10 de febr. 2025

Sortida de cicle del CEG: Reinventat la Alta ruta Candanchú-Lizara. 8-9 Febrer

 Sabíem que es tractava d’una travessa exigent, on volíem encadenar el Bisaurín i l’Aspe, tot dormint al refugi de Lizara, amb sortida i arribada a Candanchú.

11 intrèpids/intrèpides ens vam engrescar a fer aquesta ruta, però davant d’un estrany canvi de temps en qüestió d’hores ens va fer canviar d’opinió posant seny, i enlloc de fer la ruta circular on el segon dia podia ser un problema tornar, vàrem triar fer dos rutes independents als dos llocs on teníem allotjament: Alberg de Canfranc “Rio Aragón” (amb possibilitat de cuina ben equipada) i refugi de Lizara. La logística farà que ens haguem de moure en cotxes d’una vall al altre.

Dissabte 8: Astún-Pic de Trampolíngeles 2.278m+ Pic petit de Moines 2.291m (9’4km / +-680m / S2)

La nit ens ha nevat un pam de neu a Canfranc estació, pel que amunt hi haurà un bon tou de neu fresca. Arribem a la estació de Astún, i sentim com disparen pirotècnia explosiva per fer caure les sobre-acumulacions de neu a la estació.


Primer objectiu realista-assenyat: arribar al coll des Moines 2.160m, i d’allà decidir si saltar cap al vessant francès, o fer algun dels dos cims a tocar: Pic de Trampolíngeles o pic de Moines. Com que del cantó francès no tenim massa visibilitat, ens dirigim cap al Trampolíngeles (no hem sabut confirmar un altre nom que aquest). Com que tenim temps, un cop baixem cap al coll de Moines, anem cap al Petit pic des Moines on hem hagut de posar ganivetes perquè sota la neu fresca que marxava, hi quedava una capa relliscosa dura. Cim de foto i descens amb bona neu fins al ibón de Escalar. Ens pensem si anar cap el cim de Escalar, però sembla que no hi ha massa neu per aquest vessant.


Un cop a la part baixa de la estació, el grup més intrèpid decideix anar a buscar més neu per la zona de la estació per tastar els forapistes, la resta anem a Canfranc Estació a veure la estació de luxe que han reformat i fer un beure per la zona. Acabem arribant a Lizara a cop de cotxe a 1hora de Canfranc. Acabem fent temps jugant a cartes i jugant als escacs tot esperant el sopar a les 20:00.

  

Diumege 9: Puntal Alto de lo Foratón 2.154m (8’4km / +-680m / S2)

Avui es el pitjor dia, tot i que la meteo havia previst que era el millor dels dos al principi.

7:30 Esmorzar (primera hora possible), i sortim plovisquejant. Quins ànims! Primer objectiu assenyat: Arribar al collado de Foratón a 2.016m i allà decidir si anar cap al Bisaurín o cap al puntal Alto de lo Foratón. Dia ben tapadot, amb molt mala visibilitat. A estones sembla que nevi, però la majoria del temps plovisqueja. Arribem al Collado de Foratón ple de filats de bestiar (Compte en el descens!), i veient que la cosa no millora, ens decidim tombar a l’esquerra per anar seguint el cordal fins al Puntal Alto de lo Foratón. Algú ha dit 15-20minuts més? Carai quins 15minuts més llargs!! Arribem al cim, fem fotos de rigor i cap abaix que estem com a polls. Descens amb neu abundant però enganxifosa i traicionera. Descens al refugi de Lizara i cap a Puente de la Reina per fer un mos abans de separar-nos de Mikel que ha vingut de Donosti per acompanyar-nos.




Com apunt, ens hem trobat un grup de companys catalans que havien intentat la mateixa ruta que volíem fer, però que varen patir per arribar al refugi de Lizara, tot havent de donar mitja volta apunt d’assolir el Bisaurín i reorientar el descens pel camí de Bernera fins a Lizara. A l’endemà van haver de donar mitja volta al collado del Bozo davant la impossibilitat de seguir l’itinerari per nul·la visibilitat. A Lizara no els hi queda una altre solució que demanar un taxi per tal de poder arribar a Candanchú. Possibilitat que teníem pensat si la nostre ruta la tiràvem endavant. Això dona idea de que aquesta alta ruta només es pot afrontar si les condicions de meteo i neu estan assegurades.

