13 d’abr. 2021

L'Aran entre mines i cabanes. Travessa Beret-salt del Pish, 1 a 5 d'abril de 2021

Una travessa feta des de la tranquil·litat i la solitud que aquests dies envolten aquestes muntanyes del nord de l'Aran, sols, ben sols. El dia 1 calcem esquís al Plan de Beret i pràcticament es pot dir que no ens els treure'm fins al dia 5, just una hora per sobre del salt del Pish. Tanquem la travessa amb un somriure de complicitat. Enrere queden les meravelloses valls de Vernatar o Siesso, els cims de Miei, Clòsos, Òme, Palomèra, Ermèr i Armèros, i sobretot sortim ben impregnats pel fum d'aquestes solitàries cabanes instal·lades aquests dies al bell mig d'una primavera ben avançada. Tenim molts moments de silenci per recordar el bullici dels nombrosos miners que hi van deixar esforços i treballs en l'intent de millorar les seves precàries condicions de vida. 

Dijous, 1 d'abril de 2021. Plan de Beret - Tuc de Miei (2.258 m.) - Cap des Clòsos (2.418 m.) - cabana d'Horcalh 

Sortim de Beret amb els esquís als peus. Pugem suaument NW en direcció al tuc deth Miei (2.258 m) amb poca neu a la part superior. Continuem cap al Cap des Clòsos (2.418 m). Pujar a aquests cims és una bona excusa per evitar el monòton camí que arriba a la cabana d'Horcalh pel Plan de Beret.


Des dels Cap des Clòsos baixem cap al riu de Parros N, S2-S3. Malgrat que la neu està ben estovada gaudim d'un paisatge excepcional. La vall és llarga i baixa suaument fins a sobre de la cabana de Parros, plàcid descens amb esquís fins a la cota 1.890. Allà ens estirem sobre la gespa a gaudir d'una tarda primaveral. Curta caminada fins a la cabana d'Horcalh. Anem ben carregats de gormanderies varies i el puja i baixa del camí es fa una mica llarg.

Ja abans d'arribar a la cabana d'Horcalh comencem a ser conscients de la sort que tindrem de gaudir àmpliament d'una natura que desperta d'un curt hivern. A part de badar una bona estona, tenim temps per fer llenya i preparar un bon abundós àpat.

Divendres, 2 d'abril de 2021. Cabana d'Horcalh - Tuc der Òme (2732 m.) - cabana del Pòrt d'Urets

Sortim de bon mati de la cabana en direcció W resseguint la riba dreta del torrent de Vernatar. Ben aviat calcem esquís encara que en algun moment ens els haurem de treure i caminar una mica.

Prop dels 1.900 m ja trobem més continuïtat. Aconseguim travessar un torrent que baixa amb força aigua sense descalçar. Aviat la vall s'obre i es fa més acollidora. Ens situem al bell mig d'aquesta, respirem fons  i avancem cap al NW resseguint la Cometa de Montoliu. Desprès per terreny més indefinit voregem el tuc de Montoliu per la seva dreta fins a situar-nos sota el tuc der Òme.

Fem els darrers metres a peu. Impressionant la vista que tenim arreu. Amplis horitzons on destaca especialment a l'W el tuc de Maubèrme. Un munt de territori per nosaltres sols i som en plena Setmana Santa...

Bon descens amb esquís cap al llac de Montoliu. Hem d'evitar baixar en direcció als edificis de les mines que queden just sobre el llac ja que el terreny es redreça molt i aquests dies no és esquiable. Baixem cap a les runes d'una construcció gran visible des del cim. El front anunciat es va acostant lentament. Fem un mos ràpid i des del llac marxem una mica a l'esquerra del terreny més pendent situat sota el port d'Urets, NW. Fem els darrers metres a peu mirant de no colar-nos en algun forat, neu ben tova. Ja amb els esquís als peus  i amb la tormenta a sobre fem un flanqueig fins al port on descobrim la meravellosa cabana d'Urets. Fa dies que no hi dorm ningú, la porta està ben colgada de neu. Després d'una estona de feina i mullena aconseguim entrar, ens sembla el paradís. Ens refem ben a prop de l'estufa. 

Dissabte, 3 d'abril de 2021. Cabana del Pòrt d'Urets - refugi de Liat - Pica Palomera (2.477 m.)

