Dos dies pel Rutor, amb nit al Bivacco Camardella

 

El Mont Rutor (o Ruitor) es el més emblemàtic del poble de La Thuile, a la Valle d’Aosta. La seva glacera es una referencia visual imponent. L’accés pot ser des de La Thuile o des de Valgrisenche, aquest últim preferible amb esquís.

Es una muntanya que m’estimo especialment: hi vaig pujar per primera vegada de nen amb mon pare, hi vaig tornar altres vegades i l’ultima era fa dos anys, encara amb mon pare per celebrar els seus 70 anys. Però mai hi havia pujat amb esquís.

Fa dos anys al Coll del Rutor, 100 m a sota del cim, han posat el Bivacco Edoardo Camardella, un magnífic refugi lliure amb 6 places, tot de fusta a dins, super-bé aïllat, amb wifi, endolls USB i calefacció al terra que funcionen amb plaques fotovoltaiques; no té mantes (tampoc realment calen). Al costat, una estació meteorològica automàtica i una webcam que permeten saber en temps real les condicions a l’indret. El refugi ha sigut construït per iniciativa de Luciano Camardella, com una petita caseta per acollir l’ànima i el record del seu fill Edoardo, que vivia a La Thuile i que va morir jove per una allau al Mont Blanc.

Fa temps que volia pujar al Rutor amb esquís fent nit al Bivacco, i aquest any vaig pensar que seria un auto-regal d’aniversari fantàstic. Ho parlo amb la Montse que afortunadament, tal com jo, veu més la aventura que no pas les hores de cotxe. La meteo sembla que més o menys acompanya, doncs el divendres al migdia sortim cap a Valgrisenche, on ens allotgem en un senzill apartament Seconda Stella a destra.

Dissabte 10/05/2025

Bonne – Bivacco Camardella (3357 mt) – Testa del Rutor (3486 mt) – Glacera del Rutor – Bivacco.

15Km, +2200/-700 m, BSA S2/S3

Dia de núvols baixos i boira, que no ens deixaran fins la tarda.

Deixem el cotxe a cota 1860 mt, 1km després del poble de Bonne, pujem a peu per sender d’estiu fins poc a sota les cases del “Alpeggio Arp Vieille”, on calcem esquís (aprox. 45 min i 300 m de desnivell a peu). S’ha de pujar al coll a sobre del Rifugio degli Angeli (tancat ara), aquesta pujada la fem una mica més a la esquerda del camí d’estiu. Després s’ha de anar en diagonal a la dreta buscar la base de la pujada cap al coll del Rutor. Aquest tram s’ha de passar per sota i sobre de zones rocoses i s’ha de triar bé el camí (sort que el lideratge està en mans de la Montse). L’accés al Colle del Rutor es una pala de 35º amb neu ja molt humida a les 11h (orientació sud-est) i nombroses allaus recents. Pujem amb esquís per un tros que ja ha descarregat i a les 12h ja som al Bivacco Camardella.. casa, dolce casa!!!

Després d’un descans al Bivacco pujem al cim amb motxilles mes lleugeres i fem la baixada per costat dret (vist des de el cim) de la glacera (resseguint la ruta habitual de pujada desde La Thuile). Triem aquest itinerari perquè no te esquerdes (al contrari la part central de la glacera està bastant trencada). Gaudim d’una capeta de neu fresca en pendents bastant suaus fins al final de la glacera a cota 2700 mt, amb visibilitat que va i ve. Llavors, tornem a pujar al Bivacco.

Passem la tarda descansant, aprofitant del sol que finalment surt ple i desfent neu per beure i el sopar. El paisatge és sublim. Després del sopar gaudim de la posta del sol i del començament de la nit amb lluna casi plena.

Al refugi hi ha dos persones més de Milano, som 4 en total. La calefacció al terra no funciona (ja s’havia comunicat per les xarxes socials del Bivacco) però la temperatura interior és impecable, 14 ºC. Dormim amb el sac obert!

