9 de gen. 2019

Un Anticicló al Mercantour

Estada d'esquí de muntanya a Sant Dalmaç lo Selvatge (Saint Dalmas le Selvage), al fons de la vall de la Tinée, al Parc Nacional del Mercantour, Alps Marítims.


Aquest racó dels Alps Marítims que dona accés al coll de la Bonette és una zona molt recomanable per a l’esquí de muntanya, Sant Dalmaç és a una cruïlla de diverses valls, el que dona accés a itineraris en totes les orientacions.

Ens hem allotjat a la Gîte Chez Philippe, molt amable i sempre disposat a mantenir una conversa sobre possibles itineraris. La gîte està molt ben dotada i és molt confortable. https://www.gite-chez-philippe-06.fr/

Per combinar amb l’esquí de pista hi ha dues estacions d’esquí a la zona: Auron i Isola 2000. Auron és a 15km, però es pot accedir per St Etiene amb funicular 7’2km. Isola 2000 és a 38km

Dissabte 29 de desembre de 2018
Tête de l'Adrech d’en-Barris 2474m – Tête Grosse du Cheval 2331m +900m, F/S3-S4



Com que hem fet bona part de la ruta el vespre del 28, ens trobem a l’estació d’Isola 2000 a mig matí i decidim enfilar-nos per les pistes cap al coll de la Lombarde, que la separa de la val Stura al Piemont. Des del coll se segueix un itinerari en direcció oest que passa per sota del la Tête de l’Adrech, fins a la carena, girem de nou cap a l’est seguint la carena i arribem al cim fàcilment encara que amb algun tram un xic aeri. La cara nord del cim està plena de neu encara fresca, que contrasta amb la cara sud, totalment sense neu.

Després d’una llarga estona d’indecisió, uns 20 segons, el Pep obre la via de baixada marcant les traces i iniciant el festival de revolts nous i frescos. Arribem a la cota 2000 amb ganes de més, com si haguéssim obert una bossa de patates cruixents.

Posem pells i ens enfilem de nou cap a la carena,aquesta vegada tirant pel dret..., arribem fàcilment a la Tête Grosse du Cheval des d’on ens llencem novament cap al nord per anar a buscar “aquell pendent” que havíem vist. La decisió en aquest cas ha estat més curta, uns 10 segons, i el pendent més dret S4, però totalment franc i esquiable.

     

Arribem a la cota 1900, ara només cal remuntar de nou fins al coll de la Lombarde per pendents suaus i baixar les pistes que ja han tancat.

Diumenge, 30 de desembre de 2018
Croix de Carlé (2.529 m.) +1.100 m.,15 km, PD+, S3-S4


Situat al bell mig de la zona, la Croix de Carlé és el mirador perfecte per inspeccionar nous objectius. Cim bonic i variat que permet un itinerari circular, hi ha millor manera de començar?


Un grup on domina el component femení enfila de bon matí el camí que retalla la pista que porta a Sestrière. A la sortida del poble per l'W travessem una passera i resseguim aquest camí gelat i regelat.

Millor seguir la pista per on avancen la majoria d'esquiadors que han sortit avui, aviat no els tornarem a veure en tot el dia, on eren? Un tram de pista i un tram de corriol i aviat arribem a una zona amb nombroses cabanes 1.818 m. El lloc és assolellat i la neu escasseja, tenim feina per avançar amb els esquís als peus. El lloc és molt bonic però en algun moment recorda la sortida dels nostres companys al Pinetó.

Una mica més amunt la neu ja és continua i el nostre camí amb àmplies vistes cada cop és més espectacular. Avancem generalment pel costat N de la carena més protegida pel bosc i amb més neu. Sovint tenim l'oportunitat d'assaborir el terreny de vertigen que s'aboca a la vall de Gialorgues. La neu transformada aguanta bé el nostre pas excepte a la part propera ja al cim on és més dura. Arribem pausadament, som un grup nombrós, al cim punxegut amb una creu al capdamunt. Sense vent, temps per gaudir del sol abans d'un descens complicat per la neu, qui vulgui pendent ha escollit bé... A tocar del cim calcem esquís sobre neu una mica dura.

