Tempestats i Aragüells amb Tenda primaveral 24/05/2025

 El cap de setmana anterior vàrem quedar captivats amb la pala del Tempestats des del costat del Vallhibierna. Tant es així, que diria que alguns no varen aclucar els ulls varies nits al llarg de la setmana, pensant en la baixada del Tempestats.

Així doncs la activitat proposada no tenia una altre destí que anar al Tempestats. Com que ens agrada això de portar tenda de tant en tant, sobretot quan ha passat prou temps com per haver oblidat el pes de les motxilles i la llarga aproximació, decidim optar per la vessant assilvestrada, és a dir amb tenda.

 Bibliografia:

Rutas con esquis Pirineo Aragonés, Tomo IV. Jorge García. Editorial Prames

Pic Aragüells, itinerari 233***

Pic Tempestats, itinerari 236 **

Divendres tarda ens arribem a Senarta, i pugem per la pista fins a Puente Coronas. La pista sembla que l’hagin arranjat de cara al estiu, malgrat tot i algun pas complicat que es passa amb cura. La sorpresa al dia següent es haver vist una autocaravana a la zona d’aparcament. Hem estat dels primers en arribar, així que decidim agafar lloc al refugi per a dormir. Ens acabarem saludant amb amics i coneguts, ja que tots estem mirant de aprofitar les ultimes esquiades amb les pistes obertes fins que les tornin a tancar.

 

 Dissabte 24/05/2025: Pic Tempestats 3.278m (11'4km / +1.785m / -1124m)

No matinem excessivament (Veient el personal que s’aixeca a les 5:00) i ens hi posem a les 8:00. La intenció del dia es pujar al Tempestats i dormir al ibón de Llosars. El camí es fa llarg. No trobem la neu fins a l’alçada del Ibón de Llosars (cota 2.450m aprox)

Fem un dipòsit de material. Mes lleugers, però amb força calor i un dia primaveral, anem pujant aprofitant la traça d’un grup que ens precedeix. 

A l’alçada del ibonet de Llosars, posem ganivetes i es posa dret els primers 100metres de desnivell. Un cop superada la primera rampa, ens disposem a pujar la pala somiada de 600metres de desnivell.

 Apurem la pujada fins on trobem comoditat per fer la transició amb grampons i pujar amb els esquis a la motxilla. En un moviment sapastre, topada amb els esquis clavats i tots dos cap avall i no paren fins on canvia la pendent que sembla una eternitat, i això que porten les pells, ganivetes i la neu esta transformada. Amb neu dura haguessin arribat a la cubeta del ibonet de Llosars. Així doncs tocarà pujar i baixar a peu. Breu pujada en neu pel fil de la carena i cim. Els “esquiadors” baixen fàcilment amb un flanqueig des del mateix cim. A la pujada trobem una persona lesionada que activa el rescat amb cobertura des de pràcticament el cim. 

Un cop desfem camí fins al Ibón de Llosars, recollim tot el patracol i ens disposem a seguir fins als ibón inferior de Coronas per la bretxa de Llosars. I es una bona idea, ja que a l’endemà la baixada pot estar molt dura. La pujada pel vessant de Llosars es fa molt bé, únicament al tram final es posa més dret i acabem fent la escaleta pel metre final. Traiem pells i ens disposem a baixar quan sentim l’helicòpter que va al Tempestats a fer el rescat de la persona lesionada. Aquest cap de setmana, la Guardia Civil de muntanya no para de fer rescats. Som molta gent fent activitat. La persona ha estat prop de 4hores a prop del fil de cresta, sort que el temps era bo i estava acompanyada.

La canal té alguna purga, però les condicions son prou bones donada la hora tardana 17:00 en que estem baixant. Un cop a baix impressiona més que no pas a la part alta.

 

Triem un lloc planer, tenim aigua a prop. Es un lloc de pas, i ho delaten les petjades que passen per aquest indret. Ens toca el sol fins a les 20:00. Sopem, i acabem fent temps buscant un amagatall per a l’endemà deixar tota la intendència. Encara tindré entreteniment buscant localitzacions per a fotografia nocturna.

 

 Diumenge 25/05/2025:  Pic de Aragüells 3.044m (7'4km / + 362m / -1.024m)

Ens costa aixecar-nos, no ens toca el sol encara. Tot i així, ja hem sentit passar gent a les 5:30 del matí. Després de recollir tenda i intendència, fem el dipòsit que teníem controlat entre rocs per abandonar temporalment tot el que no es imprescindible. Ens esmarem a amagar-ho ja que es un lloc de pas cap al Aneto.

