Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ALPS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ALPS. Mostrar tots els missatges

12 de gen. 2026

Un altre Cap d'Any al Queyras!

Del 28 de desembre de 2025 al 4 de gener de 2026.

Després de 8 anys de la darrera vegada, alguns dels que vam ser al Parc Natural del Queyras el Cap d'Any de 2017-18 hi hem tornat. De fet ja ho diuen: Si vas al Queyras, hi tornaràs 😊!

Hem estat a La Chalp-Ste Agathe, a cota 1.800 m, allotjats a l’hotel-gite La Baïta du Loup en règim de mitja pensió a la part de la gite, però hem gaudit de tots els serveis de l'hotel en quan a ús sales d'estar, sauna i de restauració. És un establiment molt recomanable per estar situat a tocar de Saint Véran, amb una estació d’esquí de fons que surt de davant mateix de l’hotel, i des d’on surten diferents itineraris.

Uns dies abans ha fet una gran nevada, i durant l’estada hem gaudit de dies de sol radiant amb temperatures molt baixes, fins a -15°C algun matí, i amb màximes que no han passat de +2°C en tota la setmana.





















Dilluns 29 de desembre: Pic de Cascavelier 2.576 m / 10,8 km + 850 m

Encetem la setmana amb un cim ben clàssic de la zona i des de davant mateix de l’hotel  creuem el Pont du Moulin tot tirant amunt per la pista de fons seguint la riba esquerra de l’Aigue Blanche.  Arribem al bosc ben ombrívol i  seguim per dintre la torrentera de Curlet amunt amb bones ziga-zagues fins a sortir a una zona oberta amb pendent més moderada sota la cresta de Curlet. Anem progressant, amb molta neu; arribem a l’avantcim i després al cim on, per fí, hi toca el sol.

Gaudim de bones vistes i podem veure els propers objectius davant mateix: el Château-Renard, el Traversier, Sagnes Longes...i com no, el Mont Viso imponent.

Iniciem la baixada desfent part de la pujada, però per evitar el bosc i girs obligats baixem en paral·lel per la pista fins a trobar de nou les pistes de fons.



Dimarts 30 de desembre: Pic de Château-Renard L’Observatoire 2.990m / 13,5 km + 970 m

Avui escollim un cim cara sud per poder gaudir més del sol i de la seva escalfor, i que teníem al davant des del Pic de Cascavelier.

Sortim del final del poble Saint Véran des d’una rotonda habilitada com a parking de pagament, enfilem la pista que va cap al refugi de la Blanche i que deixarem un cop passada la capella de Sant Antoni. Canviem de direcció i entrem en un bosc per anar guanyant alçada. Quan en sortim, anem progressant entre petits turonets que ens portaran fins a la pista que puja del poble. Arribem a l’observatori amb la seva particular “station méteo”  i acabem pujant al cim que està a pocs metres. Gran dia i grans vistes a 360 graus.

Desfem camí de baixada, els turonets s’han transformat en petits tobogans i per evitar el bosc espès de pujada, anem a trobar la pista més amunt d’on l’havíem deixat.






Dimecres 31 de desembre: Pic Traversier 2.920m  / 9,800 km + 950m


Sortim del Pont de Lariane, a l’estació de fons de Fontgilarde, punt de sortida de moltes sortides del Queyràs, i enfilem amunt pel valon de Longet seguint les pistes de fons. Quan ja som a menys de 100m del cim, ens desviem cap a est per anar pujant per les pales que porten al cim, que queda just sobre el coll de Longet. Bones vistes, fotos i avall pel mateix itinerari de pujada. La primera pala amb neu fonda, i a partir del retrobament de la pujada fem una baixada memorable per dintre del bosc, amb neu cada vegada més dura però que ens fa gaudir d’allò més.


Dijous 1 de gener: Pic "sans nom" i Col Longet 2.701 m / 10 km + 1.000 m +

Tornem de nou al punt de partida del Pont de Lariane per anar pujant pel Valon de Longet. A l’alçada de 2.400m travessem un rierol per canviar de direcció i anar pujant cap al “pic sans nom”. Mentre uns continuem amunt cap al cim / turó  de més amunt per guanyar més baixada, altres baixem fins el rierol altra vegada per seguir direcció del Coll de Longet, on ens retrobem de nou per dinar sense pressa tot gaudint del solet i posteriorment tornar a fer part de la baixada del dia anterior, que vam gaudir de nou.