      Després d'una zona més planera ens llencem cap al Vallon de la Tour, neu crosta difícil de dominar, flanquegem i flanquegem buscant neu pols, es veu que algú se l'ha endut... Baixem i baixem, la vall és molt bonica i freda. Sobrevivim com podem, resseguim la vall arrambats al seu costat dret fins a desembocar a la pista de Sestrière. Al fons del bosc trobem neu de la bona, ara la baixada es fa curta.  Ja només ens queda resseguir la pista fins a St Dalmas a on arribem amb els esquís als peus. Cares de satisfacció i cansament que faran llarga l'espera del caldo martínes que tenim per sopar.

Dilluns 31 de desembre del 2018
Pic d’Aunos 2514m, +1100m, 12’5km, F – S3-S4 (Puntual tram de bosc evitable)


Aquest cim és una de les recomanacions locals, així que ens deixem aconsellar. L’itinerari és totalment obac amb neu des del mateix poble de Saint Dalmas i un 90% pel bosc, el paradís vaja !!

     

La primera part el recorregut puja per la pista que porta de Sant Dalmas al coll d’Anelle, a la pista, com d’altres a la zona, hi passen la retrac per a que sigui accessible a esquiadors de nòrdic . Abans d’arribar al coll d’Anelle trobem unes granges 1700m, on canviem de pista i pugem en direcció sud oest fins a la cota 1930m. A partir d’aquest punt ens enfilem pel bosc fins a la carena que seguim sempre pel vessant nord i no la deixem fins el cim, trobarem arbres fins a la cota 2350m.

El descens és el típic conte en el que el Ricard diu... anem per aquí que hi ha bona neu ! i vinga pendents dretes i viratges amb neu fresca i arbres que es mouen i d’altres, els maleïts, que decideixen no moure’s, però si, amb bona neu... i aquesta vegada no hi va haver encigalada.



     

Al vespre ens espera una Raclette, un vin chaud, uns focs artificials íntims i invisibles alhora, tot plegat canviem d'any una mica abans que la resta d'europeus...

Dimarts 1 de gener del 2019  (i divendres 4 de gener)
Tête de Vinaigre 2394m, +900m 11km, F-S3


Una altra recomanació local que te l’has de pensar dues vegades, ja que l’aspecte des del vessant sud no és gaire encoratjador, diuen que fins i tot en anys de molta neu, així que apliquem el mètode científic que es defineix per: Si ells ho diuen...


Pugem des de Sant Dalmas amb els esquís a la motxilla pel GR-5 que va al coll de la Colombière. Bonic itinerari de pendent moderada on, si tenim sort, trobarem fauna salvatge. Passades les bordes de Rochepio, a la cota 2000 ja ens calcem els esquís i seguim per pendents suaus en direcció al cim, sempre present al davant. A mesura que ens apropem haurem de decidir si anem a buscar les pales de la dreta, al costat de la Cima Frandière , o a l’altre costat més a prop del coll de la Colombière, tots dos fàcils encara que amb una mica de pendent. Arribarem al cim sense dificultat on trobarem una antiga construcció militar.


Des del cim es poden seguir diversos itineraris de descens, nosaltres optem per les pales que van en direcció nord oest fins a la cota 1950m, des d’aquí canviem per anar cap al nord est, amb l’objectiu de travessar el bosc i anar en direcció a l’antic nucli de Le Pra, en cas d’error a la cota 1750 hi ha una antiga pista que va paral.lela al riu i que ens porta fins al pont.


Le Pra està ubicat a la carretera que puja al coll de la Bonette, el més alt d’Europa, actualment està abandonat pel risc d’inundacions i perquè la carretera està tancada tot l’hivern. Aprofitem que encara hi ha neu a la carretera per fer algun km amb els esquís, finalment hem de fer 2’5km caminant fins a l’aparcament on deixen arribar els vehicles a l’hivern.

Dimecres 2 de gener de 2019
Avantcim Tête de Sanguinière 2810m, 23km +1400m PD-S3


Tots els locals ens deien que la zona del coll de la Braïssa era molt bonic i que sempre estava molt ben innivat, i tenien raó, però l’entrada sobtada de vent i un petit canvi de temperatures ha deixat la neu fora de combat o poc agradable per esquiar...


La primera part consisteix en pujar per la carretera que puja al coll de la Moutière, sempre amb els esquís als peus, itinerari ideal per explicar acudits, discutir de política, dissenyar plats d’autor, cotillejar i posar-se al dia de les darreres novetats del material... tediós vaja.