Voregem el ibón per l’esquerra i enfilem un tubet ben marcat que ens du al Ibón del Medio de Coronas. Al voltant tenim un panorama grandiós amb el circ que forma la muralla del Aneto-Maldito i la cresta Cregüeña. Aquest cop li fem banyes al rei de la zona, i ens dirigim cap al coll de Cregüeña. Des de bon matí que li està donant el Sol. 

Arribats al coll, posem esquis a la motxilla i ens calcem grampons. En terreny mixta de neu i rocs, anem guanyant alçada.  

Arribats al cim, fotos i ens dirigim cap al altre costat de la carena. Baixem uns metres, però ens calcem esquis en lloc còmode abans que ja sigui més difícil. Uns primers derrapatges i cap avall a buscar el  ombro. Més avall es formen dues canals, la de l’esquerra en descens es mes amplia. Baixada espectacular amb ambient de crestes del Aneto i companyia.

Recollim els trastos del amagatall, i toca encabir-ho tot. 

Baixem apurant la neu, i com no, ens desviem del camí oficial. Afortunadament el recuperem sense haver de fer massa el senglar, anant a buscar el ibonet de Coronas, seguidament travessem el ibonet per la seva desembocadura i anar a buscar la cabana Coronas. Aquest és el camí que recomana Jorge Garcia al seu llibre, dels dos itineraris possibles. L’altre cal travessar blocs incomodes. Es un camí que passa pel bosc i que baixa de forma rapida. Això si, vàrem haver de saltar 3 o 4 pins que ens ho varen posar ben entretingut amb una motxilla pesada. El camí surt un pel per sota del refugi, just a una taula de pícnic amb porxo.

Hi hem estat: Mikel C. (Donosti) i Roger G.

Fotografies: de tots dos.

 

Altres sortides assilvestrades amb tenda hivernal:

https://cegesqui.blogspot.com/2024/06/vall-de-remune-amb-tenda-primaveral.html

https://cegesqui.blogspot.com/2022/02/pic-de-montoliu-2691m-i-pic-de-mauberme.html

 

el vídeo dels dimecres... el refugi més perdut dels Alps?

Del Bivac de Périades (3.421m) ja vam publicar un vídeo al gener (aquí), i és que ens agraden els refugis! 

Aneto, 3404 m

Després de molts caps de setmana amb la mèteo remoguda, per fi un dia 10, sol, gens de vent i moltes ganes de tancar la temporada amb un bon descens. Sortim divendres tarda i acampem a la Besurta. Hi ha infinitat de cotxes, furgonetes i caravanes. A les 7 enfilem cap a la Renclusa, on calcem esquis. Hi ha molta neu en alçada, tracem fins al portillón superior amb un paisatge espectacular, especialment quan es deixa veure la glacera de barrancs. Canviem de vall i enfilem cap a l'Aneto, que avui està molt sol·licitat. Arribem a l'avantcim, traiem esquis i fem el pas de Mahoma amb grampons.  Disfrutem una bona estona al cim amb unes vistes inmillorables del pirineu. A la tornada ens trobem un grup de 4 persones amb un atàc de pànic que obturen el pas, realment s'hauria d'ordenar una mica el tràfic en aquest punt perquè aquests tipus de situacions poden donar pas a accidents. Iniciem el descens, que serà llarg, doncs al segon giro agafo un clot i s'em parteix el nucli de l'esqui per la meitat, aixi que em toca baixar caminant amb els esquis al coll. M'ho prenc amb humor i gràcies als meus amics que van parant durant la baixada i anem xerrant s'em fa molt més amè. 

17/5/2025

7h

+1500

BEA S2/S3

Risc 2 

David, Xavi i Marc

Molt bon estiu a tots els piulaires i un record sentit per l'Anna M. que ha marxat massa aviat! 

el vídeo dels dimecres... Cadí o Kootenay? Are you beeping?

 

Cap de setmana a la zona de Llauset: Russell Oriental (3.051m) i Vallibierna (3.067m)

Ens contactem alguns “motivats” que no guardem els esquís al maig i dins aquesta primavera meterològicament moguda sembla que pel cap de setmana es preveu bon temps.