Dies com aquests et reconforten amb l'esquí de muntanya i amb la vida amb general. Llevar-se sense preses i gaudint cada instant del port d'Urets és una experiència inoblidable que recordarem molt de temps.


La neu és ben dura i el dia es lleva una mica gris. Els núvols que venen de nord es desfan just sobre nostre, un joc de llums increïble. Aquesta no és una travessa difícil però si que té algun tram exposat i ara ens toca passar-ne un. Hem de voltar el Maubèrme, primer W i després clarament N per una terrassa penjada que li dóna aquell toc d'emoció a la sortida. Trobem alguna fita que ens confirma que anem per bon camí. Superada aquesta zona arribem als estanyets de Maubème. Apareix alguna perdiu blanca i algun altre ocell que no sabem identificar. A partir de l'estany més gran el terreny comença a davallar amb més ganes. Hem de vigilar de no ficar-nos dins del barranc que veiem més avall ja que s'encaixa molt i no té sortida. Al voltant dels 2.250 m. hem d'anar amb tendència a la dreta N per tal de sortejar el terreny més escarpat i així poder arribar en un prolongat flanqueig a la part més planera de la vall i just per sobre del Pas Estret, toquem fons cap als 2.090 m. Aquí tornem a posar pells mentre un munt d'ocells en migració passen per sobre nostre. Anem fins al forat d'Unhòla, un lloc bell de visita obligada. Des d'aquí per terreny indefinit ens dirigim cap al refugi de Liat (2.253 m.) envoltat de les restes del que va ser un important centre miner.


Fem nostre el refugi i encara tindrem la tarda per fer una passejada fins a la Pica Palomera (2.477 m.), neu ben aigualida a la baixada. Tanmateix, tarda per gaudir de la natura. 

De nou ens sorprèn la solitud del lloc aquests dies. Nit estelada i fresca fora i dins del refugi.

Diumenge, 4 d'abril de 2021. Refugi de Liat - Pica Palomera (2.477 m.) - Tuc d'Ermèr (2.432 m.) - refugi de Liat

Avui ens visita el Carles que a més de la companyia ens portarà algun regal alimentari que en aquestes circumstàncies s'agraeix enormement, gràcies! Ell coneix bé la zona i ens fa un tour d'alt nivell amb la visita a racons que ens fan estar encara més sols i agraïts de poder viure moments com aquests. Del refugi retornem a la Pica Palomera (2.477 m.). Després de tants dies sols sorprèn veure algú per allà dalt, i aquest algú es en Carles.


De la Pica baixem cap a l'estany Nere d'Uèrri. Podem escollir baixada, la neu encara una mica dura però d'un gaudi fantàstic. Des de l'estany pugem N per vorejar per la dreta la serra de Pica Palomera i saltar cap a la coma que porta a l'estany de Bedreda. Bon descens fins aquests indret remot. Des de l'estany ens dirigim cap al tuc d'Ermer que tenim més al N. Pugem ràpidament pel seu costat dret fins a la part superior que té una impressionant caiguda cap a la vall de Toran que queda més al nord. La pala de baixada és de bon fer. Anem fins al coll d'Uèrri i des d'allà baixem fins a l'estany que hi ha a 2.180 m. Esquiada curta però intensa.
Ara només queda resseguir plàcidament el camí d'Uèrri passant jus per sota del Tuc des Crabes que deixem a la nostra esquerra. Agafem una mica d'alçada per situar-nos just sobre del refugi de Liat i així poder arribar-hi esquiant. Gaudim del menjar que ens ha dut en Carles i l'acomiadem amb una reverència ;-) 
Tarda i nit una mica més càlida que l'anterior.

Dilluns, 5 d'abril de 2021. Refugi de Liat -Tuc des Armèros (2.534 m.) - Salt del Pish

Avui toca la darrera etapa i amb recança hem de tornar a casa. Sortim del refugi resseguint les traces del nostre amic Carles en direcció SW, passem per l'estany de Pica Palomera fins arribar a l'ampli collet dera Ansa dera Caudèra.