A la cota 1970m a prop del refugi de Sestrière del CAF, deixem la carretera per enfilar-nos pel bosc per pendents molt suaus en direcció sud oest, seguint la val de la Braïssa, tot el recorregut fins el coll és bonic, un circ de relativa poca pendent envoltat de cims baixos però inaccessibles.

Ens trobem una zona palissada amb cartells que indiquen que es tracta d'àrees de protecció del Gall Fer i de respecte dels seus hàbitats, llàstima que tintava al millor zona per esquiar... tot sigui pel Gall Fer.


A prop del coll dubtem de com obrir la traça per superar els darrers 100 m de desnivell, bé de fet dubte tots tret del Koki que no dubte i l’obre fins el coll mateix deixant-nos la possibilitat de fer bones fotos.

El llom que puja per la carena del Sanguinière és força dret i decidim baixar uns metres per la vessant oest del coll per anar a buscar una petita vall que gira a sud oest abans d’arribar al coll de la Sanguinière. Compte !! El coll de la Sanguinière dona al cim de Colombier.

L’itinerari és fàcil fins el coll a 2760m, punt on deixem els esquís i continuem a peu i grampons fins a l’avantcim de la Sanguinière. El vent i el fred ens fan descartar arribar al cim principal.

El descens el fem directament per la carena, si si aquella que abans hem dit que era dreta per pujar... la resta sense pena ni glòria i vist com estava la neu la pista tediosa es converteix en perfecta sortida ràpida fins el poble...


Dijous, 3 de gener de 2019
Coll de Crous (2.204 m.) Roya (1.500 m.)-coll de Crous (2.204 m.) +800 m.,12 km, F+, S2


Després de passar per l'Oficina de Turisme de St-Étienne-de-Tinée i parlar una bona estona amb la Chantal anem cap a Roya un poble preciós situat a la vall de nom homònim. La carretera estreta i penjada s'enfila de valent. Poca gent hi viu a l'hivern però això garanteix la neteja de la carretera. Des del poble de Roya hi han 2 cims interessants a fer: la Cime Nègre (2.553 m.) i el Mont Mounier (2.817 m.). Ens decantem pel primer que és més curt, molt estètic i sabem que s'ha fet fa uns dies. La intenció es pujar pel coll de Crous i baixar per la vall de Sallevieille.


En sortir del poble badem i prenem el camí de la vall de Sallevieille, aviat reculem però ja hem perdut una mica més de temps. Des de l'església enfilem la pista asfaltada que travessa el poble i va fins al pas de Roya Haut. Al primer revolt trobem a l'esquerra un corriol que retalla la pista. Aquesta pista es pot resseguir amb cotxe fins al final de l'asfalt on hi ha un petit aparcament (1.580 m.). Nosaltres arribem a peu a l'aparcament i resseguim la pista regelada i i amb poca neu fins a trobar un camí indicat com a punt 142. El camí davalla al riu i el travessa per una passera. A l'altre costat el camí que va cap al coll de Crous resta amagat sota la neu.

El coll de Crous fou un punt de pas important cap a terres situades més al sud. Fortificat abans de la 2a Guerra Mundial va formar part de la Línea Maginot. A l'altra banda del riu resseguim unes traces velles que s'enfilen pel costat d'un rierol (SW). El travessem més amunt fent la cabra entre arbres i matolls fins a uns prats on trobem una traça de pujada. Passem al costat d'un monòlit enorme i ja podem veure l'àmplia vall que porta al coll de Crous, coll que per la seva amplitud i forma ens va cridar l'atenció en veure'l des del Mont Aunos.
 
      

Després de traçar una bona estona arribem al coll. Sol de tarda, fa mooolt fred, veure en una pedra les inscripcions dels cognoms Pérez, Domènec i Pons...entre d'altres de francesos al costat de l'any 1936 si més no et fa reflexionar... És tard, la pujada cap a la Cime Négre sembla per la presència de pedres més propensa a l'ús de grampons que dels esquís i la baixada que ens espera des del coll no és gaire llaminera, tirem avall,...


