3 cims a l’Aragó, un capde que fa bo

Dijous vespre. El Tinder treu fum. Has trucat a totes les ex per buscar rotllet pel cap de setmana. No tens amics ni has trepitjat mai un museu.

Al final de tot dels contactes del whatsapp trobes un altre desvagat que no desfà mai la motxilla i que dorm amb el plomes i grampons per si de cas cal sortir corrent cap a la neu i el gel. En pocs minuts et surten més amics que si obres un paquet de donettes.

A correcuita, revisar BPA, trucar al Mauri, a l’Alex Van Der Laan i a la NASA a preguntar la meteo, mirar on hi pot haver bona mandanga i remenar a Cegesqui ressenyes de cims.

Has tingut males experiències al Pirineu Oriental, has perdut anys de vida a les caravanes de la collada de Toses, així que preu per preu, l’Aragó, aquell territori inhòspit que té nom de personatge del Senyor dels Anells. Cerques a albergs, bungalous i pensions on les molles del llit grinyolen tota la nit, i finalment trobes una habitació i un tros a la barra d’un bar per menjar qualsevol cosa per sopar.

Dissabte Espelunciecha (2399m) i Arroyetas (2567m) +-1150m F+/S3

Et lleves sense haver dormit gairebé, a l’habitació t’has trobat un parell d’ossos bruns hivernant, i a sobre et fan matinar per evitar les cues d’esquiadors cap a Formigal.

Aparquem al pàrquing del Portalet de l’estació d’esquí i d’allà sortim cap a l’Espelunciecha, el primer tram per pistes. Pugem per la cara nord, amb una pala fins al coll una mica més exposada que si s’ataca per la cara sud, però hi ha bona neu sense regel pel que amb algunes voltes Maria arribem al cim amb esquís als peus.

D’allà, baixem per la cara sud de l’Espelunciecha, S2, només amb alguna complicació a la sortida del cim per l’aresta cimera.

Fa un sol de justícia. Et bull tot. I quan dic tot vull dir tot. Encara així tenim energia per seguir cap al Pico Arroyetas, una vall preciosa ja allunyada de pistes. Amb algunes voltes Maria, ¿cuándo serás mía?, arribem a l’avantcim de l’Arroyetas.

La darrera pujada veiem que la majoria de gent es treu els esquís i posa grampons, però uns quants del grupet s’animen a pujar-la amb esquís i fan cim amb esquís als peus, tot i que hi ha alguna volta Maria exposada, gràcies a que la neu està en bones condicions.

La baixada és molt disfrutona, la sortida del cim és un S3 amb un coll empinadet i la resta de baixada té bona pendent i a la part alta bona neu, tot i que a mida que es perd alçada va estant més transformada i trepitjada.

Hem de posar un moment pells per remuntar una mica el coll de l’Espelunciecha i acabar el dia baixant per una pista negra una mica dura.

Sopem horari francès i tornem a dormir al cau on els dos ossos bruns segueixen hivernant mentre tu tornes a dormir ben poques hores.

Diumenge Peña Blanca 2374m F/S3 +-700m

Tornem-hi amb l’argument de les caravanes, et fan llevar ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora per ser al coll del Portalet ben aviadet. Tan aviat que, després de la calorada del dissabte, ens trobem la neu ben dura pel regel nocturn.

L’itinerari fabulós, algunes voltes Maria no gaire complicades, però posem ganivetes per avançar més fàcilment.

Arribem al cim del Peña Blanca sense dificultats però el cim és estretet i costa una mica posar els esquís per baixar. La pala cimera i el coll són el tram S3 de la sortida, fa un dia núvol i com ha regelat i el sol no escalfa, la neu es manté dureta.

El descens no és tan bo com el del dissabte, trobem de tot, neu dura, crosta, un flanqueig llarg, remar... Excursió molt bonica però ens hauria anat bé una mica més de sol per una neu més cremeta.

L’avantatge és que acabem aviat i evitem caravanes, fins i tot podem fer una empanada a Siétamo.

Al cotxe de tornada el Tinder dels acompanyants treu fum. Escriuen a totes les ex preveient un vespre de diumenge lliure. Al final dormiran sols, amb el plomes i grampons. No sigui que aquesta setmana nevi.

Hem estat Roger, Àlex, Eli, Roser, Sancho, Manel i Hèctor

Sortida de cicle del CEG: Reinventat la Alta ruta Candanchú-Lizara. 8-9 Febrer

 Sabíem que es tractava d’una travessa exigent, on volíem encadenar el Bisaurín i l’Aspe, tot dormint al refugi de Lizara, amb sortida i arribada a Candanchú.

11 intrèpids/intrèpides ens vam engrescar a fer aquesta ruta, però davant d’un estrany canvi de temps en qüestió d’hores ens va fer canviar d’opinió posant seny, i enlloc de fer la ruta circular on el segon dia podia ser un problema tornar, vàrem triar fer dos rutes independents als dos llocs on teníem allotjament: Alberg de Canfranc “Rio Aragón” (amb possibilitat de cuina ben equipada) i refugi de Lizara. La logística farà que ens haguem de moure en cotxes d’una vall al altre.

Dissabte 8: Astún-Pic de Trampolíngeles 2.278m+ Pic petit de Moines 2.291m (9’4km / +-680m / S2)

La nit ens ha nevat un pam de neu a Canfranc estació, pel que amunt hi haurà un bon tou de neu fresca. Arribem a la estació de Astún, i sentim com disparen pirotècnia explosiva per fer caure les sobre-acumulacions de neu a la estació.

Primer objectiu realista-assenyat: arribar al coll des Moines 2.160m, i d’allà decidir si saltar cap al vessant francès, o fer algun dels dos cims a tocar: Pic de Trampolíngeles o pic de Moines. Com que del cantó francès no tenim massa visibilitat, ens dirigim cap al Trampolíngeles (no hem sabut confirmar un altre nom que aquest). Com que tenim temps, un cop baixem cap al coll de Moines, anem cap al Petit pic des Moines on hem hagut de posar ganivetes perquè sota la neu fresca que marxava, hi quedava una capa relliscosa dura. Cim de foto i descens amb bona neu fins al ibón de Escalar. Ens pensem si anar cap el cim de Escalar, però sembla que no hi ha massa neu per aquest vessant.

Un cop a la part baixa de la estació, el grup més intrèpid decideix anar a buscar més neu per la zona de la estació per tastar els forapistes, la resta anem a Canfranc Estació a veure la estació de luxe que han reformat i fer un beure per la zona. Acabem arribant a Lizara a cop de cotxe a 1hora de Canfranc. Acabem fent temps jugant a cartes i jugant als escacs tot esperant el sopar a les 20:00.

  

Diumege 9: Puntal Alto de lo Foratón 2.154m (8’4km / +-680m / S2)

Avui es el pitjor dia, tot i que la meteo havia previst que era el millor dels dos al principi.

7:30 Esmorzar (primera hora possible), i sortim plovisquejant. Quins ànims! Primer objectiu assenyat: Arribar al collado de Foratón a 2.016m i allà decidir si anar cap al Bisaurín o cap al puntal Alto de lo Foratón. Dia ben tapadot, amb molt mala visibilitat. A estones sembla que nevi, però la majoria del temps plovisqueja. Arribem al Collado de Foratón ple de filats de bestiar (Compte en el descens!), i veient que la cosa no millora, ens decidim tombar a l’esquerra per anar seguint el cordal fins al Puntal Alto de lo Foratón. Algú ha dit 15-20minuts més? Carai quins 15minuts més llargs!! Arribem al cim, fem fotos de rigor i cap abaix que estem com a polls. Descens amb neu abundant però enganxifosa i traicionera. Descens al refugi de Lizara i cap a Puente de la Reina per fer un mos abans de separar-nos de Mikel que ha vingut de Donosti per acompanyar-nos.

Com apunt, ens hem trobat un grup de companys catalans que havien intentat la mateixa ruta que volíem fer, però que varen patir per arribar al refugi de Lizara, tot havent de donar mitja volta apunt d’assolir el Bisaurín i reorientar el descens pel camí de Bernera fins a Lizara. A l’endemà van haver de donar mitja volta al collado del Bozo davant la impossibilitat de seguir l’itinerari per nul·la visibilitat. A Lizara no els hi queda una altre solució que demanar un taxi per tal de poder arribar a Candanchú. Possibilitat que teníem pensat si la nostre ruta la tiràvem endavant. Això dona idea de que aquesta alta ruta només es pot afrontar si les condicions de meteo i neu estan assegurades.

En definitiva, un cap de setmana ple de perseverança malgrat les condicions adverses (no ens van fer arronsar ni els -15ºC amb que ens van voler atemorir) i les moltes ganes de cegesquiadors/es, que a la fi i al cap, tampoc ha anat tant malament! 3 cimets a la butxaca i moltes ganes de seguir compartint neu!

Gràcies als participants per atrevir-se amb la travessa i malgrat el temps, seguir intentant-t’ho.

Hi hem estat: Berta A., Carles P., Clara V., Daniel dA, Ester C., Lorena T., Marina G., Miguel V., Mikel C., Roger G. i Tristany S.

Text: Roger G. / Fotografies: de tots

Roncs, soroll i neu

Ens animem a fer una escapada cap a l’Aragó, sortint el divendres tarda i parant a sopar unes tapes de migas i ternasco a Biescas, una cosa lleugereta per començar el cap de setmana.

Passem la nit al refugi Casa de piedra dels Baños de Panticosa, on jo passo la nit desvetllat, i no, no és pel que penseu marranos, sinó perquè un desconegut que dorm a la llitera del costat sembla que s’hagi empassat tots els roncadors del club a la vegada, no diré noms, però els sismògrafs del Pirineu detecten terratrèmols cada cop que el senyor aquest respira.

Vistes des del cim del Garmo Negro

Garmo Negro 3.064 +1450 PD/S3

Tot i la mala nit, sortim el dissabte a bona hora, cap a les 8, després d’esmorzar. Ens sembla que no cal matinar més i ens equivoquem, la calor que fa és tremenda, ens hem d’anar posant crema cada poc i donar de beure als camells i altres bèsties del desert perquè no morin deshidratades.

De seguida avancem un grup d’una vintena d’esquiadors amb guia que han sortit davant nostre. Sembla un grup bastant d’iniciació, i avancen ben poc a poc.

Per accedir dels Baños a la vall del Garmo, es travessa un bosc força dret que rarament és esquiable, el dissabte no és l’excepció. Els primers 400m de desnivell els fem amb els esquís a l’esquena, fins que entre el Mallato inferior i el Mallato superior la neu es torna contínua.

El Garmo Negro és una d’aquelles muntanyes que no dona treva, són quasi 1500m de desnivell en només uns 5km, així que la pendent és acusada en tot el trajecte, sense trobar pràcticament ni un replà per tenir un respir.

En el camí de pujada ens trobem un segon grup d’una vintena amb guia, en aquest cas muntanyencs amb botes i grampons. Com la pendent és pronunciada, no és un terreny apte per les raquetes, i els excursionistes es van enfonsant fins els genolls, l’engonal i destrossant les traces d’esquí i les pales de baixada. Amb la calorada que fa la neu està estovada i no ens cal posar ganivetes enlloc, però el grup de muntanyencs vinga clavar grampons i trinxar la neu.

Després del Mallato Alto passem una canal on calen algunes voltes Maria, i unes quantes voltes més calen per superar la llarga pala final fins al cim, al que arribem amb esquís als peus.

Dels grups amb guia van caient víctimes. El grup d’esquiadors novells l’hem perdut de vista, i del grup de trinxeraires muntanyencs només en veiem uns pocs arribar al cim. Uns pocs més ens els trobem pujant la pala quan comencem a baixar, però la majoria els espera a baix de la pala.

La pala del Garmo Negro és ampla i espectacular. Llarga i disfrutona de baixada, però hem d’anar esquivant excursionistes, i sobretot els forats que han fet a la neu. Per sort com n’han pujat molt poquets podem trobar una traça divertida.

La pala somital, prou ampla

L’orientació de tota la sortida és est sud-est, així que la neu està transformadíssima. A la pala prou consistent, a mida que es perd alçada més pasta. A tenir en compte que pràcticament tota la baixada és S3, així que amb condicions diferents cal vigilar risc d’allaus o neu dura.

Arribem cap a les 3 al refugi, i passem la tarda fent cerveses i passant del sol a l’ombra per por de cremar-nos.

Al sopar ens situen a una taula amb els nostres futurs companys d’habitació, un parell de catalans amb els que de seguida trobem cegesquiadors coneguts en comú i uns bascos d’aquells que poden tallar troncs amb les mans mentre aixequen pedres de 300 kilos amb els peus.

El grup dels 20 esquiadors novells arriba a les 21h30, 1h30 tard al sopar, fosc i destrossats. Les han passat canutes amb les voltes maria de pujada, la baixada contínua S3, la calor i el porteig. La majoria no han arribat al cim i un bon nombre va dient que l’endemà es queda al refugi descansant, perquè estan fets puré. Es nota que no han fet el Curs d’Iniciació de Cegesquí. 

La nit torna a ser terrible. Aquest cop el gran roncaire no hi és, però els bascos es lleven a les 5 del matí, es posen a fer la bossa mitja hora, i a comentar el darrer partit de la Reial Societat en basc, amb aquelles veus tan finetes que tenen els bascos que aixequen pedres de 500 kilos mentre llegeixen el diari.

Completament desvetllats i havent dormit poquíssim altre cop, ens aixequem a quarts de 7 per fer la motxilla i esmorzar.

Arroyetas 2573m +-850m PD/S3

Ens fa mandra tornar a portejar 300 o 400 m de desnivell els esquís per fer una altra sortida des dels Baños, així que havent esmorzat agafem el cotxe direcció al Portalet. Aparquem al pàrquing d’Anayet de l’estació de Formigal i tirem pel barranc de Culivillas.

Barranc de Culivillas

Aquesta pujada transcorre per un barranc, així que s’ha de vigilar amb risc d’allaus elevat, sobretot amb la cara oest quan està força carregada de neu. Al principi és el mateix camí que porta al Espelunciecha o al Vértice de Anayet, però feta una tercera part, has de decidir si tires a l’est cap a aquests dos darrers cims, o si tires més a l’oest.

Amb la calorada que vam passar el dissabte optem per tirar per l’oest. La pifiem, perquè ens trobem que la vall oest encara no ha rebut prou calor, i que ha refrescat una mica el diumenge, de manera que ens trobem la neu dura i hem de posar ganivetes bona part del trajecte. Per la banda més assolellada del Vértice i l’Espelunciecha, segurament hauríem arribat relaxadament al Vértice sense patiment, però ens toca fer unes quantes voltes Maria amb neu dura.

Vistes al Midi d'Osseau

Ens plantem al coll des del que s’arriba al cim pelat de neu, que s’ha de fer caminant els últims metres. Desfem camí des del coll. Tenim una baixada amb bona pendent, esquiable però amb neu dura, i després flanquegem pel barranc per tal de no enclotar-nos al riu.

Sortida més curteta però perfecta per tornar aviat a Barcelona, dos dies molt complerts. Ens aturem a picar una altra cosa lleugereta a Sabiñánigo, uns torreznos, unes racions de truita de patates i 3 o 4 senglars dels de l’Obèlix.

Quan arribem a Barcelona me’n vaig a dormir de pet.

Hem estat Sancho i Hèctor

Pic de Tablato (dissabte) i pics de Peiralun i Estremère (diumenge)

Cap de setmana 17 i 18 de març del 2024

Divendres tarda enfilem cap a Pueyo de Jaca, on en Mikel ens ha reservat lloc a l’alberg Quinta de Vista Alegre. Al Bruc, pugem tots a la furgo i fem el trajecte tot conversant i posant-nos al dia. Poc abans d’arribar al destí, en Mikel ens avisa que el de l’alberg s’ha confós de Mikel i que no tenim lloc allà, però ens busca una solució ràpida: Anirem a dormir a casa d’un amic seu, Fernando, monitor de snow a Cerler, que viu a Casa Florentina, Biescas, on estarem molt ben atesos. La conversa amb en Fernando és amena i ens dóna informació de la zona: com va pujant el preu de la vivenda, l’estat de la neu, les sortides que podem fer, etc.

Dissabte el matí anem fins a Baños de Panticosa i ens disposem a fer els Foràtulas, però l’estat de la neu ens recomana fer el pic de Tablato (2699). El camí del principi (tram del GR11) avança entre avets i és força entretingut, la neu al matí està una mica dura i cal foquejar amb prudència. 

Sortint del bosc s’obre una clariana, deixem l’Ibon de Brazato a la nostra esquerra i avancem en direcció sud fins al cim de Tablato. 

El dia és assolellat i fa calor. La neu transforma ràpid.

La baixada es deixa fer bé, fins que entrem al bosc i comença l’entreteniment. Qui no ensopega amb una branca, perd una roseta, i avançant pel camí estret dins el bosc, curveta a curveta, oi m volta maria cap per avall, arribem directes a la piscina exterior. Quines ganes de posar-s’hi dins encara que sigui vestits i amb esquís i botes!

Fi de trajecte: merescut refrigeri al costat de les furgos, gentilesa vasca amb truita de patates, carn arrebossada i cervesa fresca, fresca (enterrada a la neu, en el moment de començar l’excursió).

En acabar, anem a l’alberg Quinta de Vista Alegre, una casa del s. XIX al costat de l’embassament de Búbal. Només entrar, veig un piano vell, m’acosto i el tasto. La majoria de tecles han perdut la capa de marfil i no sonen. Només emana, com un lament, algun acord desafinat de Fa i de Do en el registre greu. 

El responsable de l’alberg ens explica més tard la història de la casa i de Celina, mainadera dels nens de la casa, propietat d’uns burgesos amants de les termes, que es van voler fer la casa a prop del balneari, per passar-hi l’estiu. Una tarda, Celina va sortir a passejar els nens i una forta riuada se’ls va endur. La llegenda conta que les seves ànimes ronden l’indret.

Diumenge al matí anem al pàrquing del coll del Portalet per fer le Peiralun. Deixem un vehicle al pàrquing i les dues furgonetes dos quilòmetres més avall, per no haver de remuntar carretera amunt en acabar l’excursió. Avui el trajecte es clar i obert, cosa que ens permet tenir vistes als cims que l’envolten: les imponents roques del Midi d’Osó, la punta de l’Anayet, el Canal Roya, ... 

Poc després de passar per la Majada de Petrusos hem de treure pells i baixar un tram curt però gaudidor, també es pot fer la volta sense necessitat de fer el puja-baixa, però és més llarga i menys variada. A partir d’aquí comença l’ascens fins al cim del Peiralún (2435).  

Foto de cim, ganyipada, transició i baixada amb neu força transformada però que es deixa esquiar bé. 

Cap a cota 1800 tornem a fer transició i pugem en direcció nord est cap a l’Estremère. Descalcem esquís en els darrers metres per fer el cim des d’on contemplem els rocs imponents del Midi d’Osó. 

La baixada fins on hem deixat els cotxes la gaudim molt. Ens creua algun isard i algun surfer, però nosaltres ni cas.., seguim la nostra fita.

Arribada: escampada de roba i material tipus campament gitano a peu de carretera; birres, festucs, formatge del roncal, eufòria, abraçades, foto final i comiat.

Hi han estat: Isabel, Mikel C., Mikel, Míriam, Montse, Roger, Teresa i Clara

Piulada de la sortida del cicle del 2 i 3 març de 2024

Travesssa al Bachimanya - Gran Facha (que esdevé hamsterada per Formigal dissabte i circular per Panticosa, Faceras, Ibon de Sabocos i Panticosa diumenge) 

El pronòstic de la meteo durant la setmana (nevades, acumulació de neu ventada, risc d'allaus quatre, vent...) fa que anem acumulant baixes. La majoria dels veterans del CEG que s'havien apuntat desapareixen i quedem les organitzadores, en Daniel i fitxatges recents del club: Clément, Uri, Ramón i Nuri. 

Les ganes de fer muntanya i la reserva que vam confirmar dilluns 25 a l'alberg, fa que ens decidim a tirar-la endavant i tot i saber que no podrem fer l'itinerari previst. Anul·lem la reserva del refugi del Bachimanya i reservem dues nits a l'alberg Bosque del Betato. 

Sortim a quarts de cinc de l'àrea metropolitana i no arribem a Piedrafita fins les deu del vespre. Els talls de l'A2 pels tractors a Tàrrega i Almacelles hi tenen a veure. Jo i l'Uri, que anem en un dels tres vehicles, per no esperar aturats que passin els tractors, seguim el consell d'un policia de trànsit i ens dediquem a recórrer territori desconegut de pagesia de Gimenells fins a Monzón. Carreteres rurals solitàries amb arbres fruiters a banda i banda quilòmetres i quilòmetres enllà... 

Cansats de la setmana i del llarg viatge i afamats per haver dinat poc i de pressa, la rebuda del senyor de l'alberg no pot ser més acollidora. Ens renya per les baixes i per l'hora d'arribada (l'hem trucat i avisat vàries vegades d'ambdues coses) I qualsevol intent d'establir un diàleg fluït i amable esdevé missió impossible. La part positiva és que el caràcter sorrut i malhumorat del senyor dóna per comentaris i riures durant tot el cap de setmana. 

Dissabte al matí ens llevem amb la il·lusió de fer una volta circular des de Formigal que passa per l'Espelunziecha i l'Arroyetas, però a l'arribar a l'estació d'esquí de Formigal, ens adonem que és missió impossible: neva, venta i hi ha boira. 

Ens conformem a fer el hamster per l'estació: tres pujades i baixades, aprofitant la neu nova i buscant un fora pista molt entretingut. L'accés i la sortida a l'estació amb cotxe és lent: cal posar cadenes (nosaltres no, que portem quatre estacions) i hi ha força cotxes accidentats. En Ramón i la Nuri van amb autocaravana i s'esperen a què tothom hagi ja marxat. Malauradament no podran arribar a l'alberg degut a la carretera nevada i a la dificultat d'aparcar-la al pàrquing del poble. 

Tarda i nit no para de nevar: veiem caure la neu des de la finestra i ens omple l'ànim ensems de calma i alegria. A l'avet del pati de l'alberg li pesen cada vegada més les branques. El blanc cobreix el paisatge: Teulades, carrers, cotxes, muntanyes... 

L'endemà al matí ens espera una gimcana d'una hora al pàrquing per tal de treure els dos vehicles que hi tenim aparcats. Les pales de rescat esdevenen útils per poder apartar la neu i treure els cotxes. Els del poble encara ens ho agraeixen. 

Diumenge la nostra il·lusió és fer el Bacias des del Balneari de Panticosa. A mig camí el Ramon ens informa que la carretera que va al Balneari està tancada i decidim fer la circular que surt de l'estació de Panticosa seguint un camínet paral·lel al riu Bolàtica, fins que el creua pel pont a Zoche, i que va per dins del bosc.

Aquest primer tram de l'itinerari amb el dia clar, i els arbres nevats, ens depara un vistes meravelloses que ens deixen corpresos i extasiats. 

La contemplació és substituïda per l'esforç de continuar una ruta que serà llarga. Sortim del bosc i entrem als prats del llom del Faceras. Primer en direcció est i després cap a sud ens anem enfilant fins a la Punta Faceras (2.288). Els darrers metres fins arribar al cim els fem sense visibilitat, amb neu, boira i fort vent. 

Per baixar, fem la circular que ens durà als ibones de Saboco. En Clement amb el seu 
saber fer i el track del seu relllotge ens fa de guia. 

Hi ha molta neu nova que no la podem acabar de gaudir perquè no ens hi veiem. Arribant als Ibones, el dia es torna a obrir. Ens tornem a posar pells i enfilem cap a les pistes de Panticosa. 

Algunes pells ja no enganxen i una fixació falla. 

La tarda avança i aquests darrers metres fins arribar a pistes, que es podrien haver fet de pressa perquè el camí era franc i amb visibilitat, els fem molt lentament. Finalment arribem a pistes i baixem fins arribar de nou al pàrquing. 

La tornada a casa la fem sense incidències. Malgrat els canvis d'itineraris respecte al previst ha estat un molt bon cap de setmana, pel goig de veure caure tanta neu, pel paisatge, per la companyia i el bon rotllo entre els participants. 

Hi hem estat: Nuri, Ramon, Uri, Clément, Daniel, Ester i Clara

Sortida de cicle a la vall del Tena 18-19 de març

Una sortida rodona. Pensada per a participants al curs d'iniciació, un grup heterogeni, escassetat de neu de la temporada, temps incert i tothom ha gaudit d'allò més. Sens dubte les hores que en Dani hi ha dedicat a la preparació son la clau de l'èxit.

Dissabte 18 de març. Punta Espelunciecha (2396) i Garmet (2246) ±880m/F/S2/*

Hem esmorzat a les 7 del matí a l'alberg Bosque del Betato a Piedrafita de Jaca, on hi hem dormit i, a part de que les habitacions són un pèl petites, la resta molt bé, probablement hi tornarem. El cel es presenta ennuvolat, però confiem que la previsió que espera que el temps s'aguanti, es compleixi. Anem al parking Anayet, on calcem esquís i, deixant el remuntador a l'esquerra, enfilem barranc de Culivillas amunt pel vessant dret. Només ens hem de descalçar una vegada uns pocs metres. Progressem còmodament fins als ibons i gaudim de la silueta impressionant del pic d'Anayet.

  

Enfilant barranc

  

Pic Anayet

Des d'allí anem a trobar la carena noroccidental, on deixem els esquís i acabem de pujar al cim. 

  

El darrer tram fins el cim

  

L'equip al complet

Gaudim d'un descens molt agradable sobre una catifa de neu seca granulada sobre una base més dura, que va canviant suaument cap a cremeta, fins la cota 2040 on fem un mos i posem pells per a remuntar cap el coll que ens porta a la Glera de Anayet i d'allí al collado Espelunciecha des d'on un subgrup puja amb esquís als peus, al Garmet. 

  

Des del cim admirem
el Pic de Midi d'Ossau, majestuós.

  

Pujant cap el collado Espelunciecha

Des d'allí baixem pel dret en direcció a la cabana de La Glera de Anayet i enllacem amb pistes amb una neu molt esquiable que torna a canviar progressivament i sense sorpreses del granulat superior a primavera just abans de tornar-se granissat d'aigua mineral. Celebrem el dia al Bar Casino de Sallent de Gállego on uns companys de la UEC de Gràcia, que han pujat amb bona neu al vèrtex de l'Anayet, ens recomanen uns torreznos acabats de fer que desapareixen en un pim-pam.

Diumenge 10 de març, Col de Houer (2240) (Intent de Pic de Canal Roya, 2340) ±540m/F/S1/*

El dia comença ennuvolat i veiem que a la nit hi hagut una lleu enfarinada a les cotes altes. Seguim el pla previst passant al costat francès del Pourtalet i deixem el cotxe a l'aparcament prop de la cabana de Laraillé. El circ d'Anéou se'ns apareix fantasmagòric, el temps no està clar, de tant en tant cau alguna volva de neu i aquesta serà la tònica general tot el dia. 

El circ d'Anéou

Carreguem esquís a la motxilla fins al refugi on podem començar a foquejar. El terra es veu blanc, però és només l'enfarinada de la nit passada, que es desfarà al cap de poc. Està clar que de tornada haurem de descalçar molt abans. Progressem cap a l'oest seguint la pista i quan l'abandonem anem canviant poc a poc de direcció cap a l'OSO cap el coll d'Houer. Abans del darrer tram fins el coll coincidim amb una parella habitual de la zona, que el dia abans havíem vist baixant de l'Espelunciecha directament pel vessant sudest, que, vista la incertesa del temps, decideixen treure pells i anar cap avall. 

  

Pujant cap el coll

Nosaltres ens ho rumiem, però quan decidim de reprendre la marxa, es posa a nevar, el núvol que sempre ha estat sobre el nostre objectiu sembla fer-se més gros, la prudència ens aconsella tirar cap avall i, contràriament al que es pugui pensar, li fem cas. Baixada prou agradable amb una neu no transformada excessivament i molt esquiable (on n'hi havia, clar). La baixada la fem més al sud del camí de pujada, per l'altra vessant del barranc anant a buscar les zones més innivades i, cap els 1850m, descalcem, creuem el barranc i continuem a peu fins el cotxe. Un subgrup irreductible, però, apura els darrers metres amb talonera lliure amb greu risc de ratllades (ja hem tingut avisos baixant, on alguns taurons han fet alguna mossegada). Es fa difícil trobar lloc per dinar, però finalment ens accepten a la cafeteria de l'Alcampo de Huesca (prou bé) on coincideix un partit de futbol de màxima rivalitat entre l'Osca i el Saragossa.

  

La silueta inconfusible de la Pène de la Glère ens acompanya tot el camí

En resum: tots hem gaudit molt de la sortida i tenim ganes de repetir i acabar allò que s'ha començat. Hi érem: Montse S, Pili V, Tais A, Albert K, Dani R i Jaume S.  Bones traces!

Canalroya (2347 m) i Cuyalaret (2289 m)

Sempre és un plaer tornar al Valle de Tena per fer esquí de muntanya. La gran varietat d’itineraris per gaudir d’una bona jornada a la neu fan d’aquesta vall un indret privilegiat, que en dies com avui ens dóna molt joc per triar. Fa molta calor, no hi ha hagut regel i s’han mesurat temperatures de 0 graus en tot el mantell. Ja ho hem notat prou cada vegada que fèiem un gir en pendent i ens emportàvem molta neu avall. Fugim del terreny més complex i optem per dos itineraris amb poca pendent per evitar el perill dels allaus de fusió i lliscaments basals. Aparquem el cotxe al pàrquing de la cabane d’Araille (1 Km després del coll del portalet), esquís als peus i tracem per la llarga vall del circ d’Anéou. Ja veiem el nostre primer objectiu d’avui, el pic de la canal Roya. Anem a buscar el llom ample a la dreta del cim i hi arribem sense més dificultat. Les vistes són espectaculars, tota de vall de Canal Roya (#salvemos Canal Roya) i l’Anayet. Descens de circumstàncies amb neu pesada i humida fins al fons de vall. Fiquem pells i tracem ara cap al nostre segon objectiu del dia, el Cuyalaret. Agafem la direcció cap al coll d’Anéou però aproximadament a la cota 1950 m ens fiquem a sobre del llom que separa aquesta vall de la del Ruisseau del Portalet. Tracem per aquest llom ample fins al cim, la ultima part és una mica més pendent. La primera part de la baixada té més pendent i encara podem gaudir d’un parell de girs bons en un día de calor molt ben salvat. 

12/3/2023

18 Km

+1250 m

F-S2

5h

Risc 3

Xavi i Marc