Davant tenim el nostre objectiu d'avui el tuc des Armèros. No té massa neu però suficient per fer una bona esquiada. És d'hora, la neu està dura, nosaltres hi pugem a peu. Petit mos abans d'afrontar el darrer trajecte d'aquests dies, la magnífica vall de Siesso. Allà el sol hi arriba poc i tard. Com ens va advertir en Carles trobarem la neu ben dura a bona part de la baixada.

El descens és exposat degut a les condicions de la neu i demana una mica d'atenció. Anem agafant confiança i poc a poc anem enllaçant els girs. Esquiem fins a tocar del torrent aproximadament fins a la cota 1.910 m. on travessem el torrent i canviem de vessant. És important fer-ho per aquí ja que l'altre costat es va asalvatjant a mesura que la vall es va tancant. Inicialment anem baixant sense camí definit, aquest el trobarem més avall, cal cercar les fites que apareixeran més endavant. Ja al camí plàcida davallada fins al salt del Pish. Mínim trànsit de gent que ens farà despertar del somni d'aquests dies, i ha durat 5 dies!

Una travessa no pas difícil però si amb alguns trams exposats. Per anar lent i gaudir d'aquests llargs dies de primavera, del tot recomanable.

Xapa llaç groc fons negre - Botiga Assemblea
Bones traces!


Marta, Jaume i Pep

11 d’abr. 2021

Travessa entre refugis - PN Aiguestortes Setmana Santa 2021

Confiant amb l'obertura de les restriccions pel període de Setmana Santa, planifiquem una  ruta de 8 dies pel Parc Natural. La organitzem en dues fases tot considerant els refugis oberts i la disponibilitat dels diferents participants.

Les condicions dels refugis han estat de capacitat al 50% màxim, i no hi havia ni mantes, ni coixins, ni sabatilles.... en alguns per motius mediambientals, també havies de dur el tovalló. No ha estat una travessa amb estil lleuger. Per altra banda, els recorreguts més concorreguts en altres moments, han estat solitaris en la seva majoria de les jornades: el Parc per nosaltres.

Primera fase, del dissabte 27  de Març al dimecres 31

Dissabte 27: Aproximació al refugi d'Amitges  492 de desnivell

Ens trobem tots a Espot, cadascú amb el seu cotxe particular per complir amb la limitació de la bombolla i evitar disgustos de multes innecessàries. 

Al taxi, mascaretes obligatòries i finestres baixades, motxilles ben carregades i amb molta illusió de tornar a compartir amb els companys i gaudir d'uns dies d'alta montanya, amb el nostre element preferit: la neu i els esquis.

La meteo aquesta primera fase es preveu molt bona, fins i tot massa calurosa. Ara per ara, observem que l'estany de Sant Maurici encara está ben glaçat. La neu, per calçar esquis en la trobem, puntual, al pont de l'estany inferior del Ratera, a uns 2100 metres d'alçada.

Gaudim del recorregut fins al refugi, tot ben innivat amb la pols del sahara. Perquè neu, tot i que no abundant, n'hi ha i coberta per aquesta pols que ens ha visitat sovint aquest hivern. Es un paisatge diferent.

Al refugi, ens trobem amb altres companys amb els que hem compartit sortides amb altres ocasions: del CEG, del Catalunya i de la UES. Allí hi estem tots amb les mesures de seguretat oportunes: taules saparades amb manpares, mascareta en tot moment i espai entre llits.


 
  

Diumenge 28: Volta circular al Bassiero +/-1.350m; PD, S2/S3

Es lleva un dia radiant. 

Recorregut que transita per la coma de l'Abeller fins el Port de Sant Mauric (2,758m). No arribem al Port amb els esquis als peus, a exepció de l'Alex, que aprofita una llengua de neu gelada de l'esquerra per fer pràctiques de voltes maria. La resta pujem tots per la dreta, per les roques, vigilant els espais amb gel.  

Coma Abeller i Port de Sant Maurici al fons
Accedint al Port de Sant Maurici

Un cop al Port de Sant Maurici, ja amb el sol que ens toca de ple, ataquem la última pala per arribar al Bassiero. Gaudim de les vistes mentre mengem alguna cosa. La baixada cap al Coll de Bassiero la trobem amb bona neu i en res en plantem a la canal de baixada als estanys de Gerber. Al coll, coincidim amb dos esquiadors i un capellà que feien una cerimónia (sabem que no era un requiem), una imagte ben curiosa , mes quan un cop acabada la ceriòmonia el capella, recull l'altar i es calça esquis.

