviat!

 

Text: Roger G.

Fotografies: de Tots els participants

Video: Carles Perera.

25 de febr. 2026

el (darrer) vídeo dels dimecres.... Winter in the Woods

El gener del 2008 vam començar a publicar “el vídeo dels dimecres…”. 

Divuit anys gairebé ininterromputs compartint vídeos que han volgut ser motivadors, divertits, suggerents, punyents, provocadors o, simplement, plens de bones traces. Neu, muntanya, traça i inspiració en petites píndoles setmanals. Han estat més de 900 vídeos publicats —prop de 1.300 si comptem tots aquells que molts de vosaltres heu anat afegint a les piulades al llarg del temps. 

Una petita videoteca blanca construïda entre tots! 

cegesqui segueix. No podria faltar al mai enrere. 

Però els vídeos dels dimecres han anat perdent sentit davant la immediatesa d’altres xarxes i formats. Els temps canvien, i els rituals també. Així que, si ningú no agafa el relleu, aquest serà el darrer... 

I quin millor tancament que tornar al primer, aquell Winter in the Woods” del gener del 2008? On tot va començar. Bones traces!


24 de febr. 2026

Montardo 2833m

Sortida del Centre Excursionista de la Segarra amb poc quorum aquest cop, pel que l'organitzador em proposa anar amb uns amics que aniran al Ventosa. Enganxem les 2 darreres places disponibles del refugi i cap allà anem, a aprofitar aquest cap de setmana de bona meteo!

Com suposàvem, la carretera està neta fins a Caldes de Boí i més enllà no es passa - està tota nevada - pel que calcem esquís alguns quilòmetres abans de cavallers.

Un cop a la presa, cal resseguir tot l'estany en un flanqueig algun tram delicat. La neu està gelada però com hi ha una traça feta, el creuem sense ganivetes encara que potser hauríem anat millor posant-les (alguna patinada hi ha hagut ...). Després anem ascendint guanyant desnivell fins arribar al refugi. Hi ha molta neu, que amb el sol que fa va transformant.

En el darrer tram em sento indisposada pel que decideixo quedar-me al refugi, mentre ells se'n van al Montardo.

Poc a poc al refugi van arribant grups - molts francesos - que fan rutes entre refugis majoritàriament. Bon tracte i menjar molt correcte (però que se'l fan pagar).

L'endemà els amics volen anar a la Punta Alta amb la idea de fer circular i baixar directe a Cavallers però aniran bastant a la idea per fer els descens abans no hagi transformat massa la neu i per què tenen llargs trajectes després fins a casa.

Com que la proposta inicial de la sortida apuntava al Montardo, el Xavier s'ofereix a repetir-lo si vull anar-hi i així ho fem.

 

Estany de Travessany, estany de les Monges i amunt fins al cim. Quin dia!!!

A la baixada la neu ha començat a tranformar i es fa molt bé. Neu gelada amb una capa de cremeta. Intentem no perdre desnivell i amb alguna remada i alguna escaleta, fem un descens ràpid i ben aviat ens plantem a la presa (què depressa es baixa amb el que costa de pujar!).

Posem pells i per recomanació dels guardes aquest cop creuem l'estany al nivell de l'aigua fent una pujada al final. Treiem pells i ens queda al darrer tram d'anar trampejant el terreny i acabem agafant la carretera què, amb la neu, és el més ràpid fins als cotxes.

El Montardo és segurament el cim del Pirineu què més cops he fet. El primer cop ja amb els Escoltes i també va ser el primer cim què vaig fer amb el CEG ... el tenia pendent amb esquís.

Gràcies Xavier!!!


Caldes -  Refugi Ventosa: +850m 8kms

Refugi Ventosa - Montardo - Caldes de Boí: +650 - 1500 17kms

22 de febr. 2026

Pedraforca, quina il·lusió!

Pujar el Pedraforca ens feia molta il·lusió i aquest any ha pogut ser! 
Ens trobem amb la Marina per fer un bon esmorzar a Guardiola i deixem el cotxe a l'Àrea recreativa, camí al mirador de Gresolet. 
Agafem el camí que puja recte amunt cap a l'enforcadura. Porteig fins a 1745 m, on deixem les vambes i posem esquís. Neu ja transformant-se, es puja molt bé sense ganivetes. Fa caloreta fins a l'enforcadura! Vistes molt xules, posem grampons per fer el tram final, tot i que hi ha gent per tot, la neu està prou tova i es puja bé de totes les maneres. Foto de cim i cap avall! La baixada està boníssima i val molt la pena. A l'enforcadura parem a menjar i baixada amb neu primavera fins que acaba la neu. Caminada final per assaborir aquest dia magnífic. 
Hi hem estat la Marina, l'Oriol i jo.
Bones traces!
Berta





21 de febr. 2026

Puigpedrós 2915 m, sostre comarcal :)


Primer cap de setmana de solarro després de caps de setmana d'incertesa.

