10 d’abr. 2018

Somiedo Express: tren cegesqui a La Cueta, 7 i 8/04/2018

Esquí de muntanya al Parc Natural de Babia y Luna

Diumenge, 8 de la tarda… hem fet un berenar-sopar: caldo de cocido, carn d’olla, lacon, croquetes, ous, formatges, tot amarat amb vi del Bierzo… i mentre esperem el taxi que ens baixarà a l’estació de tren de Ponferrada fem ‘sobretaula’ amb l’Estrella, la mestressa de l’Hostal Picos Blancos i la seva família: parlem del poble, del carbó, dels muntanyencs, de la condició humana, dels dos gossos escapats i ben tornats, de la neu, de les muntanyes, de la vida… Arriba el taxi! Ens acompanyen tots a fora per acomiadar-nos: es nota que és un comiat sentit, jo el sento: corro a fer el darrer glop d’aigua fresca a la font, miro les muntanyes, agafo aire… ‘Chao’, adéu! Sabem que hi tornarem.

I viure intensament és això. I l’esquí de muntanya com l’entenem alguns, molt i molt més que un esport, també és això.
en groc l'excursió de dissabte, i en verd la de diumenge
La Cueta de Babia (1442m) és el poble més alt de la província de Lleó, quasi deshabitat. És a la Cordillera Cantàbrica, sota el port de Somiedo, terra de pastures, de llops, d’ossos, i un petit paradís per a l’esquí de muntanya: cap a l’oest itineraris al Port de Somiedo, cap el nord en direcció a Astúries es bifurquen tres valls essent la més oriental la que ressegueix el Rio Sil, i més a l’est cims més drets i més possibilitats de travessa. La carretera que hi mena estreta i sovint bloquejada per la neu, i el fort risc d’allaus ens va fer desistir d’anar-hi al febrer: aquest any hi ha molta neu i hem pogut posar esquís al mateix poble els dos dies.

La combinació de tren nocturn (cabines amb lliteres i bany) fins a Ponferrada + taxi (1h30’) permet fer dos dies complerts d’activitat sortint divendres vespre i estan de tornada a BCN dilluns abans de les 9 del matí, descansats.

Doncs pugem al tren!

Resum de l’activitat:

Divendres 6 d’abril, 20:20 del vespre tren BCN-Sants (nit a tren amb lliteres)

Dissabte 7: Ponferrada 6:42 del matí. Taxi, amb parada per esmorzar ‘tostada lancianiega’ a Villablino i arribada a La Cueta a les 9 del matí.
‘Cap a les fonts del Sil: Picus de la Mortera 2024m, 2021m i 2009m, Cuetalbo 2079m i Peña Orniz 2194m’
+/-1250m; PD-, S2-S3, *** per la distancia, 19km; 6-8h
Picus de la Mortera
Remuntem la vall del riu Sil, deixant el riu a la dreta primer i creuant pel pont de Bustusil després per entrar a un tram una mica engorjat que fem a peu fins a les pastures de Cebolledo on tornem a calçar esquís. Agafem alçada tombant progressivament a l’est fins el Coll de las Morteras 1873.

Molts cims a l’abast i encara no sabem quin és el Cuetalbo. Buscant-lo pugem en direcció nord als Picus de la Mortera, inclòs el més alt de 2024m, i encadenem tres cimets estètics i tres curtes però molt bones baixades.




De nou al Coll de las Morteras, ja tenim ubicat al Cuetalbo i ens hi enfilem fàcilment
.


Un altre canvi de pells i bona baixada fins el Coll Orniz i sols ens queda remuntar els casi 200m de cara sud de l’estètica Peña Orniz, primer amb esquís i el darrer tram més dret a peu.
descens del Cuetalbo, piràmide de la Peña Orniz davant
pala de la Peña Orniz, Cuetalbo darrera a la dreta
El dia ha anat guanyant en estabilitat en paral·lel al nostre gaudi i la gana que anem fent.