Centrem la proposta en anar al refugi de Llauset per fer des d’allà un parell de sortides. Ara ja no hi ha neu a la carretera que ve des del poble d’Aneto ni en el túnel pel que es pot accedir fins a l’inici de la presa sense més problemes que l’estat de l’asfalt una mica precari.

Quan ens disposem a fer la reserva, el guarda ens diu que està sol pel que no pot omplir la totalitat del refugi. Insistim que ens podem portar nosaltres el menjar però finalment no tenim lloc, pel que ens tocarà baixar dissabte fins al pàrquing per dormir a les furgonetes.

 

Dissabte 17/05/2025: Russell Oriental 3.051m  +/- 1.150m 14 kms

Pel dissabte escollim l’opció del Russell que pot ser més llarga però no tindrem pressa per la tornada, i volem fer-lo en circular segons proposa el Jorge Garcia en l’itinerari 259 del seu llibre “Rutas con esquis. Pirineo aragonés. TOMO IV.  Ed. Prames”.

Sortim amb esquís a la motxilla, a la recerca de la neu. Després de 2kms i de menys de 200m de desnivell podem calçar esquís a 2300m. Aviat ens tocarà el sol que ajudarà a millorar la neu endurida de la nit.

Uns metres més enllà de l’alçada del refugi, girarem a la dreta (est) en direcció a l’estany de Llauset per agafar una canal una mica dreta que puja al coll de l’Estany Negre (2.680m). Posem ganivetes al començar per què la neu està encara bastant glaçada però veient com els costen algunes voltes maries als més agosarats, la majoria acabem canviant als granpons.

Un cop al coll, ja amb esquís, girem a l’esquerra en un flanqueig una mica exposat. La neu agafa bé però ho passem amb els “pèls de punta” i posant-hi tota l’atenció possible cap al coll que porta a l’estany del Cap de la Vall.

En aquest punt ja tenim el Russell al davant i unes excel·lents vistes de tot el circ així com l’itinerari què volem traçar.

Fem el descens sense treure pells fins l’Estany del Cap de la Vall, que creuarem per sobre per seguir en direcció al Russell primer per rampes suaus però fins un punt que deixem esquís i calcem granpons per fer l’ascenció per l’esquerra de l’espoló, primer fins un avancim i finalment un curt tram exposat fins al cim (3.051m).

Per la tornada baixem fins on tenim els esquís i ja sense pells fem el descens cap a la dreta vigilant de no perdre massa alçada per tal de no haver de tornar-les a posar per arribar al coll dels Isards (2.807m) i passar a l’altra vessant.

Carenegem una mica i ja veiem el coll de Vallibierna que hem d’anar a trobar. El millor seria no perdre alçada però hi ha les restes d’un allau que no permeten el flanqueig o sembla insegur pel que fem una baixada (amb excel·lents condicions) i tornem a posar pells per arribar al coll de Vallibierna (2.729m).

Ara si, només ens queda el descens amb neu millor al principi i més pesada a mesura que anem baixant fins arribar al punt de descalçar. I la petita “penitència” de tornar fins als cotxes i és que a la tornada l’estany sembla més llarg.

Tarda-vespre de tertúlia i sopar al costat de les furgos.

 

Diumenge 18/05/2025: Vallibierna 3.067m  (fins avantcim) +/- 1.100m 13 kms

Pel diumenge ja havíem deixat el Vallibierna que és més directe i ens permetrà tornar abans.

Mateix itinerari fins a trobar la neu (ara ja sabem el que ens espera i quasi se’ns fa més curt) i d’allà fins a l’alçada del refugi on, uns metres més enllà, aquest cop girarem a l’esquerra (oest)  per anar seguint les pales que ens menen fins al cim.

A diferència del Russell, l’itinerari és més franc, sense grans dificultats excepte el tram final. Nosaltres ens quedem a l’avantcim. Dir que ahir ningú va anar al cim. Per la neu caiguda aquest any, l’aresta està molt “afilada” i es veu perillosa. Va haver-hi un guia que encordat ho va intentar però va girar a mitja aresta.

Per la tornada,  un cop baixada la pala cimera en força bones condicions, decidim fer una circular i ens obrim cap a la vall darrera el coll de Vallibierna. Bones baixades i bones condicions. De tota manera haurem de tornar posar pells per arribar fins el coll i fer el descens que ja coneixem del dia anterior.