Per no complicar-nos la vida resseguim les traces de pujada amb tota mena de neus menys pols, quan entrem al bosc descalcem, poca neu i regelada. Resseguim la pista d'anada fresquets i amb llum de tarda, poca gent al poble, un gos amunt i avall posa el punt d'alegria a aquesta passejada per la vall de Roya. Pel camí no parem de mirar les llomes que per la Crête de Colombet porten al Mont Mounier, sembla un lloc bonic per fer ruta l'endemà, al final la mandra ens farà restar a St Dalmas.


Divendres, 4 de gener de 2019

Tête de Cloifret (2.568 m.), L'Alpet (2.563 m.) i Mt. Aunos (2.514 m.), els germans petits de la Bec de Marseille +1.200 m.,19 km, PD+, S3-S4


Mentre uns van cap a la Tête de Vinaigre uns altres marxem en direcció contraria, en la distància ens vigilem. Sortim per la pista que ressegueix la vall de Gialorgues.

Neu dura, terra i alguns trams de gel vidriat que posen a prova esquís i grampons. Entretinguts arribem a la pista que davalla a la nostra esquerra en direcció a la Combe de la Maisonnette. La pista puja fort, aviat tomba clarament a S i poc després ja la deixem pujant fort per unes comes avui glaçades però que son una delícia de solitud. Aviat entrarem a la nevera de la zona, quin fred i que poc ens tocarà el sol!


El terreny ens redreça i massa d'hora posem esquís a l'esquena, costa pujar, neu fonda. A la carena observem 2 esquiadors que avancen amb esquís a l'esquena cap al Bec de Marseille. Aconseguim sortir dalt la carena a l'E de la Tête de Cloifret. A l'altre costat de la vall, davant per davant, tenim l'estació d'esquí d'Auron i una mica més a l'E el coll de Crous que vam trepitjar ahir.

Es va fent tard i anar cap al Bec de Marseille sembla un compromís que no podem assumir. La neu crostada per la que hem pujat tampoc recomana recular o escollir alguna altra cara N com el descens que teníem previst per la Combe d'Aunos. Així que després de fer la Tête de Cloifret , decidim resseguir la carena que passa per L'Aspet i desemboca al Mt. Aunos. 

      

Des d'allà descens ja conegut per la Crête de Content. Ja no està com dies passats i la feina és nostra per esquivar els arbres buscant neu transformada que faciliti el fort pendent a on ens hem abocat. Amb paciència arribem a les cabanes properes al coll de l'Anelle i des d'alla només resta arribar entre prats i plaques de gel a l'església de St Dalmas. Un bon comiat després de 7 dies d'activitat al voltant del poble.

Mapa: IGN Haute Tinée 1 - Auron 3639OT

Guia amb recorreguts per la Zona: Ski de randonnée, Alpes du Sud Ed. Olizane

Hi hem estat la Berta A, Oriol C, Pep L, Roser R, Anna M, Núria P, Montse S, Koki G, Còncep M, Mariona J, Mercè B, Eli C i Ricard M

Bones traces !!

6 comentaris:

Berta ha dit...

Setmana molt ben aprofitada, amb bona companyia i bon menjar! Moltes gràcies per organitzar-la :) moments inoblidables!!!

Núria ha dit...

Tot i que ens ha faltat una mica de neu nova, un lloc amb molt d'encant, força activitat i molts bons sopars. Potser s'hi haurà de tornar quan estigui més blanc. Gràcies!!!!

Mercè B. ha dit...

Un paratge amb moltes possibilitats i un poblet preciós i molt autèntic! Muntanyes feréstegues, bons àpats, i millors company@s...Què més es pot demanar per començar l'any! Gràcies per organitzar-ho!

Carles Perera ha dit...

Felicitats !! 7 dies d'activitat ben aprofitats I molt bona piulada!

Eli ha dit...

Coses que variaven: la neu, a vegades no n'hi havia, i quan hi era, podia ser de molts tipus, de molts.... fins i tot bona... ;-)

Coses que no variaven: la tranquil·litat de l'entorn, l'anticicló, l'ambient acollidor de l'apartament, les ganes de passar-ho bé dels companys, el bon rotllo, la bona cuina i les partides de després de sopar.
Gran dies amb tots vosaltres.

Gràcies a tots i per la organització.

Anna Mesalles ha dit...

Bona setmana, amb molt bona companyia
Un bon lloc, tranquil i en moltes descobertes
i... malgrat la manca de neu, no ens ha faltat per poder fer bones sortides

Un nou lloc descobert!
Gràcies atots per aquesta setmana