Tempestats i Aragüells amb Tenda primaveral 24/05/2025

 El cap de setmana anterior vàrem quedar captivats amb la pala del Tempestats des del costat del Vallhibierna. Tant es així, que diria que alguns no varen aclucar els ulls varies nits al llarg de la setmana, pensant en la baixada del Tempestats.

Així doncs la activitat proposada no tenia una altre destí que anar al Tempestats. Com que ens agrada això de portar tenda de tant en tant, sobretot quan ha passat prou temps com per haver oblidat el pes de les motxilles i la llarga aproximació, decidim optar per la vessant assilvestrada, és a dir amb tenda.

 Bibliografia:

Rutas con esquis Pirineo Aragonés, Tomo IV. Jorge García. Editorial Prames

Pic Aragüells, itinerari 233***

Pic Tempestats, itinerari 236 **

Divendres tarda ens arribem a Senarta, i pugem per la pista fins a Puente Coronas. La pista sembla que l’hagin arranjat de cara al estiu, malgrat tot i algun pas complicat que es passa amb cura. La sorpresa al dia següent es haver vist una autocaravana a la zona d’aparcament. Hem estat dels primers en arribar, així que decidim agafar lloc al refugi per a dormir. Ens acabarem saludant amb amics i coneguts, ja que tots estem mirant de aprofitar les ultimes esquiades amb les pistes obertes fins que les tornin a tancar.

 

 Dissabte 24/05/2025: Pic Tempestats 3.278m (11'4km / +1.785m / -1124m)

No matinem excessivament (Veient el personal que s’aixeca a les 5:00) i ens hi posem a les 8:00. La intenció del dia es pujar al Tempestats i dormir al ibón de Llosars. El camí es fa llarg. No trobem la neu fins a l’alçada del Ibón de Llosars (cota 2.450m aprox)

Fem un dipòsit de material. Mes lleugers, però amb força calor i un dia primaveral, anem pujant aprofitant la traça d’un grup que ens precedeix. 

A l’alçada del ibonet de Llosars, posem ganivetes i es posa dret els primers 100metres de desnivell. Un cop superada la primera rampa, ens disposem a pujar la pala somiada de 600metres de desnivell.

 Apurem la pujada fins on trobem comoditat per fer la transició amb grampons i pujar amb els esquis a la motxilla. En un moviment sapastre, topada amb els esquis clavats i tots dos cap avall i no paren fins on canvia la pendent que sembla una eternitat, i això que porten les pells, ganivetes i la neu esta transformada. Amb neu dura haguessin arribat a la cubeta del ibonet de Llosars. Així doncs tocarà pujar i baixar a peu. Breu pujada en neu pel fil de la carena i cim. Els “esquiadors” baixen fàcilment amb un flanqueig des del mateix cim. A la pujada trobem una persona lesionada que activa el rescat amb cobertura des de pràcticament el cim. 

Un cop desfem camí fins al Ibón de Llosars, recollim tot el patracol i ens disposem a seguir fins als ibón inferior de Coronas per la bretxa de Llosars. I es una bona idea, ja que a l’endemà la baixada pot estar molt dura. La pujada pel vessant de Llosars es fa molt bé, únicament al tram final es posa més dret i acabem fent la escaleta pel metre final. Traiem pells i ens disposem a baixar quan sentim l’helicòpter que va al Tempestats a fer el rescat de la persona lesionada. Aquest cap de setmana, la Guardia Civil de muntanya no para de fer rescats. Som molta gent fent activitat. La persona ha estat prop de 4hores a prop del fil de cresta, sort que el temps era bo i estava acompanyada.

La canal té alguna purga, però les condicions son prou bones donada la hora tardana 17:00 en que estem baixant. Un cop a baix impressiona més que no pas a la part alta.

 

Triem un lloc planer, tenim aigua a prop. Es un lloc de pas, i ho delaten les petjades que passen per aquest indret. Ens toca el sol fins a les 20:00. Sopem, i acabem fent temps buscant un amagatall per a l’endemà deixar tota la intendència. Encara tindré entreteniment buscant localitzacions per a fotografia nocturna.

 

 Diumenge 25/05/2025:  Pic de Aragüells 3.044m (7'4km / + 362m / -1.024m)

Ens costa aixecar-nos, no ens toca el sol encara. Tot i així, ja hem sentit passar gent a les 5:30 del matí. Després de recollir tenda i intendència, fem el dipòsit que teníem controlat entre rocs per abandonar temporalment tot el que no es imprescindible. Ens esmarem a amagar-ho ja que es un lloc de pas cap al Aneto.

Voregem el ibón per l’esquerra i enfilem un tubet ben marcat que ens du al Ibón del Medio de Coronas. Al voltant tenim un panorama grandiós amb el circ que forma la muralla del Aneto-Maldito i la cresta Cregüeña. Aquest cop li fem banyes al rei de la zona, i ens dirigim cap al coll de Cregüeña. Des de bon matí que li està donant el Sol. 

Arribats al coll, posem esquis a la motxilla i ens calcem grampons. En terreny mixta de neu i rocs, anem guanyant alçada.  

Arribats al cim, fotos i ens dirigim cap al altre costat de la carena. Baixem uns metres, però ens calcem esquis en lloc còmode abans que ja sigui més difícil. Uns primers derrapatges i cap avall a buscar el  ombro. Més avall es formen dues canals, la de l’esquerra en descens es mes amplia. Baixada espectacular amb ambient de crestes del Aneto i companyia.

Recollim els trastos del amagatall, i toca encabir-ho tot. 

Baixem apurant la neu, i com no, ens desviem del camí oficial. Afortunadament el recuperem sense haver de fer massa el senglar, anant a buscar el ibonet de Coronas, seguidament travessem el ibonet per la seva desembocadura i anar a buscar la cabana Coronas. Aquest és el camí que recomana Jorge Garcia al seu llibre, dels dos itineraris possibles. L’altre cal travessar blocs incomodes. Es un camí que passa pel bosc i que baixa de forma rapida. Això si, vàrem haver de saltar 3 o 4 pins que ens ho varen posar ben entretingut amb una motxilla pesada. El camí surt un pel per sota del refugi, just a una taula de pícnic amb porxo.

Hi hem estat: Mikel C. (Donosti) i Roger G.

Fotografies: de tots dos.

 

Altres sortides assilvestrades amb tenda hivernal:

https://cegesqui.blogspot.com/2024/06/vall-de-remune-amb-tenda-primaveral.html

https://cegesqui.blogspot.com/2022/02/pic-de-montoliu-2691m-i-pic-de-mauberme.html