La canal, en condicions de neu gelada i roques la baixem amb grampons. Als peus de la canal, tornem a calçar esquis i arribem al estanys de Gerber on la calor ja és força elevada.

Ens dirigim a buscar el coll de l'estany Gelat, amb una neu ja molt transformada i amb unes impressionants cornises... que van fer que no ens entretinguessim gaire.

Cornises Coll Gelat
Estany Gelat de Saboredo

Al coll, seguim guanyant alçada i flanquejant per anar a buscar el coll d'Amitges, amb el llac Gelat de Saboredo a la nostra dreta. 

Arribats al coll d'Amitges, Carles decideix fer el cim d'Amitges mentre la resta descansem.

La baixada al refugi la trobem amb una neu primavera molt disfrutona.

Día 29/3/21 Travessa Ref. Amitges – Ref. Ventosa +950m-1150m; F, S2/S3

Després d’esmorzar al Ref. d’ Amitges i ficar tot a les motxiles ben carregades sortim cap al Port de Ratera. Anem per la part nord del refu creuant l’estany de la Munyidera que està ben gelat i remuntant les primeres rampes dures de bon matí. A l’alçada de la Sèrra de Saboredo treiem pells per baixar i creuar algunes petites allaus fins les Cometes de Ratera que de nou -amb pells- anem pujant fins el Port de Ratera.




Arribant al Coll Pudo

Allà treiem pells i baixem esquiant per una neu dura seguint el GR11 però sense arribar al Lac Obago. Flanquegem cap a l’Oest intentant no perdre alçada. Tornem a posar pells i anem en direcció Sud, amb alguna baixadeta no esperada creuem el Lac de Pòdo i en direcció Oest remontem fins al coll de Pòdo. El dia és radiant i la calor ja apreta. Treiem pells i baixem fins al Lac de Port de Colomers per una neu primavera que ja es deixa esquiar. Gaudim. Mengem algo abans de remontar el últim port -Port de Colomers- on arribem amb el sol ben alt.


La baixada fins a Ventosa té un primer tram molt disfruton de baixada amb bona neu fins als estanys de Colieto on seguint traces el creuem amb una bona remada. Seguim buscant la baixada en direcció l’Estany Negre on descalcem i remontem uns 100m de desnivell pel clàssic caos de pedres (la neu já no es continua) fins al Refugi de Ventosa i Calvell.


Allà ens rentem e hidratem tot esperant el sopar que puntual a les 7pm ens permet recuperar les forces d’aquest dia tan intens.


Día 30/3/21 Tuc des Monges(2698m)  +/-650m, F, S2/S3


Prenem aquest dia com de “descans” després de les 2 jornades anteriors de 8h i decidim -aconsellats pel guarda de Ventosa- anar cap el Tuc des Monges. Està situat de camí al Montardo i ens permet gaudir d’una bona esquiada sense repetir l’habitual i massificat Montardo.


Sortim cap al Nord creuant l’estany Font de Gel i deixant a la nostra dreta les Agulles i el Pic de Travessani. Arribem fins l’Estany des Monges i veiem davant la mole del Tuc des Monges. Anem per la esquerra de l’estany a buscar una canal que puja més suau uns 200m de desnivell fins a un marcat coll. Allà hi ha una petita baixada amb neu glaçada on alguns baixen a peu i altres amb pells… Flanquegem amb pells una llarga diagonal per anar a buscar la carena del cim per l’oest, i en poca estona seguint la carena arribem al cim amb els esquís als peus.




La baixada es molt directa en la primera part. Després cal encertar el pas per creuar l’Estany de Tumeneia per una baixada molt pronunciada fins l’Estany. Un cop el creuem anem flanquejant cap a l’Est en un puja baixa de estanys i rierols fins arribar de nou al Ventosa. Abans d’arribar ens aturem a pendre el sol i menjar una mica,.. es nota que avui anem amb temps!


