La darrera (mullada) de Sortida de cicle de la temporada.

 

Sortida de cicle de Cegesquí 26-27 abril 2025

La previsió meteorològica de divendres anunciava pluja a la Vall d’Aran durant tot el cap de setmana, amb neu a partir dels 2.400?m de matinada i una cota de neu que baixava a mesura que avançava el dia. Per això, establim un pla B davant l’objectiu inicial de fer el Pic de Montardo.

Dissabte 26 d'abril Tuc de la Llança 2658m i postres a la Peülla +800m PD/S3

Ens llevem dissabte amb pluja. Som a Salardú i decidim pujar fins al Cap del Port de la Bonaigua amb l’esperança que allà hi nevi.

Arribem al cap del port i la pluja continua, sense cap intenció de parar. Ens esperem una estona dins del cotxe; sembla que afluixa una mica, així que decidim calçar-nos les botes, posar les pells i començar a pujar.

A mesura que avancem, la boira es fa més densa. La senyalització de les pistes ens permet seguir en bona direcció i, aprofitant una petita – molt petita – finestra de visibilitat, aconseguim arribar fins a la part alta dels remuntadors del Tuc de la Llança. Descalcem esquís i, a peu, remuntem fins al cim del Tuc de la Llança.

Traiem pells i baixem com podem (sense gens de visibilitat) fins a tornar al port de la Bonaigua. Continua plovent, però encara no en tenim prou: en volem més. Després de fer un mos i una foto amb uns motoristes portuguesos al·lucinats de veure sis sonats amb esquís, decidim tornar a posar pells i remuntem fins a la Peülla.

Des de la Peülla baixem fins gairebé a la sortida de la cadira del mateix nom. En aquest punt només ens queda remuntar fins al port de la Bonaigua per tornar als cotxes.

Arribem al cotxe xops, però contents del dia que finalment ens ha sortit.

Ens allotgem a l’Aran Hostel de Salardú, antic refugi del CEC, ara renovat. Molt i molt recomanable. Estem sols, per tant tenim tot l’hostel per nosaltres.
Després d’un sopar comunitari, encara no anem a dormir: veiem la final de la Copa, al sac!

Diumenge 27 d'abril Cap de Raspes Roies (Puig Falcó) 2758m F/S2 +800m

Diumenge, el temps pinta igual. Ja tenim alternativa: deixarem els cotxes a l’aparcament de l’Orri amb l’objectiu de fer el Cap de Baqueira. Ens llevem i segueix plovent. A l’Orri, les condicions són pitjors que ahir: neva i hi ha una boira molt densa.

No ens rendim. Aprofitant la tecnologia de les webcams, veiem que a Boí fa sol. Doncs cotxe i cap a Boí!
Arribem al pàrquing de l’estació, no volem perdre temps i enfilem cap al Puig Falcó, el punt més alt de l’estació. Decidim pujar directament per la pala paral·lela a la cadira i, sense fer cap parada, ens plantem al cim.

Canvi de pells, foto de rigor, vistes espectaculars de les muntanyes que ens envolten... Visualitzem possibles noves rutes i baixem directes. Algunes fotos, algun vídeo i arribem al cotxe.

Potser no ha estat una sortida per als més fonamentalistes de l’esquí de muntanya, però tenint en compte les condicions meteorològiques, ha estat tot un èxit!

Hi hem estat: Manu, Lluís, Roger, Jan, Marcelo i Quique.