Diumenge 11/05/2025

Bivacco Camardella – Testa del Rutor – Glacera del Rutor- Testa del Rutor – Bonne.

15Km, +700/-2200, OSA, S4

Dia de sol amb núvols bastant més baixos que nosaltres.

Ens llevem per veure sortir el sol, espectacular el panorama cap al Gran Combin, el Cervino i el Monte Rosa. També el Paradiso a tocar. Després d’esmorzar, pujem lleugers a la Testa del Rutor i baixem per la glacera pel costat esquerre, a l’esquerra de dues puntes destacades: la Vedette i Punta d’Avernet, per treure el cap també cap al Col de l’Invernet (3226 mt): és l’accés al Rutor més concorregut des de França. Baixada ben bona i divertida amb la neu refredada per la nit i una mica de gebre de superfície que s’ha fet amb la humitat.

Tornem a remuntar cap al Bivacco, carreguem tot el pes a les motxilles, tornem a pujar al Rutor (per tercera vegada!), ens acomiadem de la Madonna i decidim fer la baixada pel vessant sud-est just a sota del cim. La canaleta principal està molt trepitjada dels que han pujat a la Testa el dia abans i purgues. Decidim entrar per una canal paral·lela, que té un ressalt rocós a sota que cal evitar flanquejant a la dreta però està més neta i atractiva. Gaudim de la baixada per pendents de 40º amb neu ja ben transformada (baixem a les 9.45h, la neu ja estava al límit de seguretat!). Després continuem la baixada per neu primavera resseguint amb més o menys fidelitat el camí de pujada. A les 11.30h ja som al cotxe, llestos per iniciar la tornada a Catalunya, no sense haver abans dinat a una trattoria amb excellent relació qualitat-quantitat-preu (Restaurant Mont Blanc) i haver pres un gelat a la Gelateria Pilier a Morgex.

Han sigut dos dies magnífics, intensos, emotius, a una muntanya estimada, a un Bivacco preciós, amb paisatges espectaculars i companyia estupenda. Un aniversari inolvidable!

Gràcies infinites a la Montse per deixar-se engrescar, pel lideratge de la sortida, per obir traça tota la estona i per fer la gran majoria de les fotos, i quines fotos! 

PD: com a guia es pot utilitzar el llibre “Orizzonti Bianchi” de Alessandro Mezzavilla i David Pellissier; Martini Multimedia Editore.

Montse i Andrea

El Coll just a sobre del Rifugio degli Angeli (al fons a la esquerra). 

Flanqueig després del Rifugio degli Angeli

Arribada al Bivacco

Interior del Bivacco

Glacera del Rutor, amb les esquerdes de la part central, darrera Vedette i Punta d'Avernet

Posta de sol des de el Bivacco

Cervino i Monte Rosa a la sortida del sol

Bivacco i darrera la Testa del Rutor, a la sortida del sol

Pujant a la Testa

A la testa del Rutor, indicant la canal de baixada

Col del Rutor (a la esquerda) i Testa del Rutor (a la dreta)

Pujant per la glacera, Mont Blanc i Grandes Jorasses al fons

El Mont Blanc, majestuós

Darrera pujada al cim

Baixant des de el cim

Vessant sud-est del cim que hem esquiat

 Retrobada amb l’esqui de muntanya per la Valle d’Aosta, 7-9 abril 2023.

Aprofitem dos dies de finestra d’avis per fer coses normalment difícils com ara dormir d’una tirada i fer esqui de muntanya. Bones condicions de neu, havien caigut 50-70cm per sobre dels 2200 la setmana anterior i ara la situació ja s’havia estabilitzat amb un risc 2. Per la zona pot ser util el llibre “Orizzonti Bianchi, Itinerari scelti di scialpinismo in valle d’Aosta” de A. Mezzavilla y D. Pellissier, edizioni Martini Multimedia Editore.

 

Divendres 7 Abril. Colle Occidentale del Grand Etret desde Pont, 3150mt, F, S2, +1190mt. Orientació N. Valsavarenche.

