La zona de Benasque ens va
deixar un llistat de deutes per saldar d’anys d’infortunis i errors de
càlcul. Saldos que s’acumulaven i que
preveien una frustració difícil suportar.
S’havia de trencar tanta mala sort com fos, i vam marxar per canviar la
direcció del nostre Karma.
Dia 1; 29/12/2018: Llanos de Hospital-Collado de
Paderna-Ref. De la Renclusa:
Distància: 8,16 km
Desnivell
pujant: 851 m
Desnivell
baixant: 498 m
Altitud
màxima: 2571 m
Temps: 4h, 43
min
Nivell
d’esqui: S2
Track:
wikiloc:
Vam
arribar tard a Llanos de Hospital directament des de Barcelona. La nostra primera opció era tornar a repetir
el Pico Sacroux, però la poca neu que hi havia a les cares sud mos va fer
desistir de la primera opció. La segona
opció: fer la Tuca de Paderna (2627 m).
Ens vam
posar els esquis, i vam partir per les pistes d’esquí de fons. Ràpidament vam sortir d’elles per enfilar-mos
directament cap a Los Tubos de Paderna.
Els vam trobar gelats i amb mancança de neu a la part superior. Armats amb els grampons i esquis al hombro
vam superar sense cap problema la primera barrera. Després d’intercanviar unes paraules amb una
professora valenciana que va viure a Culla, vam girar direcció Tuca de Alba per
apropar-mos a la Tuca de Paderna. Ràpidament vam tenir clar que no pujaríem al
nostre objectius perquè a la zona cimera hi havia mancança total de neu. Arribats a aquest punt i per l’hora que era
(passada les 14:00h), vam decidir fer el Collado de Paderna per anar al Refugio
de la Renclusa per passar la nit. Havíem
de trobar el collat que ens va costar molt trobar l’any anterior.
Vam anar
directament cap al fals coll, per començar a pujar la pendent gelada que hi havia
a mà dreta protegits de relliscades amb ganivetes. Una vegada retrobat el camí al pas, vam
seguir-lo guiats pels records entre el gel i la roca nua.
Una vegada dintre de l’olla de la vall de la Renclusa i deslliurats de les pells,
vam esquiar sobre neu molt dura, inestable i heterogènia fins al refugi.
Després
de fer els pertinents estiraments i la dutxa, la desitjada cervesa va ésser la
nostre recompensa.
Dia 2: 30/12/2018; Ref. de la Renclusa-Pico
Aneto-Ref. Renclusa:
Distància: 12,93 km
Desnivell
pujant: 1395 m
Desnivell
baixant: 1395 m
Altitud
màxima: 3404 m
Temps: 8h, 13
min
Nivell
d’esqui: S2+
Nivell
d’escalada cresta cimera: II-II+
Track
wikiloc:
Ens vam
presentar a aquella zona del Pirineus per pagar els nostres deutes amb la
muntanya, i allà, a les 8:15h, vam partir del Refugio de la Renclusa cap al
nostre primer objectiu: el Pico Aneto.
La pujada
cap al Portillón va ser més dura de lo esperat: la pendent estava coberta d’una
capa de neu dura com l’acer. La vam
escalar sense ganivetes, però no exclòs de relliscades d’un servidor que
estrenava esquís, botes i que canviava fixacions Dyamir per Atomic (estil
Dinafit) per primera vegada. Total una
experiència!!!
Ajudats pel
track, no ens vam perdre com va ser fa dos anys i en comptes de baixar pel
Portillón Superior (intent frustrat que casi ens costa un accident molt greu),
vam trobar el Portillón. El vam baixar
sense grampons i amb els esquis a l’espatlla que vam trobar unes escales excavades
sobre el gel. Després de repostar-mos
d’energia, ens vam enfilar glacera amunt.
Vam superar a diferents partides que pujaven, mentre que les que
tornaven de la muntanya ens donaven impressions incongruents segons la situació
del “fort vent” que bufava al Paso de Mahoma, i que els va animar o desistir a
fer cim segons el protagonista.
Al
Collado de Coronas, la neu era duríssima, i avançar amb esquís va resultar un
exercici arriscat. Vam decidir davant de
les dificultats posar-mos els grampons per assegurar el pas. L’alçada va començar a cobrar-se el seu peatge
particular.
Vam creuar el Paso de Mahoma sense dificultat alguna i no encordats tot i que vam ser advertits del “fort” vent, que per la nostre impressió no era més que el típic vent a un cim (me vaig deixar el mòbil amb la gravació del track a la motxilla abans de l’aresta, doncs no va fer cim). Una altre partida va ficar una corda fixe a la cresta quan tornàvem del cim. Estava tan mal posada que feia més nosa que ajuda.
Per baixar, una vegada haver descendit uns 100 metros, ens vam equipar amb els
esquís i vam dirigir-mos direcció a Aigualluts, per després desviar-nos cap el
coll de la Renclusa i baixar directament cap el refugi de la Renclusa.