Divendres 2 de gener: Pic de Sagnes Longues 3.022 m / 14 km  + 990  – i Refuge Agnel 2.580 m

Tornem al Pont de Lariane, on arrenquem des del seu pàrquing gèlid i ombrívol a primera hora. La temperatura és molt baixa, però avui encara més que els altres dies.

Comencem a la carretera que puja al Coll de l’Agnel, òbviament tancada al trànsit. Avui el dia és radiant com els anteriors, però el vent bufa de valent a tot arreu, com ho podem observar per les fumaroles als cims i crestes. Al cap de 2 km, a l’alçada d’un pont de fusta, ens dividim en dos grups: un grup es decideix anar cap al pic de Sagnes Longes i el segon grup cap al Refugi  Agnel.

El grup que puja al cim travessem el pont de fusta, per endinsar-nos a la vallon de Clausis, totalment nord i sense sol. La pujada pel bosc en forma de torrent és ben costeruda, fins a suavitzar-se al sortir de l'espès bosc. En aquest punt el grup ens dirigim en direcció a la mole rocallosa de Le Rouchon, on deixant-la a la dreta, acabem superant l’aresta. Per fi trobem el sol, però alhora el vent més virulent. El cim té un característic monticle de pedres, on fem una transició rapida per treure pells i mirar que els skis ni les pells surtin volant. Descens ràpid per perdre alçada i força de vent tant veloç com es pot








El grup del Refugi Agnel anem seguint la carretera, amb alguna drecera per així fer alguna volta maria de tant en tant, fins arribar al refugi que és a menys de 2 km del Coll de l'Agnel. Està obert i hi ha molt ambient de travessa, ja que està en una zona de moltes possibilitats, tant seguint pel Queyras cap al Col Vieux com per travessar cap al Piamont italià pel Coll de l'Agnel. 



Disabte 3 de gener: Crête des Chalanchettes 2.931m / + 900m

Avui es el dia amb el rècord de temperatura al engegar el cotxe: -15°C.

Quart dia amb el mateix punt de sortida: Pont de Lariane.  És una vall amb moltes possibilitats. Sortim del pàrquing glaçats com és habitual d’aquest punt, però avui tenim l’objectiu de fer una cara sud, pel que aquest cop tindrem sol des de ben aviat. Tanmateix comencem a tenir el cel enterinyat i es nota el descens de temperatures. Afortunadament el vent s’ha encalmat força.

La penyora per anar a buscar la cara sud, és que ens caldrà buscar l’itinerari amb neu perquè a la part baixa a sud hi ha manca de neu, a excepció de pistes i a la carretera d’Agnel on es conserva. 





Ha estat una setmana compartida amb: Àlex M, Elisa C, Fina R, Ignasi S, Marta B, Mikel C, Montse S, Roger G, Roser R i  Teresa L.

12 de des. 2025

Esquiant un formatge al Champsaur

 

Sortida de 4 dies a Ancelle, Champsaur al sud del Parc dels Ecrins
 
Els ingredients ens cridaven a tornar-hi, estacions d'esquí tancades, neu recent prou abundant, previsió de bon temps, un apartament de fusta i un tomme de cabra per llepar-se els dits.
 
Així que enfilem l'autopista i fem la tradicional nit a l'Ibbis Budget. En total fins a Ancelle son 604km o 660km depenent de la ruta. Tota la zona està tranquil·la, les estacions no obren fins a finals de desembre, la formatgeria Ebrard és oberta tots els dies i el nostre ja conegut forn de l'estada del 2020 ens ofereix un pa brutal, com diria aquell.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Dia 5 de desembre aproximació al Col de Freissinières 2750m (o d'Orcieres) +850m F/S3
 
Ens traslladem a l'estació d'Orcieres a Merlette fins a la cota 1850m, uns cartells lluminosos ens adverteixen que està prohibit fer esquí de muntanya a les pistes perquè estan treballant les màquines... Quan arribem al punt de sortida ens trobem una vintena de cotxes de gent que està fent activitat, a les pistes...
 
L'objectiu és remuntar la vall, en direcció nord, fins el gran llac dels Estarís i d'allà remuntar el coll de Freissinières i provar d'arribar al cim del costat. El recorregut el fem majoritàriament per neu sense trepitjar, amb algun tram de pista trepitjada.
 
És un plaer passejar per espais de muntanya recuperant l'ambient anterior a les pistes, encara que sigui efímer. Fa fred, molt de fred
 
Arribats a la cota 2750m, punt més alt de l'estació on arriba un tele esquí, veiem que el coll te una cornisa i han caigut purgues, hi ha perill 3 d'allaus. Ningú va més enllà ni nosaltres ni les altres 3 persones que han arribat al nostre punt. Fa fred, molt de fred, ens arrecerem a la caseta del tele esquí per treure pells i beure te.
 