Dormim al hotel Hostellerie du Paradis, res d’especial ni l’allotjament ni el sopar.

Triem aquest itinerari per la seva simplicitat i per la seva exposició nord que hauria de garantir bona neu encara a questes alçades. Sortim des de el final de la carretera de la Valsavarenche, del pàrquing al davant del Hotel Gran Paradiso. Des de el mateix pàrquing ja es veuen els Colls al final de la Vall di Sevia. Amb esquis des de el cotxe fem tota la Vall, mantenint el riu a la esquerra i amb pendents que augmenten progressivament (seguint essent suaus) enfilem el Glaciar del Grand Etret i pugem el Coll Occidental. Baixada pel mateix camí de pujada, gaudim d’una molt bona neu pols al primer tram i després neu primavera a la part final del Vall. 

Pujant al mig de la boira i la neu

La vall des de dalt

Esquerda abans del coll

El coll i les nostres traçes. 

Molta variabilitat del temps, comencem amb cel seré, en qüestió de mitja hora es tapa tot i ens quedem sense visibilitat sota una bona nevada. Però la previsió deia que cap al migdia es tornaria a obrir, doncs hi confiem i tenim premi de sol al cim i durant la baixada. Hem estat tot el dia sols, dos que venien al darrere nostre van fer mitja volta quan es va tapar..qui no arrisca no pisca!

Birra al hotel gran paradiso, amb terrassa amb bones vistes a la vall, i gelat a la xocolateria-gelateria Robbiano a Arvier (a la carretera principal que va des de aosta a courmayeur): uns genovesos (gran gent!:)) que fan uns bombons de xocolata riquíssims i un gelat de categoria.

La Vall i el Coll al final des de abaix

                                             

Dissabte 8 Abril. Mont Arp Vieile desde Menthieu, 2963mt, S3, +1100. Orientació NE-E. Valgrisenche.

Dormim al hotel Perret a Bonne, acollidor, bon sopar i bon esmorzar a preus honestos.

Aquesta excursió es un clàssic, i queda patent veient la processió de gent que puja. Per poder sortir amb esquis des de el cotxe comencem d’uns prats just abans de Menthieu i 100mt mes amunt ens connectem a la pista que puja a les pastures de Meillares. Aquí ens separem de la multitud i obrim traça per un camí més a la esquerra, resseguint l’itinerari d’estiu, fins a la pala final on ens rejuntem amb la processió. Des de el cim les vistes son precioses, destaquen el Gran Paradís i el Cervino.

En lloc de baixar per l’itinerari de pujada, com fa la majoria, agafem la pala nord-est direcció a la Forcla du Bré. Santa decisió!!! Fem 500mt de desnivell memorables per una neu pols fantastica i una pala realment maca..un goig. Després tornem cap a l’itinerari de pujada, amb neu primavera molt divertida. Dia radiant, dia rodó. 

El Cim es la punteta al final

 

                                 

Birra a la terrassa del Hotel Perret, amb vistes boniques a la Valgrisenche i gelat a la gelateria-pastisseria Sable a Morgex, on val la pena provar qualsevol cosa (vam agafar també un pastís “pastiera”, típic de setmana santa, i estava fenomenal). 

Salut!!

                                     

Diumenge 9 Abril. Ricovero tenente Ticchioni desde Colle San Carlo, 2781mt, +810mt, S3. Orientació NE. Entre Morgex i La thuile

Després d’uns anys d’abstinencia estic flipant amb les condicions que tenim i, encara que la finestra d’avis s’hagi acabat, faig una sortideta al costat de casa, amb el compromís de tornar a casa abans de les 9.30 per poder anar a pistes amb la família.

