Vàrem travessar la bretxa fins a 6 cops, però ni rastre de la espasa que segons la llegenda de Rotllant (Roldán), va llençar-la contra la muralla de pedra que separa ambdós països per evitar que l’enemic la posseís. Diu la llegenda que la espassa no es va trencar, però amb l’impacte contra la muralla de pedra, va provocar la bretxa de 40m d'amplada i 100m d'alçària.
Fora èpica i llegendes, ens agraden les travesses d’armari, i a més hi havia moltes ganes d’anar a Sarradets: un indret màgic per la majestuositat d’un circ penjat, amb plegaments de roca i cascades de vertigen. Malgrat que hi ha força neu en alçada, ens caldrà arremangar-nos i pujar amb el patracol per a esser autosuficients 3-4 nits. Passem 8 dies: 3 nits al refugi de Góriz i 3 nits al refugi de Sarradets, i de tornada de Sarradets, fem parada extra a Góriz on tornem a buscar la comoditat d’una dutxa, un bon sopar, i el més important assecar la roba d’una memorable remullada. Però molt satisfets de haver assolit 5 cims de 3000m: Mont Perdut, Marboré, Taillon (x2), Gabieto Oriental en un entorn magnific.
Bibliografia:
·
Pirineus en esquis. 150 itinerarios. Enric Faura
i Jordi Longás. Ed. Desnivel
Itineraris: 118,
119, 121, 122
·
Rutas con esquis. Pirineo aragonés. TOMO II.
Jorge Garcia. Ed. Prames
Itineraris: 137, 140,
144, 146
Accés:
Molts esquiadors trien pujar pel
vessant de Gavarnie, que permet pujar amb menys esforç i trobar la neu
abans. Per logística i perquè fa mandra arribar fins a Gavarnie, triem
pujar des de Nerín.
Amb cotxes, arribem al poble de Nerín,
continuem per la pista 1km, fins a la caseta de control amb barrera (antenes).
Prohibida la circulació de vehicles.
Una alternativa interessant, és
contactar amb la central de busos. Ens varen informar que sota demanda, et pugen
al mòdic preu de 25€ per persona i 25€ per baixar. Si fem grup de 10persones,
es rebaixa a 20€...tota una ganga. El bus/taxi puja fins a Collado Arenas,
el que ens estalviaria uns 4’5km i 500m de desnivell.
https://monteperdidobus.com/servicios/montaneros/
2025/04/27 Nerín - Punta
Custodia – Góriz (15km / +1.234m / -405m)
Sortim caminant des de la barrera
de Nerín, fent uns 6km i +600m on trobem la neu (cota 2.000m), amb unes 2hores
aproximades ja passat Cuello Arenas.
Calcem esquis i deixem les bambes
amagades. Resem perquè les marmotes afamades aquesta època, no les devorin (no
seria la primera vegada que les rosseguen). Seguim fins a tocar Cuello Gordo,
i enfilem el cim de Peña Custodia que resseguirem el seu cordal de la
Sierra Custodia fins al Cim de Punta Custodia amb esquis als peus. La
carena té caiguda a totes dues bandes, especialment del costat del canó de
Ordesa i que impressiona. Un cop a Punta Custodia, baixada cap al
renovat refugi de Góriz.
Estem de enhorabona amb la renovació! Habitacions amb lliteres i edredons, 4 minuts de dutxa d’aigua calenta (et donen una fitxa per dia i persona), taquilles generoses amb clau per a guardar el material dur al vestíbul (cal una targeta que s’insereix a la taquilla quan dones un dipòsit de 5€ en metàl·lic que es retorna al finalitzar la estada), regletes per endollar dispositius al menjador, cuina lliure amb pica d’aigua...Això si, no hi ha Wi-Fi publica, i la cobertura cal anar en direcció al Mt Perdut/Marboré per connectar al món..
2025/04/28 Góriz - Mont
Perdut 3.355m – Góriz. ( 11km ; +/-1.180m)
Decidim anar al Mont Perdut.
Comencem amb ganivetes nomes sortir del refugi.
Arribem fins al Lago Helado, on ens acostem fins a la famosa “escupidera”, i deixem els esquis sobre el flanc dret, a un lloc còmode per fer la transició a grampons i piolet. No ens trobem gaire petjada profunda. A mitja pujada ens comença a embolcallar la boira. Dalt del cim, ens deixa veure alguna ullada de visibilitat al balcó de Pineta, però fem la baixada fins als esquis dins la boira/núvols. A mida que baixem sortim dels núvols alts amb una neu que ja ha transformat.
