5 de gen. 2019

New Year's Eve 2018


La zona de Benasque ens va deixar un llistat de deutes per saldar d’anys d’infortunis i errors de càlcul.  Saldos que s’acumulaven i que preveien una frustració difícil suportar.  S’havia de trencar tanta mala sort com fos, i vam marxar per canviar la direcció del nostre Karma.


Dia 1; 29/12/2018: Llanos de Hospital-Collado de Paderna-Ref. De la Renclusa:

Distància: 8,16 km
Desnivell pujant: 851 m
Desnivell baixant: 498 m
Altitud màxima: 2571 m
Temps: 4h, 43 min
Nivell d’esqui: S2
Track: wikiloc: 

Vam arribar tard a Llanos de Hospital directament des de Barcelona.  La nostra primera opció era tornar a repetir el Pico Sacroux, però la poca neu que hi havia a les cares sud mos va fer desistir de la primera opció.  La segona opció: fer la Tuca de Paderna (2627 m).

Ens vam posar els esquis, i vam partir per les pistes d’esquí de fons.  Ràpidament vam sortir d’elles per enfilar-mos directament cap a Los Tubos de Paderna.  Els vam trobar gelats i amb mancança de neu a la part superior.  Armats amb els grampons i esquis al hombro vam superar sense cap problema la primera barrera.  Després d’intercanviar unes paraules amb una professora valenciana que va viure a Culla, vam girar direcció Tuca de Alba per apropar-mos a la Tuca de Paderna.  Ràpidament vam tenir clar que no pujaríem al nostre objectius perquè a la zona cimera hi havia mancança total de neu.  Arribats a aquest punt i per l’hora que era (passada les 14:00h), vam decidir fer el Collado de Paderna per anar al Refugio de la Renclusa per passar la nit.  Havíem de trobar el collat que ens va costar molt trobar l’any anterior.






























Vam anar directament cap al fals coll, per començar a pujar la pendent gelada que hi havia a mà dreta protegits de relliscades amb ganivetes.  Una vegada retrobat el camí al pas, vam seguir-lo guiats pels records entre el gel i la roca nua.




























Una vegada dintre de l’olla de la vall de la Renclusa i deslliurats de les pells, vam esquiar sobre neu molt dura, inestable i heterogènia fins al refugi.

Després de fer els pertinents estiraments i la dutxa, la desitjada cervesa va ésser la nostre recompensa.



Dia 2: 30/12/2018; Ref. de la Renclusa-Pico Aneto-Ref. Renclusa:

Distància: 12,93 km
Desnivell pujant: 1395 m
Desnivell baixant: 1395 m
Altitud màxima: 3404 m
Temps: 8h, 13 min
Nivell d’esqui: S2+
Nivell d’escalada cresta cimera: II-II+
Track wikiloc:

Ens vam presentar a aquella zona del Pirineus per pagar els nostres deutes amb la muntanya, i allà, a les 8:15h, vam partir del Refugio de la Renclusa cap al nostre primer objectiu: el Pico Aneto.

La pujada cap al Portillón va ser més dura de lo esperat: la pendent estava coberta d’una capa de neu dura com l’acer.  La vam escalar sense ganivetes, però no exclòs de relliscades d’un servidor que estrenava esquís, botes i que canviava fixacions Dyamir per Atomic (estil Dinafit) per primera vegada.  Total una experiència!!!


Ajudats pel track, no ens vam perdre com va ser fa dos anys i en comptes de baixar pel Portillón Superior (intent frustrat que casi ens costa un accident molt greu), vam trobar el Portillón.  El vam baixar sense grampons i amb els esquis a l’espatlla que vam trobar unes escales excavades sobre el gel.  Després de repostar-mos d’energia, ens vam enfilar glacera amunt.  Vam superar a diferents partides que pujaven, mentre que les que tornaven de la muntanya ens donaven impressions incongruents segons la situació del “fort vent” que bufava al Paso de Mahoma, i que els va animar o desistir a fer cim segons el protagonista.

Al Collado de Coronas, la neu era duríssima, i avançar amb esquís va resultar un exercici arriscat.  Vam decidir davant de les dificultats posar-mos els grampons per assegurar el pas.  L’alçada va començar a cobrar-se el seu peatge particular.

Vam creuar el Paso de Mahoma sense dificultat alguna i no encordats tot i que vam ser advertits del “fort” vent, que per la nostre impressió no era més que el típic vent a un cim (me vaig deixar el mòbil amb la gravació del track a la motxilla abans de l’aresta, doncs no va fer cim).  Una altre partida va ficar una corda fixe a la cresta quan tornàvem del cim.  Estava tan mal posada que feia més nosa que ajuda. 
































Per baixar, una vegada haver descendit uns 100 metros, ens vam equipar amb els esquís i vam dirigir-mos direcció a Aigualluts, per després desviar-nos cap el coll de la Renclusa i baixar directament cap el refugi de la Renclusa.