Amb esquis des de el cotxe pujo per la pista del colle San Carlo al lago d’Arpy admirant el sol que es lleva sobre la Valle d’Aosta i que comença a il·luminar les Grandes Jorasses i el Mont Blanc. Passat el Llac pujo per unes pales/canals a la dreta (sostingudes però tot amb esquís) fins arribar al colladet on queden les restes de una petita edificació militar, a la base de la cresta que porta al cim Colmet. Vistes maques, sobre tot amb el Mont Blanc en primer pla. Baixo pel camí de pujada, neu pols bona al principi, després mix de pols y neu més dura (efecte del treball del vent que acostuma bufar en aquests indrets) doncs bé però no espectacular. Arribo al cotxe quan altres comencen la sortida i compleixo amb compromís familiar.. m’he concedit un petit regal. 

Primeres llums Grand Jorasses i Mont Blanc

Primeres llums al Colmet

El Coll del Ticchioni i la nord del Colmet

Mont Blanc, Grand Combin i Cervino des de el coll

Bones traçes, 

Andrea i Lucía

Escapada a La Thuile, Valle d’Aosta

La Thuile es un poble a 1440 mt a la frontera amb Francia, l’ultimo poble italià abans del col fronterer del Petit Saint Bernard, obert al estiu. Es rodejat per muntanyes imponents entre les quals destaca el Mont Rutor amb la seva glacera. A més, de la majoria de cims es poden gaudir unes vistes privilegiades al massís del

Mont Blanc.  Nosaltres estem a La Theraz a 4km del poble i 1740mt d’alçada.

Ha nevat menys que altres anys, però per sobre de 1600mt hi ha mantell continu i, gràcies al fred que ha fet, a les obagues s’ha mantingut una neu pols increïble.

Dissabte 28.01

Punta Croce pel davant i pel darrere

La Theraz (1741mt) – Punta della Croce (2478mt) – Pista del Lago d’Arpy (2000mt) – Col Croce (2381) – La Theraz.  

13,5 Km, +/-1100 F, S3, Orientació O, NE.  

Dia amb núvols, visibilitat regular i nevadetes intermitents. Per anar sobre segur decidim fer itinerari conegut  al costat de casa. Sortim amb pells del pàrking de casa i agafem el camí pel bosc que de la Theraz porta al espai obert de Plan Praz. Des de aquí girem cap a l’oest i obrim traça fins al Colle della Croce, per seguir després la cresta ampla fins al cim. Llàstima que no es vegi res, el panorama cap al Mont Blanc des de aquí es espectacular.

Paisatge místic al Plan Praz 

El panorama..quan fa sol!

Flanquejem encara amb pells uns 100mt mes al nord fins trobar unes pales de bosc obert que baixen cap al Vallone d’Arpy.

Pales verges totes per nosaltres!

Baixada memorable amb neu pols de somni, ens quedarà gravada al racó de la felicitat. Arribem fins a la pista que porta al llac d’Arpy. Aquí tornem a pujar cap a la Punta della Croce, flanquejant per debaix del cim fins al Col Croce. 

Remuntant després de la boníssima baixada, darrera
les Grand Jorasses cobertes pels núvols

Primera part de la baixada cap a Plan Praz amb bona neu pols però visibilitat limitada, finalment entrem al bosc obert i tornem a veure bé i gaudir del tot de la pols tan bona. Des de Plan Praz continuem baixan pel bosc un tram, creuant-nos el cami de pujada, i finalment quan el bosc es tanca més agafem el camí fins al pàrking.

  

 Diumenge 29.01

Antecima Tete Entre deux Sauts ( 2550) desde Plampincieux (Val Ferret, zona de Courmayeur).

17 Km, +/- 1000mt, F, S3, Orientació NO.

Avui fa sol però tenim alguns imprevistos i calcem pells a una hora indecent (11.30!). Volíem fer el Mont Fortin però la carretera de la Val Veny estava tancada per manutenció. Amb canvi de plans de darrera hora decidim anar a la Val Ferret i tirar cap a la Tete Entre Deux Sauts, buscant obagues i neu pols..