Dissabte 21 de febrer pugem al Puigpedrós de bon matí. Cotxe fins al refugi de Malniu i amb esquís als peus fem l'itinerari clàssic, amb neu que no requereix ganivetes fins al cim. Un cop dalt, comença a venir gent per totes bandes, fa una mica de ventet i no ens entretenim gaire. El primer tram amb neu més endurida i ventada d'aquests dies; després de l'altiplà ja és una crema boníssima fins al cotxe. 

Es pot dir que per fi hem fet una matinal! Mentre baixem seguim l'èpica de l'Oriol Cardona i celebrem el dia a la Pedra Blanca de Sansor, on ens sentim molt ben atesos i ve de gust fer una bona sobretaula al solet.

Hi hem estat en Roger, l'Oriol i jo.

Bones traces!!!

Berta


14 de febr. 2026

les Suquetes 2.200m, a recer del vent - 14/02/2026

Des d'Urús: pel torrent de Canaletes i el Coll de la Miquela

Amb la previsió anunciada de nevada de nord i vent fort, l’elecció de l’itinerari és la clau. 

el torrent de Canaletes

El dia es lleva amb núvols de retenció al nord de la Cerdanya, però amb clarianes cap al Cadí i un vent que, finalment, no és res de l’altre món. Penso que el torrent de Canaletes —que diumenge passat vaig esquiar fins a la cota 1.760 m en l’excursió al Puig Sequer— pot ser prou arrecerat i protegit pel bosc. 

Doncs cap a Urús! Aquest cop en cotxe, i aparquem a la part alta, a l’aparcament del cementiri. Fem els primers metres a peu, en lleugera baixada fins al pont del torrent de la Font Llebrera (1.300 m), on ja podem calçar esquís. 

Repetim el recorregut de diumenge passat fins a deixar la pista al mateix torrent de Canaletes i ens hi enfilem en un paisatge que fa goig. L’orientació és ben nord i tirem amunt obrint traça. El torrent s’enfila decidit i n’anem descobrint passatges cada cop més bonics. A 1.950 m el barranc es bifurca en dos i guanya pendent. Tracem cap al sud-est, en forta inclinació i per un barranc desdibuixat, aplanant la traça entre el bosc. 

Més ràpid del que pensàvem arribem a la carena i, sense canviar de vessant, assolim el coll de la Miquela (2.147 m). 

Coll de la Miquela i les Suquetes

Les Suquetes són davant per davant i ens hi enfilem en direcció nord-est fins al punt més alt, també emboscat. 

L’esquiada és tan bona com esperàvem pel bosc i pel torrent. Fins i tot hi trobem pillows moixerencs —més modestos que els canadencs, però igual de gratificants de saltar. Ja a la pista sembla que el vent apreta, però la feina és feta… i la gana també!

Les Suquetes 2.200m; +/-950m, 13,5km, F, S3-S4, ***; 4-5h

Bones traces!

Pep i Jaume

11 de febr. 2026

Intent Balandrau (2585m)

 7 DE Febrer 2026

15 km +1000 m. S2/S3

Sortim cap a Vallter però a l’arribar al pont passat Setcases, els mossos ens aturen! Parking ple a quarts de 9! No deixen passar cap cotxe.. canvi de plans: Ens apropem a Tregurà de Dalt a intentar pujar el Balandrau.

No estem sols, al final de la pista s’amunteguen els cotxes. Aparquem on podem i esquís a la motxila, tenim 10min fins la neu.



 A mitja pujada el temps canvia,. Boira i sol es van intercalant i la neu s’endureix a llocs on dona el vent.. ens encigalem 1er amb ela ruta que puja al Puig de Fontlletera i la trobem molt glaçada.. reculem i anem a buscar la ruta que puja per la Coma de Fontlletera i s’enfila per Costa Rubí cap el Balandrau.. però s’ens fa tard i a 300m del cim fem mitja volta i baixem per una neu ventada, dura i pols segons el gir!

 





Al final ens surten 1000m de desnivell!

Bones traces i matineu si aneu a Vallter!

Nuria i Carles

el vídeo dels dimecres... Midi x 4

 

10 de febr. 2026

Curs d'iniciació a l'esquí de muntanya 2026

Aquest 2026 el CEG ha ofert novament a socis, no socis i nous socis -en definitiva, a tothom- el curs d’iniciació d’esquí de muntanya. Afortunats!

Ja d’inici, les expectatives eren altes. Una formació extensa i exhaustiva repartida entre el 20 de gener i el 4 de febrer amb 5 sessions teòriques, un manual d’apunts que en diríem canella fina i 2 caps de setmana meteorològicament diversos i ben entretinguts.