Durant el trajecte, ens entren
alguns missatges de WhatsApp de la família i amics, preguntant si teníem
llum? Quines coses...després ens assabentem que la península ha estat a les fosques
elèctricament i telecomunicada. S’acaba el mon i no ens haguéssim assabentat...
2025/04/29 Góriz – Pic Marboré
3.251m- Góriz (13km ; +/-1.220m)
De nou sortim amb ganivetes des
de la mateixa porta de Góriz. Repetim trajecte del dia anterior fins als 2700m,
on deixem de pujar i ens mantenim en alçada seguint la Faja Roya en
direcció Nord-oest. Als 2900m, ens dirigim decididament cap al cim, però obrint
traça amb el GPS en mà ja que ens torna a embolcallar la boira com el dia
anterior. Arribem al cim, sense poder veure gran cosa. Baixem una primera part
entre boira densa, fins que en sortim.
Al refugi ens trobem a Eugenio
Gorrotxategi “Poto” i Belén Eguzkiza, una parella basca entranyable i
incombustibles amb innombrables rutes d’esquí de muntanya pel mon sencer i que
vàrem coincidir al refugi de Merialles tot fent una de les seves aventures de
Ribes de Freser al Canigó. Coincidirem al refugi, al Marboré,
i al Taillón del dia següent.
2025/04/30 Góriz – Taillón 3.144m – Sarradets (12km ; +1.250m ; -905m)
 |
| Primera vista del refugi, despres de baixar la primera rampa de la bretxa |
*El refugi lliure de Sarradets:
Ha estat recentment reformat,
però ja ha rebut la patacada d’una allau per un costat i es veu alguna placa
arrencada. La entrada certament, no és gaire fàcil de veure en cas de que
estigui colgat de neu (costat oposat a la bretxa), per no dir que l’accés tenia
cert nivell de dificultat, ja que al hivern retiren les baranes laterals de les
escales (estan dins del refugi amuntegades) per evitar-l’hi danys, però llavors
queda una pendent interessant per anar al bany (no
n’hi ha dins del refugi) o buscar, la poca i precària, cobertura de mòbil, en cas de molta neu com era el cas. La entrada
i sortida la farem agafats dels ferros que permeten fixar els porticons a les parets
quan s’obren, i un dels dies hem de posar grampons pel gebre i el desgel que
cau de la teulada sobre el pas!
En quan entrem al refugi, es tal com entrar a una cova humida, en la més absoluta negror. La porta del refugi esta partida per la metiat, pel que la part baixa resta tancada, i la part superior oberta, per tant cal baixar quasi 1metre a nivell del terra. Sort d’un banc de fusta que està col·locat per ajudar-se. A la primera estança que trobem, hi trobem un parell de taules i taquilles, però sense banc (el que facilita la entrada al refu) i també trobem el llac de Banyoles amb 2-3 dits d’aigua, que obliga a posar-nos les carcasses de les botes cada cop que volem creuar la estança per sortir al exterior. La segona estança, disposa de taules amb bancs i serà el nostre menjador sec (prohibit encendre fogonet a les habitacions). A continuació obrint una porta tallafoc i pujant 2 pisos trobem 2 habitacions. Per fortuna una la trobem amb una finestra oberta, que permet veure que passa fora de la cova. Les habitacions estan força bé amb lliteres, i mantes de sobres. Llástima de la gent incivica que deixa deixalles i no se les endú, malgrat els avisos del refugi.
Poto i Belen, ens donen un
consell valuós: hi havia una gotera de la teulada per tal de recollir aigua, i
per tant no haver de fondre neu. Passem un bona estona recollint aigua, però es
mes ràpid que fondre neu.
En teoria es tracta d’un cim modest que dona just davant del refugi de Sarradets. Comencem baixant amb unes vistes impressionants al circ de Gavarnie (val la pena només fer aquesta baixada per tornar a remuntar). A la cota 2.350m aproximadament comencem a donar la volta al contrafort, tot fent un flanqueig. La neu esta molt transformada i pesada, la inclinació de la pendent es pronunciada amb molta roca. Finalment donem la volta, no ho veiem clar. Remuntem els 200m que hem baixat cap al refugi.
Pujem fins a la bretxa per allargar una mica. I com qui no vol la cosa acabem pujant al Taillón. Aquest cop resseguim pels peus de la muralla fins a la falsa bretxa. Atenció a la possible caiguda de “coses” de dalt pel desgel. A la zona de la falsa bretxa i el Dedo, fem alguna volta maria per assolir la zona mes alta. Resseguim el cordal fins al Taillón. Aquesta vegada tornem a baixar per la pala per a gaudir del descens. Veiem qui ha desfet el camí per tal d’assolir la bretxa de Roland sense posar pells, però únicament és interessant si vols anar per feina sense gaudir-ne massa del descens.