Mont Blanc des de Vall Ferret

Els diumenges s’ha de deixar el cotxe a La Palud i agafar un bus (3,5 euros anada-tornada; passa cada 15 min) fins a Plampincieux on comença una pista plana de 4 km que va a prop d’una pista d’esquí nordic. Passada la localitat de Lavachey deixem la pista per endinsar-nos al bosc a la dreta. Després d’uns 400mt el bosc s’acaba i arribem al Rifugio Bonatti, que estava obert i te unes vistes fantastiques al massís del Mont Blanc. Doncs enfilem el solitari Vallone de Malatra, dominat al fonds per l’imponent Grand Rochere i el Coll de Malatra. Entre ells, una pala molt interessant amb orientació SO.

Col de Malatra i pala interessant

 Arrivem al Pas d’entre deux sauts i fem uns metres més fins a un cimet que queda a la mateixa cresta de la Tete entre deux sauts peró 150mt més en baix. Haviem quedat en treure pells a les 15.30 per garantir una tornada a hora decent als company que havien de viatjar a Lyon, doncs deixem el cim i la seva atractiva pala per la propera, quan també caldrà explorar el Col de Malatra (2936mt) i la canal a la seva dreta.

Des de el Pas d'entre deux sauts

 Baixada amb bona neu pols alternada a tramets de crosta fins al refu Bonatti. Després neu pols i diversió màxima pel bosc. Remada final per la pista amb els bonics colors del capvespre.

Tornant per la pista

Dilluns 30.01

Mont Colmet (3024mt) des de Colle San Carlo (1950mt)

14,5Km, +/- 1070mt, D (per la nostra ruta de pujada, sinó seria PD), S3, Orientació NE-NO

Dia amb núvols alts i visibilitat decent. Agafem cotxe 2km fins al Colle San Carlo on calcem pells i fem els 3Km de pista planera fins al Lago d’Arpy (2066mt). 

Lago d'Arpy

Passem a la dreta del llac i, al final, el creuem a la esquerra per pujar unes pendents sostingudes fins a estar damunt del Lago di Pietra Rossa (2553mt). 

Pujant al pietra Rossa

Pujant al pietra rossa

Estem rodejats de canals i pales amb molt bona pinta, per els amants de “sci ripido”. Un curt flanqueig ens porta a la vall on ja veiem el cim del Mont Colmet. El dia es va tapant cada vagada més. Remuntem mantenint-nos  a la esquerra seguint per parts el camí estiuenc fins uns 100 mt del cim on s’hauria d’agafar el llom a la esquerra que puja suau al cim. 

Pala interessant avant del Colmet

Pujant al Colmet

Pujant al Colmet, abans que el temps es tanqui.

Però el llom està pelat pel vent i, en lloc de posar crampons i tirar per la via normal, prenem una decisió equivocada intentant pujar per la pala central on sembla que podem seguir amb esquis, enganyats pels núvols baixos que no ens deixen veure la real inclinació de la pala. Arribem a un punt de no retorn on decidim posar crampons i tirar amunt recte per la canal central, que no se quants graus tenia però segur que més que un genepy cassola. Be, tres sortides sense ensigalada era massa. 

Cim del Colmet entre núvols

Des de el cim baixem a peu pel llom de la “via normal”, molt fàcil. Baixada amb esquis amb molt bona neu però visibilitat reduïda, seguint el itinerari de pujada.

Tret el día del Colmet quan hem fet un tram fins al Pietra Rossa amb uns nois de Val Maira, recordant les delicies dels propers Albergo della Pace i Peiro Grosso, els altres dies estavem completament sols a la muntanya..un goig!

 Aprofitem els dies per veure els amics de La thuile, fer uns bons sopars i aperitius i gaudir de la festa d’Aosta de la nit del 30 de gener, quan els carrers de la ciutat vella s’omplen de bandes i corals tocant musica tradicional i moderna, i la gent obre les seves bodegues oferint vi, genepy i delicatessen cassolanes acompanyats pel ritme dels acordions.

Dissabte i diumenge ens han acompanyat el Alvaro i el Bastien, dos amics que comencen a fer esqui de muntanya però tenen moltes ganes!

Lucia, Alvaro, Bastien, Andrea. 

pd: ja sabeu, tots convidats! hi ha molta muntanya i de la bona per allá.