 

Crec que després de tenir la primera trobada i de prendre consciència del material bàsic i necessari, molts vam sortir d’allà amb la sensació que necessitaríem una conversa amb l’Excel de les despeses. I també amb la primera anècdota. Encara avui somiem amb en Quique i els seus pantis.

L’humor, com l’amor per la muntanya, és un llenguatge que genera vincles. Això anirà bé, pensava. Ens alimenten les ganes d’aprendre, d’estar envoltats de nata i de sentir l’emoció de les primeres vegades. També ens amoïnava una mica el Meteoblue amb les previsions de nevada. Encara més?

L’Albert desplega la seva màgia logística i organitzem els cotxes. En el meu cas, primera cita amb la Marisol, en Josep i en Xavi a Sagrada Família. Connectem! 

La resta, o gran majoria, en trobem per sopar al restaurant dels “plats impossibles” de la Molina. 
Ens instal·lem al refu i escollim llits com quan anàvem de colònies. Qui no corre vola. I cadascú amb la seva pretesa estratègia. 

En Xavi González i la Pili ens reben l’endemà al bar. Juntament amb en Roger i els 3kg de coca que ens ha portat per fer-nos salivar. Ens ho prendrem amb calma. Tenim paquetón de nou. Els ànims decauen. Volem jugar i no ens deixen sortir al pati.  

Així que aprofitem per ampliar i retenir més coneixements en la matèria mentre mirem de reüll a l’exterior. Encara no? He esmorzat per 3 i em sobren kcal d’energia.  

Ja sortim fora! Tenim tanta neu que podem posar-nos les pells des de la porta. No cal complicar-se la vida. En Xavi s’inventa una alternativa que ens farà recuperar la fe i gaudir de valent. 

Protocol DVA i primeres traces amb les pells. Alguns amb més elegància que altres. Coordinem i enfilem amunt. Tenim un autònom entusiasmat al grup que se’ns escapa...

I ara que tot just ja començàvem a interioritzar l’arrossegament de peus, en Xavi ens repta amb la volta maria. L’entrenament avui és tot cognitiu. Cop de taló diu...Més aviat veig coces de cavall. Però sembla que funciona.

Toca girar cua i treure pells. Els més ansiosos, entre grits d’eufòria, baixen flotant entre neu pols. 

Sopar de senyorets i germanor i fins l’endemà. 

Bon dia! Ens llevem amb solazo. Protocol descongelar cotxes i punt al pk d’Alabaus. 
Xino xano, treiem capes i la càmera. Quines vistes i quin goig de dia! Fem el nostre “cim” i la foto finish de rigor. 

I no avisen però...això era la part fàcil. Ara anem fora pistes. Cap avall i sense fre. Això no era un curs d’iniciació? I aquestes bèsties que baixen com si res? Altres, en canvi, lluiten per sobreviure. Estic convençuda que si poguessin, anirien amb els esquís posats a Barcelona i arribarien abans que nosaltres amb el cotxe. Fi de la jornada. Cap a casa, abraçades i fins la propera. Ja som un equip. Donem les gràcies a en Quique i la Pili pel suport moral i la paciència. 

El segon cap de setmana posem rumb a Tavascan de la mà de l’Adrià i l’Eli. Arribem i oh! Sorpresa! Allotjament de categoria i llar de foc de categoria. Petits grans plaers de la vida d’hivern. Plaer també l’esmorzar que ens rep l’endemà. 

En Xavi ens refresca memòria d’alguns conceptes i ens avança que anirem a l’antiga o  tancada pista de Tavascan i farem pràctiques de grampons, esgrima de motxilles amb esquís, simulacre (sent generosos) d’allau, test de neu i més voltes maria. I més nevada, no fos cas que s’acabi la poca que tenim. 

Diumenge toca lliçó d’improvisar plan B davant de l’escenari de risc d’allaus no massa desitjable que es llegeix. Cal aplicar, doncs, el principi de conservació, seguretat i prevenció. Cosa que no impedeix que puguem seguir aprenent, divertint-nos i emocionant-nos amb l’entorn. 

Baixadeta disfrutona i dinar sota l’escalf del sol amb regust de comiat, de que la festa s’acaba però amb l’esperança de retrobada i de marcar el curs com un punt de partida a la pràctica d’aquesta disciplina tan excitant com exigent i complexa. 

Alguns marxen amb deures, d’altres amb nova data marcada a l’agenda, però tots amb un somriure de orella a orella i la satisfacció de l’assoliment de la formació.  I si bé no tenim diploma acreditatiu, sempre en quedaran les fotos, el xat col·lectiu, aquesta crònica i l’empenta del club.  

Gràcies a totis per aquest record. 

Marta Montes i una colla de cegesquiadors i cegesquiadores novells. Marta M

Jordi C, Paula B, Arnau A, Dean K, Carles X, Montserrat C, Josep F, Marisol G, Sebastiano S, Xavier M
i Roger A.

Salut, cames i piles al DVA.