28 de febr. 2020

Quatre dies pel Massís del Canigó (refugi de Merialles)


Excursions amb esquis, és el segon títol del llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”. I no tenen més raó amb lo de “excursions amb esquis”, especialment quan s’ajunta la mala fortuna de tancar la pista cap a Coll de Jou per esllavissada (previsiblement restarà tancada per la resta de la temporada d’hivern) i alguns trams d’aproximacions no massa propens a fer-ho amb esquis als peus (vall del riu Cadí), acaba essent doncs això...una excursió amb esquis a l’esquena.

Paga la pena l’esforç, i no pas per no estar assabentats d’haver de traginar els esquis a l’esquena ens hi engresquem igualment, encara que això suposi per part de Mikel C. un viatge en solitari de més de 500km des de Donosti. Pujarem amb calçat esportiu als peus i a la motxilla el sac, fogonet, menjar per a 4 dies, esquis, botes...

Llibre:Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó” (itineraris amb esquis)
Mapa: Massif du Canigou IGN Top25 2349ET

Refugi Forestier de Merialles (1.718m)
Planta baixa molt espaiós amb Taula gran i llar de foc. Al pis superior 10 places amb matalassos plastificats (a data febrer 2020)
Adjunt hi ha un altre dependència més petita amb taula, llar de foc i 4 places per a dormir.
  


 dia15: Castell-Refugi de Merialles-Pic de la Roqueta-Refugi Merialles
17’3km ; +1.527m ; -634m; **; S1
Temps en moviment total:5h15min
Itinerari 9.01 llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”






A l’hivern, s’acostuma a poder deixar el cotxe al pàrquing de Coll de Jou, punt on l’asfalt finalitza i comença pista forestal. No és el cas d’aquest hivern per culpa d’una petita esllavissada. Comencem caminant des del pàrquing inferior de l’abadia de Sant Martí de Canigó. Al tornar prendrem alguns trams de camí GR, que escurcen una mica el recorregut.

   


 Un cop arribats al pàrquing de Coll de Jou (50minuts/3km/ +300m) prenem el camí ample d’estiu a l’esquerra. En el trencall del Cheval mort (1456m) decidim prendre el camí que desemboca a la pista principal, ja que intuïm que la neu romandrà sobre la pista. Efectivament, al poc aconseguim calçar esquís aproximadament a la cota 1.500m.

Finalment tardem 3hores en pujar del pàrquing de Castell al refugi lliure de Merialles (8’3km/+875m).

Deixem el piano al refugi i seguim la pista vers al pla Guillem per aprofitar el dia. Poc després de fer la corba de 180graus a la dreta, decidim començar a traçar per camp obert ja que el bosc queda obert. Passem per davant del refugi del pla Guillem que està colgat de neu. Després de fer una parada, decidim anar cap al cim de Roc de la Roquette i així poder fer un descens pel cordal NO fins al coll de la Roquette.
Arribant al Pla de Guillem

De tornada recollim troncs i llenya aprofitant el lliscament dels esquis sobre la pista, que es convertirà en la tònica al finalitzar l’itinerari de cada dia, així com a agafar aigua, que està un pel lluny del refugi (7minuts) pel senderó que du al Canigó.


La versió d'esquiador@ de muntanya-llenyataire.

Track:

dia16: Refugi de Merialles – Pica del Canigó, per la vall de Cadí i la xemeneia.
16km ; +/-1.270m; **,  BEA, S2 fins canal, S4 des del peu de la xemeneia.
Temps en moviment total: 5h 30min
Itinerari 9.04 llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”




Per informacions de Poto Gorrotxategi i Belén Eguzkiza (*) que ens trobem al refugi després de venir en travessa des de Ribes de Freser i fer el canigó en 3 o 4 dies, ens aconsellen sortir ja del refugi amb els esquis a l’esquena i caminar fins a la primera canal d’allaus que baixa del “cim dels set homes” on posar grampons per creuar-la i en arribar a la zona del collet verd baixar al riu, enlloc de seguir el camí d’estiu del GR. Aquest punt (el creuament del riu) és sense mena de dubte la clau que facilita a posteriori la pujada més segura per la vall del riu Cadí. Nosaltres trobem molts passos per passar el riu. Pugem caminant 5minuts a l’altre vesant del riu, on ja per fi calcem esquis (1h30min). La tornada la farem esquiant fins a aquest punt on tornarem a posar grampons.




Resseguim la vall del riu Cadí una mica enlairats fins que passem per davant del refugi Aragó, on ja el bosc desapareix.



Només resta pujar fins al peu de la canal, on decidim posar grampons i pugem amb esquis a l’esquena fins aproximadament a la bretxa Durier (2.700m), on si ja deixem esquis i seguim en flanqueig cap a la base de la canal. 



Impressiona veure el característic gendarme conegut com la Xemeneia, que particularment em recorda a un tòtem o moái del Rapa Nui. 





La ultima part encaixonada en roca cal fer una grimpada (IIº). Per les informacions de Poto i Belén, sabem que els últims metres per arribar al cim tenen neu, pel que no ens traiem els grampons quan fem la grimpada en roca nua.







Un cop gaudim de les vistes i de fer les fotografies només cal baixar, desfent la grimpada i baixant fins la bretxa Durier on calcem esquis.