La Cueta ens espera desfent el camí de tornada amb llum de tarda màgica i sols a la muntanya amb els isards que veiem a tort i a dret.

El vespre a l'hostal també memorable amb bon berenar i millor sopar: caldereta de corder, costelles, ous, filet, bon vi i postres casolans… i alguns brevatges més.

Diumenge 8: Penachana 2068m, Piniecha Blanca 1783m i La Llana 1928m 
+/-1100, 14km; F, S2-S3,**; 5-6h
així es veia el dissabte el Penachana (centre de la imatge) des d'un dels Picus de la Mortera
El dia serà una mica més variable que l’anterior però acaba fent net… Ens dirigim per la vall central en direcció nord cap a la Penachana.

Recorrem la “pradera de las espinas”, sense rastre de cap punxa amb tanta neu, i amb els estimballs de roca de la Penachana davant nostre tota l’estona. Els gossos de caça de l’Emilio porten dos dies de gresca sense tornar a casa i tenim la sort de veure’ls i avisar d’on són, salvats, haha! Quan som a sota la Penachana girem a l’est cap al Collado de las Cruces. Busquem un lloc a recer del vent per fer temps que s’aturi la nevada i passi la boira… i quan comencem a tenir el cul fred ens hi posem de nou, track en mà pel llom sud-est que porta al cim.

El passat més de juny feia aquest mateix camí a peu amb en Bernat i la Joana, sense neu però amb l’al·licient d’anar trobant fòssils… n’estava ple! Al cim comença a obrir-se però no prou per baixar amb seguretat per la canal, així que desfem el camí de pujada.

La Llana i Picos Blancos al juny de 2017 i a l'abril de 2018...

A la cota 1650m tornem a posar pells i fem una curta pujada fins a la Piniecha Blanca 1783m. El cim és modest però ens obre els ulls cap a Somiedo i moltes possibilitats per a una altra escapada.

El descens ja és en neu més humida però veient que la pujada a la Llana i Picos Blancos té pas ens hi enfilem amb el premi de que el sol guanya definitivament a les bromes...


Descens memorable amb sol de tarda i cap al sud fins a La Cueta, i ja sabem que és quedar en Babia!

Per la tarda ens recull un taxi a les 8 del vespre, tren a Ponferrada a les 22:22 de la nit i arribada a BCN Sants dilluns a les 8:49 del matí.

Agrair a l’Estrella i la seva família l’hospitalitat, i Ricard, Pep i Marta: gràcies per deixar-vos enredar!

Bones traces!!!

7 comentaris:

PepL ha dit...

Dos dies intensos i inoblidables. Un paisatge senzill i bonic alhora. Recança quan marxem amb tota la família a fora acomiadant-se. Gent amb caràcter però amb un cor que és un tresor, hi tornarem!!

Berta ha dit...

Brutaaal, quina bona combinació!!!! Meravellós!!!!

Ricard Martínez ha dit...

Jo encara estic en Babia... Mooolt bona sortida, gràcies per la proposta !!

Carles Perera ha dit...

Cap de setmana intens i ben aprofitat, enhorabona!!!
Em reconforta pensar que hi tornareu ;))

Hostolenc ha dit...

Marta, nois, hi vaig estar l'estiu ja fa molts anys. En vaig quedar enamorat Abans no em retiri m'agradaria molt poder-hi tornar l'hivern amb els esquís als peus i amb vosaltres de companys. No espereu gaire a tornar-hi que seria massa vell.

Cerqueu les joies amagades i les trobeu siguin on siguin!

Abraçades!

Jaume J ha dit...

;) gràcies!
Ja tenim tenim dibuixat anr-hi, en travessa de poble a poble, i parada a "llocs" estratègics de bon menjar i repòs, apte per a totes les edats! Si no és en el que resta de primavera, a la propera!

Anna Mesalles ha dit...

Llàstima de no poder-me afegir en aquesta segona convocatòria, enhorabona per la sortida,
I espero afegir-me a la propera!
Felicitats a tots