En definitiva, un cap de setmana ple de perseverança malgrat les condicions adverses (no ens van fer arronsar ni els -15ºC amb que ens van voler atemorir) i les moltes ganes de cegesquiadors/es, que a la fi i al cap, tampoc ha anat tant malament! 3 cimets a la butxaca i moltes ganes de seguir compartint neu!

Gràcies als participants per atrevir-se amb la travessa i malgrat el temps, seguir intentant-t’ho.

Hi hem estat: Berta A., Carles P., Clara V., Daniel dA, Ester C., Lorena T., Marina G., Miguel V., Mikel C., Roger G. i Tristany S.

Text: Roger G. / Fotografies: de tots

9 de febr. 2025

Obrint traça cap a La Carbassa, 8/02/2025

Puigpedrós en l'ascens a La Carbassa

Dissabte ens llevem a la Cerdanya amb tot ben blanc. No és la nevada de dos pams que desitjàvem, però a aquestes alçades de la temporada ens conformem amb poc!

Tenim Meranges a prop i hi arribem sense problemes. Més amunt l'asfalt dona pasa a la neu però van passant cotxes cap a Malniu i podem arribar bé a l'aparcament del Pla de Campllong (1.720).

Hi ha un pam de neu nova, sense base, en tot cas més que suficient per pujar amb els esquís als peus. El record d'aquest cim, en el meu cas, és que és car de fer: sempre hi he anat per haver descartat altres opcions quan hi ha massa neu o fa massa mal temps a altres muntanyes. Avui tampoc serà el dia...

El recorregut que té fama de poc agraït en el tram de bosc, avui és un passeig agradable, molt xino xano xerrant amb la meva filla i llegint el terreny per trobar la millor progressió. Obrim traça sols cap a l'oest, pel bosc, i arribem a la pista que porta al refugi de Fontberenella. 

El gruix per aquí dalt ja supera el pam i ja hi ha base... I el dia està quedant radiant, potser pel vent que bufa molt fort. Ja en terreny més obert anem a buscar el llom (neu ventada) que en un semicercle en sentit horari mena a les pales sud de la Carbassa...

... però el fred és viu i el vent desagradable, i la meva filla em fa tocar de "peus a terra" i no forcem més una ascensió que, altra cop per a mi, quedarà en intent (cota 2.650m aquest cop!).

Com a premi de consolació, bona baixada fins la cota 1.900m (despés a peu per no fer malbé els esquís), i la companyia!

Bones traces!!!

Joana i Jaume 

Nou Creus inesperat i amb premi

Dissabte 8 de febrer: Pic de la Fossa del Gegant 2808m F/S3

Els astres s'han alineat per a que estiguéssim a Núria justament quan començava a nevar després de força temps.

La nevada i el vent han deixat la vall amb gruixos irregulars, amb prou quantitat segons el racó per poder esquiar.

Sortim de Núria, ennuvolat i amb força vent, pel camí de la coma de Molleres, que porta al Nou Creus. El primer tram te prou neu, fins que s'acaba el camí ample, poc abans del pont per travessar el riu, a partir d'aquest punt seguim el camí d'estiu amb poca base per esquiar per suficient per pujar. Herba i pedres afloren i només cal vigilar no trepitjar massa fort.

A la cota 2400m entrem a l'olla del Nou Creus pel vessant sud on s'ha acumulat la neu i hi ha un bon gruix. El vent ha mancat i s'obre el cel, sembla que podrem fer cim.

La pala del Nou Creus està plena de pedres amablement amagades per la neu, ganivetes útils per progressar, el vent no es res de l'altre món i arribem al cim sense més conseqüències.

Dalt del cim revifa una mica el vent i decidim anar per feina, el primer tram del descens el fem combinant terreny pedregós, gairebé fent escaleta i alguna placa esquiable. 

Un cop sota la pala fem una molt bona esquiada seguint la coma i la riera, gairebé fins el pont 2130m, un tram més de neu i pedres i ja som al camí amb bona neu fins el santuari.

 

Contents i amb les soles una mica rialleres...