Día 31/3/21 Travessa Ref. Ventosa  - Ref.Amitges F, S2/S3


Repetim la etapa de fa 2 dies però a la inversa. El pitjor ho fem al principi superant el caos de pedres de la baixada de Ventosa al Estany Negre. Un cop allà anem remontant tota la vall dels estanys de Colieto i anem girant a la esquerra per buscar el Port de Colomers. Pugem per un tub de forta pendent, gelat i exigent que superem amb ganivetes.


La baixada des del Port de Colomers ja la disfrutem amb la neu que comença a transformar. Remuntem el Port de Pòdo i baixem fins el flanqueig sense arribar al Lac Obago. La calor apreta de valent i ens costa un munt la remontada per la forta pendent fins gariabé el Port de Ratera. Allà ens despedim d’en Jordi i d’en Joan que ja tiren avall a buscar els taxis a Sant Maurici. La resta baixem cap a Amitges on ens retrobem amb el grup que puja avui per continuar la 2ª volta de la travessa.




Aquella nit, ens trobem per sopar uns quants: els de la primera fase amb el de la segona :).







Segona fase, de dijous 1 a diumenge 4 d'Abril

Dijous 1: Tuc de Ratera - Refugi Colomers +848m - 1000m F, S2/S3

Resseguim el recorregut tradicional passant per l'estany dels Barbs. No podem fer el flanqueig per les cometes de Ratera, atès la poca neu que hi havia. Arrivats a la coma d'Amitges, baixem esquiant fis a trobar el barranc de Ratera. 

Tornem a guanyar alçada fins arribar a l'estany de Ratera. El creuem i tornem a agafar alçada fins al Port de Ratera de Colomers.

Estany de Ratera al fons
Cim del Ratera
Arribant a l'estany Obago

Els que decidim fer el Ratera, recuperem forces i anem a buscar la seva aresta sud, i tranquil·lament anem pujant amb els esquis als peus fins al cim. La baixada, amb neu molt pesada fins al Port de Ratera per iniciar el descens cap al Refugi de Colomers. La combinació de neus, blanca i sahariana comprovem que tanta pols sahariana, aplica un efecte fre, no gaire desitgat....

Les fixacions dels esquis de Roger, decideixen acabar la travessa abans d'arribar al Refugi...malgrat que intenten solventar-ho amb cola, a l'endemà amb 5 minuts es tornen a desenganxar.... fi de la travessa per ell.

Divendres 2: Tuc Montardo, Refugi Ventosa i Clavell

Ens dirigim  per la coma fins el Port de Caldes, amb vistes a la Salana i tot ben tapa zona de Beret (i verda) , ja amb molt poca neu.

En arribar al Port es fan dos grups, els que intentarem el Montardo i els que aniran directament al Refugi Ventosa i Clavell. 

Arribant al Port de Caldes

 

Coma del Port de Caldes


Els que anem al Montardo baixem esquiant a l'estany del Port de Caldes, el travessem amb velocitat, tornem a posar pells per anar a buscar un petit collet (2.522m) a l'est. A partir d'allí, deixem el port de Rius a l'esquerra i anem guanyant alçada a través de les Raspes de Monges, fins arribar al coll del Montardo. Enfilem la última pala amb els esquis als peus. A dalt gaudim d'una vista 5 estrelles: l'estany de Mar, els besiberrir, l'aneto, la Maladeta i tota la zona de l'Aran. LLàstima de la pols sahariana, que ha enturbiat l'atmòsfera.

Estany de Mar, Besiberris... des de Montardo


Cim del Montardo

Per baixar, pel mateix camí anem a buscar tota la coma de pujada, anant salvant les diferents roques que sobresortien de la neu, i vigilant amb els canvis de neu. Passem entre els estanys de Monges i Mangades per anar a buscar un pas que ens portarà directament a l'estany de Travessany i d'alli al Refugi Ventosa.

A la tarda, puntual, arriba la pluja i un poc de neu, humida en alçada.  

Dissabte 3: travessia al Refugi Amitges

Repetim el recorregut dels nostres companys del dia 31, però sense tanta calor.


Port de Colomers
Llac Gelat des Coll de Podo

Hi hem estat: Jordi R, Joan D, Carles P, Raquel N, Montse S, Xavi K, Anna M, Mercè B, Teresa L, Imma A , Roger G, Alex M i Elisabet C.

Textos: Carles P i Elisabet C

Fotos: de tots els participants