5 de gen. 2019

Fred i formatge al Beaufortain


Vista la poca neu al Pirineu enfilem cap a una zona que mai falla, els Alps del Beaufortain, no sense abans molta polèmica per l'allotjament i la compra del menjar, que provoca agres discussions per Whatsapp i que la tensió entre la colla es pugui tallar amb  el ganivet del formatge.

Finalment sortim de Catalunya amb menjar per un regiment, portem patates per alimentar Irlanda durant una dècada de fam.

Som lesionada veggie Angie, Lord of the Rings Warren, mente para las finanzas Rachel, Cerdanyola salad and cereal killer Gabri, Chamois d'or skiing Míriam, Sancho I d'Astúries o treballes? i DJ President Hèctor.

Pointe du Corr 2100 +-900 PD/S1




El primer dia després d'un copiós esmorzar perquè no ens sobrin tones de menjar sortim un grupet de 5 al costat de l'estació d'esquí d'Arêches, des de le Planay, mentre Angie lesionada fa cura de son i Warren, un nou fitxatge, practica sol per pistes.

Gabri, cereal killer, s'ha llevat abans per anar a buscar pa i croissants boníssims, tot i que ell només s'alimenta d'un pourridge incomestible que sembla papilles vomitades de nadó, però es veu que això d'anar a buscar el pa funciona amb les dones. De seguida es fa amic de la fornera, tot i la barrera de l'idioma salten espurnes, i sembla que el fet que ella pugui ser la seva àvia no és un impediment per l'amor.

Pugem intentant arribar a la Legette du Grand Mont, però la neu és força dura i calen ganivetes força trams, pel que optem per desviar-nos cap a la Pointe du Corr, des d'on gaudim de vistes al Pierra Menta i Montblanc.

Vist l'estat de la neu regelada i encrostada, optem per tirar cap a les pistes d'Arêches a la baixada, molt còmode.

Sopem a la europea, una deliciosa crema de carbassó, pisto asturià i un pollastre a la llimona, malgrat ens  sobren l'equivalent a tota la collita de El Ejido de carbassons i prou pollastre per fer sortir pits a tota la població de nens tronquito dels USA que s'alimenten de Kentucky Fried Chicken.

Després d'una partida de Dixit on Raquel i Míriam fan veure que no són unes retorçades i es deixen guanyar, anem a dormir.

Intent de Legette du Mirantin +-850 PD/S2 

Al poble d'Arêches ens recomanen de provar la Legette du Mirantin des de Le Dray, d'on surt una pista que puja direcció el cim amb una progressió bonica en mig del bosc, entre xalets alpins, però quan s'obren els arbres ens trobem neu molt dura i gelada.

Ens apropem a un centenar de metres del cim, on un grup d'una quinzena de francesos es troba bloquejat a un pas una mica complicat. Després d'una estona de provatures amb algun esquiador en mala situació, decideixen girar cua.

Podriem fer cim amb crampons, però l'esquiada de baixada no seria cremeta, i hem de celebrar el cap d'any, així que també optem per tornar, amb una baixada fàcil i menys gelada, que es deixa fer bé, excepte al tros final, on per arribar amb esquís al cotxe fem una mica d'esquí senglar.

La celebració del Cap d'any és festa de la bona.

Tenim raclette comprada a la cooperativa formatgera d'Arêches, on a més de raclette normal i fumada hem comprat Beaufort, el formatge local, i Tomme de Savoie, tots ells brutals.

Jalem fins que el colesterol ens surt per les orelles i després és el moment de DJ President, que punxa un repertori amb totes les cançons horteres que us pugueu imaginar, des del Taxi a Rafaella Carrá, però com pitjor millor per l'auditori. Especialment lamentables son els bailoteos de reaggeton d'alguna amb cuerpo para el placer, no direm noms.

Hem vist les campanades amb wifi per TV3, amb tant de delay que segurament hem menjat els raïms mentre a Catalunya la gent ja estava fent el dinar de l'endemà.

Per nosaltres l'endemà no existeix, és una nebulosa de parpelles caigudes i pastilles per a la ressaca. Ens llevem tard i optem per fer una excursioneta amb la coixa veggie, que acaba com cada dia amb uns vins chauds.

Ens entusiasma tant aquesta beguda, calenta, que comprem les espècies per fer-ne a l' apartament, amb un vi rosat que ningú volia beure i que ara entra superior.


Sembla que hem enganxat una de les setmanes més fredes de l'any, ni gota de neu nova, anticicló a tope, amb sol, però ni un núvol que retingui una mica l'escalfor. Fa un fred que pela a tot arreu excepte els apartaments, que convertim en una lleonera cozy, una imatge lamentable, tots en pijames antisexys, rotllo Homer Simpson.

Mont Rosset 2.449 m +-1200 PD/S2 


L'endemà ens llevem com lleons, ja tenim ganes de fer un cim d'entitat, i el Mont Rosset davant per davant del Pierra Menta, encara que suposi una estona de cotxe, pinta ideal. Avui fins i tot Warren Lord of the Rings s'anima a fer el seu primer cim d'esquí de muntanya, així que s'afegeix un sisè membre a la companyia.