Dia 3: 31/12/2018; Ref. de la
Renclusa-Pico de Alba-Llanos de Hospital:
Distància: 11,08 km
Desnivell
pujant: 1127 m
Desnivell
baixant: 1520 m
Altitud
màxima: 3115 m
Temps: 7h, 42
min
Nivell
d’esqui: S3
Nivell
d’escalada cresta cimera: II+
Track
wikiloc:
El Pico
de Alba es un cim que se’ns ha resistit de forma insistent, be per falta de
temps, mala planificació o condicions climatològiques dolentes. Avui era el dia per acabar de saldar els
nostres deutes: dia clar i seré, i els nostres ànims pletòrics. Levitavem sobre la neu.
Ens vam
encarar direcció al Coll de Paderna, intentant pujar directament cap al coll de
Alba. Cegats amb les nostre ganes, vam
acabar a meitat de camí del cim de la Dent de la Madaleta, on fer qualsevol
flanqueig se’ns va fer impossible. Vam
decidir descendre i rependre l’escalada metres avall. El terreny era dur i relliscós i casi
exposat, però amb serenor i molt d’equilibri vam poder pujar per sobre del
collat de Paderna. Amb les vistes de
l’altra vall vam tenir discussions filosòfiques si seguir les indicacions del
track o del mapa. Després de varios
intents seguint el mapa vam decidir obeir el track. La pujada va ser entre rocs fins que vam
arribar al balcó on veiem les Madaletes (lloc on ens vam donar la volta al 2016
amb UESesquí). Després de estudiar els
diferents collats per atacar la muntanya, vam decidir seguir unes petjades que
s’enfilaven per un terreny mixta de neu i roca.
Vam pujar
amb els esquis fins que la progressió era impossible. En aquell punt vam fixar les motxilles als
esquis clavats a la neu, i ens vam equipar de grampons i piolet. La pendent era cada cop més forta per un
diedre (II+-III). El pas tècnic era una
transició neu-placa de roca-neu, sense molts ancoratges per a mans i peus, i un
bon pati sota els nostres peus. Vam
superar les dificultats del camí fins al coll.
Una vegada passat hi havia un flanqueig còmode fins a una forta pendent
de neu-gel. Amb grampons i piolet no
revesteix de dificultat alguna fins a la cresta cimera, que amb certa agilitat
la vam superar sense corda fins al cim, on ens vam creuar amb un parell
d’escaladors de “Luces de Montaña” (www.lucesdemontana.org). La baixada va ser refer les nostres passes,
esta vegada amb la certesa i la confiança de lo que mos trobarien.
Foto de nosaltres a la cresta cimera (www.lucesdemontana.org)
Una vegada sobre els esquís vam tenir una baixada ràpida de menys d’una hora fins a Llanos de Hospital.
Ja ens
quedava acomiadar l’any 2018 ple de errors i encerts, i desitjar que el
2019 mos porti un any ple de projectes i somnis per fer realitat.
Dia 4: 01/01/2019; Cerler-L’Obaga de
Basibé-Cerler:
Distància: 7,03 km
Desnivell
pujant: 627 m
Desnivell
baixant: 627 m
Altitud
màxima: 2546 m
Temps: 3h, 8
min
Nivell
d’esqui: S2
Track
wikiloc:
1 de
Gener 2019, primer dia de l’any. La nit
ha sigut llarga, però serena.
Repleguem
tot de la Escuela de Montaña de Benasque, i marxem cap a Cerler.
Ens vam
plantejar atacar algun cim a alguna cara nord, però a mesura que pujàvem per
les pistes direcció est-sudest, vam vore que les opcions se reduïen molt a
L’Ixordigal, La Corona de les Salineres o la Tuca de Basibé. Vam decidir pendre direcció a estos cims.
Passat la
part alta dels remuntadors vam continuar per una superfície completament gelada
i ventada, fins que la progressió va ser difícil. Vam deixar els esquis i continuar direcció
l’Obaga de Basibé amb grampons i piolet.
Quan vam arribar a la part superior, per passar a l’Ixordigal, calia fer
un ràpel per després continuar per una cresta no molt complicada. No portàvem ni corda ni arnès, i vam decidir
retornar sobre les nostres petjades cap als esquís. Igualment, des de la cimera, vam vore uns
esquiadors que pujaven pel fons de la vall en comptes de seguir les nostres
passes. Segur que és la bona opció.
Una vegada sobre els esquís vam decidir tirar-mos dins de l’olla per una pendent de més de 30° fins al fons de la vall, i acabar sobre pistes, que fàcilment mos portaria de retorn a l’estació.
A base d'insistir-hi vam trencar el nostre malefici.
Bones traces,
Javier Blanc i Carlos Zarate
4 comentaris:
Quina poqueta neu a la zona també! Com estan les muntanyes! Bona sortida!
És lo que hi ha. La setmana propera esperen neu.
Activitat canyera !! Molt bé, felicitats per no deixar de persguir l'objectiu.
Ja veus, ací sempre a peu de canó per la gran traca!
Publica un comentari a l'entrada