Excel·lent cap de setmana de germanor basco-català, molt ben aprofitat.

Crec que alguns encara tenen “corda” per uns quants dies ... en el meu cas, tanco amb aquesta sortida la temporada. Una temporada de llums i ombres: llums de les bones esquiades amb viatge inclòs i una primavera com les d’abans amb neu abundant en alçada però una gran ombra d’una pèrdua irreparable.

Bon estiu a tot@s!

Mikel C, Roger G, Mikel, Lorena T, Núria P

Cercant la espasa Durandal a la bretxa de Roland: 8 dies a Ordesa i Sarradets

Vàrem travessar la bretxa fins a 6 cops, però ni rastre de la espasa que segons la llegenda de Rotllant (Roldán), va llençar-la contra la muralla de pedra que separa ambdós països per evitar que l’enemic la posseís. Diu la llegenda que la espassa no es va trencar, però amb l’impacte contra la muralla de pedra, va provocar la bretxa de 40m d'amplada i 100m d'alçària.

Fora èpica i llegendes, ens agraden les travesses d’armari, i a més hi havia moltes ganes d’anar a Sarradets: un indret màgic per la majestuositat d’un circ penjat, amb plegaments de roca i cascades de vertigen. Malgrat que hi ha força neu en alçada, ens caldrà arremangar-nos i pujar amb el patracol per a esser autosuficients 3-4 nits. Passem 8 dies: 3 nits al refugi de Góriz i 3 nits al refugi de Sarradets, i de tornada de Sarradets, fem parada extra a Góriz on tornem a buscar la comoditat d’una dutxa, un bon sopar, i el més important assecar la roba d’una memorable remullada. Però molt satisfets de haver assolit 5 cims de 3000m: Mont Perdut, Marboré, Taillon (x2), Gabieto Oriental en un entorn magnific.

Bibliografia:

·        Pirineus en esquis. 150 itinerarios. Enric Faura i Jordi Longás. Ed. Desnivel

Itineraris: 118, 119, 121, 122

·        Rutas con esquis. Pirineo aragonés. TOMO II. Jorge Garcia. Ed. Prames

Itineraris: 137, 140, 144, 146

Accés:

Molts esquiadors trien pujar pel vessant de Gavarnie, que permet pujar amb menys esforç i trobar la neu abans. Per logística i perquè fa mandra arribar fins a Gavarnie, triem pujar des de Nerín.

Amb cotxes, arribem al poble de Nerín, continuem per la pista 1km, fins a la caseta de control amb barrera (antenes). Prohibida la circulació de vehicles.

Una alternativa interessant, és contactar amb la central de busos. Ens varen informar que sota demanda, et pugen al mòdic preu de 25€ per persona i 25€ per baixar. Si fem grup de 10persones, es rebaixa a 20€...tota una ganga. El bus/taxi puja fins a Collado Arenas, el que ens estalviaria uns 4’5km i 500m de desnivell.

https://monteperdidobus.com/servicios/montaneros/

 

2025/04/27 Nerín - Punta Custodia – Góriz (15km / +1.234m / -405m)

Sortim caminant des de la barrera de Nerín, fent uns 6km i +600m on trobem la neu (cota 2.000m), amb unes 2hores aproximades ja passat Cuello Arenas.

Calcem esquis i deixem les bambes amagades. Resem perquè les marmotes afamades aquesta època, no les devorin (no seria la primera vegada que les rosseguen). Seguim fins a tocar Cuello Gordo, i enfilem el cim de Peña Custodia que resseguirem el seu cordal de la Sierra Custodia fins al Cim de Punta Custodia amb esquis als peus. La carena té caiguda a totes dues bandes, especialment del costat del canó de Ordesa i que impressiona. Un cop a Punta Custodia, baixada cap al renovat refugi de Góriz.

 
Estem de enhorabona amb la renovació! Habitacions amb lliteres i edredons, 4 minuts de dutxa d’aigua calenta (et donen una fitxa per dia i persona), taquilles generoses amb clau per a guardar el material dur al vestíbul (cal una targeta que s’insereix a la taquilla quan dones un dipòsit de 5€ en metàl·lic que es retorna al finalitzar la estada), regletes per endollar dispositius al menjador, cuina lliure amb pica d’aigua...Això si, no hi ha Wi-Fi publica, i la cobertura cal anar en direcció al Mt Perdut/Marboré per connectar al món..