Sortim de les Fours, d'un pàrquing de l'estació d'esquí de fons de les Prés, d'on surt una pista que enfila el cim. La progressió és gradual per bosc primer i després quan s'obre acabem necessitant de nou ganivetes per alguna volta maria difícil.

Li havíem dit a en Warren que seria una sortida d'iniciació, però amb la neu dura i algun pati a banda i banda de la carena, està una mica impressionat. Vaja, amb el cul més apretat que Frodo a la muntanya aquella tocha que treia foc per tot arreu.

Però arribem al cim, i la baixada té algun punt amb neu dura empinadet, però en general la gaudim moltíssim, i les fotos que ens traiem al cim, amb el Pierra Menta just davant, són espectaculars.

Després de l'obligada sessió de vin chaud i sopar a horari europeu pantagruèlic, voliem jugar al trivial, però entre que era la versió júnior de la postguerra, i que estàvem cansadets, en no res estàvem clapant.

Grand Mont d'Arêches 2.686 m +1000/-1400 D/S3



Incomprensiblement en Warren no vol tornar a pujar a fer un nou cim, així que sortim només 5, amb remuntador d'Arêches, fins a la cota 1700 de l'estació, per des d'allà, pel límit de l'estació progressar fins el coll de Forclaz, novament amb neu dureta i ganivetes a trams. Hauria estat més òptim tirar per pistes, o amb remuntador, ja que fins Forclaz arriba un arrastre, i un cop en alçada tens força opcions, però teniem ganes de fer una encigalada pròpia de cegesquí.

Amb el cansament de 4 dies previs d'activitat, i la neu, molt dura a partir de Forclaz, se'ns fa llarg. Progressem com podem, molta estona de ganivetes, però fem cim, una mica cansats, amb molt de vent, i moltíssima sensació de fred, el cim és espectacular.

La baixada, entretinguda per les clapes de neu dura fins que arribem a pistes, i llavors a pinyó a baix, al ritme de cabra loca Míriam, és a dir a tota llet, gaudim d'una baixada llarga i d'un dia complert dels bons d'esquí.

Vin chaud, sopar superior i al sobre a dormir.

Mont Clocher 1976 m PD/S1 +850/-450 

L'últim dia d'activitat als Alps estem una mica esgotats. Es senten veus de dissidència que no volen més canya, així que triem un cim de vaques, estil Taga, que no suposi massa esforç. Una coseta esportiva sense dificultat. Però com la cabra tira al monte, enlloc de començar de les Saisies, on arriba el cotxe, sortim de Hauteluce, 400m més avall.

Preguntant al poble ens diuen que pujant per una pista tancada on han fet canons es pot pujar bé.

Res més lluny. És una vermella de neu irregular on suem i traiem esquís un parell de cops. La Raquel que s'ho veia a venir s'ha quedat al poble de relax, i Sancho I, que no acaba de veure el sentit a l'esforç un dia més, opta per deixar-ho córrer així que ens creuem amb una pista trepitjada que porta a les Saisies.

El Mont Clocher és un turó arrodonit, davant per davant del Montblanc, on fora de les vistes no té massa d'esquiable amb la neu justa, així que optem per baixar a les Saisies un cop fet cim, no complicar-nos més la vida, i prendre un nou vin chaud.

Tot i que ens sobra menjar a tope, tenim ganes d'obturar les venes i optem per fer una segona raclette, i que rebenti el món si cal.

Ara mateix estic escrivint aquesta piulada enterrat entre muntanyes de bricks de llet i malles de patates mini, assegut al seient del darrere del cotxe del Lord of the Rings, mentre els ocupants de la furgo tonen amb cartrons i cartrons de suc de taronja dolent i pomes descongelades per alimentar un circ d'elefants.

Tot i la logística complicada, tornem tots sense noves lesions ni tares que no tinguéssim abans i hem acabat passant-nos-ho súper, jalant com truges, veient paisatges espectaculars, bevent Génépi i vin chaud, i havent fet l'esport que més ens agrada.

Bé, potser el segon que més ens agrada...

8 comentaris:

Montse S. ha dit...

Piulada molt divertia. Felicitats!!

Raquel Navarro ha dit...

Des de la furgo: dies superios a l'alçada de la piulada, només ens ha faltat algun dia més, calent.

Berta ha dit...

Divertit llegir-te....de tornada! Enhorabona per l'activitat! Beaufort no decep....com a mínim sempre hi ha el formatge!!!

Anna Mesalles ha dit...

Enhorabona!!!
M’ho he passat pipa llegint-la
Molt divertida!!!

Mercè B. ha dit...

Quin fart de riure! Bona piulada!

Jaume J ha dit...

Beaufortain, Gran Mont, Pierra Menta.... els clàssics no fallen, felicitats i bon any!

Núria ha dit...

Una molt bona opció quan hi ha poca neu al Pirineu ... felicitats per l'escapada!

Ricard Martínez ha dit...

Aixxx el Beaufortain... Molt bé aquesta esquiada per sobre de formatges, divertida la piulada, felicitats !!