Track:

(*) Menció especial per Eugenio Gorrotxategi “Poto” i Belén Eguzkiza,  una parella entranyable d’uns 65 anys que són els pares de l’esqui de muntanya al país basc amb més de 40 anys a l’esquena, col·laboradors i redactors d’un munt d’articles a la revista Pyrenaica: travessa integral del Pirineu en esquis (pyrenaica_153_29), 80 dies resseguint l’arc alpí (pyrenaica_161_20), passant pels volcans de Xile (pyrenaica_209_13) o travessa pel parc nacional de glaceres del Canada (pyrenaica_222_31), així com trepitjat infinitat de vegades Xile, Argentina i Bolívia amb esquis. Aquest cop han sortit de Ribes de Freser, i fent travessa s’han arribat fins al refugi lliure de Merialles, tot fent el Canigó per la xemeneia amb la intenció de tornar amb tren, fent dit, amb bus o el que calgui fins a Ribes de Freser!! res els atura.

La meva major admiració i respecte per a tanta autenticitat i amor per la muntanya. Particularment m’agrada emmirallar-me amb aquesta gent senzilla i propera.



dia17: Refugi de Merialles – Puig de Rojà, pel pic dels Set Homes
16km; +/-1.350m; *, S2
Temps en moviment total: 4h
Itinerari 9.03 del llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”




Pugem per la pista que porta cap al Pla de Guillem. Prop de la cabana de la Llipodera, allà on la corba fa un canvi sobtat de rumb, seguim recte (tancat de bestiar). 






A aproximadament 1.940 metres creuem el riu per progressar per l’altre costat del riu i sortir de la llera del riu. Pugem progressivament per un bosc disseminat amb arbres morts. Un cop assolim el cim dels Set homes, resseguim la carena fins als cims de Bacivers i cim de Rojà (2.724m). 



Ens atrau baixar per la nord del cim dels set homes però ens fa por trobar neu dura i la sortida per a enllaçar el riu Cadí. Decidim baixar pel mateix recorregut, tot esperant que transformi les pales...que esdevindrà un dels millors descensos del que portem de temporada.

Track:



dia18: Pic de Gasamir de Dalt, per la jaça de Cadí
21’4km ; +1.200m ; -2.150m; **, S2
Temps en moviment total: 6h 15min (-2h15min de baixada refugi Merialles-Castell)
Itinerari 9.05 del llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”




Tornem a fer la feixuga aproximació fins al creuament del riu Cadí, amb esquis a l’esquena i grampons a partir de la canal que baixa del cim dels set homes. 




Un cop creuat el riu i remuntat uns metres encara amb grampons, ens posem els esquis tot anant cap al final de la Jaça de Cadí, on s’intueix un mur de pedra seca. Guanyem alçada amb tendència cap a la dreta (Nord-Oest) per una pala amb neu dura (ganivetes) amb pins disseminats però que donen seguretat a la pala de neu dura.  A 2.420metres, anem a buscar decididament la carena que ens du a tocar del cim amb esquis als peus.






Els últims metres del cim, s’assoleix per un curt pas de roques un xic aeri però fàcil. Impressionant vistes de la Pica Canigó i de tota la cresta que hi du.

Pica del Canigó des del cim de Gasamir.

Baixem per la pala de la cara Sud  en direcció a la cabana Aragó, on hi passem pel davant i mirant de no passar-nos el creuament del riu Cadí. On posem grampons per remuntar el trosset de bosc costerut i fins al enllaç del camí GR. Pasada la ultima canal marcada que baixa del cim Set homes, treiem grampons.

Només resta recollir tota la intendència d’aquests formidables 4 dies per la zona del Canigó. Tardem 2h20minuts en baixar des del refugi de Merialles fins els cotxes al pàrquing inferior de l’abadia de Sant Martí de Canigó.

Track:

Mercè B., Mikel C. i Roger G. (fotografies dels 3). Videos d'en Mikel C.

7 comentaris:

Jaume J ha dit...

Genial! m'encanten les excursions amb esquís!

Mercè B. ha dit...

Bonissima piulada Roger! I una gran excursió de les que no s'obliden! El tou de neu de dalt i les muntanyes verges del Canigó fan valdre la pena el porteix, que queda com a anècdota. Muntamyes regalades..

pep lluís (ropits) ha dit...

Bona piulada! A mí tampoc m'importa caminar amb esquí a l'esquena, veig l'esquí de muntanya com la forma més eficient de fer muntanyam si cal caminar o posar grampons cap problema. És veritat que sembla un Rapa Nui, he pujat dos cops per aquí a l'estiu i no m'havia fixat mai!

Berta ha dit...

Molt xulo, Roger!!! Felicitats per l'aventura:) que bonic coincidir amb en Poto i la Belén....trobades que deixen empremta!

Carles Lluch ha dit...

Bona sortida!
Vam coïncidir amb Poto i Belén fa un parell de setmanes al refugi del Prat. No va costar gaire posar-s'hi a xerrar. Venien de passar 4 dies a Certascan. Incombustibles. Per treure's el barret.

Carles Lluch ha dit...

Em referia al refugi de la Pleta del Prat, Tavascan.

Pep ha dit...

Ostres, quina sortida, un plaer llegir aquesta petita aventura! Amb una mica d'imaginació i esforç es poden fer grans coses, felicitats!