Hi hem estat el Raimon A i el Ricard M

Bones traces !!

5 de febr. 2025

Sortida de cicle del CEG al massís de la Maladeta

Dissabte 1 de febrer: La Besurta - Refugi de la Renclusa F +400m

Ens lleven a Benasc sota una nevada d’aquelles  que venen molt de gust. Els flocs de neu cauen lentament i deixen els carrers i els cotxes ben blancs amb 10?cm de neu nova.

Enfilem la carretera fins als Llanos de l’Hospital on deixem els cotxes aparcats.  La méteo ens diu que cap a les 10:00h deixarà de nevar i així que ens calcem els esquís ja comencem a veure el sol entre els núvols. Això pinta bé!

Per dins del bosc  avancem fins a l’aparcament de la Besurta, fem un mos i d'aquí directes fins a la Renclusa.

A la Renclusa fem dos grups, un es queda i l’altre remunta una de les primeres pales amb ganes de poder fer una baixada.

Fem els primers girs, hi ha però alguna pedra amagada que ens fa anar amb compte, però prenem bona nota del que ens esperarà demà.

Diumenge 2 de febrer: Renclusa - Canal de la Maladeta - La Besurta F/S3 +1000m -1400m

Després d’una nit freda dins de Refugi, (sense calefacció a les habitacions ) i d’esmorzar al menjador amb frontals, perquè no hi ha llum al menjador (L’Estat del Refugi de la Renclusa és vergonyós) ens calcem els esquís direcció a la Maladeta.

Les condicions són magnifiques, sol i -12º! Sabem que no és aconsellable fer la canal per arribar al cim, ahir un grup va intentar-ho, però a la meitat de la canal va fer marxa enrere; Així i tot, decidim pujar fins al peu de la canal i arribats al punt, decidir que fem.

A mesura que anem guanyant metres,  les dents se'ns fan llargues, la qualitat de la neu és immillorable i ja anem pensant amb la baixada.

Arribats al peu de la canal, sense gaires dubtes, decidim deixar-ho per a una alta ocasió, trèiem pells i comencem la Baixa.

Ens allunyem de la pala central per on hem pujat, ja que està aquesta està molt trillada per esquiadors, "raqueterus" i "gramponaires". Anem encadenant pales sempre buscant neu per estrenar.

Se'ns fa curta la baixada, quina baixada! De les que recordarem! 

Arribem a la Renclusa, fem un mos, recollim pes que havien deixat a les taquilles i baixem fins a l’aparcament on tenim els cotxes aparcats.

Fi de festa a Benasc amb cerveseta i tronfa entre els integrants del grup una hamburguesa completa amb bacó i ou ferrat. 

Gran sortida de cicle, neu increïble i immillorable grup!


Hi hem estat:
Roser, Clara, Flo, Laia, Marcelo, Bernat, Ignasi, Narcís, Hèctor i Quique.


el vídeo dels dimecres... ratafies, genepís, formatges... i bona neu, a l'Embrunais

 (vídeo de la piulada del 31 de gener al 3 de febrer de 2025 a l'Embrunais)

4 de febr. 2025

Embrunais, un bon racó als Alps per a l'esquí de muntanya

 

Una estada de quatre dies instal.lats a Embrun, zona ideal per als amants del bosc amb neu fresca...

L'Embrunais és la zona que te com a població principal Embrun i que abasta banda i banda del llac Serre-Ponçon i el riu Durance, entre Gap i Guillestre. Tècnica i geogràficament parlant a la banda nord els cims pertanyen al massís dels Ecrins i a la banda sud a l'anomenada zona Parpaillon, però amb accés a pocs kilòmetres d'Embrun.

Divendres 31de gener: Tête de Fouran 2460m F/S2 Est (bosc) +1100m

Aquest cim ja l'hem ressenyat aquí i insistim que és fabulós fer-lo amb neu abundant. Trobareu la ressenya a Queyràs i tornaràs 

Les nevades recents han deixat el bosc en condicions perfectes amb neu des de la cota 1400m

Es tracta d'un itinerari fàcil amb el 90% del recorregut per bosc continu i ample, a la cota 2360 el bosc desapareix i ens queda una senzilla pala fins al cim.