Dia 3: 31/12/2018; Ref. de la Renclusa-Pico de Alba-Llanos de Hospital:


Distància: 11,08 km
Desnivell pujant: 1127 m
Desnivell baixant: 1520 m
Altitud màxima: 3115 m
Temps: 7h, 42 min
Nivell d’esqui: S3
Nivell d’escalada cresta cimera: II+
Track wikiloc:

El Pico de Alba es un cim que se’ns ha resistit de forma insistent, be per falta de temps, mala planificació o condicions climatològiques dolentes.  Avui era el dia per acabar de saldar els nostres deutes: dia clar i seré, i els nostres ànims pletòrics.  Levitavem sobre la neu.

Ens vam encarar direcció al Coll de Paderna, intentant pujar directament cap al coll de Alba.  Cegats amb les nostre ganes, vam acabar a meitat de camí del cim de la Dent de la Madaleta, on fer qualsevol flanqueig se’ns va fer impossible.  Vam decidir descendre i rependre l’escalada metres avall.  El terreny era dur i relliscós i casi exposat, però amb serenor i molt d’equilibri vam poder pujar per sobre del collat de Paderna.  Amb les vistes de l’altra vall vam tenir discussions filosòfiques si seguir les indicacions del track o del mapa.  Després de varios intents seguint el mapa vam decidir obeir el track.  La pujada va ser entre rocs fins que vam arribar al balcó on veiem les Madaletes (lloc on ens vam donar la volta al 2016 amb UESesquí).  Després de estudiar els diferents collats per atacar la muntanya, vam decidir seguir unes petjades que s’enfilaven per un terreny mixta de neu i roca.
































Vam pujar amb els esquis fins que la progressió era impossible.  En aquell punt vam fixar les motxilles als esquis clavats a la neu, i ens vam equipar de grampons i piolet.  La pendent era cada cop més forta per un diedre (II+-III).  El pas tècnic era una transició neu-placa de roca-neu, sense molts ancoratges per a mans i peus, i un bon pati sota els nostres peus.  Vam superar les dificultats del camí fins al coll.  Una vegada passat hi havia un flanqueig còmode fins a una forta pendent de neu-gel.  Amb grampons i piolet no revesteix de dificultat alguna fins a la cresta cimera, que amb certa agilitat la vam superar sense corda fins al cim, on ens vam creuar amb un parell d’escaladors de “Luces de Montaña” (www.lucesdemontana.org).  La baixada va ser refer les nostres passes, esta vegada amb la certesa i la confiança de lo que mos trobarien.


Foto de nosaltres progresant a pendent abans de la cresta cimera (www.lucesdemontana.org




Foto de nosaltres a la cresta cimera (www.lucesdemontana.org






























Una vegada sobre els esquís vam tenir una baixada ràpida de menys d’una hora fins a Llanos de Hospital.





























Ja ens quedava acomiadar l’any 2018 ple de errors i encerts, i desitjar que el 2019 mos porti un any ple de projectes i somnis per fer realitat.



Dia 4: 01/01/2019; Cerler-L’Obaga de Basibé-Cerler:

Distància: 7,03 km
Desnivell pujant: 627 m
Desnivell baixant: 627 m
Altitud màxima: 2546 m
Temps: 3h, 8 min
Nivell d’esqui: S2
Track wikiloc:

1 de Gener 2019, primer dia de l’any.  La nit ha sigut llarga, però serena.

Repleguem tot de la Escuela de Montaña de Benasque, i marxem cap a Cerler.

Ens vam plantejar atacar algun cim a alguna cara nord, però a mesura que pujàvem per les pistes direcció est-sudest, vam vore que les opcions se reduïen molt a L’Ixordigal, La Corona de les Salineres o la Tuca de Basibé.  Vam decidir pendre direcció a estos cims.

Passat la part alta dels remuntadors vam continuar per una superfície completament gelada i ventada, fins que la progressió va ser difícil.  Vam deixar els esquis i continuar direcció l’Obaga de Basibé amb grampons i piolet.  Quan vam arribar a la part superior, per passar a l’Ixordigal, calia fer un ràpel per després continuar per una cresta no molt complicada.  No portàvem ni corda ni arnès, i vam decidir retornar sobre les nostres petjades cap als esquís.  Igualment, des de la cimera, vam vore uns esquiadors que pujaven pel fons de la vall en comptes de seguir les nostres passes.  Segur que és la bona opció.

























Una vegada sobre els esquís vam decidir tirar-mos dins de l’olla per una pendent de més de 30° fins al fons de la vall, i acabar sobre pistes, que fàcilment mos portaria de retorn a l’estació.


A base d'insistir-hi vam trencar el nostre malefici.

Bones traces,

Javier Blanc i Carlos Zarate

4 comentaris:

Mercè B. ha dit...

Quina poqueta neu a la zona també! Com estan les muntanyes! Bona sortida!

Javier Blanc ha dit...

És lo que hi ha. La setmana propera esperen neu.

Ricard Martínez ha dit...

Activitat canyera !! Molt bé, felicitats per no deixar de persguir l'objectiu.

Javier Blanc ha dit...

Ja veus, ací sempre a peu de canó per la gran traca!