Baixem a ple sud amb molt bona neu paral.lels a la muralla de roca del Rochebrunne, seguim la coma i l'instint... aquell instint que et porta a posar pells i remuntar 100 metres.
 
Finalment acabem baixant per les pistes trepitjades gaudint de la posta de sol, s'ha fet tard, els vermells il.luminen els somriures, cegesquí en estat pur.
 
 
 
Dia 6 de desembre pic de Gleize 2161m +900m F/S3 des de l'estació de Laye
 
Alguns ja havíem fet aquest cim des del coll Bayard, aquesta vegada l'ataquem des de l'estació d'esquí de Laye (Tancada). La previsió de temps inicial no era bona, de fet ens ha plogut a l'anada per la carretera, però el dia ha aguantat i fins i tot ha sortit el sol a estones.

Remuntem per les pistes, força dretes, pel bosc nord est, que conserva molta neu força fresca. El pendent fort i la curta distància fa que ens plantem força ràpid a la cota 1800m passats els darrers punts dels tele esquís. 
 
Obrim traça una estona amb neu fonda fins a la coma sota del cim, anomenada Pente de la Moutty. Des d'on anem a buscar la carena final (F) i fem uns 5 metres finals a peu.
 
El descens directe des del cim no està tan bé com l'altra vegada, en general hi ha força neu però poca base i es troben algunes pedres pel camí. Aprofitem la traça del tele esquí dins del bosc per fer un descens dret i amb força neu, per acabar baixant per pistes fins el pàrquing.
 

Dia 7 de desembre  El Palastre 2276m +700m F/S3 
 
Tot pensant en la raclette del vespre i amb la previsió de temps incert ens traslladem fins a Les Richards, a sobre de Sant Jean Sant Nicolàs. 
 
La primera part de la ruta puja per una pista  que remunta uns 200m de desnivell fins creuar el riu. D'allà cal seguir en direcció oest traçant un bonic itinerari entre arbres aïllats, rocam dispers i amb un pendent força dret. La neu al vessant est resta força freda i fonda.
 
Un cop a l'ample coll de Palastre girem al sud per remuntar en fort pendent els darrers 100m fins el cim. Ens anem mirant de reüll els cims de Soleil Boeuf i Pointe sud de la Venasque, molt assequibles des del coll per terreny ample. 
 
Arribats al cim comença a ploure, per sort poc, i els cims que miràvem de reüll es van tapant, així és que tirem avall fent esses pel formatge, vull dir la neu...
 
 
Dia 8 de desembre Pointe de la Pourrachière 2216m +1000m F/S3 
 
Hem fet els 1000m de desnivell els que tocaven i uns extres típics, allò que no has de fer el darrer dia perquè tornes cap a Barcelona però que sempre fem perquè ens va la marxa....
 
Arribem aviat a l'aparcament de les pistes d'esquí nòrdic d'Ancelle, han anunciat pujada de les temperatures però aquí, en plena obaga, fa molt de fred. 
 
Anem remuntant primer per la pista de nòrdic (tancades) i després per un sender. En aquesta vessant no hi ha gaire neu i la que hi ha està força gelada, s'augura un descens distret. A partir de la cota 1850m s'obre la vall i el circ del Piolit, aquí hi ha força neu, fa bo, hi ha un refugi de fusta...
 
Seguim pels camps de neu suaus fins al coll de la Pourrachière, només queden 40m fins el cim per un llom molt dret, la meitat del qual cal fer a peu, la majoria ens quedem al coll....
 
El dia no allarga, però algú diu que ha vist unes traces baixar per l'altra vessant que auguren un millor descens... remuntem amb pells uns 50m per saltar per l'altra banda, cert que la neu està força be i.... les traces arriben al bosc i remunten vall amunt.  Ohhh vaja !! no hi ha sortida, tornem a posar pells i anem remuntant tot indagant per un bon i segur descens, el trobem després d'una estona. Només queda baixar fins a la pista innivada que ens porta al Pont de Rouanne, d'aquí baixem per les pistes de nòrdic fins el cotxe.
 
 
En resum: 4 dies d'activitat, força neu, algunes pedres, força formatge, un apartament de fusta acollidor, gran i econòmic, bon ambient i bon rotllo.
 
Hi hem estat la Berta A, Oriol C, Eli C, Carles P, Núria P i Ricard M
 
Bones traces !!