De Toses a Nevà, per la Serra de Montgrony

Després del tros d'olla, d'un sopar en excés i maldormir a un hotel a Ribes (no tan terrorífic com el de l'Hèctor, però poc li faltava!) avui anirem a la Serra de Montgrony.

Comencem des de Toses, on fem les mítiques fotografies de les vies de tren plenes de neu. Creuem la via i pugem per un sender amb esquís als peus. Hi ha una petita intermitència sense neu, però es remunta fàcilment fins al Cortal de l'Hoste. Prenem la pista que al Pla de la Teuleria deixarem per endinsar-nos als boscos de sota el Cap dels Plans del Ginebrar. Quan aconseguim sortejar tots els arbres caiguts per l'excepcional quantitat de neu d'aquest hivern, arribem a la carena que ens deixa al Serrat del Paravent (1.911 m). Fem una primera baixadeta i seguim cap al Collet de les Fontetes de Castellar. Fem una remuntada molt bonica pel bosc que ens porta a Pedra Picada (2.010 m). Gaudim molt del descens fins al Coll del Remoló, amb una neu primavera de primera. Remuntem l'Emperadora (1.962 m) i descens primaveral cap al Coll de la Bona, on no cal arribar per començar la pujada al Tossal de Meians o Roc dels Llamps (2.051 m). Fem la sifonada sense treure pells per anar al Costa Pubilla (2.056 m). Brutal, la baixada pel Clot dels Cerdans, aprofitant l'orientació amb la neu al punt. Arribem a la pista que porta a les Fontetes de Meians i posem pells per última vegada per remuntar pel barranc, que ràpidament passa a ser una pujada plàcida fins al Coll de la Bona, on fem la baixada final en direcció a la pista que va a Nevà. Allà traiem esquís i fem a peu una caminada fins al cotxe, que no el tenim a Nevà, sinó a la pista que va cap al Torrent de Paradelles, direcció a Fornells de la Muntanya, a 1.390 m.

Ha estat una ruta preciosa, també proposada pel Ramon. Bona meteorologia i neu de tot tipus.

El relive amb la travessa i més fotos. 

Diumenge 8 de febrer de 2026, 13,4 km, 1.100 m de pujada i moltes hores ben gaudides. Hi hem estat en Ramon, l'Oriol i jo.

Bones traces!!!

Un tros de l'olla de Pardines

Avui hem fet una sortida molt xula, amb molt bones vistes, paisatges solitaris i plens de neu. No sempre es podrà esquiar per aquestes contrades, aquest any és excepcional i val la pena aprofitar-ho! Ha estat una proposta d'en Ramon, que ha estat tota la setmana revisant que fos possible logísticament.

Sortim de la pista que va a Tregurà, on hi ha el trencall cap al refugi del Pla d'Erola. Al cap d'uns 15 minuts ja ens podem calçar els esquís (cota 1.600 m). Un cop tenim Pardines als peus, pugem pel bosc fins al Pla de Batibaumes. Les vistes del Pedraforca sempre emocionen. Llom molt ampli fins al Puig Cerverís (2.206 m). Atravessem el puig i anem carenant per anar fent l'olla de Pardines (sense fer el Taga). Puig de Mont-roig,  Pèl-de-ca, ensigaladeta per aconseguir arribar a la Collada Verda. Remuntem cap al Coll del Pal i cap complicació fins al Puig Estela, on vam ser fa uns dies. La baixada d'avui ha estat amb neu més dura i una mica encrostada. Descalcem a uns 1.400 m, no ho recordo exactament, i fem uns minuts a peu fins a Can Roca, on tenim un altre cotxe ben aparcat a l'espai habilitat abans d'arribar a Santa Magdalena de Puigsac.

He perdut unes ulleres de ventisca a la pista d'inici, la que porta al Coll de Meianell. Quan recuperem l'altre cotxe, encara tenim esma d'anar a veure si les trobem..., però no hi ha sort.

Acabem molt satisfets d'haver assolit el que ens havíem proposat. La meteorologia ha ajudat molt: ha fet un dia molt bo i, quan els núvols envoltaven la zona del Puig Estela, encara s'ha anat obrint per poder veure el descens. 

Mireu el relive i veureu el que no sé expressar amb paraules :) 

Hi hem estat en Ramon, l'Oriol i jo.

Bones traces

Dissabte 7 de febrer de 2026, 20 km i més de 1.200 m de desnivell positiu.