Tornem a posar pells, no hem
calculat per no posar pells, però hem gaudit més de la baixada. Tornem a passar la bretxa i cap a Sarradets.
A la nit serem 6 persones.
2025/05/02 Sarradets - Gabieto Oriental 3.031m – Sarradets (9’5km ; +/-970m)
La meteo que hem obtingut del dia
abans, sembla que podem aprofitar el matí. Tot i així, ens engresquem per pujar
al estètic Pico Blanco o una mica més enllà fins al Gabieto
Oriental. Quan arribem al Collado Blanco, tirem cap al Gabieto.
Mikel treu pells per un curt descens, i jo ho evito. Poc a poc s’espatlla el
temps, i quan arribem al cim comença a ploure i la boira ens engoleix. La pluja
no pararà fins a la nit.
Aquest cop, baixem resseguint les nostres traces sense cap mena de floritura. Posem de nou pells per a assolir la bretxa. Amb la màxima celeritat ens tirem cap al refugi de Sarradets.
Arribats al refugi, molls fins
al moll de l'ós i tot el que portàvem amb nosaltres: roba, motxilles, botins... ens disposem a fer una estesa de roba per
l'habitació. El problema es que no hi ha manera de escalfar/assecar res. Després
de entrar en calor amb el fogonet i ficar-nos dins del sac, ens passem la tarda
intentant assecar peces de roba: primer pujant les escales del refugi i baixant
com a hàmsters. Després acabem veient com, fregant la roba contra la pell,
acabem assecant pantalons de forma més eficaç i ràpida.
Per la finestra observem com la pluja que hem patit, no es res comparat amb el que plou i els llamps que cauen aprop. Aquest cop, recollim aigua a raig per cuinar i beure allargant la mà des de l'entrada del refugi.
La nit estarem sols al refugi.
2025/05/03 Sarradets –
Góriz (10km ; +650m ; -1000m)
Patint per no tornar a tenir mal
temps, ens aixequem a les 5:00 del matí. No acabem sortint fins a les 7:00, després
de recollir-ho tot. Fem una rapida ullada a la meteo, i teòricament tenim
2hores de finestra.
Tot dirigint-nos cap a la bretxa de Roland per últim cop, som partíceps
de l’activació d’un desgraciat rescat:
Aquest cop, la pluja no fa acte
de presencia com anunciava la meteo. Traiem pells a la bretxa, i gracies al
estat de la neu, a no perdre gaire alçada assolim el collado descargador
i el Millaris sense haver de tornar a posar pells.
Arribats al refugi, ens disposem a assecar-ho tot, dutxar-nos i refer-nos de tot plegat...
2025/05/04 Góriz - Punta
Custodia – Nerín (15km ; +405m ; -1234m)
A l’endemà, dia de tràmit que podríem
haver ajuntat amb la tornada des de Sarradets.
La neu ha reculat respecta al dia que vàrem arribar. El cordal de neu de la Sierra Custodia continua estant innivat, però el fons del canó de Ordesa ja no ho esta. També ens ho farà notar la distancia des del lloc que traiem esquis i trobem el calçat amagat. Toca posar-se l’armari a l’esquena amb esquis i botes, i cap a Nerín. Arribem amb el temps just abans no descarregui una tempesta.
Hi vàrem ser: Mikel C. i Roger G.
Fotografies: de tots dos.
***Piulada dedicada a la nostra
amiga Anna Mesalles. Al llarg de la travessa vàrem estar pensant en tu. El dia
01/Maig ens vàrem assabentar de la teva marxa.
Quan vaig començar a fer esqui
de muntanya l'any 2.000, vaig conèixer una gran família a la que formaves part.
Vaig, coincidir en infinitat d'activitats amb tu Anna, ja fos caminant per
senders, fent esqui de muntanya o amb bicicleta. Recordo amb un somriure les
travesses que avui dia segueixen essent les més boniques que he fet mai i que
ens van tenir il·lusionats tants dies: Chamonix-Zermatt, Oberland, Gran
Paradiso... Et recordarem i t’estimem, especialment allà on tan bé ho passàvem: entre amics i muntanyes.
3 comentaris:
Magnífica aventura amb tota mena de neus i meteo, genial l’explicació!!!
Quina setmana! Excel.lent activitat i ressenya ben entretinguda ... no cal que pareu! Llarga vida a les fusions basco-catalanes!
Gran ressenya! Molt detallada i interessant! Moltes gràcies per compartir tanta meravella junta. (i uns quants sacrificis, molt divertit el tema d'entrada i sortida i obtenció d'aigua al refu lliure de Serradets....que no m'hi busquin! ) No vau trobar gaire gent eh? Quanta neu !! Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada