31 de març 2005

Piada pseudo-tècnica i psico-emocional Mont Thabor - 23 a 28/03/2005

PARTICIPANTS: GEMMA M., SANTI, ELI R., IMMA M., SERGI X., TONYO, PETER, MANEL


El Massís del Mont Thabor està situat als Alps del Sud, a l’ extrem NE de l’ Haut Dauphiné, llindant amb la Maurienne francesa i la Vall italiana de Bardonecchia. L’ accés per carretera es fa per Orange, Serres, Gap i Briançon, o bé, de manera alternativa per l’ autopista que d’ Aix-en- Provence va cap a Sisteron i Serres. Sortint d’ aquesta població per la N.94 en direcció al Coll de Montgenèvre hi ha la desviació cap a Névache (20 km).
( TEXTE DEL LLIBRE : ALPS AMB ESQUIS, ORIOL GUASCH TERRÉ, DESNIVEL EDICIONES )

La travessa que hem dut a terme es la que podeu trobar en el llibre de l’ Oriol Guasch.

Llegiu la lletra petita abans de continuar:

L’ AUTOR D’ AQUESTA PIADA NO ES FA RESPONSABLE DELS DANYS A LES DIFERENTS SENSIBILITATS QUE PUGUI OCASIONAR LA SEVA LECTURA I AL MATEIX TEMPS RECONEIX LA SEVA CONDICIÓ DE MARGINAT SOCIAL I ES DECLARA LLIURE DE L’ OBEDIENCIA ESCLAVA A LES NORMES DE BON GUST. SI, PER EXCES O PER DEFECTE, NO HE ESTAT SUFICIENTMENT SENSIBLE EN QUALSEVOL SENTIT SEXISTA, RACISTA, CULTURALISTA, NACIONALISTA, REGIONALISTA, ETNOCENTRISTA, FAL.LOCENTRISTA, ETC. O AMB PERSONA FEMENINA, POBLE OPRIMIT, MEDI AMBIENT, CULTURES MINORITARIES, QUALSEVOL ALTRA MENA DE PREJUDICI ENCARA PER BATEJAR, DEMANO DISCULPES.
A LA RECERCA DEL DESEMVOLUPAMENT D’ UNA SOCIETAT LLIURE DE PREJUDICIS I PURGADA DE LES INFLUÈNCIES DEL SEU DEFECTUÓS PASSAT CULTURAL HE COMES BEN SEGUR MÉS D’ UN ERROR .

Manel.

( TEXTE INSPIRAT EN EL LLIBRE: “CONTES PER A NENS I NENES POLITICAMENT CORRECTES”, DE JAMES FINN GARNER, TRADUCCIÓ DE QUIM MONZO I MARIA ROURA, EDITORIAL QUADERNS CREMA )


PREPARACIÓ I GRUP

Desprès d’ uns dies divagant sobre on anar, refugi on reservar places, on trobar la millor neu, la meteo, etc... amb l’ incògnita del destí.....Sortim !! La preparació ha estat curta però intensa. Allaus de mails i trucades de mòbil. Amb baixes que varen posar en perill l’ “expedició”, com la de l’ Aureli amb febre. Creiem que l’ han contractat com a generador calorífic a la central d’ Ascó on ha aprofitat per atipar-se de calçots i recuperar el to, a distància de la seva estimada infermera personal, la Eli, que ha tingut molta feina curant els estigmes de Setmana Santa en forma de ampolles i llagues del Sergi – no he vist mai ningú que visqui la SS amb tanta passió, només el superarien els xiítes - i les mega-rascades del ciclista Bttero del Santi. Quina parella el Santi i la Gemma !! Els haurem de prohibir sortir amb BTT !!. Les altes d’ ultima hora han estat el Tonyo - el pròdig fill adoptiu del Santi i la Gemma - i tots els seus “joguets de muntanya”, i la Imma, que va venir a entrenar-se de cara a l’ expedició Bernina, amb el permís i esponsoritzada per la seva germaneta lesionada que li deixa tot el material d’ esquí de muntanya. Els altres integrants de qui no he parlat son el Peter, àlias El Pacient Anglès, amb genètica nòrdica que fa que no només es sàpiga de memòria totes les cançons de ABBA sinó que també esquia molt bé. L’ altre soc jo, que no perdo una oportunitat per ensigalar-me i experimentar catarsis psico-emocionals i masoquisme de muntanya, amb nou material renovat –el físic es el de sempre - i altre per renovar. Sembla que aquest any el meu vell material ha dit prou, i s’ està desintegrant.
Com a cunya publicitària m’ agradaria dir que venc pala massa tècnica per a mi marca Salewa nova per estrenar per 30 euros, doncs necessito pasta.

DIA 23/03/05 BCN – FORMULA-1 AIX-EN-PROVENCE

IN ITINERE
Vàrem sortir dimecres vespre amb l’ objectiu clar del Mont Thabor ( 3178m.). “On the road” ja a França parem a una àrea de servei a les fosques – era tancada - a fer un mos – “qui son aquells penjats que estan menjant en aquell banc de pedra?” – i ens trobem al Ricart , Pere-Joan i l’ Arseni que també anaven destí als Alps. Ens acomiadem, continua la “roadmovie” i ens tornem a trobar en un àrea de servei, aquesta si que era oberta..., entrepans i cafès.

FORMULA 1
Ens tornem a acomiadar i desprès de donar voltes i “gira il mondo gira” a moltes “rotondes” a la recerca d’ un “formula 1”, a la fi el trobem. Un “Formula 1” no es només un cotxe que corre a tota ostia en circuits de carreres en diferents indrets del món, que m’ han dit que si guanyes la carrera, unes “simpàtiques senyoretes lleugeres de roba” t’ obsequien i et banyen amb cava català en un iacuzzi. Sona fantàstic, no ? També es una mena de mega-hotel-galliner on mitjançant tarxa de crèdit i per un mòdic preu d’ uns 30 euros poden fer nit en una gàbia tantes persones com hi càpiguen, la pena es que hi falta el cava i les senyoretes....., potser les has d’ anar a trobar a la rotonda del polígon industrial proper. Els senyorets son difícils de trobar, en tot cas, els que hi ha son una mica afeminats. En cas de dormir molts en un mateix cubicul es millor sortir per la finestra al matí - si estàs en una planta superior potser caldrà muntar un rapel - no sigui que en cas de sortir per la porta principal el recepcionista que treballa de dia pensi que s’ ha organitzat una convenció o en la seva absència s’ ha construït un àtic il·legal a l’ hotel.
Feia molt temps que no sortia lluny i de nit, ho he trobat francament apassionant.

DIA 24/03/05 F1 AIX-EN-PROVENCE - NÉVACHE (1620m.) – VALL DE CLARÉE – REFUGI DRAYÈRES (2167m.)
Horari: 3h 35m
Desnivell: +547m

Desprès d’ arribar al poble de Névache a la Vall de Clarée i veure que tot està pelat de neu – decepció continguda - deixem els cotxes a la pista que porta cap al Refugi de Drayères (2167m.). El temps no acompanya i comencem a caminar amb plugim. Desprès de caminar uns quilometres en arribar al Refugi de la Fruitière (1860m.) posem pells i ens calcem els esquís. La Eli comenta que la pluja ara es neu, però molt humida, el suficient perquè arribem xops al refugi just a la hora de sopar (19:00) i degustar el que ens imaginem un exquisit àpat.
Tot canviar-nos i treure’ns la roba mullada i practicar una invasió progressiva del terreny de secatge de roba adjacent a l’ estufa de llenya, que tenia ocupat el material d’ un grup de francesos, seiem a taula per sopar. La Eli en estat hipoglucèmic – tremola !!! – començava a disparar amb la seva ironia punyent. Toca sopa de puré de primer i de segon, creiem que “carn de cabra vella” guisada, suposem que va ésser atropellada per un “motocultor de neu” i malferida va anar a parar al refugi on ha patit pitjor sort. De postres, formatge del país i iogurt sense sucre. La Eli va agafar un terròs i amb la seva ira hipoglucèmica fora de control i un ganivet va deixar el terròs esmicolat i convertit en pols. Més val que s’ esbravi amb el sucre. Ens dutxem – el millor del refugi – i ens anem a dormir, una mica decebuts pel contrast entre la qualitat del sopar i la amabilitat del guardes que ens vàrem permetre repetir tants plats com volíem, i també per la meteo que ens hem trobat. Potser demà canvia la nostra sort.

DIA 25/03/05 REFUGI DRAYÈRES (2167m.) – VALL DE MUANDES - ROCHE DE LA GRAND TEMPETE (3002m.) – REFUGI DRAYÈRES (2167m.)
Horari: 4h 55m
Desnivell: +992m, -992m

Ens llevem. Per esmorzar Cafè Olé, molt diürètic, i Xocolat, que el dia següent també comprovaríem que no només es tant o més diürètic que el Cafè Olé, sinó que va bé per la sinusitis, doncs potència la capacitat olfactiva ........ pa passat, mantega i la confitura de costum. Està vist.... refugi sobri on no son gaire detallistes ni si maten. Potser li cal una mica de sensibilitat femenina.
Dia magnífic. Matinem i sortim quan comença a clarejar. No fa molt fred. Farà sol en un esplèndid entorn, pujada suau a traves de grans lloms ondulats per la Vall de Muandes. Deixem els esquís al coll i flanqueig amb grampons fins al cim. La nostra sort ha canviat.
L’ escenari es superb. Tenim el Mont Thabor a la vista.
Comencem el descens. Hem de parar atenció amb les roques, doncs no hi ha gaire neu i ratllarem els esquís. Descens amb neu pols a l’ inici amenitzat amb els salts acrobàtics del Tonyo i la nova disciplina esportiva del Snowqueling del Sergi, que em feia rememorar els meus inicis quan només una actitud estoica feia que t’ aixequessis les vegades que fes falta de sota de la neu - tot s’ha de dir que algunes vegades no podia sortir per mi mateix, amb les potetes i esquís cap dalt com un escarabat ....., sota la mirada dels teus companys que calculen amb sorpresa quina capacitat sobrenatural d’ esforç tenim. Podríem en el nostre ànim de perfeccionament en l’ àmbit de l’ esquí de muntanya parlar de tipus de caigudes..., de morros, tipus escarabat, tipus ballarina, tipus gondoler, tipus cul en pompa - de vegades es difícil resistir la temptació - i de la tècnica de sortir per un mateix.
Ja per sota dels 2500m. comencem a trobar neu transformada i bastant humida, on gairebé tots vàrem caure, arribant de nou al refugi.
Cerveses i Llimonades per tothom, pic-nic de productes del nostre país, sota els últim ratxos de sol d’ un dia esplèndid. Migdiada interrompuda pels “beeeepsss” d’ una col·lecció d’ arves que el Tonyo anava enterrant i provant a l’ exterior del refugi al mateix temps que un grups de catalans jugava a “ l’ endevina pel·lícules”.
Per sopar.....toca el mateix menú del dia anterior, puré, “cabra vella”, formatge i iogurt amb sucre en pols, no fos que la Eli trenques la taula esmicolant terrossos en un estat d’ hipoglucèmia alterada. Pròleg nocturn de “ji-ji-jis ja-ja-jas” amenitzat per la ironia fina del humor de la Eli, I el brillant humor fora-pista del Tonyo, posant fi a un dia superb d’ esquí de muntanya.


DIA 26/03/05 REFUGI DRAYÈRES – VALL DE MUANDES – COLL DE MUANDES (2828 m.) – COLL DE VALLMEINIER (2941 m.) – MONT THABOR ( 3.178 m.) – VALL ETROITE - REFUGI I RE MAGI (1800m.)
Horari: 7h 15m
Desnivell: +1150m, -1552m

Tot i que la previsió de meteo per avui no era prou bona, el cel estava molt poc ennuvolat i semblava que amb la sortida del sol gaudiríem d’ un dia fantàstic d’ esquí. A més, havia canviat el Cafè Olé pel Xocolat, i ja havia superat la cota del Cafè Olé del dia anterior – els 2500m - sense deixar rastre. El Santi pel que es veia anava en motocicleta – Pet-pet-pet.... – i la cosa prometia. No vaig tardar molt en comprovar l’ efecte fulminant del Xocolat, que només em va donar temps de demanar un clinex i mig amagar-me darrera una roca. Vaig comprovar que la cagalera de vegades es gairebé tant ràpida com la velocitat de la llum. Que mentre apagues i encens el interruptor de la llum ja t’ has cagat. Ritual i experiència tàntrica, moment d’ intens d’ alliberament, plenitud existencial, consciència escatològica, ...........i crits vitals d’ animes en pena amb l’ olfacte violentat per la intensitat sensorial del nou naixement. “Culo fresita” atacaba de nou !
Continuem la pujada, em sentia més lleuger, i ràpidament érem al Coll de Muandes (2828m.) des d’ on hauríem de fer un flanqueig exposat al perill d’ allaus fins al Coll de Vallmeinier (2941m.). Teníem el Mont Thabor a la vista, i la Imma intuïa la capella on donar gràcies a la providència pel fet de gaudir d’ aquests moments que tant s’ han fet esperar.
Malauradament el cim i el cel es va encapotar i no teníem visibilitat. Vàrem iniciar l’ ascens amb un ritme lent i sostingut amb l’ esperança de que es tornes a despejar però no va ésser així. Una vegada fet el cim i felicitar-nos mútuament, ens refugiem a la capella, mengem, i en Peter, escriu unes línies poètiques en anglès al llibre de visites que no ens molestem en traduir, i que sota-signem. Prepararem el descens per la Vall Etroite, que intuïm serà fred i en condicions de nua visibilitat. La Gemma no s’ ho veia clar, tot i que estrena esquís carving. El nostre Peter, amb millor nivell de descens ens va marcar les traces a seguir mentre el Tonyo anava a la cua controlant el grup. La neu es òptima - ens imaginem el que podríem haver gaudit amb bona visibilitat - fins aproximadament la cota 2200m., on alguns decidim treure’ns els esquís i continuar a peu vista la poca continuïtat del mantell nival. Decideixo no ratllar més les meves fustes carving noves, passo un drapet – la Eli riu – i neteixo la fixació de neu i les carrego a la motxilla. M’ enfonso molt a la neu i decideixo ratllar les fustes a canvi d’ arribar esquiant al refugi, crec per una qüestió de principis.

REFUGI I RE MAGI (1800m.)
Quin canvi comparat amb l’ anterior refugi. Molt cuidat a nivell de decoració i desprèn caliu en tots els racons. Ambient Italià, segur que cuinen bé. Fem acopi de roba mullada i material a la habitació comuna – quina estesa ! - i ens criden l’ atenció d’ una forma subtil. Hi ha un armari amb radiador a la planta baixa, on es pot penjar de tot, fins i tot els slips socarrats de Cafè Olé i reversibles, el problema es aguantar la respiració quan obris les portes. Ens dutxem – dutxa calenta a pressió, gratis – per torns, i baixem a fer unes cerveses i menjar productes ibèrics. La cuina, promet. Efectivament, menjador molt cuidat, caliu, bona companyia, entremesos al més pur estil italià, vi, salchiches amb tomàquet, formatges, postres, on els tahurs del Sergi i la Eli varen guanyar la bassa amb el premi de l’ únic tiramisu que quedava. I per acabar grappa i genèpi i al llit, demà haurem de matinar i serà un dia molt dur si volem completar la travessa prevista. Ja veure’m demà quin temps fa, ara plou.

http://www.iremagi.it/

DIA 27/03/2005 REFUGI I RE MAGI (1800m.) – COLL A LA VALL DE VALLON - NÉVACHE (1620m.) - F1 AIX-EN-PROVENCE

El cel està força encapotat, decidim tornar a Névache per la via més curta i amb menys desnivell. Comencem a pujar, molta “volta-maria” i el Sergi torna a perdre la roseta del seu pal. Cal fer una prospecció a la neu i el Tonyo en demana la meva flamant pala tècnica Salewa. Dos palades i es trenca. Continua per a mi la renovació de material. Comença el “cachondeo”.... Ja se sap, el material tècnic no es pot utilitzar per qualsevol i a més s’ han de llegir les instruccions d’ us. Però si es una pala. Tot s’ha de dir, en cas d’ allau, aquest tipus de pala potser no es una garantia. Ara bé, amb una de metall depèn en quines mans potser li pots fer un trau a la víctima soterrada d’ un allau o tallar-li el cap, etc.... Potser amb loctite quedará com a nova i la podré vendre.
Arribem al coll amb neu fonda, es dur obrir traça i s’ ens fan pans. Desprès de remar una estona, no hi haurà descens, tot i que la vista es esplèndida l’ altre vessant es pelat de neu. Carreguem esquís i arribem a Névache.
Punt final d’ una travessa que inicialment semblava difícil per la meteo adversa, però que hem gaudit a tope, amb el regust del que podria haver estat amb més neu i bon temps. Alguns no descartem tornar a repetir-ho.
Ens prenem unes birres a Névache i ens prepàrem a tornar, direcció al Formula-1. Sopem unes pizzes en Aix-en-Provence.

DIA 28/03/2005 F1 AIX-EN-PROVENCE– BARCELONA

Tornada a BCN. Igual que a l’ anada ens anem trobant amb companys a l’ autopista, en aquest cas l’ “Expedició a Còrsica” que retorna a Barcelona.

Fins aviat,
Manel & co.

30 de març 2005

Piada Noarre-ref Certescan- Pic de Certescan Nord - 25 a 28/03/2005

Enviat per Neus B.
Prova superada!!!
Piada Noarre-Ref Certescan- Pic de Certescan Nord- Tavascan
Participants: Ariadna, Bet, Marina i Neus.
Després d'una ascensió fallida al Pic de la Coma del Forn per mal temps (pluja, neu terriblement humida), ens retirem a remuntar la pista de la estació d'Alta Muntanya Tavascan-Pleta del Prat +/- 380m, poqueta cosa, però coneixem l'Enric, treballa mesurant el risc d'allaus, ve de fer el perfil de la Franja Nord-Pallaresa a l'Estany del Diable, fem una baixada prou digne per la pista.
Divendres 26 : refugi de Certescan per Noarre.
+1180m/-350m, de vuit a vuit . Deixem el cotxe a Quanca (1400m), quatre cases a uns 5km de Tavascan per la Pista que va cap a la Pleta. Malgrat matinem força, la lentitud pot amb nosaltres i no ens calcem els esquís fins a les 7:45 (bè, de fet ens els carreguem a l'esquena i no serà la última vegada del dia…). Encara dormides ens saltem el primer trencall cap a la dreta i seguim per la pista gairebé arribant a Pleta Palomera, caminem un bon troç de més, però veiem el Pic de Ventolau i el Montroig, que sempre fa il·lusió. No ens calcem els esquís fins als 1600m i serà per poc temps. Sense perdre alçada arribem a Noarre. Emprenem el camí (amb els esquis l'esquena una altra vegada) que va per la vora esquerra del riu Noarre i que poc a poc va guanyant alçada cap al fons de la vall, a la nostra dreta quedarà tota la estona la Serra de les Canals. Sortegem les branques que s'enreden amb els esquis, costa controlar l'alçada i això ja no fa tanta il·lusió. Ja al fons de la vall pugem muntanya amunt, amb pendent força més pronunciat i ja amb els esquis calçats progressem sobre una neu humida i pesada, la cosa per fi s`engresca. Amb sorpresa, satisfacció i alegria aribem a la Pleta de Guerosso (2000m),quedem impresionades les vistes que se'ns obren als 360º; a la nostra esquena (O) masses cims que no sabem identificar…, a la nostra dreta el final de la Serra de les Canals i davant nostre part del camí que ens queda per fer, però hi ha neu, fa bo i anem bé de temps.Moltes allaus i moltes purgues, mentre pugem veiem caure un petit allau, per sort, lluny nostre. Arribem al coll del Piquet de Guerosso(2554m), deixant el cim a la nostra esquerra. En aquest punt veiem el dessitjat Coll de Certascan, però també un flanqueig impressionant i que travessa la pala amb fort pendent de l'Agulla de Guerosso. Esquis a l'esquena i per asegurar el pas crampons i piolet. Al coll treiem pells i ens preparem per al descens. Neu dura en la primera pala que ens deixa fer prou dignament els primers viratges, més abaix la neu està més transformada i nosaltres més cansades. Arribem al llac de Certescan, ja no sabem si fa pujada, si és pla o si el camí fa baixada, ens treiem els esquís i els carreguem, ens els tornem a possar…. riem de cansament, relaxades, ja no podem més, arribem al refugi a les 8 del vespre encara hi ha llum. Ens treiem les botes… ens canviem…. ens tornem a calçar les botes per anar a buscar l'aigua (se'ns mullen els peus, per mi el pitjor moment del dia, surt el canasament…) sopem, entre totes potser ens mengem el sopar de dos, la Marina gairebé no menja i al Bet no arriba als postres….dormim, sense descansar del tot, contentes.
Dissabte 27 : Pic de Certascan Nord (2839m)
+/- 600m 5h. Ens llevem amb la calma, (bé ens desperten els colegues de les raquetes que sembla que sigui la primera nit que dormen en un refugi…) esmorzem, el Jan, el guarda del refu ens acompanya, quina paciència, dissabte estàvem especialment lentes, i jo especialment creuada… travessem el llac de Certascan direcció nord, comencem a pujar per la vall, trams amb pendents cada vegada més pronunciades. El cim ens queda a la dreta, ja veiem el coll i ens possem les ganivetes, últimes voltes per les dues darreres pales més dretotes. Arribem al coll, comença a nevar, és fa el silenci. Treiem pells, ens calcem crampons, piolet i muntanya a munt, ens queden 30m, fem cim (oh sorpresa! el creuament se'm passa de cop, Marina com em coneixes, gràcies per insistir). És hora de baixar, alguns amb esquis i d'altres ens treurem el crampons uns metres mésabaix.Gaudim del descens, travessem altra vegada el llac, i tarda de relax al refu.
Diumenge 28: Tornada a Tavascan
-1100m 7h (massa temps oi?).
Quin desastre!! Tret del descens fins a la pista que gaudim, encara que amb neu humida, fem la resta del camí per la pista. De seguida ens possem les pells, hi ha moltes allaus que travessen la pista i quan no, veiem pales de neu susceptibles de caure sobre nostre i que passem amb cura. A la tercera corva aprox 1500m ens treiem els esquis i els carreguem, ja no ens els treurem de sobre…. Avui fa baixada, la motxilla ja no pessa tant, però els peus ens fan més mal… tenim ganes d'arribar, la tornada se'ns fa llarga, molt llarga...
hem rigut força i hem fet un bon equip,
quan fem la propera?
Neus

29 de març 2005

Piulada Haute Mauriene - 23 a 29/03/2005

Enviat per pasdeguia.

Hola a tothom; primer de tot un record per al company que ens ha deixat. Almenys un petit homenatge en forma de piada...!!
Piulada de la Santa Setmana Santa a l'Haute Maurienne, jo li diria piada, però com que qui la fa efectivament és en Pere Joan, deixem-ho així.
Bones traces de primavera !!
Dimecres.Sortim de BCN a quarts de vuit del vespre. Parem en una àrea qualsevol al Sur de França i que està tancada. Arriben dos cotxes...de BCN... I vés per on..Són els companys/es del CEG que van al Thabor!!! Fem un café junts en la propera àrea oberta i adéu! Dormim en un Formula 1 a Grenoble.
Dijous A quarts de dotze sortim de Bonneval-Sur-Arc per fer la travessa del’Haute Maurienne. Molta calor (16ºC!!), temps mediocre i neu podrida...i una xoriçada fins al refugi Carro.
Refugi Carro (2.759). L’acaben d’obrir i està tot cap per avall. Una guarda molt simpàtica ens diu que serem uns vint-i cinc... però eltemps empitjora i es posa a nevar. No puja ningú...o si! Una parella arriba de Val d’Isère en mig de la nevada. Bon Jour! Comme ça va? Quelle est votre nom? Laia I Eduard. Caram! Si sou Catalans! Finalment en tot el refugi només hi sóm els guardes i cinc catalans/es intrèpids. Bon menjar, comoditat, bona companyia...
Divendres Ha nevat una bon apart de la nit i el dia ara és esplèndit. Ha baixat la tempertura i la neu està de película. Devant nostre una inmensitat de muntanya completament verge. Ni una sola traça. La guarda ens desaconsella seguir la travessa perquè el descens del coll de Trièves està en condicions molt perilloses i decidim canviar de plans. Pujarem amb els nostres nous companys al Cim de la Levanna Occidental (3.593m). Arribem a l’estret cim on hi ha una andròmina de ferro i una vista espectacular. Girant el cap veiem l’Albaron, el Gran Paradiso al costat mateix (hem de pensar que tenim un peu a França i l’altre a Italia i els dos a Savoie), darrera surt el Cerví i a la seva dreta el MontRosa, El Gran Combín, Les Jorasses, fins i tot la punta de la Dent del gegant...i com no!: El Mont Blanc. I abans de desnucar-nos de tant girar el cap encara ens impresiona l’imatge de la Gran Casse i el MontViso... Quanta feina per fer encara!
El descens no te l’explico per ser considerat amb tu. Tampoc hi hauria paraules per descriure’l... només crits i expressions obscenes, expresives del que es sent lliscant per un tou de un pols verge-alpina acabada de caure i sota un cel blau. Només per aquesta estona ja es justifica tota la moguda. Al refugi ens instalem a fora on hi ha qui gosa pendre el Sol només amb pantalons. Havíem de marxar...però decidim que ens quedem un dia més!
Dissabte Avui hi ha una mica més de gent al refu. Un francès està mig morint-se i això ens permet veure de prop com aterra l’helicòpter que porta el metge per resucita’l. Emoció de bon començment. Avui el dia és un cagarro. Està tapat i neva…però els intrèpids decidim tirar amunt igualment. Cap a la Grande Aiguille Rousse (3.482m). El temps en tépietat i va canviant.
Tant aviat hi ha boira i neva com surt una micade Sol. L’espectacle dels jocs de llum i boires entre les montanyes ésdigne de cobrar entrada.Una forta pujada amb els esquís a l’esquena al Col du Montet i ja ensqueda molt poc... però...hem de pujar una inclinada pala de neu sobrecarregada. Com diu l’Eduard és un cas de llibre: Mig metre de neu pols, uns centímetres de vuit i una base de neu dura. Allau a la carta. Intrèpids però no suicides! Decidim pujar per una aresta de roca fins a un cim que surt al mapa com a cota 3.343. Al Pirineu seria un cim prou digne però aquí... ens deixa una mica frustrats... de totes maneres fer cim en un dia com aquest...
Al Coll du Montet ens acomiadem de la Laia i l’Eduard que baixen cap al refugi Prariond i nosaltres ens disposem a baixar fins a Bonneval. Una pila de metres de desnivell on trobem de tot. Neu bonísima, neu pesada, neu aceptable, neu podrida... i una perdiu blanca!.
La meteo per demà és nefasta i decidim anar cap a Modane per dormir-hi l’endemà fer algún cim per allà. Dormim a Ché Cathrine…el repòs del guerrer: Una Suite amb tres habitacions i dos banys, dvd, sauna, Spa, i un sopar amb apaeritiu savoiard abans de començar... Això si que son vacances!!
Diumenge No ha parat de ploure en tota la nit... i seguéix plovent. Per si fos poc ens hem llevat una hora tard...ningú recordava que ha canviat l’horarid’hivern! Ens diuen que hi ha brouillard per sobre dels 1800/2000 que de fet és on comença a nevar... Ens fotem un esmorzar digne del lloc on estem i au, cap a casa on hi arribem a mitja tarda.
Resum: Alps de Savoie. Haute Maurienne. Parc national de la Vanoise.
Refugi Carro (2759). Uns 1000 metres de desnivell i una pila de kilòmetres de distancia. 0 metres de baixada. Unes 5 hores.
Levanna Occidental (3593) Uns 800 metres de desnivell de pujada , idem de baixada i unes tres hores
Cota 3343 (Pointe du Col du Montet ?) Uns 1000 metres de pujada (varis sifonassos) i uns 2000 de baixada
Gîte Ché Cathrine (s’escriu així). 10 metres de baixada i pujada a la sala del menjador (varies vegades).
Components: Ricard M., Arseni L., Pere-Joan B. I en una bona part de l’excursió: Laia S. i Eduard T.

Piada SS: Haute Route Corse à skis - 19 a 28/03/2005

Enviat per Pilar V.
Company@s,
Abans que els records es difuminin en la memòria ...........
..................... i, en memòria dels apasionats i dels que estimen la muntanya ................
aqui va una breu piada de la travessa anual de Setmana Santa !

Vídeo de JJ.



………….. i, per fi, …………… Còrcega !!!!!!!!!!! Aquest any despres de buscar objectius, muntanyes i països on foquejar i diverses maneres de plantejar la travessa i la ruta, un compacte pack de 8 esquiador@s del cegesqui hem estat 6 memorables dies de travessa per les muntanyes corses !!!!!

Tot ha vingut de cara i ha sigut fàcil i fluid: la logística dels transports (cotxe, ferry, esquis-foques-pota, taxi, tren, bus), els itineraris diaris, els refugis i gîtes, l'estat de la neu, la meteo, la companyia, …………. !!!!!

Durant sis jornades ens hem vist transportats en l'espai i el temps: - de la muntanya del mes de març a casa, a la muntanya corsa del mes de maig …….. !!!!!! - a un lloc de relleus alpins o de pirineu central, però, on els indicis de vida i vegetació corregeixen l'altímetre virtual a les alçades reals d'entre 2700 i 1500 msnm

- per sobre el meditarrani blau i els mars de núvols blancs - en la mes immensa sol.litud de la muntanya on cal afilar la intuició que proporciona l'experiència muntanyenca per seguir el rastre, la traça i encertar el millor itinerari …...

- en la més càlida acollida dels refugis obsequiats a qui en sap gaudir, amb oferta de menu personalitzat cada vesprada i amb servei de massatge inclòs ………

- del "grand bleu" dels dos primers dies a la meteo incerta i variable de la resta que ens ha ajudat a no acabar socarrimats i deshidratats i a no fondre la neu !!
Això si, ruta NO apte per a qui no li agradi: fondre's i sentir-se que tot-es-ú amb la samarreta suada i la motxilla carregada, fer múltiples canvis de pells, travessar barrancs i rius, posar i treure esquis, carregar esquis a l'esquena, patejar amunt i avall, fer slalom pel bosc, la bona companyia, la incertesa del que hi haurà rere cada coll, ………………..

La ruta segueix com a base el GR-20 que a l'estiu es fa a peu de refu a refu (1 refu per etapa). Nosaltres prenent aquest itinerari de referència hem anat improvitzant alguna variant sobre la marxa per poder disfutar dels millors descensos i triar l'itinerari més evident d'ascens !

Resum de la ruta: Col du Vizzavona a Asco: + 6144
desnivell pujada, - 7015 m descens i 46,15 hores efectives de ruta !
Esquiadors: Carles, Roseta, Carme, Berta, David, Jaume, Roger, Pili

Dissabte: 5.00 am Bcn - Niça - Calvi en fantàstic ferry - 20.00 Corte

Diumenge: Col du Vizzavona 1130 a Ref de l'Onda 1430 Col du Vizzabonna - Cascada dels anglesos 1090 - Pasarel·la Turtettu 1490 - Coll o Brecha Murtello 2020- fantàstic descens fins l'alçada del refugi- petit repetxo fins ref de l'Onda 1430 (+ 985, - 760, 5h)

Dilluns: Ref de l'Onda 1430 a Ref de Pietra Piana 1840 Bocca d'Oreccia 1470- carena- i pujada pel fons de vall a la Serra di Tenda- flanqueig amb piolet i grampons sota la Brecha Bocca de Meta 1955- Punta Pinzini Corbini 2020- carena de Serra Bianca- descens per aprofitar pales fantàstiques- pujada a Col Bocca Manganello 1800- Ref Pietra Piana 1840 ( + 1150m, - 850m, 7h )
Dimarts: Ref Pietra Piana 1840- Ref Manganu 1600 (etapa reina .............. o pa-sucat-amb-oli ??) Pujada fins la carena per canviar de vessant i llarg flanqueig fins Coll Bocca Muzzella 2205- Plateau de la Bocca Rinosa 2150- Col du Rinoso- magnífic descens per neu dura fins (.... ull !!) fins cota 2000, flanqueig- ascens a Bocca du Soglia 2050- flanqueig pel costat de la cresta fins la Punta Alle Porta 2315- flanqueig fins Brecha Capitelio 2225- descens trepidant pel mig d'unes gorges convertides en cano nevat fugint del marrón- slalom pel bosc- Ref Manganu (+ 750m, - 1070m, 5,15 h récord horari !!!!!). Compartim el refugi amb 3 alemanys veterans que era temps van fer la travbessa fa 20 anys !!!!! ........... Ens informen que un grup de 4 valencians també l'estan fent i van una etapa davant nostre .............

Dimecres: Ref Manganu 1600- Castel du Verjhu 1405 Descens fins a Col Bocca d'Acua Ciarniente 1570- visita a la Bergerie (o casi dutyfree ............ segons comentari dels 3 alemanys veterans que ens hem trobat al refu) - Altiplà de Campolite 1620 i preciosa travessa pel mig de vells boscos de roures centenaris morts ..........- pujada al Cim d'en David- Col Bocca a Reta 1885- Capu a il Tozzu - intent de descens pel la pala que la setmana passada segons els alemans estava a vessar de neu ............- "encigalada" pel bosc- Gîte Castel di Verghjio 1405 (+809m, -1105m, 8 h)


Dijous: Castel di Verghjiu 1405- Ref Tighettu 1685 Emboscada matinal fins les Bergeries de Radule 1370- Cascada de Radule- comencen uns engorjats- creuem el riu i remuntem la vall- 1545 tornem a creuar el riu ......... - fantàstica ascensió tot remuntant la vall , passem les runes de Tula amb la vista de Ref Ciotulu di i Mari a la capçaera de la vall- ens desviem però cap a la Bocca di Foggiale 1960- descens pel barranc di Foggiale .......... fins alli on podem i fem el saltimbanqui per creuar el barranc ...- caminata- remuntada de la vall de Calasmina fins les Bergeries de Ballone 1440- continuem l'ascens fin al refugi Tighettu 1685, on l'únic allau que hem vist en tota la travessa juga a favor nostre i ens ofereix un oportu pont de neu per creuar per ennèssima vegada el barranc !!!!!!! Fàntàstic emplaçament i immillorables vistes de la vall !!!!!!!!

Divendres Ref. Tighettu 1685- Monte Cintu - Asco Remuntem el barranc de Stangi amb diverses opinions sobre la traça a seguir ................- Punta Crucetta- flanqueig sobre les pales del llac de ................ (??)- Pointe des Ébulis- tram final fins el Cintu pel vessant S de l'aresta tot deixant una traça com una autopista !!!!!!! Fem el Cim més alt de Còrcega i punt culminant de la travessa , llegim el llibre de piades i una colla de catalans hi havia estat fèia 2 o 3 dies ................ Però intuim que som els únics pirates que estem fent tota la travessa integral !!!!!! Visca cegesqui! .............. I els valencians ............. No han fet cim ? Disfrutem de les vistes i ens freguem les mans amb el magnific descens que ens espera ............. Que al final resulta més delicat del que semblava ............ Ens trobem als valencians atacant de pujada el cim pel vessant del descens ...........??!! feia 2 etapes que havien renunciat a la travessa per les males previsions meteorològiques ! Baixem com podem, alguns amb més fortuna que altres, per la vall de Manica sota les belles roques de Mulettes- emboscada i patejada final pel bosc - via crucis a lo eskiador per rematar fins a Asco (es divendres Sant i en lloc de la creu i descalços ens fem el nostre personal via crucis amb botes i carregant esquis i motxilla uns 7 km carretera avall !!!!!)

Arribada apoteosica final al nostre estimat Gîte on la parella que el regenta des de l'inici de temproada en "soigne" ( o ens cuida) d'allò més bé !!!!!! Sopar de campeonat ! (+ 1400m, -2300m, 12 h : RÉCORD DE FI DE TRAVESSA)
Dissabte: gimcama de transports per anar a buscar els cotxes al Col du Verghjiu: taxi 4x4, tren (es un tren ??!!), bus....... i visita a Corte
Diumenge: intent de tursime pel Cap di Corsica sota la pluja, i de cafè en cafè per Bàstia, agafem el ferry a les 21.00 despres d'una magnífica posta de sol
Dilluns: SORPRESA !!!!!!!!!!! trobada improvitzada a la Porta Catalana amb l'altre expedicio de cegesqui que ve del Mont Thabor !!!!!!!!
Arribem amb prou temps com per mejnar la mona a casa !!!!!!!!!!
Avui ................ Desitjar-vos BONNES TRACES !!!!!!!!!!!!!

23 de març 2005

Piada Roc de Madres 2469m - 22/03/2005

Enviat per Manel B.

- Punt de sortida: Odelló de Real (1.510m)
- Desnivell: 970m
- Dificultat: S2, *
- Conmponents: Enric Faura i Manel Borrell
- Temps: temps càlid, 8ºC a les 7 del matí, amb alguna ullada de sol i un lleuger vent en el cim que refresca una mica.
- Estat de la neu: Neu força transformada fins als 1900 metres i entre podrida, gelada i transformada, d'aquí cap a amunt.
Descripció de l'itinerari:
Finalment, després de dos intents durant la temporada, en què per culpa del temporal del nord ens van obligar a canviar l'objectiu per un cim situat al vessant sud de la Cerdanya, aquest cop el mal temps ve del sud, i el Roc de Madres ens queda lluny de les precipitacions.
Sortim del poble d'Odelló de Real al Capcir i a la sortida del poble ja comença la neu. Seguim la pista que flanqueja en direcció N fins a creuar el segon torrent per un pontet de fusta i remuntem l'altre vessant fins a trobar la pista que ve de Puigvalador. La seguim cap a la dreta en direcció novament al torrent, però abans d'arribar-hi, prenem un trencall a l'esquerre per prendre una pista estreta amb marques de pintura groc-vermelles, que remunta el bosc espès amb unes quantes giragonses.
Sortim del bosc a l'altura d'una petita cabana i remuntem tota la vall per aquest vessant fins al coll de Gavatxos (2.350m). Des d'aquí girem a l'E i desseguida podem veure el cim, al que arribem pels plans situats al vessant N de la muntanya.
El cim més alt és el tercer dels que tenen una alçada similar i té una cabana de pedra adossada al Roc del mateix cim.
Manel B.

22 de març 2005

Piada Bassiero 2894m - 20/03/2005

Enviat per Imma M.

Punt de sortida 1520 m 06.45 hores
Cim 2894 m 11.45 hores
Desnivell 1300 m
Participants: Manel C., M., Joan Manel, Bet, Ricard i Imma.
Des del mateix Berenador de Gerdar (refu diguem-ne curiós..), iniciem el recorregut per la pista que segueix al pàrquing. Ascendim per la Vall de Cabanes, vall tancada amb poca neu, i la que queda encara gelada, el que comporta algunes relliscades...
Arribem fins al llac de Cabanes on s'obra la vall que ens ofereix una magnífica vista.
Seguim remuntant fins creuar el llac de Cabanes de Dalt, des d'on ja es divisa clarament el cim.
Un sol espatarrant que ens fa suar la "gota gorda" però que una vegada al cim ens permet gaudir durant una bona estona d'unes vistes magnífiques....
El descens per la pala de Cabanes, amb una neu molt bona amb la que podem fer piruetes i tot !!Aquest recorregut va de cabanes, però jo no en veig ni una, serà que el sol m'ha deixat mig enlluernada?
Seguim el descens, amb una neu cada vegada més "pastosilla" però que tot hi així podem gaudir d'una baixada "collonuda"... fins arribar de nou al bosc on a part d'esquiar hem de procurar no menjar masses branquillons.... podem arribar esquiant fins al pàrquing, encara que en algun tros trobem una mica de pinassa...
A la propera !!
Fuete, Fueteeeeee

21 de març 2005

Piada Pica del Canigó 2784m - 19 i 20/03/2005

Enviat per Eloi F.

Carles Z. i Eloi F.
Dissabte: Pàrquing damunt el coll de Millères - Coll de les Voltes - Xalet de Cortalets - Pica del Canigó. + 1.850 m. - 0 m. 4h.
Diumenge: Canigó - Bretxa Durier - Pic Barbet - Cortalets - Balag - Pàrquing. + 50 m. - 1.900 m. 3h.
Les barreres que posen a les pistes forestals del Canigó obliguen a forts desnivells però la bellesa del massís s'ho val. Enguany encara hi ha un bon tou de neu per damunt els 1.600 m., contrastant amb el massís de Ulldeter-Núria que es veia força pelat per les ventades (curiosament excepte la mateixa vall d'Ulldeter).
Primer provem la pista del ref. de La Molina però al Coll de Forn (705 m.) ja hi ha barrera; ens sembla massa començar a carregar esquís a aquella alçada, enmig de brucs i farigoles.
A la pista de Balag hi ha més sort i podem pujar fins un revolt a 950 m. d'alçada, per sobre el coll de Millères. Des de la carretera de Fillols pista en força bon estat. M'han dit que a la pista de Marialles també hi ha barrera al Coll de Jou (1.125 m.). Nosaltres volem pujar per Cortalets i enfilem primer el camí al Coll de les Voltes amb esquís a l'esquena per un camí ben fressat i força solei. Al coll (1.838 m.) entrem de cop a l'hivern i seguim ja amb esquís per la pista que puja de Balag ben colgada de neu pols. Passem per la petita cabana de Cortalets (sembla en bon estat, obrir-la ens hauria soposat una bona estona de palejar) i arribem al Xalet, amb el refugi lliure (a l'hivern) Jean Coderch al costat (19 places). Travessem els plans i enfilem els vessants del Pic Jofre. Seguim amb esquís fins la Portella (2.600 m.). La forta inclinació de la pala final (i neu dura) ens aconsella seguir per les petjades properes a l'aresta amb esquís a l'esquena.
Al cim el vent ha fet de les seves i hem de palejar una bona estona per desfer l'aresta i tenir un replà per dormir. Bo i la boirina tenim un bonic capvespre i a la nit les estrelles i les llumetes de Vernet, Prada, Perpinyà, Figueres,... Temperatura a - 6ºC i gens de vent.
Diumenge baixem per la Xemeneia fins la Bretxa Durier i flanquejem amb crampons i en lleugera pujada per sota el Pic Barbet fins una segona canal d'uns 30-35º que ens permet accedir al cim. Allà trobem un grup de Perpinyà que han pujat en esquís des del Ref. de l'Estanyol (1.486 m.). També cal pujar a peu des de les proximitats de Vallmanya!. El seu descens serà per boniques pales de neu primavera.
Nosaltres seguim ja amb esquís la carena de Barbet fins un gran pedró i baixem per magnífiques pales de neu dura i neu pols a estones fins el Xalet de Cortalets. Aquí la neu ja es transforma en primavera-humida però des de la cabaneta de Cortalets seguim la pista amb la traça endurida de raquetaires i algun esquiador. Per aprofitar la neu baixem pel refugi forestal de Balag (magnífic; 20 places, llar de foc, molta llenya) amb neu contínua fins els 1.500 m. i discontínua fins els 1.350 m. Després algunes dreceres amb marques de pintura groga ens permeten escurçar la pista fins el cotxe.
Bones esquiades!!!
Eloi.

20 de març 2005

Piulada que ja ens mereixíem - Pic d'Alba 3118m - 19/03/2005

Enviat per Pere-Joan B.

perquè després de tantes penuries... que si mal temps, que si torb, que si manca de neu, que si muntanyes rodones i baixetes de la Cerdanya, que si... en fi, que ja ens merexiem una mica d'esquí de muntanya per agafar gana per la santa setmana que s'apropa...que tenim aquí ja!
De fet més d'un/a ja hi esteu inmersos. Aquest cop hem anat cap Aragó i un bon tros de carretera l'hem fet overseas Catalonia pel que aquest cop no hem hagut de patir pels gossos de Tura. Un bon presagi per gaudir!
Un vivaquillo al pla de Senarta i a 3ºC sota zero em demostra que la pluma que queda en el meu sac no dona a l'abast per tanta feina... i passo la nit del lloro, lloro congelat vull dir. Però per sort la nit és curta perquè encara no és de dia quan enfilem cap a l'Hospital deBenasc on curiosament no s'hi veu cap activitat muntnyenca
Pugem sols! Quin luxe en aquests paratges! Seguim una traça molt marcada i anem per feina... tant per feina que quan ens adonem d'on somja estem completament fora del camí. Hem anat a parar a la vall d'Alba, enlloc de la de Padernes per on voliem pujar al Maladeta occidental. Cony de militars! Més tard sabem que les traces tant marcades són d'una cursa que els militars d'Osca havien fet dies anterios. De fet encara trobem algunes banderetes d'aquestes que diuen que s'han de treure després de les curses i en un control hi havia una pila de taronges congelades i incomestibles que ens va fer pensar que estavem escalant al Ponoig... haguéssim hagut de veure que les traces no ens duien a bon port, però... en fi, que aquí estem.
Però veterans com sóm, vam resoldre la situació amb una ràpida i acertada presa de decisions. Maladeta? Whay? . Pic d'Alba. Whay not?.
Ja ens tens treient esquís i enfilant una dreta canal que ens porta a una cresta la qual ens deixa a la sortida del corredor de la via normal del pic d'Alba. D'allà, amb millor traça i a peu cap al cim.
Al cim hi trobem el primer ser animat del dia. Un xicot del Pais Vasc, de Bilbao, para concretar (sic). Anava amb raquetes i pretenia pujar a l'Aneto. ja,ja!! Sempre n'hi ha un de pitjor que tu! Quin despiste que portava! I amb una motxilla carregada per sis dies a l'esquena! i amb raquetes...de Bilbao, para concretar
Baixem amb crampons per prudència més que per necessitat fins al final de la segona canal i allà comença la justa recompensa. Tota la Vall de Paderna, 1400 metres de neu, entre bona i genial, per a nosaltres sols. Només trobem un grup de tres manyos que pujaven-. La resta: Sol, neu,muntanyes impressionats, ...tot per a nosaltres!
Arribem fins al mateix cotxe, que hem deixat furtivament en el parking pels clients de l'Hospital de Bensac, amb els esquís als peus... i només són les dues!!
Parant a fer el bocata a Graus i anant xino-xano... a les set ja sóm acasa... i demà és diumenge!!! I quin dia!!! JA ERA HORA!!
Resum: Pirineu Central. Massís de la Maladeta. Pic d'Alba (3.118) uns 1400 m de desnivell.
Pujada per Vall d'ALba i baixada per la vall de Padernes.
Neu suficient i de bona qualitat. Perill d'allaus quasi nul.
Dia esplèndit i temperatura alta (16ªC a l'Hospital al migdia).
Neu escassa en molts llocs del Pirineu. Cotiella, per exemple, està net de neu. Vull dir sense ni un cm quadrat. Cap a la Vall d'Aran és on es veu més nevat.
Cordada: Arseni L. i Pere-Joan B.

16 de març 2005

Pic de Paderna 2.629m - 13/03/2005

Enviat per Rosa S.

Diumenge 13 a les 8:03 passem la barrera que hi ha a l'entrada de la pista de l'hospital de benasc; teóricament a partir de les 8 está barrat el pas, pero avui ens hem aixecat amb una floreta al cul. Pero no cantem victoria, encara al parking del hospital un tiarró ens pregunta si tenim reserva. 'No' 'Entonces tienen que dar la vuelta y un más abajo hay un pequeño parking'.
Bueno, ja estem per feina. Al hospital s'agafe la pista nevada, y després d'uns minuts cal desviarse cap a la dreta i per allí es pot pujar per diversos tubs_sòlen haver traces que van cap a un o altre_ Nosaltres preferim pujar cap a l'esquerra.
Aquesta es una zòna ombrívola on la neu caiguda fa una setmana s'ha conservat molt bé, i ens olorem que a la baixada ens posarem les botes.
Superats els tubs sortim prop a la part baixa del Vallón de la pleta de Paderna. Hem de continuar per la vessant de la dreta segons es puje, i cap al fons es flanqueje a l'esquerra per assolir el coll de Paderna. Des d'aquía peu per la lloma s'arribe al cim del pic de Paderna (2622 mt.)
Bones vistes des d'aquest cim, havent fet un desnivell d'uns 800 mts. Es apropiat dons per una matinal, i té l'alicient dels tubs, que cuan a sobre els trobes amb neu pols llavors es una festa.
Acabem la jornada amb una barbacoa que assaborim amb el bon apetit qu'ens ha donat l'esquiada. Hi eram: Josep Mª Ll., els germans Xavi i Juli de Lleida i jo mateixa.
Adeusiau. Traces ben dretes i sempre neu pols.

15 de març 2005

Travessa circular al pic del Forn 2739m - 13/03/05

Enviat per Xavi D.

Diumenge a les 8.30 el parquing de la vall de Sorteny està a reventar
Pujada fins al refugi de Sorteny per la pista. Després girem cap a la vall que s'obre a l'esquerra fins arribar al replà que hi ha just sota la pala somital. Anem a buscar el coll que hi ha a la dreta del cim. Magnifica vista sobre l'ariege.
Arribem al cim i continuem fins al monolit que dona accés a la vall de Rialb. El descens per pales força entretingudes amb una neu pols a estones humida de molt bona qualitat fins al refugi de Rialp. Despres 5 minuts deremar i arribem al parquing
Xavi

Piada Sant Maurici-Estany Llong-Pic del Portarró - 12 i 13/03/2005

Enviat per pasdeguia.

Sortida amb esquí de muntanya pel Parc Nacional de Sant Maurici-Aigüestortes.
12-13 de març
Participants: Edu, Kristin, Martin, Neus, Bjorn, Toni, Manel, Imma, Lorena, Ricard
Dissabte, desnivell de pujada 520m, descens 430m
Diumenge, desnivell de pujada 740m, descens 1130m
Sortim dissabte des del poble d'Espot, tot utilitzant remuntadors mecànics, és a dir, Land Rovers, fins a la vora del llac de Sant Maurici. Travessem el llac i remuntem per la vall del coll del Portarró, amb una neu primavera i enganxifosa, que obliga a parar diverses vegades a treure els pams de neu dels esquís. Des del Portarró ens llencem per la canal que mena directament a l'Estany Llong, tot i el panorama dels allaus caiguts i de les plaques de vent la baixada es fa agradable i ràpida. Finalment travessem el llac per sortir al bosc on hi ha el refugi.
Diumenge remontem la via normal d'accés al Portarró, a primera hora estem a -10 graus. Del Portarró pujem per la pala del Pic del Portarró, amb tendència al Nord, per evitar les plaques que miren al sud. Ascenció fàcil tot i que dreta, fem cim tots plegats a les 12h. Descens amb neu primavera prou bona com per esquiar deixant bones traces. Arribats al llac de Sant Maurici, refem el camí del dia anterior i baixem pel camíd'accés al refugi Mallafré, a estones pista a estones camps nevats arribem amb els esquís als peus fins a 200m del cotxe.
Bones traces
Pas de Guia

14 de març 2005

Piada - Pic de Montpius 2273m des de Casau - Val d'Aran - 13/03/2005

Enviat per Carles Ll.

desnivell: +/-1170m
horari: ascens 4h (a ritme de gripós convalescent que estrena camara digital) + 1'30/2h descens inclosa encigalada entre bedolls i pans a la pista.