Puig de Dòrria des de Vallcebollera 14/12/2024

Puig de Dòrria 2.547m  +/-800 11kms F/S2

Les nevades de la setmana ens criden i fem forat en l’agenda del cap de setmana per un puja-baixa amb l’equip de Cervera, que va creixent 😊

Els 8cims sempre són font d’inspiració i creiem que el Puig de Dòrria pot ser una bona opció per iniciar la temporada. La previsió de meteofrance ens indica que sembla hi haurà prou neu a partir de 1500m i és una proposta nova per tots … així que cap allà anem.

Arribem al poble de Vallcebollera amb un aire de poblet autèntic de muntanya on hem de deixar el cotxe. Ho trobem més just de neu del què pensàvem i amb el cotxe de l’Enric i les seves noves rodes d’hivern pugem fins a la Capella de Sant Barnabeu a 1.770m on començarem la ruta. Realment ens hem estalviat uns 200m per pista amb neu no sempre contínua.

Arranquem continuant per la pista i el paisatge és de “postal” - està molt bonic. Cap traça, tenim el privilegi de ser els primers en trepitjar el pastís blanc ... fins i tot uns cabirols creuen la pista uns metres davant nostre. Ambient d’hivern total i ben solitari.

Hi ha un bon pam de de neu - en alguns llocs bastant més – pols encara, que ens va bé per pujar però ja intuïm que faltarà una mica de base a la baixada per què al lliscar van sortint algunes pedres.

Seguim direcció SE majoritàriament per una mena de pista que hi ha per on han canalitzat l’aigua fins entrar en el torrent de la Tossa. Progressem per la banda dreta del torren que és on està més innivat fins que ja s’obre i podem veure el capdamunt de les instal·lacions de l’estació de Puigmal i algunes persones en la llunyania per aquella zona. Nosaltres anem cap al sud cap al nostre objectiu.

En alçada s’ha girat molt vent i els últims metres els fem en un ambient gèlid. Foto de cim ràpida que ens fa un noi que arriba darrera nostre – l’únic que hem trobat en el recorregut, i sortim de seguida - fins i tot baixem un tram amb pells per buscar un punt arrecerat per fer el canvi.

La tornada va ser com prevèiem, a part d’alguna petita pala disfrutona, baixem buscant els punts més innivats però sempre patint una mica pel material. Enganxem la pista i ja acabem d’arribar sense problemes fins al cotxe.

Bones sensacions de primera sortida i de retorn als esquís ... no hem descalçat en cap moment però caldrà més neu per gaudir de la baixada al complet en aquesta zona. De tota manera, una excursió més que recomanable.

Enric O, Toni C, Olga T i Núria P

 Pic de l’Infern (2.869m) i Pic Negre d’Envalira (2823m)

16 DE Març 2024. Pic de l’infern (2869m)

13,5 km +1150 m. Fácil+/S2.

Aprofitant que hi há neu al Ripollés, busquem fer un cim que feia molt temps no es trobava en condicions de fer amb esquis.

Ens apropem al parking d’abaix de Vallter seguint l’itinerari clàssic fins al Coll de la Marrana. Allà s’aprecia com el fort vent dels últims dies ha ventat la neu als lloms i carenes. Baixem sense treure pells el flanqueig que es dirigeix al Coll de Tirapits, però a l’alçada de Aigols Podrits anem girant a Sud cap el coll entre el Pic de Fresers i el Pic de l’Infern. Anem lliscant sense treure esquis tot i que trobem algun punt amb herba o pedra.

Al coll poso grampons i faig els últims 100m de desnivell fins el cim per roca, neu i algun tram amb gel. Bones vistes i gairabé sense vent.

La neu de baixada primavera crema que es deixa fer. Remontem de nou fins el coll de la Marrana i baixem fins les pistes per una neu més dura i trillada del pas de molta gent.

 

Anem a dormir a Bourg-Madame, per apropar-nos al objectiu de demà, i a sopar al restaurant Rita Porta de Llivia, un menú ben complet!

 17 DE MARÇ 2024. PIC NEGRE d’ENVALIRA (2823m)

10km +800 m. Facil S2/S3.

La 1era intenció era repetir la pujada -segons la piulada de la setmana pasada- al cim Puigpedrós, però hem vist que a les cares sud de la Cerdanya la neu ha reculat molt i no veiem clar que es pugui fer l’ascenció amb esquís. Decidim anar al Pas de la Casa a intentar pujar el Pic Negre d’Envalira. Aparquem en un Pk just abans d’entrar al Pas i anem pujant per la falda de neu que Baixa del Pic de Pedrons. Arribem al Estany de les Abelletes i encarem la vall que puja al Coll dels Isards per la Esquerra del Pic de les Abelletes seguint una vall estreta i solitaria. Superem les 5 ó 6 ziga-zagues amb ganivetes fins al Coll i des d’alla fins al cim per la carena suau que només es redreça els ultims 50m. Vistes de Grau Roig i del cims i valls que l’envolten. Encara es veu tot ben blanc!

