24 de gen. 2010

Pic d'Ouxis 2510m - 22 i 23/01/2010

Dani, Anna, Josep Lluís i Jaume
Avui hem gaudit d'esquí de muntanya en essència... esforç, solitud, immensitat, fort pendent, decisió, natura salvatge, llibertat...
(vista del cim i l'itinerari des del Pic de Mortiers, març 2007 - Foto de Lluís C)
Divendres - de les Forges d'Orlu 970m a la cabana de la Jasse du Printemps 1377m
+400m; F, *; 2h a bon pas; mapa IGN2148ET; prop de 8 km de recorregut per pista ampla i ben nevada; cabana en bon estat, amb doble tancament a porta i finestra i espai reduït per a 4 persones (2 a terra i 2 en llitera). Llar de foc, llenya, i riu a la vora.
Divendres a quarts de 10 del vespre, mentre ens canviem a la llum d'un fanal de l'aparcament solitari, una patrulla dels gendarmes ens pregunta si arribem o marxem... No posen oposició a res, ja no hi ha excusa, i marxem esquís als peus i amb frontals a pas ràpid, cadascú capficat amb els seus dubtes per l'endemà, resseguint la pista que s'enfila al costat del riu Oriège. Passem bona nit a la cabana.

Dissabte - Pic d'Ouxis 2510m
+1200m/-1600m; PD, ***, S4 (les principals dificultats es troben entre els 1700 i 1900m, amb trams drets i exposats sobre el barranc. Durant prop de 1000m el pendent oscil·la entre els 30 i els 45º); de 4h de pujada (avui més per no haver trobat el pas a la primera) i 2 a 3 h de baixada; mapa IGN2249ET.

Crec que som a la vall més oriental pel pirineu occidental i avancem en direcció sud per terreny pla fins al Pas de Balussiere. Deixem el GR7 i marxem, direcció SO, per un bosc esclarissat molt bonic, fins a uns 1700m. No veiem un pas clar per tirar amunt i ho intentem fer pel dret, talment com porcs senglars fins que el seny ens fa recular. El pas ha de ser per allà on no ens agrada, pel barranc de sota els contraforts del Pic de Beys. Però ens hi podem enfilar, amb algun pas prou dret i exposat com per haver d'anar a peu. A 1900m som en espai més obert i dibuixem una traça buscant els passos més segurs. Puja dret. Agafem confiança en confirmar-se que en aquesta orientació les possibles plaques s'han assentat.
A 2100m cal girar al NO i encertem un coulouir ample que es va redreçant fins al llom SE del pic. Fem uns darrers metres molt enlairats, forçant voltes maria i a 70m del cim acabem a peu pel llom.

El descens és llarg i ens acaben faltant cames: neus pols compactada a dalt, primavera o encrostada a la part central, i més pols i bona a la part baixa.

Cap esquiador més, alguna guineu i molts isards.
(veure piulada de l'Anna)
Tornem més que contents.
Bones traces!!!

16 comentaris:

lluís ha dit...

Impressionant, moltes felicitats!
Un itinerari per treure's el casc, això sí, un cop a baix.

Carles ha dit...

Pinta molt i molt bé! Enhorabona.
Aviat sudokus a cegesqui?

Xavier M. ha dit...

Per quedar ben contents. Tot plegat destil.la autenticitat

albert ha dit...

Sense cap mena de dubte, una sortida que ens mostra l'essència de l'esqui de muntanya extrem. Felicitats !!

edunz ha dit...

el plaer, sense límits, de la descoberta.. moltes felicitats!

i coincideixo que a aquesta banda dels Pirineus en orinetacions assolellades el mantell s'ha estabilitzat prou, tot i que la neu no sigui sempre fàcil. Les nord de forta pendent encara els toca esperar

Jaume J ha dit...

Ep! gràcies pels comentaris, i sobretot gràcies als companys de mots encreuats que es van deixar enredar... Descoberta i objectiu acomplert ja que feia un parell d'anys que hi tenia l'ull posat... L'aposta era arriscada pel pendent i exposició d'algun tram, i per la dificultat de trobar el "pas" per accedir a la part alta (la descripció que dóna l'antic llibre esgotat d'esquí de muntanya a l'Arièja, precisava poca cosa), però quan anem a fer una cosa així extremem encara més les precaucions. Respecte les allaus, el parte de meteofrance deixava prou bé els vessants assoleiats, al menys per sota els 2200m, i de fet la neu era placada de l'est cap al nord, i escombrada pel vent a l'oest. Cal remarcar que hi ha molta neu a cotes altes i que hi ha nivells sense cohessió en capes inferiors...

Miscel·lAnna ha dit...

Enredats, i ben enredats i amb molt de gust, a banda dels cruiximents de la pencada del dissabte, l'ascensió i el lloc en general van ser genial, malgrat els petits "entrebancs" per trobar el "pas" que van superar amb escreix. Un lloc per descobrir, que surt dels itineraris típics i el que més sols, la muntanya per nosaltres!
Gràcies

Pep ha dit...

El cim una meravella i la companyia a l'alçada del moment ¡¡
Avui és un d'aquells dies que costa centrar-se en la feina després de les emocions viscudes. Tincs l'esquena trinxada i ja estic pensant en la setmana vinent, en fi sense remei¡¡
Signat: Josep Maria, nat a la parròquia de Cervera, l'any dels enyor de ... batejat pel diaca Jaume Jover, avui mossèn a la parròquia de Cegesquí...

edunz ha dit...

ep Jaume, perfecte l'apreciació de la cota. Vaig oblidar-me d'apuntar-ho i és prou important. A l'Arieja i Andorra vam trobar el mateix. Salut

daniri ha dit...

Sorprès per lo assentada de la neu en alçada en aquesta zona i orientació, no es pot dir del mateix a les parts baixes, inclús varem veure un micro-allau de neu sense base.

Un dels cims amb més innivació de la zona.

Vista d´estiu del cim (nº 19) des del Pic Peric:

http://pyrenees360.fr/picture.php?/251/most_visited

Un 11 per l´autor dels mots encreuats i pels companys en aquesta sortida

The Psycho-Hamster ha dit...

Molt guapes les fotos .... vull més! Les fotos de la piada ja em donen ju-ju.
Felicitats pel cim de descoberta amb nom de refredat ( és un "chist")!
Salut,
Manel

Jaume J ha dit...

Manel, em va semblar veure petjades del lleopard de les neus... apuntat el lloc que es bo per perdres-hi!

Rafa ha dit...

Quina sortida més maca!!!.Molt autèntica, felicitats m'ha encantat.

Daniri ha dit...

I com a premi, els del túnel del Cadí no ens van cobrar ;-)

Jordi G ha dit...

Jaume, si donessin un premi a l'esquiador de muntanya més original i capaç de trobar itineraris com aquest a muntanyes que poca gent coneix, sens dubte te'l donarien a tu. Enhorabona i l'únic que em sap greu és no haver vingut! Potser hauria d'anar a Xile a fer gel a l'estiu i ara apuntar-me a les teves sortides. Salut i bona neu!

Jaume J ha dit...

jaja! gràcies Jordi... i si t'asseventes d'on fan algun d'aquests concursos avisa'm que amb això que no ens podrem jubilar fins els 67 busco alternatives per deixar de treballar i encara m'hi presentaria. El cim és original i poc ressenyat però està descrit en un llibre d'esquí de muntanya a l'arièja esgotat, on hi ha altres merevelles pendents de redescobrir.... anirem fent. Pinta bé això que dius de Xile....