L'accés es fa per un llogarret dispers anomenat Réotier a 16km d'Embrun abans d'arribar a Guillestre. La carretera està neta i es pot arribar fins a la cota 1360m on hi ha un revolt.

Dissabte 1 de febrer: Le Ratel 2460m F/S2 Nord +950m

Ens desplacem al nucli de La Chalp a 14km d'Embrun, per la carretera que puja al túnel de Parpaillon (actualment tancat definitivament). La Chalp és un petit nucli de fons de vall on hi ha una pista d'esquí de fons.

Encara fa vent de Sud-Oest a cotes altes i cal vigilar en la formació de plaques, així que anem al cim més fàcil de la vall.

Sortim per les pistes de fons per ràpidament creuar un petit pont i pujar pel bosc travessant les pistes de fons (carretera cap al túnel de Parpaillon). Trobarem unes indicacions que diuen Km Vertical, que seguirem fins a la cota 2000m on s'obre el bosc i trobem les amples pales de tot el circ format per la carena de la Ratelle. En tendència a l'oest es puja per terreny ample i còmode fins a la punta Le Ratel.

Tot i tenir un remuntador de les pistes de Crévoux (modestes) ben a prop no interfereixen ni a la vista ni amb la gent. El descens el fem buscant la millor neu, una mica ventada del sud-oest, que a dins del bosc torna a ser excel·lent.

Pels poc amants del bosc es pot fer bona part del descens seguint la pista de nòrdic que te prou pendent.

Diumenge 2 de febrer: Arête de la Ratelle 2615m F/S2-S3 Nord +1100m

La vall ens ha agradat i repetim, aquest cop per anar al fons de la vall i pujar al cim més alt de la carena de la Ratelle. Avui no fa vent i el temps és molt estable. 

Fem el mateix recorregut que el dia anterior fins a la cota 2000m, aquest cop tirem pel dret, totalment direcció sud, per anar a buscar la punta evident del cim. Compte en no desviar-nos massa a la dreta (en direcció al cim) al final trobarem una diagonal obligada tallant una pala amb força pendent...

Arribem amb els esquís als peus fins el cim,des d'on veiem la vall del Parpaillon i altres ofertes esquiadores de la zona.

El descens el gaudim amb la bona neu, fins i tot remuntem un tram per repetir el descens. La resta tornem a fer el bosc que conserva el bon estat del dia anterior.

Una vegada més trobem un exemple de com es treballa la memòria històrica a França. A mitja pujada del Km Vertical trobem el que anomenen la cabana dels Espanyols, en record dels exiliats republicans que l'any 1939 van "acceptar" servir a l'exercit francès, en aquest cas per millorar la carretera d'accés al túnel de Parpaillon, considerada estratègica per l'exèrcit i que formava part de la Línia Maginot.

  
 
Dilluns 3 de febrer: La Gardette 2270m F/S3 Est/nord +750m

És el dia de retorn, volem un cim que estigui a prop, no massa desnivell, amb bona neu i fàcil... I voilà el trobem. Ens desplacem al nucli de Les Gourniers, a 19km d'Embrun. Final d'una vall orientada al Sud-est però amb petites valls laterals orientades a l'est i al nord.

L'aspecte del poble és muntanyenc i rural. Sortim des del mateix poble en direcció oest per seguir l'ampla carena amb bosc en direcció al cim. Es pot fer el recorregut pel sender fins a la cota 1900m on s'obre el bosc i optem per fer un desplaçament dreta-esquerra per vorejar un llom i contornejar el cim per amples pales per acabar accedint a ple sud.

Des del cim veiem algunes traces de descens per la vessant nord i curiosos com som les anem a buscar. Les condicions són magnífiques, però cal vigilar la sortida del coll i un flanqueig obligat a la cota 2000m.

Gaudim del formidable descens fins trobar el sender que ens porta al poble amb els esquís als peus.


Una zona amb moltes més possibilitats...

Mapes: IGN Aiguille de Chambeyron / Cols de Larche et de Vars (3538ET) (TOP 25), Orcières-Merlette / Sirac / Mourre Froid / PNR des Ecrins (3437ET) (TOP 25)

Hi hem estat el Carles P, Pep L i Ricard M

Bones traces !!