La baixada per neu primavera fins al Coll. Allà agafem una canal a la esquerra del coll que encara guarda bona neu pols. Saltem per la Esquerra del Pic de les Abelletes i baixem fins les pistes que arriben al Pas de la Casa tancant la circular.

 

Bones Traces!

Inés, Nuria i Carles

Puigllançada des del Parquing dels Alabaus

Encara tenia un dia de festa així que el dilluns era el dia... la meteo i els butlletins no posaven fàcil l'elecció i fins a l'últim moment no vaig decidir itinerari... però no volia quedar-me a casa...

Previsió era de molt de fred (-12ºC) i amb una mica de vent fluix, així que en l'últim moment, veient que donaven cel tapat amb petits ruixats de neu, descarto Capcir i Puymorens i cap al pàrquing dels Alabaus per fer Puigllançada. 

Quan arribo només hi han 4 cotxes al pàrquing així que serà una ascensió tranquil·la. Surto a les 11h amb les pells a -10,5ºC però el cel encara no està tapat i a estones el sol encara escalfa una miqueta. 

Coincideixo a mitja ascensió amb un altre esquiador de muntanya amb el que fem cim plegats.

La visibilitat es molt bona i sort que no he anat a França ja que a les 12h tot estava cobert.

Ascensió ràpida i en 2h1/2 torno a estar al cotxe, just quan es tapa i comença a nevar amb força intensitat.

Per cert, fa 4 setmanes aquesta zona estava pelada i ara pel torrent es baixa amb prou neu.

Bones traces!!!

Agus

Setcases i tres sortides d'esquí de muntanya

Són temps de logística que permeti fer activitat a la muntanya i seguir la normativa vigent. Així que ens instal.lem a Setcases i explorem tot el seu terme municipal.

Dissabte 5 de desembre: Pic de Bacivers 2705m des de Vallter, +750m F/S3

 

Semblava que haguéssim arribat a un mercat de segon a ma de     furgonetes adaptades, però no, era l'estació de Vallter, amb bastanta neu i les pistes tancades.

Hem pujat des de l'estació de Vallter en direcció Nord fins situar-nos sota la Torre del Trident a la nostra esquerra. Seguim a la dreta en direcció est cap a la coma coronada pel mateix pic fins arribar a la carena (amb poca neu) que seguim sense dificultats fins el cim.

El descens el fem pel coll de l'Ombriaga fins arribar a les pistes.

Diumenge 6 de desembre: Pic del Costabona 2465m des de la pista de Setcases +750m F/S2

Arribem amb els cotxes per la pista de Setcases a Espinavell fins a un revolt a la cota 1700m que creua el riu. Carreguem els esquís per la pista i després pel GR que puja al coll de la Balmeta (30min de porteig). Calcem els esquís al bosc i pugem al Coll de la Balmeta des d'on seguim l'ampla carena fins el seu cim. Breu descens fins el coll de Pal i pujada final per còmodes pales fins el cim del Costabona.

Hem tingut fred, una mica de vent, sol i bon ambient, amanits amb un bon descens des del cim fins al refugi de la Balmeta.

 

Dilluns 7 de desembre: Pic del Balandrau 2585m per la pista de Tregurà +800m F/S2

Un formiguer de cotxes es dirigeixen cap a Vallter, nosaltres anem a una altra banda, no estem sols però és poca gent la que ha arribat fins el punt de la pista on comencem la ruta 1675m.

Seguim la pista carregant els esquís fins a la cota 1950m just a l'inici del camí que surt de la pista. La ruta fins el coll de Tres Pics és planera supera un parell de rampes i es redreça al seu tram final. Des del coll es pot seguir amb esquís gairebé fins el cim, però el descens cal fer-lo caminant. El vent ha fet de les seves i ha apartat la neu. Dia fred i rúfol, encara que ens obsequia amb una tarda assolellada ja tornant per la pista cap als cotxes.

Mentrestant: Sopa de caldo, carn d'olla, llenties estofades, canelons casolans, botifarres de bolets, truita de botifarra negra, pastís d'aniversari, torrons ratafia, vi... i un llarg etc.

Hi hem estat: Anna M, Eli C, Raquel N, Montse S, Manel C, Carles P, Àlex M i Ricard M

Bones traces!!