Desde el poble de Casau (1100m), a tocar del Parador i ben a prop de Vielha, guanyo alçada amb els esquis entre prats i ribes de freixos (compte el fil de les vaques). Agafar un tros la pista que puja al Santet fins al barranc que devalla per sota el Montcorbison. Haurem de remuntar aquesta torrentera que puja sense descans dins el bosc de pins. Compte no atansarse massa al Montcorbison, que cauen alllaus! A mida que guanyem alçada i els bosc canvi a bedolls, decantarse a l'esquerra i encertar el torrent que du al coll. Per terreny ja molt més obert i planer s'arriba al Santet, l'ermita al peu del Letassi. Carenejar a partir d'aqui en direcció SW (compte amb les cornises) fins arribar al cim del Montpius (2237m) amb grampons als peus i esquis a l'esquena.

L'alçada es modesta, però el desnivell es de casi 1200m. Excelent mirador, tota la vall al voltant, i darrera, l'espectacle de les valls d'Auba, l'Artiga de Lin, les Maladetes.

Pel descens decideixo no seguir les traces dels esquiadors precedents per que a aquestes hores el barranc de pujada es massa exposat. Deixar el cim per l'aresta Est fins guanyar les pales esquiables del circ que es troba sota el cim. Pales amples i suaus amb neu entre excelent i acceptable segons orientacions. Anar a buscar la pista que s'intueix a la part alta del bosc. Seguir-la una bona estona (el bosc es massa dens per fer dreceres) fins a Casau.

Fins la propera amics. Salut x tots.

Carles

Piada - Pic de Sotllo 3084m - 12 i 13/03/2005

David, Jaume, Roger i Berta.
Dissabte: + 1200m/- 100m; 5-7h ascens, PD+.
Diumenge: + 900m/- 2000m; 3-4h ascens, 2-3h descens, D, S4.

Gran cap de setmana d'esquí de muntanya, per pales totalment verges i solitàries, només amb petjades d'isards i altres animals salvatges (com la garsa reial que hem vist!).

Sortim dissabte a les cinc del matí, encegats amb el nom d'un refugi.....BROATE!!!!!!!! (bé, el Roger pensava en un altre!!). Cap de nosaltres havia estat abans en aquesta "llauna", perduda més enllà del Pla de Boavi, entre els Pics de Broate, Guins de l'Ase i Sotllo.

Comencem una mica tard perquè les botes del Roger han decidit passar el cap de setmana a casona..... Sort que a l'estació d'esquí de la Pleta del Prat lloguen material d'esquí de muntanya!!!!

Ens calcem els esquís al mateix poble de Tavascan, a 1117m, i els peus pateixen d'allò més per un terreny pla .....És la pista que porta al Pla de Boavi, que està tallada per dues allaus de grans dimensions ....la imatge és espectacular......

Un cop al capdamunt dels plans de Boavi cal travessar el riu Lladorre i pujar per la riba esquerra, enlairant-nos pel mig d'una avetosa, deixant a la dreta el camí que puja a Baborte per la ribera de Sellente.
Anem guanyant altitud per un pendent força inclinat per superar uns enlairats contraforts que estrenyen el curs del riu. A uns 2000m ja podem flanquejar fins arribar a la base del barranc, on han caigut allaus dels contraforts del vessant assolellat. Superem una cascada i una última graonada, després de la qual ja podem veure el refugi!!! Arribem amb les últimes llums del dia, la lluna creixent i els estels preparant-se per a una nit clara, sense ni un núvol....

Diumenge ens llevem relativament aviat, per començar a foquejar a les 7 del matí. Després de mirar-nos-ho una mica, decidim portar a terme el nostre objectiu: el Sotllo per l'aresta N. Des del mateix refugi, ens endinsem per les canals que pugen entre el Pic dels Guins de l'Ase i els Falsos Encantats. Una successió de barrancs, tubets i cubetes fan l'itinerari directe i ràpid fins al coll dels Guins de l'Ase, on just davant nostre apareixen la Pica i el Montcalm.
Enlloc de baixar per l'altre vessant i anar a buscar el Port de Sotllo, més fàcil, ens calcem els grampons i amunt per l'aresta nord (també dita dels holandesos, algú sap per què?). Són 200m de desnivell per pales de neu, passos de roca i algun tram més aeri en el fil de l'aresta nevada.
Un cop al cim al•lucinem amb les vistes....... el Roi de Bellcaire i Bessies, la Pica a tocar, Certascan i Montroig, Aneto al fons i un llarg etcètera.




I el descens??? Quina passada!!!! Del coll al refugi el pendent és molt obligat i cal anar per feina! La neu ens ho posa fàcil i gaudim d'una neu pols boníssima. A partir del refugi el pendent es fa més suau i la neu més transformada, fins arribar al bosc d'avets, on altre cop la neu pols i algun isard ens acompanyen fins als plans de Boavi. Allí altre cop a foquejar en lleuger descens fins a Tavascan, on encara arribem a temps per fer un bon dinar.

Travessa memorable, de les que acabes en un estat d'embriaguesa, mescla de cansament i d'eufòria...........

Les properes traces seran per Còrsega, on segurament ens esperen noves emocions!!!

Bones traces!!!!!

6 de març 2005

Piada Vulturó 2345m (Port del Comte) - 5/03/2005

Enviat per pasdeguia.

Desnivell 645m
Neu pols ventada, a estones amb poca base.
Presència de moltes plaques de vent a la zona propera al cim, hem fet fotos d'allaus de placa.
Participants: Edu, Kristin, Ariadna, Agnès, Faeber, Toni, Sergi B, Lorena, Àlex, Pili V, Ricard, Ingrid, Ramon O, Eli, Sergi, Aureli, Manel, Joan (el de Berga).
El nom del turó, just a sota del Pedró dels Quatre Batlles, és idoni pel tipus de sortida feta.
Divendres; la sortida de pràctiques del curs queda suspesa per qüestions de clima i fem proposta per passar el dissabte i treure els esquís a passejar (alguns més que altres). Uns quans voltors (de bon rotllo) s'afegeixen a la proposta, o sigui tothom volia sortir i ningú s'atrevia a dir-ho, en fí que 18 companys i companyes ens dirigim cap el Port del Comte a veure el que.
Dissabte: Esmorzar poc recomanable a Solsona, caldrà anar-hi més sovint per trobar un bon lloc. D'allà cap a les pistes del Port del Comte, el vent suau balanceja tendrament els cotxes, la qual cosa inspira en el Manel comentaris poètics diversos. A una hora que no recordo i amb bastant de fred sortim del pàrquing a1700m, uns en direcció al cim i altres en direcció a la vall (amb cotxe i a passejar).
La ruta millor del que es podia esperar, seguint l'itinerari de les pistes (tancades pel vent). Hem fet cim l'Edu, Kristin, Ariadna, Agnès, Faeber, Toni, Sergi B, Lorena, Àlex, Ricard, Ingrid i Ramon O.
Conclusió, bon lloc per anar-hi després d'una bona nevada
Ricard

4 de març 2005

Carros de foc

Enviat per Rosa S.

Algú coneix la Carros de fòc amb esquís? ¿Hem podríeu dir per on esmillor començar i el primer refugi? Gracies.